Com conèixer gent per Internet

En els últims 15 anys he conegut moltíssima gent per Internet.
Allà pel 99 no tot el món tenia Internet. Utilitzàvem el Netscape (!!) com a navegador. Ara m'he sentit com la iaia que explica històries als nets, o Sophia, de "Las chicas de Oro": Sicilia 1925...
Bé, al que anava... allà pel 99 feia poc que havia deixat Gandia per anar a estudiar a València i no coneixia a massa gent per ací. Algú em va mostrar el que era l'IRC i després va vindre tot rodat.

L'IRC és un xat, crec que en aquell moment ja es podia entrar per web, però la majoria utilitzàvem un programeta amb els seus comandaments. Ja he dit que poca gent tenia Internet, i els que en tenien eren els autèntics frikis. No com els de ara, que a qualsevol cosa li dius "friki", no. Aquells eren els de veritat.

Al xat aquell jo entrava al canal #Valencia i sempre hi havien les mateixes persones. Anàvem xarrant, explicant-nos la vida... i s'arriba a crear un vincle, de veres. Moltes vegades és més fàcil explicar-li la teua vida a un desconegut perquè te la pela que et puga jutjar o no. No et coneix, ni a tu ni a les parts implicades.  De tant en tant s'organitzaven trobades de gent del xat per anar a sopar tots junts. Es deia "KDD" (kedada).
A eixes KDD's vaig fer molts bons amics que encara conserve. I vaig aprendre molt dels frikis autèntics.

La primera cosa que has de saber és que les relacions per Internet es magnifiquen, com al Gran Hermano. Al parlar amb una persona que no tenim davant, inconscientment tendim a idealitzar-la. És molt fàcil enamorar-se d'algú!! Però tan prompte com vos veieu en persona se't passa tot. Tranquil. És normal, a banda del físic, ens influeix molt el to de la veu, els gestos, l'olor, la forma de moure's... i aquestes coses només es comproven en el cara a cara.

És molt divertit conèixer gent online i pots trobar-te gent vertaderament interessant i d'altres que... bé, interessants també, a la seua manera, i sempre tindràs anècdotes que explicar als amics ;)
Només et donaré dos consells de sentit comú:

•  Abans de quedar és important que vos hageu vist per la cam. Done per suposat que vos heu enviat fotos, però de vegades això no és prou. Potser les fotos són de fa 3 anys i ara no s'assembla molt a com era. O podria ser que fins i tot les fotos no foren seues. Si vos veieu per la càmera (Skype mateix va bé) pots comprovar que el que veus t'agrada, veure com es mou (si té mil tics rotllo Quim Monzó o no) o escoltar-li la veu. Mira que si té veu de pito... 
• La primera cita que siga sempre a un lloc públic. No quedeu en ta casa ni en la seua, ni en cap casa de ningú. Moltes vegades la cita serà un rotllo que no té res a veure amb el que havies imaginat, i si estàs a una cafeteria és molt més fàcil pegar a fugir quan et canses. Si has estat parlant un cert temps amb eixa persona potser penses que no pot anar res malament, però ja et dic jo, per experiència, que no és així... Jo m'he trobat de tot. 

Molta gent té prejudicis alhora de conèixer gent per Internet i diuen allò de "i si es un psicòpata??". Ok, podria ser-ho, sí... però igualment ho podria ser un tio al que coneixes una nit de festa o a la comunió de la teua neboda. Quines són les probabilitats de trobar-te amb el doble del germà de Dexter?? Les mateixes dins que fora de la xarxa. I acabaré amb exemples reals de tios amb els que he quedat:

• Un profe de valencià que s'ho reia tot. TOT. Molt guapo, però en directe teniem química zero.
• El típic ciclat de gimnàs que vaig quedar amb ell perquè era super inteligent. Advocat i economista, amb 1 màster i bona conversa. Al vore'ns en directe... resulta que media poc més d'1,50. (He de dir que jo faig 1,69 i si em pose tacons... 1,81)
• Un altre al que només havia vist en fotos i quan ens vam veure en persona... les fotos eren de feia 4 anys i ara pesava 20Kg més. Vam ser novios un parell d'anys. 
• La  cita més avorrida de la meua vida. Vam quedar a un bar on ell coneixia als amos. En arribar va estar 20 minuts parlant amb el cambrer i quan va acabar... el van telefonar. Es va passar 20 minuts més parlant per telèfon. Quan va penjar, vaig fingir que rebia un missatge urgent d'algú que em reclamava i me les vaig pirar. 

Nota curiosa: Una amiga va conèixer a un tio per Internet i va quedar amb ell i els seus amics a un pub. Ella va anar amb les amigues (entre elles jo). Quan ells van aparèixer, hi havia un que em sonava molt, fins que em va dir... tu eres Lucre!! Tu i jo vam quedar fa 3 anys, no te'n recordes?? osti... el profe de valencià que es reia de tot!! Fortíssim!! Però és que li escolte la veu a altre que tenia al costat i em sonava molt també i li dic... tu i jo no vam quedar també?? L'advocat ciclat!! Eren amics!! I així va ser com vam tindre una 2na cita 3 anys després. True Story.

Aquest article va ser publicat a Infonoticiasgandia.com el 27/06/13.