dilluns 30 de gener de 2012

les no-possessions

A casa dels meus pares tenia una gata que va morir fa uns quants anys. M'agraden els gats. Són molt independents i no has de treure'ls a passejar, que ja ho fan ells a soles.

Últimament, de tant en tant a casa dels pares em trobe una gata negra, molt bonica. Li posem aigua i menjar però no ho tasta, sembla que té amo, que està ben alimentada. A més està sempre molt neta i li brilla el pèl, no pot ser una gata del carrer. És molt carinyosa, sempre està refregant-se i demanant carícies. I a casa, que ens agraden molt els gats, estem encantats amb ella. Hem descobert que entra a casa per la finestra del bany, que dona a la terrassa. Els meus pares no volen un altre animal a casa, però aquest no és nostre... només el tenim de tant en tant.

Aquest últim viatge al poble hem descobert que no té amo, que viu al carrer, i que hi ha vàries persones que li donen de menjar, però no és de ningú. I cada dia és un poc més nostra... la tenim el temps suficient com per no trobar a faltar un altre animal, però no tant com per a preocupar-nos massa per ella.

El mateix em passa amb un home. Ha aparegut així com qui no vol la cosa... i quasi sense adonar-me'n m'he trobat fent amb ell coses de novios, sin ser yo nada de eso. No tenim cap compromís, cadascú fa el que vol amb qui vol i no ens donem cap explicació. No fem plans ni comptem l'un amb l'altre, però parlem pràcticament tots els dies, ens expliquem les coses que ens preocupen, passegem agafats de la mà, ens abracem al sofà... i quan tinc la regla em porta xocolata i m'abraça. Tenim un sexe fantàstic i riem molt tant dins com fora del llit. No estem enamorats, però som cada dia més amics.

Tinc i no tinc una gata i un novio.

dissabte 28 de gener de 2012

Acadèmia sexual

Anit va començar un nou programa a la cadena Cuatro: Sex Academy, on hi ha 5 parelles, cadascuna amb un problema diferent i els ajuda una psicòloga-sexòloga.

És una espècie de classe de sexe, en general, on explica des dels diferents tipus de penis o de vagines ... fins a postures que ens poden anar millor.

La gràcia del programa és que veus la problemàtica de cada parella i pots sentir-te identificat amb més d'una i, per tant, també intentar solucionar-ho, com fan ells. O, simplement, veure altres punts de vista.

Parella 1: Valencians. Junts des dels 14 anys. No han tingut mai cap altra parella sexual. Ella, de vegades, sent dolor amb la penetració.

Parella 2: Ella ha perdut el desig després de tindre un fill.

Parella 3: Ella vol més tendresa per part d'ell i ell vol més sexe. Com ella no té el que vol... no li dona el que vol ell, i al revés.

Parella 4: Ella ha tingut una educació on el sexe és tabú. Li fa vergonya que l'home la mire nueta i no es masturba, ni li ho fa a ell  perquè li sembla que això és de porques. Ell està desesperat, lògicament.

Parella 4: Tenen una vida sexual rutinària. Ella vol experimentar coses noves i ell sempre està cansat per la feina i poc motivat.


Per al proper programa, la presentadora els ha posat deures per a casa a tots i els ha regalat un clonador de penis, així que podrem veure els membres dels participants. O al menys una rèplica ;)

Aquest primer capítol el pots veure ací. L'has vist?? Et sents identificat amb alguna parella?? Participaries a un programa així??

dimecres 25 de gener de 2012

Camps i Costa absolts de tot pecat

A les 19.30h han donat el veredicte del #JudiciCamps. Jo, tota nerviosa que estava, he vulgut anar fins a la porta del TSJCV. Que dius... xè, tan moderns que som quan volem i es diu TSJCV?? per què no TSJPV?? doncs mira, per a mi, a partir d'ara serà TSJPV. I punt.

Bé, he arribat al TSJPV, i al cantó hi havia 2 municipals que en teoria estaven allà per no deixar passar a ningú, però aquells estaven allà de xarreta, jo he passat per darrere d'ells com si tota la vida no hagués fet res més que passar per allà davant d'ells, així que no he causat cap sospita i m'he situat entre els periodistes. Concretament al costat de la pija que portava el micro d'Antena 3.

Allà tots expectants... que si arriba Cotino i entra seriot sense dir res a ningú, que si arriba Rus i diu unes parauletes a la premsa... i jo allí, enmig de tots, tuitejant, com si fora una periodista més. He llegit al Tuiter de Victor Maceda (un altre dels guapos, dels de la meua llista de follables, que està feliçment casat, però jo no perd l'esperança...) que havien absolt a Camps i Costa per 4 a 5 vots. Ho he llegit en veu alta. Tots els periodistes indignats. Que fuerte... de verdad... en serio?? No culpable??

M'he esperat un poc, per si passava alguna cosa rara, si s'obria la terra i ens soterrava a tots els valencians o alguna cosa així de rotllo apocalíptic total. Què més podíem esperar??

En veure que no passava res, he decidit pirar-me a casa, que havia quedat per sopar i m'havia de posar guapa (més, si cap). Així que me n'he anat cap als municipals xarradors que ara ja s'ho havien xarrat tot i estaven més callats, i per tant més alerta, i a un xic que intentava accedir on hi era la premsa l'han parat:


-Oiga, que ustéh ahí no se puehe metéh...
El xiquet, prim i alt, amb ulleres i amb els cabells estil Nino Bravo, un poc alterat, li ha dit...
-Es que voy al Téesejota!! Es muy importante.

Els municipals han assenyalat a la vorera d'enfront i l'han convidat a anar. No ho han fet per la seua condició d'homosexual, que ho era, sinó perquè no anava acreditat com a premsa i allà no hi podia estar. La seua contestació ha estat:

-Però es que esos son indignados... lo mio es otra cosa...

Aleshores els municipals li han aconsellat que anara per la porta de darrere, que allí li deixarien passar. No sé si es tractava d'algun doble sentit perquè ahi ja me n'he anat i no sé com ha acabat la història.

El més graciós és que eixe xic és Luís Salom, Asesor  de la delegació de Juventut de l'Ajuntament de València, i molt conegut per alguns de vosaltres...

dimecres 11 de gener de 2012

no és un adéu...

Últimament em fa l'efecte que vaig sempre corrent a tots els llocs. Els dies haurien de ser més llargs poder fer-ho tot. Però resulta que no ho són. Només tenen 24h. I jo que sóc cul de mai seient... sempre em busque per fer més coses de les que puc.


 Tot això a què ve?? a que em deixe el blog?? no, no és un adéu, com diu el títol, és un "tingues paciència que ja escriuré quan puga". He rebut uns quants correus electrònics de gent preguntant-me per què no escric, que si m'he enamorat, que si abandone...

Gràcies, de veritat. M'afalaga que estigueu pendents de mi i que vulgueu més escrits. No m'he enamorat i no pense abandonar, de moment. Més bé al contrari, estic engegant nous projectes i molt prompte em podreu llegir al Bon Dia Notícies.

I de moment, què?? doncs és molt més còmode i fàcil escriure coses soltes i curtes que no fer tot un post elaborat. Així que qualsevol cosa que em passa pel cap l'amolle al Facebook o al Twitter. I ahi sí escric tots els dies.

Encara no has posat un m'agrada a la meua pàgina de FB?? i a què esperes?? des que em van censurar l'usuari em vaig fer pàgina, així com si fora jo un personatge (sin ser yo nada de eso), així que vinga, va, fes-te fan i actualitza't.

Al twitter escric més que al FB. La dinàmica és diferent...

Tens Twitter?? i ja em segueixes?? no em poses com a excusa que és molt complicat i que no saps com va perquè ja vaig fer una guia pas per pas explicant com funciona. Així que si encara no tens el teu usuari, llig "Twitter per a dummies" lesson 1, lesson 2, lesson 3 i lesson 4 i fes-te modern, que ja toca.

Ens llegim a les xarxes!!

ciber-besets

dijous 8 de desembre de 2011

Consultori: la deixe??

Fa temps que m'embolique amb una amiga, una de la meua colla. Els 2 sabem que això no evolucionarà a res més, però sentim una atracció fatal l'un per l'altre. Només tenim sexe quan ens trobem. No quedem mai. Sé que pot parèixer estrany, però és així. I a més els 2 som prou gelosos i no suportem veure com l'altre tonteja amb altra persona. Ha arribat un punt en que crec que això em fa més mal que bé, i vull deixar-ho estar, però no sé si seré capaç. És molt de temps el que portem així i sé que seria un canvi gran. Un abans i un desprès. La deixe? Es que per altra banda pense que mentre no aparega ninguna altra per la que senta alguna cosa especial, per què no seguir amb ella? ajuda'm.

Tu mateix dius que aquesta relació et fa més mal que bé. Quan tens sexe amb algú estàs intercanviant energies amb eixa persona. Xucleu l'un de l'altre, en tots els sentits. I això t'afecta després.

Encara que porteu molt de temps així, mai és tard. Pots aprendre a viure sense això. I ja no diré res més, només escolta aquestes 2 cançons, que semblen fetes per a tu:

Déixa-la, Toni, dels Manel:



I el magnífic video-clip dels Obrint Pas, La vida sense tu:



ciber-besets i... sort!!

dilluns 5 de desembre de 2011

l'esportista i la princesa


Això diuen que era una princesa que es va enamorar d'un jugador de handbol molt alt. El jugador no era de sang blava, venia d'una família basca normal i tenia una novia normal amb qui feia plans de boda reals (que no reials).
El pressupost anual mitjà d'una família rondava els 30.000€. Amb la crisi aquesta xifra ha disminuït considerablement i hi ha moltes famílies que viuen amb menys de 15.000€ anuals. Qui més qui menys té algun familiar a l'atur o treballant sense cobrar. Però si es tracta de la família reial espanyola eixe problema no existeix. El seu pressupost supera els 8 milions d'euros. Es diu ràpid, eh...
Clar, amb aquestes dades, el jugador de handbol que era moltes coses però no bobo, va decidir canviar a la seua novieta per una in-Fanta. La de taronja, concretament. (La de llima era massa agra).

Al poc va començar a veure els "avantatges familiars" i com se li obrien portes només pel fet de ser "gendre de". I ell, que a banda de ser jugador de handbol també és diplomat en ciències empresarials, per deformació professional veu negocis a tots els llocs. I, escolta, si veus negoci... això s'ha d'aprofitar... així que va crear una empresa de "saraos varios" per vendre fum a preu d'or amb el ganxo de que per ser qui és... no faltaria publicitat, subvencions i gent boja fent cua per anar. I quins van ser els primers en caure?? els valencians, of course.

I empresari com és, va crear una altre negoci, amb la princesa. I la pasta que treia d'un lloc, el posava a l'altre. Com?? suposadament amb contractes i factures falses. Suposadament, eh... que el pobre jugador potser és innocent...

Fins que va començar a destapar-se algunes cosetes potser no massa legals d'amiguets del jugador. Llavors, el jugador i la princesa van pensar que potser tirant del fil podrien arribar a ells... i van decidir pegar a fugir a un altre país.

Ara, el pare de la princesa veu perillar el seu regnat perquè al poble no li agrada haver de donar al rei més del que té i a més que li'n furten. I el jugador està molt nerviós pensant que potser acabe a les masmorres.  

I conte contat conte acabat.

M'he trobat a la xarxa aquesta oda, en castellà:

Urdangarín salao, te han pescao
con el carrito del helao
Pintaba bien el mozo, rubio y bigardo
Atleta y nada cardo
Conquistó a Cristina
Cegada de amor su retina
Muchos nenes rubitos
Engendró con su pito
Qué peligroso ha salido
El querubín “adosado”
Pues ahora sale pringado
por un caso de corrupción
¡qué horror, qué conmoción!
Un duque algo mangante
Muy echao p´alante
Nos ha salido el vasco
Que de zurdo no tiene nada
Pues a diestro y siniestro
el muy pillo comisionaba
Los Reyes no pían, raro…
Pues es de España el amo
Ese Borbón bribón y maestro
De rufianes de guante blanco
¡Vaya par de patas pá un banco!
Con una crisis de cojones
Nos salen todos ladrones
España querida, te veo mal
En manos de gente simpar
Chorizos, jetas sin fronteras
Usan diplomacia con goteras
Pues dejan rastro ilegal
Por aire, tierra y mar
¡Levántate España y reclama
Tu derecho a ser libre y ama
De tu destino de oro y grana
Pues está en tu mano
Que sea… REPUBLICANO!!


Primer la prima de riesgo i ara el gendre del rei d'Espanya. Queda clar que #Espanyaensroba 

diumenge 6 de novembre de 2011

copa menstrual

Ja fa temps que vaig pensant en comprar-me una copa menstrual i he estat investigant sobre les diferents marques que les fabriquen i si hi ha alguna diferència entre elles o no.

Quantes compreses i tampons gastem?? quanta pasta és això?? i a més ho paguem a preu de luxe, amb un IVA del 16%!! Les copes menstruals resulten molt econòmiques, ecològiques i còmodes perquè només cal buidar-les cada 12h i sense el perill de la síndrome de xoc tòxic!!

Mira aquest vídeo explicatiu de què és i com s'utilitza, per si tens qualsevol dubte. Aquesta és una marca en concret, però hi ha moltes més!!



Hi ha diferents marques i el preu varia molt d'unes a altres, encara que els materials i la qualitat són molt semblants. Canvia que alguns els pots trobar en diferents colors o amb alguna bolseta graciosa on guardar-los: LadyCup (20-22€), Mooncup (28-30€), Divacup (25-30€), Femmecup (12-15€), Lunette (50-55€), Fleurcup (12-15€), Meluna (30€), Naturcup (27€), Iriscup (27€), yuuki (15-20€), juju (42€), Mialuna (13€)...

Tenint en compte els preus i algunes comparacions entre elles, m'he decidit per la Fleurcup. L'acabe de demanar. Quan la prove vos diré que em sembla.

Has provat cap copa menstrual?? la provaries??
Related Posts with Thumbnails