dijous, 1 de setembre de 2016

Triar de qui NO enamorar-se

Segons la Viquipèdia, "l'enamorament és un terme principalment usat al món occidental per a descriure un procés de passar d'un sentiment de neutralitat cap a una persona a un altre d'amor. Es pot considerar, segons la cultura, com un procés inevitable o incontrolable amb els risc de posar els amants en un estat de vulnerabilitat."

Diuen que no triem de qui ens enamorem, i jo no estic d'acord del tot perquè sí podem triar de qui NO ens volem enamorar. És molt bonic allò de deixar-se portar i viure l'amor com vinga, però també tenim cervell per poder analitzar el que ens convé i així estalviar-nos molts mals de cap. Potser sóc massa gelada, cerebral, calculadora... ho sóc perquè no m'agrada patir.

Al poc de conèixer a algú quasi sempre ja sabem si podríem enamorar-nos d'eixa persona o no, a la llarga. És elecció personal triar si assumim el risc d'estar amb una persona malalta, algú que viu a centenars de Km, una persona amb parella, algú amb antecedents violents o el teu cosí germà.

Algunes relacions són realment insofribles i esgotadores, especialment aquelles en les que et veus en la situació d'haver de negociar amb la parella els teus valors personals. Una relació així no val la pena. MAI. I moltes vegades ens ho podríem haver estalviat des del principi.

L'amor no està lligat al sacrifici perquè aquest suposa fer alguna cosa que no vols. Obvi que hauràs de cedir en molts aspectes, però estimar no és sofrir, i tenim dret a ser feliços...

Tu què tries?? El camí del cor o el camí del cap??

dilluns, 15 d’agost de 2016

Tampons d'esponja per follar amb la regla

El cicle menstrual a cadascuna ens afecta de manera diferent. Les hormones juguen amb nosaltres d'una manera un poc sàdica. Per als homes pot resultar dificil d'entendre el nostre comportament, però és que nosaltres tampoc l'acabem d'entendre!!

Normalment tinc l'autoestima prou alta, sóc calculadora, observadora i no m'altere facilment, però de sobte les hormones es revolucionen i perd la confiança en mi mateixa, dubte de totes les meues capacitats, em torne més torpe, i tot em pareix molt més del que és, o un drama insalvable o una emoció incalculable. Fins al punt de plorar veient "Cambiame" perquè ixen unes històries terribles.

No m'agrada eixa sensació, sé que no sóc així, però no puc controlar-ho, em sent vulnerable i desprotegida. També prou catxonda. Però la sang em fa molt de fàstic, em sent incòmoda tenint sexe amb la regla, i no hi ha res pitjor que follar sentin-te incòmoda. Així que ho evitava... fins que vaig descobrir els tampons d'esponja. Una meravella. Te'l poses i t'oblides.

Aquestos tampons són el millor invent menstrual després de la copa. Van empaquetats i esterilitzats en bosses individuals. És una espècie d'esponja que t'introdueixes a la vagina, com ho faries amb un tampó sense aplicador. I sense fil. Això és un problema i un avantatge. Un problema perquè costa un poc de llevar, però no et preocupes, que ix. La primera vegada vaig tardar 3 minuts en traure'l. Després li vaig pillar el truc... si et poses a la gatxoneta ("de cuclillas") en eixa posició la vagina es plega com un acordió i és més fàcil arribar fins al fons. Et claves 2 dits i fas pinza per traure el tampó.
L'avantatge és que al no tindre fil i la esponja no és rígida com un tampó comú, el pots tindre posat mentre folles com si fora qualsevol altre dia sense regla. Ni ho notes ni ho nota. És fantàstic. De veres, prova-ho.

Hi ha de diferents marques i formes, els més comuns són rodonets o amb forma de cor i solen tindre una mena de tall o buit a un costat que això se suposa que és per a que pugues posar ahi el dit i estirar per traure'l de la vagina, però ja et dic jo que en eixe moment no ho trobes ni de conya. No t'espantes i tingues un poc de paciència a l'hora de llevar-te'l, que pot costar un poc, però val la pena. 

Alguns tampons d'esponja venen amb lubricant perquè siga més fàcil la seua col·locació. Això et pot ajudar a introduir-lo, però és possible que després s'esvare més a l'hora de traure'l i et coste d'enganxar. Jo compre els normals i els mulle un poc amb aigua (i aprete perquè no es quede aigua dins l'esponja abans de posar-lo) i bé un poc de lubrificant acuòs. 

Els pots trobar físicament a farmàcies i sexshops o bé comprar-los online. El preu ronda entre 1-2€ per unitat. Els últims que he comprat ha sigut d'ací

Els has provat?? què et semblen?? has tingut dificultats per llevar-te'l??

dilluns, 30 de maig de 2016

Diari d'una mala pata (III)

Dia 47 d.Ct (dia següent d'anar de comunió):
Dia 48 d.Ct: Describint la meua vida sexual amb gifs.



Dia 50 d.Ct: Li he donat a ma mare les claus de ma casa per a que passe a mirar si tinc correu, però no s'ha pogut ressistir a pujar al pis. M'ha portat mitja despensa. Mira, Lucre, t'he vist que tenies un paquet de papes i unes llaunes amb coses de picadeta i els he portat. També tenies un paquet de galletes salades i un pot de melmelada i ho he agafat tot per a que no es faça roin. Saps que tens el primer calaix del congelador ple de bosses amb glaçons?? també tenies pà congelat al calaix de baix i te l'he portat. I, escolta... t'he trobat a l'habitació del fons dos bosses grans plenes de roba, ahi de qualsevol manera, i t'ho he penjat tot a l'armari per a que no s'arruguen. 

Les galletes salades, les papes i la melmelada tarden molt en caducar i no pense queda-me ací (a casa dels pares) molt de temps més. Les llaunes són "conserves". El pà estava congelat. Congelat!! La congelació és un métode prou bo de conservació d'aliments. És el meu congelador... clar que sé que tinc glaçons al primer calaix, d'ahi és d'on els agafe per als cubates.

I la roba que estava a l'habitació del fons... (de veres feia falta entrar a totes les habitacions??) vaig estar 2 setmanes ordenant armaris abans de trencar-me la cama i eixes bosses de roba eren per a donar o tirar.  Però és que ma mare això de la intimitat de les persones ho porta regular.

Dia 51 d.Ct:

Dia 54 d.Ct:
Dia 55 d.Ct: He pujat l'escala!! Puge els escalons un a un, però ja és un avanç. I sóc capaç de pseudocaminar sense closes!! siiiiiii!!! una iaia amb andador va més ràpida que jo, però la meua llibertat i tornada a casa està cada dia més a prop.

Dia 57 d.Ct: He pactat amb els meus segrestadors les condicions de l'alliberament. Em quedaré a casa dels pares fins la propera visita al traumatòleg bonorro que és en 2 dies. Bandera blanca.

Dia 59 d.Ct: Este matí he anat a l'hospital. Quan el metge guaporro m'ha vist entrar a la consulta només amb una closa amb la mà dreta em diu:
-Por qué llevas la muleta con la mano derecha?? El tobillo que tienes mal es el derecho y la muleta se debe llevar con la mano contraria a la pierna de la dolencia.
-Pues el Dr. House lo lleva así - He argumentat
-El Dr. House no tiene lo mismo que tú.
Fia't tu de les series...
També m'ha dit que esta propera setmana em llevarà un tornillo per a tindre major mobilitat.
I, per fi, he tornat a ma casa. #HomeSweetHome

dijous, 19 de maig de 2016

Diari d'una Mala Pata (II)

Dia 32 d.Ct (*d.Ct = després de Cama Trencada): He tornat a la consulta del traumatòleg guaporro. Ara sí ja ho porte tot a l'aire. I quan dic "tot" em referisc al peu, sense benes ni res. He de seguir movent-lo més i fer un poc de força perquè encara tinc molt poca mobilitat. Açò fa un mal que et cagues. M'ha dit que en 2 setmanes podré començar a posar el peu a terra, sense deixar caure molt de pes, i poc a poc anar descarregant cada dia un poc més. I ja. M'ha abandonat fins el mes que ve.

Açò és una puta tortura. Jo sóc de les que solen tindre els caps de setmana ocupats a 2 mesos vista i ara no puc fer plans de res perquè no sé quan ni com podré estar bé. I encara no sóc autosuficient. Hi ha alguna cosa més trista a la vida que no poder fer-se plans?? jo dic NO.

Dia 42 d.Ct: Hui comence la setmana 6 d.Ct. Els metges ho compten així, en setmanes, però no m'agrada comptar com si estiguera prenyada, per això jo ho faig per dies, com les persones normals. I just hui he de començar a posar el peu a terra.
Algú a casa ha tingut la brillant idea de que em pose una bàscula baix del peu dret per saber fins a quants kilos sóc capaç de suportar en eixa cama. Doncs bé, només n'arribe 12. Un drama.

Dia 43 d.Ct: Una de les coses curioses que té estar al poble amb els pares és que ve a visitar-me gent a la que no conec. Coneguts dels meus pares, veïns, xafarders...
I hui ha vingut a casa una dona, m'ha preguntat com estava, li he explicat tot el rotllo i molt solemnement s'ha alçat la camiseta mostrant-me el pit, i d'entre mig de les mamelles s'ha tret mig tapó de suro. Et jure que no sabia qué fer, on mirar, com reaccionar...

Era un tapó qualsevol de botella de vi, partit longitudinalment. Jo estava ahi, mirant amb cara de poker com si em passaren coses així cada dia. I la dona, molt seria, estira el braç donan-me el suro i em diu... açò és per al dolor.

Per un moment he pensat que sería per a mossegar-lo, per la tensió del dolor, dic jo, no?? Però clar, ni de conya mossegue jo un suro que s'ha tret una jubilada del mamellamen. Estamos locos o qué??
Aleshores la dona m'ha explicat que no sap per què funciona, però que simplement portant el suro a la butxaca se te'n van els dolors musculars i d'ossos. I m'ho va dir super convençuda, eh!! Vaig fer un mig somriure i li vaig donar les gràcies.

Què més podia fer?? explicar-li que això no té cap sentit?? soltar-li un discurs pro-ciència?? dir-li que està taradíssima i que potser no és massa correcte donar-li a una mig desconeguda coses que t'has tret d'entre mig de les mamelles?? Entendria més si el dolor se n'anara al beure't tota la botella de vi, no guardant el tapó.

Jo havia sentit dir que si portes un tros de panical en contacte amb el cos, fa que no t'escaldes. Sé que molta gent ho fa i li funciona, però no sé si és efecte placebo o és que la planta té alguna propietat.
Això ho expliquen ací, ací i ací. I a la revista Mètode (de difussó de la investigació de la Universitat de València) diuen "Aquest ús a tall d’amulet protector, preventiu o curatiu pot ser considerat com a màgic, o, si es vol, psicosomàtic, però potser el panical exhale alguna essència que, homeopàticament, dissipe o anul·le la producció dels components de la suor que irriten o inflamen la pell."  Investigació... Científica... Homeopàticament... Fin de la cita.

Dia 45 d.Ct: Ja arribe a descarregar 23kg!!

Dia 46 d.Ct: Me n'he anat de comunió. He estat 10h bevent. i a la 4a cervesa ja anava super pet. Amb tant de temps sense tastar l'alcohol... estic desentrenada.
No sé com he acabat enmig de la pista, asseguda a una cadira, i els meus amics estirant de la cadira i així fent com que ballava. Ha hagut un moment que un ha començat a pegar-me voltes amb la cadira, rotllo força centrípeta... i jo amb els alcohols al cos m'he posat a cridar "que poto, que pooooto"  però ell ha entès "footoooo, fotooo", aleshores ha pensat que m'estava encantant.
I així és com he acabat potant-li damunt.

dijous, 5 de maig de 2016

Bromes en públic vs Bromes en la intimitat

El meu amic P és un tipet prou estrany, és un poc antisocial i té molts prejudicis. De vegades fa comentaris masclistes i homòfobs i estic convençuda que és gai i tot és causa de la seua auto-repressió. És com el militar de American Beauty, que sembla molt homòfob i després resulta que és gai i es negava a reconèixer-ho.

Abans de seguir amb la història he de dir que pot ser jo estiga un poc molt del tot obsessionada en que tots els homes del món sou gais, i crec que és pels meus amics que sí són gais, que ja pense com ells. I ho dic perquè últimament m'ha passat dos vegades el estar super convençuda que un tio era gai i resulta que no, que segur que no. SEGURÍSSIM.

Continue. El cas és que la resta dels meus amics per saludar-se, de vegades es fan picos o es claven mà al paquet (Vos sembla normal?? o és comprensible la meua mania PsicoEveryoneIsGay??), en plan risa. Clar, com que P és gai-homòfob açò li molesta molt i no consenteix que ningú li faça un bes a la boca ni que li claven mà al paquet i aquesta actitud seua fa que els altres encara li ho facen més, per punxar. I tot açò fa més gràcia quanta més gent hi haja davant per vore l'espectacle.

Una nit, després d'una festa a casa de A (un altre amic comú) ens vam quedar tots allà a dormir i P, el gai-homòfob, compartia habitació amb S, un hetero convençut. Quan de sobte, P es tira damunt de S tocant-li la polla i intentant besar-lo. Aleshores S es va fer arrere, flipant i P es va sorprendre de que ho fera... tant que volies i ara t'apartes??. I S li va respondre: Què fas?? Estem a soles, ara no té cap gràcia.

Quan passes al privat, deixa de ser una broma.

Una cosa semblant em va passar amb uno a qui li deia moltes animalades a les xarxes socials i ell va passar a dir-me-les també als missatges privats o en persona, a soles. El xic és molt templat i a mi no em va importar seguir, fins al punt de fer-nos 4 besades o apostar-nos postures d'un polvo, quan de sobte em diu: Crec que t'has confòs, no sé en quin moment has pogut pensar que jo volia alguna cosa amb tu.

Hola?? Perdona?? Que loquer per pensar que tu també volies alguna cosa!! Sí, deu ser que estic molt creguda... o que tenim límits molt diferents, però no escalfes allò que no et vages a menjar, que sino després es fa roïn. De res.

dilluns, 25 d’abril de 2016

Diari d'una Mala Pata (I)

Estic fotuda. M'he trencat la cama. Concretament el turmell, tota l'articulació i una part de la tibia i el peroné (muevo la cadera, muevo el esternón, muevo la cabeza siempre que tengo ocasión).
I a més ha sigut de la manera més tonta possible.

Coneixes Gandia?? Doncs allà al port, per on està el barco pirata a coste zero hi ha una estàtua d'una sirena. Jo anava passejant per alli fent de guia turística a uns amics que havien vingut de visita i en arribar allí ens vam fer un selfie amb la sirena, perquè som un poquito gilipollas molt del postureo. Doncs resulta que la pedra que hi ha just baix de l'estatua està massa pulida i s'esvara més que agafar una pastilla de sabó amb les mans mullades.
El cas és que baix de la sirena hi ha 3 escalons grans fins arribar al passeig i eixos 3 escalons els vaig baixar fent volteretes d'esquenes amb triple salt mortal. Em vaig pegar al cap, al muscle, a l'esquena... així que si a partir d'ara comence a desvariar més del compte ja saps per què és. Almenys jo tinc excusa.

Mentres anava caiguent pensava que anava a desnucar-me i morir allà mateix i em venia al cap la cançò de Def Con Dos "Pànico a una muerte ridícula" perquè la veritat és que hauria sigut molt poc glamuròs morir d'eixa manera. Això mateix ho vaig pensar un dia que també quasi em desnuque fornicant quan vam pegar una volta de campana al llit i vaig acabar estampant-me contra l'armari, però això és una altra història.

Una ambulància em va portar fins al nou hospital de Gandia, l'hospital Sant Francesc de Borja, propietat de la meua família, així que estic com a casa. I em va atendre un traumatòleg bonorro, què més es pot demanar??

Anit va ser el principi de la nova era Borgiana i hui Dia 1 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada) m'han operat d'urgència i sembla que m'han posat una placa de ferro i 4 claus a la cama. Ara pitaré als aeroports.
Porte guix a la part de baix de la cama i tot molt embenat. I vaig drogada. Molt drogada.

Dia 2 d.Ct: El traumatòleg bonorro ha passat a vore'm. Els meus informadors m'han dit que és de l'Opus. Tenim tant en comú...

Dia 3 d.Ct: El guapo m'ha donat l'alta hospitalària. Me'n vaig a casa dels pares.
 Dia 4 d.Ct: No suporte més viure amb els pares!! SOS!! Tragueu-me d'ací!! Vull anar a ma casa!! Trobe a faltar el meu llit, el meu sofà, la meua TV... 
Em passe tot el dia mirant series online i entrant a Aliexpress.


Dia 10 d.Ct: Definitivament sóc adicta a Aliexpress. M'he comprat una funda de coixí super cuqui d'un os panda fent un cor amb les mans, un rellotge molt estiuenc en blau claret, un collar vintage que porta un coret penjant i 12 llàpis d'ulls i llavis de diferents colors. Deu ser pels colps del cap.



Dia 21 d.Ct: Em sent molt 'Conexión Samanta'.
21 días con la pierna rota
21 días escayolada
21 días sin apoyar el puto pie en el suelo
21 días pinchándome heparina en la barriga
21 días sin follar
21 días en casa de mis padres
21 días volviéndome crazy del pussy.

Dia 22 d.Ct: He adquirit super poders per mantindre'm en equilibri perfecte a la pata coixa. Crec que estic mutant cap a una nova espècie.
‪#‎CamaTrencada‬ ‪#‎señorllevamepronto‬ ‪#‎LaDelicaDeGandia‬ ‪#‎DameVenenoQueQuieroMorir‬

Dia 24 d.Ct: M'havia fet a la idea de que hui em llevarien el guix, podria posar ja el peu a terra i anar-me'n a ma casa. I sí, m'han llevat el guix i he de començar a moure el turmell, però encara tardaré unes 3 setmanes en poder posar el peu a terra. TRES SETMANES!! En serio?? He d'estar 3 setmanes més a casa dels pares?? Què he fet jo per merèixer açò??

També he descobert que això de que porte "4 claus" era un dir. M'han mostrat la radiografia de després de l'operació i porte 10 claus!! Oficialment sóc ironwoman.

dimecres, 6 d’abril de 2016

Gandia Oberta

Enguany a la Falla Popular i Combativa La Delicà de Gandia tenia el lema "Casal Obert" i vaig escriure açò per al seu llibret:
Segons les enquestes als turistes que venen a Gandia en general, i als madrilenys en particular, una de les coses que més valoren és la nostra amabilitat. Estic segura que no li han preguntat a cap dels madrilenys que em van demanar indicacions per anar a la platja i els vaig enviar direcció a Beniopa. 
No estic orgullosa de ser una cabrona, però quan arriba l'estiu i es formen cues interminables a la carretera de València per entrar al Grau, deixe de poder estar a 1a linia prenent el sol perquè tinc gent a 50cm al voltant i és mpossible aparcar en menys de 45minuts... de sobte escolte un "Gandia pueblo" i em torne Lucre Hyde.  

Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir. I ho dic molt seriosament. A mi m'agrada traure profit de totes les situacions perquè posar-se de mala llet és com fer-te nucs per dins, i això endureix les faccions i no em senta gens bé. Així que mirat la manera d'aprofitar-me de la nova situació.  
Quants anys fa que no ixes de festa per la zona nova?? Per què ja no vas per allà?? En els últims anys practicament tota la gent que pots trobar-te allí de festa són forasters. Gent que ve de comiats de solter, des de tots els indrets de l'Estat Espanyol i part de l'estranger.  
Per altra banda, jo sóc la primera en queixar-me perquè en Gandia pueblo ja ens coneixem tots, sempre són les mateixes cares, els mateixos llocs on anar... així que el puzzle de seguida ha encaixat. Ho tenim super bé!! A l'estiu hem d'aprofitar la quantitat de gent diferent que arriba cada cap de setmana per conèixer gent nova de totes parts. Fer amics, fer amants, fer novios... els podem ensenyar que Gandia és molt més que festa. I tindrem coneguts repartits pel món per poder anar de vacances amb l'allotjament de bades, que no és poc. Així que aprofita la riquesa de fauna que es mou. Fes-ho pels turistes perquè estiguen més a gust, fes-ho per tu perquè podrás fer escapades a bon preu, i fes-ho per Gandia perquè siguem coneguts com la ciutat més oberta i amorosa.  
Visca Gandia, visquen les falles, i visquen els turistes!!
Related Posts with Thumbnails