dimecres, 27 de juliol del 2011

Desvirtualitzant al meu ciber-amant

Aquest cap de setmana anava a vindre el meu ciber-amant. Vam quedar que vindria dissabte de matí fins a diumenge després de dinar. Dijous jo ja estava nervioseta. Fins i tot em vaig auto-imposar una abstinència sexual voluntària!! Era possible?? anàvem a conèixer-nos, per fi, després de 5 anys?? en el fons no m'ho acabava de creure... pensava que a última hora passaria alguna cosa i no vindria. I dijous a la nit em telefona:

-Holaaaa!!
-no, hola no
-hola, no?? per què??
-bé, un hola a mitges...
-què passa??
-se m'ha trencat el cotxe i m'he quedat tirat a la carretera
-què?? ... i ara què??

En eixe moment tant em feia el seu cotxe, com si estava per a tirar... a mi el que em preocupava era saber què passava amb mi!! amb nosaltres!! si anava a vindre o no... em va explicar que havia d'anar a un desballestament (no, no es per treure-li la ballesta, és com es diu en català correcte al 'desguace') a per un alternador per al seu cotxe, després anar al taller mecànic, que li'l posaren, provar bé el carro... total, que ja m'avisaria de quan podia vindre.

Oh, mi gozo en un pozo... ja sabia jo que no podia ser tan fàcil... però finalment la cosa es va solucionar, sols que enlloc de vindre dissabte i anar-se'n diumenge, va vindre diumenge i se'n va anar dilluns.

Quina alegria quan el vaig veure!! Allà estava... ell... el tio al que havia vist en milers de fotos, per la cam... amb qui havia xarrat tant...

Pensava que seria un poc més alt. M'havia dit que feia 1.95 però vist en directe no em semblava tant. I això que jo anava plana. A banda d'això, era com si ens coneixerem de tota la vida. Com si sempre haguérem estat ahi, l'un davant de l'atre. Vaig estar molt a gust. Hi havia molta confiança. Potser massa.

Sí, massa confiança en el sentit que al embolicar-me amb ell em va fer la sensació que era com fer-ho amb una amiga. A veure, entén-me, ell físicament m'agrada molt, tenim confiança, ens hem explicat tota la vida... però no hi va haver passió. Va faltar eixe puntet instintiu, eixa ànsia... va ser un sexe tendre, d'amics que es volen. I m'alegre molt d'haver-lo conegut, per fi :)

2 comentaris:

sergibr ha dit...

El handicap dels/les ciber-amants, és que tendim a idealitzar-los/les. En ells/elles busquem el que no som capaços de trobar o no hem trobat encara a la realitat. Jo, per enrotllar-me amb una tia lletja (sento la difamació però escric tal com penso), ja puc intentar-ho en un pub qualsevol.

Theresia Kalogeropoulos ha dit...

;D! Una besada, que ja feia temps que no comentava per ací (que sí que llig)!