divendres, 1 de novembre de 2013

Ja no tinc miomes

Recordes que fa uns mesos vaig explicar que tenia un àlien?? Doncs en tenia 3. Em van operar dimarts. Si eres aprensiva no continues llegint, però si vas a passar per una operació semblant, llig-ho tot i estigues tranquil·la, que no és per a tant.

Abans de l'operació vaig llegir molts fòrums on hi havia xiques que escrivien les seues experiències i a totes els havien dit en un principi que potser perdrien l'úter, però després totes havien eixit de l'operació amb l'úter al seu lloc. Això em va tranquil·litzar un poc...

Dilluns de vesprada vaig ingressar a la Fé perquè dimarts a les 8h estava planificada la meua operació. Jo anava super mentalitzada del que anava a passar i la veritat és que no estava gens nerviosa. Un poc de sustet sí tenia... que era verge de quiròfan, però res en comparació al que podria ser.

Només arribar a l'hospital em van posar unes polseres d'identificació, com  a qualsevol festival o resort on va tot inclòs. Amb les polseres tenia drogues gratis. Vaig intentar demanar un cubata, però no va colar.

Des de les 24h de la nit de dilluns ja no podia menjar res ni beure aigua, rotllo gremlin. A les 7h del matí ja van vindre a preparar-me, amb una espècie de calcetins fins a l'engonal que oprimeixen un poc (per evitar trombosi), un gorret i peucs en verd i una tela verda tapant-me el cos nuet. I au. I mentre esperava a que vingueren a per mi em vaig dormir, que no van vindre fins les 9.30h!!

Em van baixar al quiròfan i allà fora em va tocar la infermera curteta. Va intentar punxar-me la mà per posar-me la via:
-Ay, es que no te encuentro las venas.
-A ver si es que no tengo...
-Claro que tienes, mujer, cómo no vas a tener?? todos tenemos venas...
- ¬¬' 

Em van posar anestèsia general així que quan em vaig despertar ja havia passat tot i estava camí de l'habitació. Encara anava drogada i no em feia mal res.

L'operació va anar molt bé. El mioma era gran i m'ocupava tota la matriu i en traure'l van veure que darrere hi havia 2 més o me'ls van traure també. Sembla que va estar complicat però finalment em van salvar l'úter. El metge m'ha dit que si algun dia em quede prenyada hauré de parir per cesària perquè se m'ha quedat delicat i potser no aguantaria l'esforç d'un part natural i se'm podria desprendre l'úter, però sabent-ho... cap problema.

Esperava tindre molt més dolor. He tingut ressaques molt pitjors que aquest post-operatori. I no sé exactament esta frase en quin lloc em deixa. Però així és.  El mateix dia de l'operació a les 18h ja podia beure. A les 20h em van llevar la sonda i em van dir que si en 6h no pixava jo sola m'haurien de sondar de nou. Hi havia una espècie de cunya com a un recollidor manual de plàstic, per pixar allí en el llit mateixa, però em feia tant de fàstic haver de pixar ahi que em vaig alçar del llit. Pixar en una cunya de plàstic?? per favor... això és l'anti-glamur. Dolor?? doncs sí, un poc, però un dolor molt paregut a tindre la regla. Res de l'altre món.

Dimecres ja em van llevar els goteros. Em van donar a triar, què vols?? oral o per la vena?? i jo sóc més de l'oral... així que en veure que les drogues em pegaven bé dijous al matí em van donar el alta. Això sí, com que esta gent celebra el Halloween, em van deixar ja mig disfressada i porte una cicatriu amb 11 grapes, molt Lucrenstein.

Ara passaré uns dies fent-me la malalta a casa dels pares perquè em mimen un poc i en 4 dies ja estaré donant guerra.

5 comentaris:

Jaume ha dit...

Genial notícia!
Una abraçada gran!

Salvador Macip ha dit...

Prova superada!

Hania ha dit...

Perfecte! Abusa dels mimos.
Petonarros

Marta ha dit...

Ànims, guapa! Ja ho tens fet!

Tim ha dit...

Grande Lucre!

A continuar con la estirpe papal!

Related Posts with Thumbnails