diumenge, 28 d’agost de 2011

2 dies amb els OT

Oh, sí, moriu-vos d'enveja!! He complit el somni de molta gent: Passar 2 dies amb els Ovidi Twins i la primitiva de Dub!! Sí, ho sé, ara pujarà el meu catxé i potser fins i tot necessitaré escorta... no patiu, seguiré enrecordant-me de vosaltres.

Ara sé que voldràs saber com són els Ovidi Twins en la intimitat, què mengen, de què parlen, quines són les seues rutines diàries, si són de bòxer o d'eslip...  i totes eixes coses. Doncs llegeix atentament, que ahi van els secrets millor guardats...

Divendres de vesprada començava l'aventura. Carreguem la furgo i eixim camí d'Alcoi. Quants trastos portaven, xè!! Però aquestos xics són uns professionals del Tetris.

Vam fer el camí a ritme de Rembetika, fins arribar a Batoi, un barri d'Alcoi, on ens vam ajuntar el milloret de cada casa.  Allà estàvem, al mític Bar Pakito de Batoi (l'ajuntament no oficial de Batoi), on ens vam trobar amb els Pelandruska, que també tocaven allà.

Primer actuació Crocanti, Martí Guillem, que fa un espectacle soroller (no de Sorolla, sinó de sorolls). Recicla objectes i els manipula. Els hi posa botonets i cables i els converteix en objectes sorollosos. Molt curiós. No t'ho acabes d'imaginar... m'ho pensava, però mira, ahi ho tens :P



La gent flipa molt al vore-ho. Sembla la banda sonora d'una pel·li de por. Després de Crocanti li va tocar el torn als Ovidi Twins. Ahi vam fer un paronet, per sopar, que estàvem desmaiats. I després van actuar els Pelandruska.

Qui són aquestos Pelandruska?? què fan?? a què dediquen el temps lliure?? Toquen temes propis, klezmer, psicofolc, música tradicional i música dels Balcans valencians (o siga dels bancals). Fan molta festeta i transmeten bon rotllo. Molt recomanables.

I allà, a Batoi, vam seguir la festa, al baret del Pakito, encara que l'amo no es diu Pakito, sinó Dioni... i, sense saber massa bé com, vaig acabar parlant amb un pelandrusko, que m'explicava que hi ha una web on venen llet gargaritzada. Sí, sí... una xica jove i sana fa gàrgares amb la llet (tu tries la xica i el temps) i t'ho envien a casa perquè t'ho pugues beure ben a gust. No vull saber què buscava el pelandrusko per arribar ahi...

Ma' que va córrer la cervesa... i els plis-plais... fins a les 7h que van tancar el bar i ens van fer fora. Tocava retirada i a dormir. Trastros a la furgo i a cals Flares, un centre social okupat, molt gran, molt nét, molt bonic... i mira quina vistes!!


No vam dormir massa, no cregues, que aquesta gent són molt de viure la vida i mentre dorms et perds coses!! Són dels que viuen a tope, llepant les tapes del iogurt (de vegades sense obrir-los abans), traient els usb en mode no segur, pujant les escales de 2 de 2, així són ells... vivint al límit... Així que res, a les 11h en peu.

David, com cada dia, va fer les seues 238 abdominals, eixe és un dels seus secrets per mantindre's així de bé.
I desprès a esmorzar, al Mercat, enfront del quiosc del Marquitos, el que té de tot. Demanes el que demanes... ho té. Què vols?? el diari de fa 2 dies?? el té, tomaca per als macarrons?? en té, pegament?? també en té!! Diuen que un cotxe es va estavellar contra el quiosc, va trencar la façana i es va clavar dins. Marquitos va eixir corrents i li va preguntar al conductor "gasolina o dièsel??". Això és de veres...

El cas es que vam esmorzar unes coquetes boníssimes, allà al mercat. I a les 18h vam arribar a Ontinyent. El que va passar entre l'esmorzar i les 18h són coses d'artistes d'eixes que la gent normal no entén. I és millor que continue sent així, s'ha de guardar un poc de misteri, no vaig a explicar-te-ho tot... va, sí, només et diré una coseta més... són tots de bòxers, dels apretadets... com sóu, ja m'ho heu tret...

Ontinyent està en festes de moros i cristians. Tot ple de gent amb tunicel·les informals, botins i calcetins blancs. Vam arribar a El Filaner, un espai cultural gestionat per Salvador Mollà, artista local i personatge peculiar.

Aquesta vegada toquen primer els Ovidi Twins, després sopem i en acabar actuació de Crocanti. Els nanos flipen. De grans tots volen ser com ell.

Continua la festa al Filaner, a ritme de... de... una cosa així com... bé, a molts ritmes diferents i mesclats.

I hui, diumenge, hi ha un altre concert al Càmping Natura, d'Enguera, un càmping naturista on els bessons actuaran a pèl, sense roba, nuets, en pilotes, en conill...  però aquesta vegada no hi haurà fotos, ni crònica... si vols saber què passa... ves :)

Demà, dilluns, descansaran, però només un dia de descans, eh, que dimarts hi ha altre concert a Picassent, a la llibreria Odisseu a les 19h.

Així que ja veus, he estat 2 dies fent de grupi, perseguint-los, acompanyant-los... però són tios durs, no es deixen violar així com així...

3 comentaris:

Cinderella ha dit...

Jajajajaja m'he rist mogolló, sobretot amb lo del Bar Pakito i el tio del Mercat! Si no fora d'Alcoi no estaria tan segura que allò que contes és cert! XD
Salutacions!

Colometa ha dit...

m'he fet una foto estiuenca de la meua mà i m'agradaria regalar-te-la :)
com faig que t'aplegue?

Anònim ha dit...

Veig que va aprofitar vosté per recòrrer lo milloret de les comarques centrals, ara Lucrècia, lo campi no serà aquest?: http://www.sierranatura.com

Jo vaig presenciar al concert i va estar genial!!! i l'endemà l'excursió barranc/bassa/cervesseta amb OT genial, per a repetir.

des d'Énguera amb amor...

Related Posts with Thumbnails