una caneta a l'aire

Oh, my god!! M'ha eixit una cana!! La meua primera cana. Jo que tinc aquestos cabells tan oscurs, quasi negres... i aquesta vesprada, de sobte, m'he vist un reflex clar. Què era?? una cana?? no, n'han sigut 2. A ti te daban 2?? doncs jo no anava a ser menys.

De què ixen les canes?? de fer-ho sense ganes. Això és de veres. Sempre ho he dit. I sempre ho havia fet amb moltes ganes (estic convençuda que és per això que no en tenia ni una) però tots tenim dies dolents i el meu havia d'arribar en algun moment. Sí, ho vaig fer sense ganes. I ara estic pagant les conseqüències.

Una tragèdia. A més, just aquest cap de setmana em burlava del meu germà que és prou més jove que jo i ja fa anys que en té moltes. Aaaaah, tens caaaaneeeeeees, això és que ho fas sense ganeeeees... i després afegia un "ha-ha" al més pur estil Nelson, el dels Simpsons. I clar, a qui es burla el dimoni li furga. Tinc canes. És un fet. Les tinc i punt. I ho he d'assumir.

Saps què?? realment en tenia ganes. No, no tenia ganes de fer-ho l'altre dia, sinó que tenia ganes de tindre canes. És com quan totes les teues amiguetes de classe ja tenen la regla i tu no, que et sents rara, i quan per fi et baixa... és com que de sobte et sents més integrada. Ja t'has fet gran. Ets una d'elles.  No ho dic per experiència, que a mi la regla em va vindre super prompte, als 11 anys, però sé d'altres a les que sí els va passar així. I ara a mi. Perquè tindre canes et dóna com un punt interessant, no?? hui sóc 2 pèls més interessant ;)