Sóc una maniàtica de les olors, entre altres coses. Quan vaig al supermercat sóc la típica que et trobes al corredor dels productes de neteja obrint totes les botelles de suavitzant per olorar-les. No puc comprar un perquè sí. M'ha d'agradar, i molt. Hi ha certes olors a les que podria fer-me addicta fàcilment i aquestes són les que busque.Amb els homes em passa el mateix. Hi ha alguns que no són el meu tipus però fan una olor... que em torna boja, i d'altres que semblen tindre tots els punts... si l'olor no és propícia, no hi ha res a fer. M'he fet addicta a algun home per la seua olor. Diuen que és cosa de les feromones, així que buscant informació sobre aquestos animalets vaig trobar que la paraula feromona procedeix del grec i significa «portador d'excitació». Doncs sí, deu ser això, perquè cada vegada que em trobe amb un home que m'agraden les seues feromones... se m'unfla el pit, em pose l'esquena recta, m'ix un somrís tremolós, em toque els cabells... i fins i tot segregue més saliva!! Instints de l'animal que porte dins... Sí, dec ser molt primitiva perquè tot això ho faig inconscientment.
I què determina aquestes olors?? per què unes persones ens atreuen més que altres?? La genètica és el culpable de tot. L'olor és un indicador del tipus de sistema immunitari (aquell que ens protegeix de les malalties, per als de l'ESO) que tenim, de manera que ens atreuen més aquelles persones que tenen un sistema immunitari molt diferent al nostre. Instints de supervivència i perpetuar l'espècie...
Parlant d'aquest tema amb diferents persones he comprovat que les dones donem molta més importància a l'atracció de l'olor que els homes. Normalment a ells els agrada el conjunt, però a nosaltres ens pot agradar el conjunt i no l'olor, i això és un factor determinant per dir NO. I de vegades pot ser just al contrari, un tio que a priori (en principi, per als de l'ESO) no t'agrada massa, però té una olor... que ens posa burres!! No et passa??
Et deixe amb una cançó de Lilit i Dionís que es diu l'olor de l'amor.
Mira, tu i jo sols aquí, sentats vora un llit, els besos pugen l’ambient de la nit.
Tu ho sents, després dels botons, suau carn i els peçons;
peçons que em miren demanant-me amor.
Salvatge, trenques els calçons, t'arranque les bragues a mossos i et magrege el cony.
Tu peles l'intrús amb passió, que espera al calor; banyada, prostreta, per què ens fas açò?
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
fem una festa humida tu i jo, l'olor del baejo és l’olor de l'amor.
No puc expressar el que sent uns segons abans de plenar el got de llet...
uns orgasmes tu, un orgasme jo. Satisfets, fumem a mitges un puret de cogoll!
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida tu i jo, l'olor del baejo és l’olor de l'amor.
Tu ho sents, després dels botons, suau carn i els peçons;
peçons que em miren demanant-me amor.
Salvatge, trenques els calçons, t'arranque les bragues a mossos i et magrege el cony.
Tu peles l'intrús amb passió, que espera al calor; banyada, prostreta, per què ens fas açò?
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
fem una festa humida tu i jo, l'olor del baejo és l’olor de l'amor.
No puc expressar el que sent uns segons abans de plenar el got de llet...
uns orgasmes tu, un orgasme jo. Satisfets, fumem a mitges un puret de cogoll!
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida els dos, coseta humideta, coseta humideta...
Fem una festa humida tu i jo, l'olor del baejo és l’olor de l'amor.
21 comentaris:
Estimada Lucrècia:
Em pensava que estaves fent publicitat del meu blog "el color de l'amor", vaja...! per una 'c'.
Resulta que jo visc enamorat d'una xica molt especial i una vegada em va passar que estava jo a l'escola pensant en la meua estimada i de sobte, sense saber per quina raó vaig tenir l'impuls de caminar en la direcció contraria a on havia d'anar. Jo no savia perquè però en eixe moment tenia una mena d'antull i finalmente després de caminar una bona estona em vaig encontrar amb la meua estimada que feia mesos que no l'havia vist.
No és aquesta la única anècdota que puc contar en relació als olors i les relacions socials, però sí és la més curiosa.
Salutacions.
A mi també m'atrau molt l'olor a vegades vas a un ascencor i no mes veus la noia d'esquena pero l'olor..
Redéu quin despiporre de cançó, quins cracks!! Hahahaha si mai toquen en directe avisa'm xiqueta que açò sona a festa humida ;) i divertida...
L'olor del baejo és l'olor de l'amor... hahahaha què grans...
Jo no tinc manies en quant a les olors, vull dir que ni tinc perfums preferits ni res aixina, però les males olors si que em frenen, si.
hèctor, en directe son mortals! i la cançò del cèrvol...pa morir-se :)
Que estigueu bons!
5 comentaris i tots de paius. Ens tens als teus peus...encara que facin oloreta...
eh, que jo sóc dels de la ESO i no sóc tan burro...
Completament d'acord! l'olfacte és l´únic sentit que no li cal contacte, això també e fa especial!
Ara mateix tinc una olor al cap...
Per mi, l'olor és determinant, una olor que pel que sigui, no m'agrada, per lleu que es senti, pot fer-me allunyar d'un home...
Si és com dius, crec que sóc prou femení. El nas em pot. Compartisc les teues opinions i sensacions.
Cosa que em recorda la olor terriblement excitant de certa dona...
A vegades quan te lies amb algú que fa temps que no veus, el primer que te torna a fer recordar les vivències passades és l'olor, i per uns moments és com si el temps no hagués passat mai.
Quina llàstima que no es puguin conservar les olors dels amants, eh?
Em sembla molt interessant el que comentes sobre les olors i el factor genètic. De tota manera, pense que no es pot obviar la cosa cultural: recordem que molta gent (racista) diu que els/les negres fan mala olor; és a dir, hi ha un rebuig fruit d'elements culturals i no fisiològics en aquest cas.
Per a iaiapunkarra: Qui diu que no es poden conservar les olors dels amants? Que no has llegit El Perfum?
Tot d'una m'ha vingut al cap també 'El perfum'... Les olors s'haurien de poder conservar, no només a la memòria, sinó en un indret físic... per recórrer-hi en moments de necessitat.
Deu ser casualitat però ahir vaig veure la pel·lícula de "El perfum" i hui...em trobe este post. Realment casual.
Per altra banda totalment d'acord, si t'agrada l'olor que fa un altre, tota la resta ja és accessori, et tornaràs boja i prou.
Besets!
Doncs no he llegit "el perfum", vaig intentar-ho però se'm va fer una mica pesat i el vaig deixar.
I què me'n dieu de quan heu tingut un amant tota la nit al llit, i la nit següent quan us aneu a dormir, sentiu que encara perdura la seva olor en el coixí? És una passada, només sentir-la comences a recordar la nit anterior i el pots notar gairebé com si estigués allà mateix.
Per no parlar de les associacions que podem fer amb les olors: Si jo tinc una determinada colònia que només em poso amb un determinat amant, el dia que senti aquella olor automàticament em vindrà al cap aquella persona. Ara m'estic imaginant algú que pugui arribar a tenir una colònia diferent per a cada amant, això ja seria gairebé rollo fetitxista. Però aquestes coses molen, i molt...
I l'olor que se't queda al cos unes hores encara que t'hagis dutxat? Que vas al metro i sents una olor coneguda i dius, calla, si la duc jo! I et poses malalta només de recordar de quina manera se t'ha enganxat al cos.
També m'he enamorat d'algú per l'olor que feia. I és que som animals.
Ié, què bona la cançó! La primera volta que la vaig sentir va ser al concurs de Rock "Alba Rock", a La Font d'En Carròs, i casi em pixe de riure. Ha ha!!
Per cert, Lucre, t'he deixat un meme al meu blog.
Besets!
josé vicente: no em referia a aquest tipus de coses.
striper: sí, atreu, eh!!
hèctor: sí que ho són, sí... quan facen alguna t'avise.
santi: no em referia a les males olors, sino a una olor que no es roin, però que no t'atreu.
La del cèrvol blanc el millor és la coreografia xDD
sergibr: fan molt bona oloreta :P
anònim de la ESO: hi ha de tot...
clint: quina olor tens al cap??
zel: a mi també, però sembla que ens passa més a les dones que no a ells.
jeroni: potser la teua part femenina està més desvolupada...
iaiapunkarra: o de vegades sents una olor i et fa recordar a la persona. M'encanta quan es queda l'olor de l'amant als llençols i sembla que encara estiga ahí...
Això de posar-se diferents perfums per diferents amants no ho havia sentit mai.
vicent: genèticament també som diferents unes races d'altres, potser això afecte també a l'olor. A unes persones els agrada i a altres no.
el company de venus: em va agradar molt aquest llibre.
maria: no és casualitat. Vaig pensar... ja que la Maria ha vist la peli del perfum, vaig a escriure alguna cosa sobre les olors i que flipe :P
amèlia: jo també m'he enganxat a algú per la seua olor.
marta: són molt bons aquestos!! Gràcies pel meme, al proper escrit el respondré.
jo també sóc d'olors i no et diré quina prefereixo, lucre; el que no acabo d'entendre és la obsessió d'algunes xiques per "disfressar" la pròpia olor... segurament són amants inexpertes del joc de la seducció! com en tantes altres coses, perfums si, però amb mesura!
i... una estirada d'orelles: els suavitzants són uns dels productes que més contaminen el medi ambient!
petons i llepades primitives!
Totalment d'acord amb el gatot_x.
Una altra cosa, per si vols pensar-hi, bella Lucrècia. Algun dia podries parlar dels sabors (un altre sentit ben humà)... També hi ha moltes coses a dir, no? Pensa-hi.
Fanàtic de les olors, m'agrada ensumar les dones per tot arreu.
Un cop, a Madrid, dins un ascensor, en ple estiu, pujava amb una dona suada i la seva olor em va recordar la d'una amant que havia tengut feia molts d'anys. Xerrant, xerrant va resultar que aquella dona era cosina seva.
Publica un comentari a l'entrada