El consumisme i jo ens portem prou bé. Tenim bon rotllo. Podríem dir que sóc un poc addicta a les compres, o almenys a certes compres. Els complements em tornen boja. Tinc moltes bosses (38), sabates (també m'agrada que me les regalen. Apunta: gaste una 39), collars, arracades, anells...Normalment no isc de casa si no porte posades les arracades a joc amb l'anell i/o collar. De vegades també algun altre complement com mocador, fermall, barret... i és que els complements em fan sentir millor. Em veig més graciosa, més elegant, més glamourosa... i això és transmet amb més seguretat amb mi mateixa. Els complements ja són part de mi, van amb la meua personalitat.
El cas es que l'altre dia vaig tindre un somni un poc estrany. Anava jo amb una màscara de CatWoman i una barba com la de mon pare, amb una camiseta negra i uns pantalons negres de pitillo i als peus portava unes sandàlies planes. Jo em mirava als aparadors de les botigues i em veia amb unes sabates roges molt glamouroses, (com les de Chanel que il·lustra el post) però després em mirava els peus... i allà estaven aquelles vulgars sandàlies planes!! I em feia tanta ràbia.. que necessitava comprar o matar.
Si, una psicòpata consumista. Algun interpretador de somnis a la sala??
No t'ha passat mai que tens la necessitat de comprar-te alguna cosa en concret?? O simplement de comprar... el que siga!!! A mi em va bé com a teràpia. Si he tingut un mal dia a la feina... me'n vaig de compres. Si el meu amant de torn no s'ha portat com tocava... me'n vaig de compres. Si estic avorrida... o em masturbe o me'n vaig de compres. I si tinc un bon dia... per celebrar-ho me'n vaig de compres!! I després d'haver-me comprat alguna cosa necessària o no (sol ser més la primera que no la segona) em sent estúpidament feliç... :)
Si, una psicòpata consumista. Algun interpretador de somnis a la sala??
No t'ha passat mai que tens la necessitat de comprar-te alguna cosa en concret?? O simplement de comprar... el que siga!!! A mi em va bé com a teràpia. Si he tingut un mal dia a la feina... me'n vaig de compres. Si el meu amant de torn no s'ha portat com tocava... me'n vaig de compres. Si estic avorrida... o em masturbe o me'n vaig de compres. I si tinc un bon dia... per celebrar-ho me'n vaig de compres!! I després d'haver-me comprat alguna cosa necessària o no (sol ser més la primera que no la segona) em sent estúpidament feliç... :)
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
8 comentaris:
Totalment, d'acord, Lucrecia. Crec que és una tendència més aviat femenina, tot i que a mi també em passa de vegades... Allò que dius 'Avui m'haig de firar' i arrasses per tot... Per cert, contra l'avorriment, millor una palleta... personalment.
Lo important es que tu et sentis bé lo altre que mes done. Petons.
Molt bona la BSO. Tinc debilitat pels Pets.
Somnis de dona en barba: http://www.rie.cl/?ps=568
Lo de les sabates... aixo es comu a totes les dones... no ho podeu evitar. Jo quan estava xungo em comprava un LEGO de STARWARS, xo clar... jo soc un friki :P
Mossets.
el company de Venus: en cap moment he dit que siga una tendència femenina. Molts homes són addictes a les compres. En concret, un home de la meua familia, te un armari ple de roba per estrenar. Uis, aleshores potser ho porte als genes...
striper: si, em sent bé! :)
tim: de la debilitat pels Pets se'n diu flatulència xDD
He llegit l'enllaç eixe de les dones amb barba, però no m'acaba de convencer...
Legos de StarWars??... bueno, cadascú és psicòpata a la seua manera...
Jo no en sé de comprar, o potser sí, no ho tinc clar, el que tinc segur és que, fora de les compres inevitables (menjar bàsicament) qualsevol compra meva respon a un procés d'autoconvenciment de la necessitat de fer-ho d'un mínim de quinze dies.
La meva darrera compra em va suposar un disgust, vaig veure uns pantalons mues, creia, fets malbé a l'entrecuix i em vaig convèncer que en necessitava uns de nous, el disgust va venir quen vaig descobrir que no eren pas meus sinò del meu fill i que els meus pantalons negres estaven perfectes.
Quina despesa més inútil! Què en faig ara amb uns apntalons que no necessito?
Skorbuto jo provaria en posar-me'ls, ja que els tens...
Lucrècia maca, no sé si és una qüestió femenina però el que sí que sé, és que jo acostumo a comprar sobretot quan tinc un baixon, no sé és comprar alguna cosa, ni que sigui un llibre i és com un subidon... Sobretot em perden els bolsos i les sabates, justament l'altre dia nome´s donant un tomb per la meva ciutat en vaig comprar unes, sense ni necessitar-les, però eren tan maques.. i em quedaven tan bé xD Ara cap de naltros serem unes compradores compulsives com la protagonista del llibre "Loca por las compras" de la Shopie Kinsella, te'l recomano, riuràs molt i segur que no ets tan compradora, o si...
bones consumista compulsiva! ;)
quan tinguis un momentet passa't pel meu blog!
un petonàs!
No gose d'interpretar eixe somni, però m'encanten les dones psicòpates consumistes (pels complements i la bona música).
;)
Publica un comentari a l'entrada