L'expressió "donar carabasses" s'utilitza com a sinònim de ser rebujat sentimentalment. I això per què?? perquè ofegue les penes menjant bunyols?? no.El fet de que aquesta hortalitza siga gran i panxuda, però buida i de poc pes, va causar que molts pobles de l'antiguetat (com els egipcis) utilitzaren la carabassa com a símbol de necedat. Molta apariència, però unflada i buida.
Els grecs també la consideraven anafrodisíaca (que et baixa la líbido, per als de la ESO) i donaven carabasses per convidar a abandonar el devaneig amorós.
Al nostre país, es convidava al pretendent a dinar a casa de la xica, i a les postres, si li oferien una cigarreta al xicon significava que la familia acceptava que la cosa anara endavant, però si li servien un plat de carabassa volia dir que no era ben rebut a eixa familia.
De ahí la famosa cançó de Cento:
Ja ve Cento de ca la novia
ja ve Cento malhumorat
i sa mare li preguntava
carabassa t'hauran donat.
Carabassa m'han donat, mare
i jo me l'he presa per un meló
més m'estime una carabassa
que casar-me amb un pendó.
ja ve Cento malhumorat
i sa mare li preguntava
carabassa t'hauran donat.
Carabassa m'han donat, mare
i jo me l'he presa per un meló
més m'estime una carabassa
que casar-me amb un pendó.
A mi m'agrada molt la carabassa, tant torrada com en bunyols, però m'estime més comprar-les jo mateixa i no que me les done ningú...
Sempre és dur, tant rebre com donar carabasses, i el millor és ser delicats i intentar no ofendre a l'altre. El problema es que de vegades es fa amb tanta delicadessa que l'altra persona no ho acaba de pillar de tot... i continua insistint... aleshores que fas?? s'ha de dir clarament, encara que faça mal. Escolta, que no, que no m'agrades i no vull res amb tú. I punt.
T'han donat carabasses?? n'has donat?? com va estar l'experiència??
Sempre és dur, tant rebre com donar carabasses, i el millor és ser delicats i intentar no ofendre a l'altre. El problema es que de vegades es fa amb tanta delicadessa que l'altra persona no ho acaba de pillar de tot... i continua insistint... aleshores que fas?? s'ha de dir clarament, encara que faça mal. Escolta, que no, que no m'agrades i no vull res amb tú. I punt.
T'han donat carabasses?? n'has donat?? com va estar l'experiència??
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
VOTA'L CADA DIA!!
21 comentaris:
Potser he donat mes de las que he rebut , i les dones quant rebeu ubna carbassa encara que sigui per fotre un polvo , sou de consequencies imprebisivles.
Vols dir que els de la ESO saben què vol dir libido?
Estimada Lucrècia:
Són interessants aquestos apunts històrics. Ara ja sé perquè es diu això de donar carabasses.
Crec que fa temps les carabasses eren utilitzades per la gent que no sabia nadar com si foren flotadors. És una paradoxa, d'un costat podes enfonsar-te si et donen carabasses i d'altre podes flotar amb elles.
De totes les experiències es pot aprendre.
Salutacions.
En lo bona que está la carabassa torrada i en bunyols mmmmm, en el forn que hi ha davant de ma casa fan una coca de carabassa que te mors... Quan vullgues estás convidada, i no es una manera sutil de donarte carabasses....saps que mai ho faria, salutacions d´un carabassot.
Uei. Sou bastant txatxis!!! :)
striper: a ningú li agrada que li donen carabasses i uns tenen més mal perdre que altres... però potser sí que les dones som un poc més... com dir-ho... harpies.
ginjol: totes les coses que tenen alguna relació amb el sexe les saben. La resta no.
josé vicente: sí, sempre podem aprendre coses noves.
gordon gekko: Sí, està boníssima. Jo faig unes coques de carabassa i canyella... pa morir-se de bones. Doncs no, no sé si ho faries o no... potser et fa morbo convidar-me i després donar-me carabasses... hi ha moltes parafilies rares per ahi...
Mr. Jau: Som txatxis?? qui?? les dones??
els apunts històrics sobre l'origen d'aquesta expressió són interessants, però el tema de donar i rebre carabasses...
Jo crec que tots n'hem rebut i n'hem donat (al menys jo sí) i no m'agrada ni una cosa ni l'altra. En el cas de rebre'n, aquell sentiment de decepció i quan n'has de donar trobar la manera de dir que no sense fer mal a l'altra persona a vegades és difícil.
Curiós apunt cultural, no sabia que això de donar carbasses venia de posar-li al maromo de torn un plat d'aquest vegetal.
En quant a donar-rebre carbasses, és molt dur rebre-les, però també donar-les. Jo no sé si és que sóc masoquista però prefereixo rebre-les que donar-les, no sé, em sento molt més miserable. Però el pitjor passa quan ets massa subtil i no s'acaben d'adonar.
P.D: Tens raó, Lucrècia, tot el què té a veure amb sexe ho saben... Pregunta per la capital de Noruega o què és el potassi, a veure quina cara fan.
Jo no he menjat mai cap carbassa, encara que me n'han donat varies. Suposo que me n'han donat més que jo n'he donat, però es passa igual de mal, és una mica incòmode quan te'n donen.
jejej,m'agrada les puntualitzacións que fas en algunes entrades diriginte als de la ESO,, jejeje,, fa gràcia! jeje
em sembla k tothom en aquesta vida ha donat carabasses i li han donat.. és llei de vida...
Si a mi em donaren carabasses en arrop, pots estar segura que no diria mai que no.
a mi fins a la universitat l'habitual era rebre carabasses, i fins i tot havia desenvolupat una certa experiència en llevar-li ferro a la cosa perquè l'altra persona no se sentira incòmoda..
així que tenia tan assumit que em donarien carabassa, que la primera vergada que li vaig dir a una que m'agradava i ella em va contestar que jo a ella també, em vaig quedar paralitzat, en blanc, i com mirant els apunts a veure si posa què fer en una situación així... una mica com "recollons, Hèctor, i ara què?"
:) afortunadament la cosa va eixir bé, hehehe....
Estimada Lucrécia,
Ni idea tenía de este origen del que te den calabazas tan practicado en mi vida cotidiana (en recogerlas quiero decir). Muy curioso, supongo entonces que en esas tradicionales comidas familiares se haría otro postre asdemas del de la calabaza, ya que si no la sacaban, tendrían que sacar otro.
Al ver esto de las calabazas, me he acordado que en mi pueblo, las ponían el los balcones, supongo que a secar, no lo sé.
A lo mejor era un simbolismo algo así como: Si os acercais a mis hijas en edad de procrear os cuelgo las calabazas del balcón en vuestras calabacillas... O algo así.
Muchos Besos. ah! Por cierto, mi polvo pendiente que conté que tenía desde agosto, por fin consumado. Lo malo es que me molaría practicarlo más.
Doncs sí, n'he donat alguna (i de manera directa, eh? No us penseu que deixo lloc al dubte). Però també me n'han donat, i de les de fotre polvo, que deieu, que fan més mal. Perquè mira, que et diguin que no volen una relació estable, val, s'entén, però que et diguin que no volen cardar amb tu, és una mena de conjur màgic que et destapa tots els monstres que portes dins.
Cagun les carbasses...
Temps ençà vaig ser un gran recol·lector de carbasses, tant que en un moment vaig decidir que no en volia més.
Pel que fa a la vessant culinària la veritat és que no forma part de la nostra dieta habitual. Els pares per+o en cultiven unes varietats que fan molt bonic assecades.
marc: Sí, és dificil. Jo també n'he donat i n'he rebut. Però donar-les sempre és dificil.
Shalheira: Sí, deus ser masoquista... Et va la marxa... :P
rosseta: sí, és fotut donar-les, però més fotut rebre'n.
_meia_: Sí, deu ser...
corpi: mai no digues mai...
Hèctor: carabasses a tu?? aquestes xiquetes no sabien el que es perdien ;)
los ojos de ana: Segur que també n'has donat unes quantes... :P Sí es feia un altre postre diferent i es treia un o l'altre.
Ai, els polvos pendents... quants maldecaps...
Amèlia: Sí, però crec que això també ens afecta més perquè sembla que els tios sempre estiguen disposats per al sexe, quan siga i amb qui siga, i de sobte arribem nosaltres, tan ben plantades i ens donen carabasses sexuals... i penses per què a mi?? i fot molt més.
skorbuto: doncs prova a incloure-les a la dieta. Són boníssimes!!
Bon dia!
Com ja han comentat, és molt interessant i curiós este tema de les carabasses. Gràcies per compartir-ho!
Jo, com tots, n´he donat i me n´han donat. Donar-les em sap molt mal, però no puc coure que algú espere de mí coses que no li puc donar. És algo que m´agobia moltissim, i potser per covardia, opte per fugir.
I quan me´n donen, fot, però el temps ho cura tot. Ja vindran noves il.lusions...sempre venen.
Au!
Asumpte dificil...
Es fotut, tant donar com que te ne donen...
Pero no pares de sorpendrem en els temes: No sabia de a on venien les arrels de la carabassa.
Besitos...
santi: tampoc cal fugir, es pot parlar i encara que no t'interesse com a parella, potser sí t'interesse com a amistat...
tim: A mi sempre em resulta pitjor que me'n donen. Quan les dones, passes un moment incómode, però passa ràpid, en canvi quan te les donen... costa més d'oblidar.
Solen dir-me que sóc una caixa de sorpreses ;)
me n'han donat. n'he donat. però el dia que et donen la cigarreta en senyal d'acceptació ... aquelles formiguetes per la panxa no hi ha carabassa passada que les faci fugir!
Carabasses? A quant el quilo?
Publica un comentari a l'entrada