La matinada d'un 28 de juny de 1969 la policia va irrompre al bar Stonewall Inn. de Nova York. A aquest bar d'ambient (se'n diu "d'ambient" als llocs freqüentats per gays i lesbianes) van fer una redada indiscriminada que va provocar una batalla campal que va durar dies i va provocar ferits dels 2 bàndols. Els homosexuals eren maltractats i discriminats per la policia, que els tractaven com a criminals o lladres.A partir d'aquesta data, tots els 28 de juny es celebra el dia de l'orgull gay, en commemoració del dia que un grup de persones va plantar cara a la discriminació.
La llegenda diu que quan la policia va irrompre al bar sonava "Over the rainbow", que aleshores ja era un "himne gay", ja que parla d'un lloc "més enllà de l'arc de Sant Martí" on els problemes desapareixen i els somnis es fan realitat.
A València hi ha convocada una manifestació a les 19.30h. des del Parterre, que enguany porta per lema "per la visibilitat lèsbica" que acabarà amb la lectura d'un manifest. Des de les organitzacions es convidarà a eixes dones públiques i lesbianes a "que siguen valentes, donen un pas endavant i facen visible la seua orientació sexual, ja que això ajudaria a moltes altres dones a fer el mateix als seus diferents contexts". Així que des d'ací vull donar-li el meu suport a l'alcaldessa de València perquè done eixe pas: Ànim, Rita, tots estem esperant-ho!!
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
8 comentaris:
evidenment rstic a favor d'aquesta celebració , pero a vegades alguns expectacles que donen al carrer no crec que siguin gaire edificants per mostrar la homosexualidad.
Estic completament d'acord amb l'Striper, em sembla perfecte que hi hagi gent amb tendències sexuals diferents a les meves, les diferències son el que ens fan especials i tinc amics gays i lesbianes als que m'estimo amb bogeria.
Però una cosa no treu l'altre, una cosa es ser gay i l'altre es muntar un espectacle porno-eròtic al mig del carrer, l'homosexualitat s'ha de viure igual que la heterosexualitat, a caseta, o es que els heteros anem muntant shows sexuals pel carrer???
No vull semblar monja ni molt menys, però considero que per veure espectacles un ha d'anar al teatre o al cinema.
Petons maca, m'agrada nmolt el teu bloc!!!!!
"a vegades alguns expectacles que donen al carrer no crec que siguin gaire edificants per mostrar la homosexualidad."
¿No serán estos actos una acción de protesta y rebeldía.?
Los heterosexuales no estamos perseguidos..
Totes les formes de protesta, per definició han de ser provocadores, el que és lamentable és que el simple fet de mostrar l'homosexualitat, o la transexualitat, en públic i en grup siga considerat una provocació.
Riure's d'això i convertir-ho en una festa que es dona UNA volta a l'any, amb carrosses, disfresses, desinhibició... és perfecte.
Després, a l'endemà, les persones que han participat de la celebració-protesta reprendran la seua vida personal i professional amb normalitat, però amb la satisfacció d'haver reivindicat respecte per a la seua opció sexual.
rita mai donarà el pas... la pobra, té vergonya.
Santa Rita Rita, lo que se da no se quita. Això sí que seria una bomba!
tot el meu suport per a aquest col.lectiu
Com diuen casanovadelavall i monyofiné és un acte de rebel·lia, on s'han de fer notar. Potser no donen una imatge desitjada o almenys, no desitjada per tothom, però això sempre passa a tots els col·lectius.
A les manifestacions, del 25 d'abril per exemple, sempre hi ha el grup que fa pintades als bancs i caixes, i el grup que va borratxo. A alguns els semblarà que s'han de fer pintades, per cridar l'atenció. Altres pensaran que donem imatge de vàndals. I dels borratxos... ja ni parlem, que siga el que siga... donen mala imatge.
Anem on anem ens hem de trobar de tot i mai estarem d'acord amb tots.
ciber-besets
Publica un comentari a l'entrada