dijous, 2 / juliol / 2009

Pagafantes

Està de moda el terme "Pagafantes" que és el mateix que fins ara coneixíem com a "home-tampó", aquell amb qui pots anar a la piscina, muntar a cavall, ballar... l'unic que no pots fer amb ell és tindre sexe. Recordes el monòleg de "Te quiero... pero solo como amigo"?? (del que, per cert, han fet un curt) doncs el protagonista d'aquest monòleg és un pagafantes total. Ell vol estar amb ella, però ella el veu com a un amic, o pitjor encara, com a un germà...

Tots hem sigut Pagafantes en algun moment de la nostra vida. Homes i dones, ens hem estavellat contra un mur de comprensió i amistat quan nosaltres volíem més...
Fins on som capaços d'humiliar-nos per vore si cau alguna cosa?? És un tema dramàtic si ho vius tu mateix, però vist des de fora té molta gràcia...

Amb aquest argument s'estrena ara al cinema Pagafantas, que com diu el director de la pel·lícula, Borja Cobeaga, "el que fa més por en el món és que una tia t'estime soles com a amic; més que un psicòpata amb una destral".

Però no patiu, pagafantes del món, que hi ha una Associació d'ajuda al pagafantes, on poder compartir les vostres penes, on vos donen consells, i podeu fer teràpia de grup:

dilluns, 29 / juny / 2009

Contracte matrimonial

Enguany he estat convidada a 8 casaments, dels que sols he assistit al de la meua amiga F (i mira que va ser avorrit...) i assistiré a finals de l'estiu al de T i V. Aquesta sí que serà una festassa de les de recordar. I a la resta simplement he dit que no aniria.

Per què em conviden?? Si són amics o familiars propers ho entenc, ho mana el protocol, però si és algú amb qui intercanvie 2 paraules al any... o en tota la vida... per a què?? si tant et fa que vaja com que no al teu casament!! Bé, no és igual, no, el nombre de convidats és directament proporcional (per als de l'ESO: si augmenta un, augmenta l'altre) a la pasta que es treuen els nuvis. I una vegada t'han convidat... doncs vas. Per compromís... I a mi no m'agrada fer les coses "per compromís". O les faig o no, però sempre amb molt de gust.

El matrimoni té una causa social (que no amorosa-sentimental) i tota la vida s'ha fet, des de l'època dels nostres avis cavernícoles. Abans, els matrimonis cristians a Europa es feien mitjançant un acord entre les parts i se n'anaven a viure junts, sense més. Es feien promeses verbals i no calia cap rector ni testimonis. Però al 1545, al Concili de Trento (con la Iglesia hemos topao...) van tindre la genial idea de decidir que sols serien vàlids els casaments per l'Esglèsia, amb rector i 2 testimonis. Shit it little parrot!!

Els protagonistes del primer matrimoni de la història eren avantpassats meus, Lilith i Dionís (no confondre amb Lilit i Dionís), com podeu observar a l'il·lustració que acompanya el text. I per què es van casar??
Dionís, per garantir la seua reproducció, va exigir la monogàmia de Lilith i ella va acceptar.
Bé, Dionís, jo només tindré fills amb tu, però a canvi m'hauràs de garantir allotjament, aliment i protecció mentre cuidem i criem el nostre genoma.

Es van fer una encaixada de mans i així es van convertir en matrimoni.

De fet, la paraula "matrimoni" ve de matri-monium, és a dir, el dret que adquireix la dona que el contrau per poder ser mare dins la legalitat. I si no es per tindre fills, per què casar-se??

dijous, 25 / juny / 2009

Com pixar amb trempera matutina??

L'altre dia, xarrant amb el meu ciber-amant, em va dir que s'havia alçat amb una trempera com feia molt que no tenia, i que s'ho va vore apurat per poder pixar i va haver de fer de Superman a la tasa del vàter.
Com que a les dones no ens passen aquestes coses, mai m'havia parat a pensar en aquest problema. Com ho soluciones?? El ciber-amant m'explicava que normalment s'espera un poc fins que li baixa, però de vegades no baixa... o no baixa prou... aleshores és molt dificil encertar on toca.

He trobat una pàgina on et donen unes possibles solucions, oferint diferents postures per no pixar fora de test... Quina fas servir tu??








dimecres, 24 / juny / 2009

El signe dels temps

Dijous passat vaig anar a vore al Sènior al Pata Negra de Benimaclet, com vaig explicar que faria, per començar a celebrar el meu aniversari.
Allà em vaig ajuntar amb col·laboradors del Pica'm que em van emborratxar. Pobra de mi...
Vaig intentar seguir el ritme alcohòlic de Pica Panter, però com no és persona, que és un dibuix animat, no li afecta l'alcohol com a la resta. I així vaig acabar... doblada. I no doblada de postura sexual, perquè com a molt hauria pogut fer de perrita muerta (un altre dia explicaré aquest concepte), doblada de cega, borratxa, alcohòlica, petorro perduda... fins al punt d'enviar a sa casa al subministrador de sexe dels dijous. És el signe dels temps...

Però bé, al que anava... que Sènior ja té videoclip, que m'ha encantat i que ací el tens.



Enhorabona, primo!!

dilluns, 22 / juny / 2009

Un penis a una femella pegat

A les profunditats marines viu el Dimoni marí de triple berruga (cosí germà del rap), un peix un tant sexista, molt diferenciat el mascle de la femella. Ell fa una mida de 3cm, mentre que la femella en fa 30 i té un òrgan lluminós per atraure a les seues preses i cridar la atenció del mascle. Aquestos mini-mascles (comparats amb la femella) al arribar a l'edat adulta i ser atrets per elles, passen a ser un simple apèndix de la femella. Deixen de funcionar com a organisme independent, s'uneixen a ella per les seues mandíbules i des d'aquest moment, el mascle es fa més menut (si cap), el seu cor s'atrofia i el seu sistema sanguini s'uneix al de la femella, i romandrà així tota la seua vida, com un saquet d'esperma que s'activarà quan ella vulga.


El mascle es converteix, doncs, en un penis a una femella pegat que, a canvi d'aliment, ofereix el seu esperma per fecundar els ous de la femella. Però, atenció, no és monògama la molt pardala, pot tindre més mascles-paràsits adossats, uns al costat d'altres!!
I quan la femella mor, ell, innecessari, incomplet i dependent, mor també.

Entre aquesta, la mantis i la vidua negra... quina colla de femme fatales a la natura...

divendres, 19 / juny / 2009

Hui en faig 29!!

Tal dia com hui, fa 29 anys, vaig nàixer. A les 14.10h concretament (per si vols calcular el meu ascendent o fer-me la carta astral), a l'hora de dinar. Aquell dia era dijous, potser per això sempre estic al mig. I no ho dic amb cap segona intenció de tipus trio sexual, simplement sóc omnipresent :)
Ma mare havia d'estar un poc farta ja de tindre'm a la panxa perquè em vaig tirar allà 10 mesos... sí, deu mesos!! A totes les dones de la meua família els passa. Potser som d'un altre planeta.
El cas és que jo havia d'haver nascut un 22 de maig (bessons, igualment), però no em va donar la gana moure'm fins al dia 19. Mai m'han agradat els nombres parells. En canvi el 19... té un glamour...

I ací estic, a punt de començar el meu any 30, a punt d'una crisi existencial. Encara no tinc cap símptoma, però després d'haver nascut 1 mes tard, no em vaig voler perdre res més i he estat bastant precoç a la resta, i amb la crisi dels 30 no serà menys.

De moment, he programat aquest escrit per a les 00.00h del dia 19, perquè jo ja comence la festa dijous, a sopar al Patanegra Restoran, mentre actua Sènior i el cor brutal. El lloc està molt bé, el menjar boníssim i si a més hi ha bona companyia... perfecte. I ja la festa continua fins diumenge a les 22h. Sí, supose que dilluns no seré persona, així que no esperes cap escrit fins dimarts o dimecres que se m'haurà passat la ressaca festera.

No oblides felicitar-me i fer-me un regal!!
Jo em faré una copeta a la teua salut. O 2...

dimarts, 16 / juny / 2009

El joc del tigre

De segur que en algun moment de la teua vida has jugat al parxís i l'oca i molts homes sembla que continuen jugant-hi perquè se'n mengen una i en compten vint. (Nota personal: coberta la dosi diària de acudits dolents). L'any que vaig fer els 25 anys vam fer una festorra al poble amb els quintos i vam jugar al joc de l'oca, però amb algunes variacions alcohòliques. El vam anomenar El quinto del 80. I enlloc de dir allò del D'oca en oca i tire perquè em toca... nosaltres ho adaptàvem dient El quinto del 80 sempre beu i canta :) No t'explicaré com vam acabar aquella nit perquè això donaria per a un altre escrit, però la cosa va anar molt bé.

El cas és que es poden fer moltes adaptacions d'aquest joc popular i també la vesant eròtica, és clar.
Per la xarxa hi ha un tauler ja fet que s'anomena el Joc del tigre o L'oca eròtica. Està en castellà, supose que eres una persona de món que es cultiva i podràs entendreu. En cas contrari pregunta'm si no entens alguna cosa, que jo tinc instal·lat al cervell un xip de traducció simultània i et trauré de dubtes. Bé, com anava dient... ací tens el tauler del joc del tigre en castellà.



Per començar necessites com a mínim 2 jugadors (tu soles ho pots fer amb els teus amics invisibles, però no serà el mateix...), una fitxa per jugador (com a la majoria de jocs de taula), un dau, el tauler de la imatge de dalt i una targeta amb el nom de cada jugador (tantes targetes com a jugadors hi participen).

S'estableixen els torns per començar (a sorts o com et done la gana). S'avança tantes caselles com indique el dau i a cada casella hi ha una prova que s'ha de fer. Si la prova és de 2 persones (ve indicat amb un 2 entre parèntesis) el concursant triarà una targeta a l'atzar amb el nom d'altre dels participants que serà l'acompanyant a la prova. Si algú es nega a fer una prova, per pagar s'ha de treure una peça de roba. Interessant, eh...

També hi ha algunes caselles un poc més especials:
Tigre "De tigre a tigre y tiro porque me persigue"
Llit "De cama a cama y tiro porque me da la gana."
Condó "De condón a condón y tiro porque mola mogollón."
E.T.S. Calavera amb 2 palets!! Malaltia de Transmissió sexual. Tornes a començar.
Birra. Un torn sense tirar, per falta de mobilitat.
Casc de policia de dibuix animat. Dos torns sense tirar, per ser un PENDÓ.
Església. Tres torns sense tirar com a penitència pels teus pecats
Puti-club. Quatre torns de descans.
69. Última casella. Si entres amb tirada exacta (hi ha rebots per entrar i eixir si no és el nombre exacte) tries una prova i la persona que vols que la faça. I aquesta persona no pot segar-se, és el poder del tigre!!!

dilluns, 15 / juny / 2009

Àlbum recomanat de juny: Paraules, d'Anegats.

Paraules és el quart disc d'Anegats, un grup mallorquí de pop-rock molt popular a les Illes, que va eixir a la venda a finals del mes passat.
Aquest àlbum té onze cançons que ells mateixos defineixen com més a prop del rock que del pop.

Pots escoltar les seues cançons a la seua web (hi ha un reproductor dalt del tot) i llegir les lletres al seu fotolog.

No sé si han vingut mai a tocar al País Valencià, però al seu fòrum diuen que estarien encantats de vindre, que sols esperen a que algú els ho oferisca i vindran volant... A mi m'han encantat, els ho oferim??

De moment, ací et deixe amb el tema de la pista 6 d'aquest disc: Ve de cara.



divendres, 12 / juny / 2009

Què vas a regalar-me??

El proper divendres, 19 de juny, és el meu aniversari i faré 29 anys :)
Ja saps què vas regalar-me?? No em val això de jo et felicite, el que compta és el detall d'enrecordar-me... no, curra-te-ho un poc, sigues original!! No cal que siga cap cosa material, més que res perquè tampoc sabràs on enviar-me-la... però pots enviar-me una cançó, trobar-me la pel·li que busque, unes ciber-flors, una foto, una , un ciber-beset... o el teu penis, directament!!
I compte amb el que regales, perquè tot por tornar a tu. El regal importa.

dimarts, 9 / juny / 2009

No és amor: és obsessió

Les dones tenim més tendència a penjar-nos que els homes. Unes més que altres... però sempre hi ha alguna de les que s'enamora de qualsevol cosa amb penis que camine per ahi... segur que en coneixes alguna. O potser tu mateixa... sí, tu, que has conegut al tio num. 4839... i penses: aquest sí... ideal, és el que estava esperant... i què fas?? deixes el mòbil encès 25 hores al dia... esperant que et telefone, i si tens ganes d'anar al bany te l'emportes darrere... per si et telefona just quan estàs fent força...

Durant una setmana, et vesteixes com una reina, i creus cegament que et trucarà, i li somrius a qualsevol obrer de la construcció que et diu coses... i et poses perfum tot el dia, i et pentines cada 5 minuts, i et depiles cada 2 hores per estar llesta... perquè saps que et trucarà!!

I sona el telèfon!! (que fins i tot l'has posat en vibrador perquè siga més emocionant) i respires... i el teu somrís va d'orella a orella i mires la pantalla del mòbil... i continues esperant perquè no és ell. Però no t'importa... tornes a ta casa contenta perquè penses que ell estarà allà, a la porta de ta casa, amb un ram de flors, engenollat... no, millor estès en terra... demanan-te disculpes per no haver-te telefonat abans.
I arribes a casa, però soles et trobes al porter, que et diu que no ha arribat ni tan sols una carta d'invitació a algun acte de l'OCCC... que trist. Aleshores el telefones tu... i no respon...

Però tu l'entens i li dones una altra oportunitat... segur que t'ha enviat un mail!! Sí, és això... obres l'ordinador... contenta... estàs segura que t'ha enviat una declaració cibernètica on ho explica tot, però.... no tens cap missatge nou... i ho tanques tot de colp. I ara què?? Bé, telefones a totes les teues amigues i els poses el cap com un bombo amb la inexplicabilitat dels fets... i recordes que ja et va passar el mateix amb l'home num. 4938, i amb el 4936 i amb el 4933... i ara què estàs fent?? Et sents putejada, vols llençar-li una maledicció gitana, i que perda la memòria... i que l'única cosa que puga recordar és com de bé te'l follaves!! i dius ben fort "a aquest no li pense tornar a dir res més!! mai més!!"... i en eixe moment sona el telèfon... ahi està la trucada que has estat esperant tota la setmana... amb el seu nom a la pantalla del mòbil... i contestes.

NOOOOOOOOOOO!!!

Què collons fas?? estàs malalta?? ets masoquilla?? Així noooooo!!! Ja saps el que passarà ara!! Et dirà que ha estat ocupat... que es va reunir amb Obama en la casa verda, que no ha dormit en tota la setmana de tant de treballar... i que es va deixar oblidat el telèfon a casa d'una cosina llunyana... i tu t'ho creuràs tot... perquè ets imbècil!! i el pitjor de tot és que vol que quedeu.
I tot allò que li volies dir?? t'ho poses al cul!! i acabaràs al seu llit!! dormint amb l'enemic... i després et pujaràs al seu cotxe i t'arreballarà a la porta de ta casa... d'on no hauries d'haver eixit!! i aleshores què faràs?? agafaràs el mòbil per si telefona... i esperaràs...

Fes-me cas, espera a que et diga alguna cosa... i mentrestant telefona tu, però a un altre!! Com diu la gran guia espiritual Rafaella Carrá: búscate otro más bueno, vuélvete a enamorar...



Il·lustració: M. A. Martín