dimarts, 11 de juliol de 2017

Crisi dels pre 40

Acabe de fer els 37. Açò ho negaré en públic i si algú em pregunta, diré que en tinc 31, però el meu cap sap que en tinc quasi 40. QUARANTA. S'omple la boca a tope en dir-ho. Estic a punt de ser una quarentona. I això al meu cap esclata.

Tots els anys, pel meu aniversari i per cap d'any (que a més coincideix cada mig any) faig un pensament sobre la meua vida. Què estic fent?? És açò el que vull?? I em faig els propòsits si crec que he de canviar algua cosa, però no tot es pot canviar. Hi ha situacions que no depenen de mi, sinó que és el puto destí qui s'encarrega, i òbviament, ahi no puc fer res més que respirar profund i posar-me una copa ben carregada. 

Sempre he sentit dir a ma mare que quan millor s'ha sentit és a partir dels 40. Ara sóc més madura i la vida m'ha pegat prou hòsties com per saber viure. També m'he lliurat de complexes i d'alguns (que no tots) prejudicis. I això fa que em senta molt més a gust amb mi mateixa que no fa 20 anys. També me la pela prou el que pugueu pensar de mi.

Però l'edat també et limita. I no em referisc només a que les ressaques ara duren 2 o 3 dies. O que ja no puc anar a currar empalmant una nit de festa. Ens limita pel rotllo reproductiu

Quan em va passar tot això de l'operació dels miomes em va vindre la ratllada mental per si volia ser mare o no. I em vaig haver d'auto-convencer que no passa res per no tindre fills, que no seré menys dona per això. Perquè sóc una tia moderna i tal però m'han educat amb valors tradicionals, en els que la dona s'ha de casar i tindre fills. I sincerament, no he tingut eixe desig, no em note el rellotge biològic del que parlen, però potser és que l'he silenciat. Sóc molt racional i tot ho raone en gelat. Fins ara no s'han donat les condicions perquè em puga plantejar la maternitat, així que millor no plantejar-me alguna cosa que no podré tindre. No vull pensar si vull viure a un xalet amb piscina perquè ara sé que no me'l puc pagar. I si ho pense i resulta que sí ho vull?? viuré frustrada?? em deprimiré?? doncs millor no ho pense.
Intente viure sobre la marxa. No m'he enamorat mai i mai he tingut parella formal. Per què va a ser diferent a partir d'ara?? que puc ser mare jo sola?? ho sé, però no vull. 

Conec dones que no volien fills i de sobte se'ls va despertar eixe no sé qué que fa que vulgues tindre un feto. I a mi em fa por que això se'm desperte quan ja siga massa tard. 

Vull fer reformes al pis. I les faré d'ací 4 o 5 anys. No abans. El primer motiu és perquè en eixe temps em donarà per poder estalviar més, i el segon motiu és perquè en 5 anys ja en tindre 42, i si arribat eixe punt no tinc fills ni estic prenyada, tombaré una de les habitacions per fer-me un super vestidor.  

Encara no tinc la crisi dels 40, és una precrisi, que ve a ser una crisi fluixeta. De moment ja m'he tintat els cabells, he passat tot el Feslloch plena de calcomanies i l'amant jovenet ja tal. M'hauré de fer un Tinder... o posar-me un cartell de "estic disponible... hola menors de 35!!"

1 comentari:

pons007 ha dit...

Tranquil•la els 40 son els nous 30! Tot i així no estic preparat per muntar-m’ho amb una senyora de casi 40 xD

Related Posts with Thumbnails