Dilluns, dia 9, va ser l'aniversari de Bàrbara Millicent Roberts (la Barbie, per als amics). Ha fet 50 anys i la veritat és que no els aparenta. Aquesta dona sempre ha estat plena de glamour.
La Barbi és una dona lliure, sense fills ni parella. No, Ken no compta com a parella. Mai ha estat massa penjada per ell, com a molt serien follamics i així i tot ho dubte. Jo crec que Ken és l'amic gai de Barbie. I t'ho dic jo que tinc un detector de gais... que se li nota. Si no, a sant de què ser metro-sexual en una època en que no es sabia que era això?? és gai.
Independentment de la sexualitat de Ken, el cas és que Barbie ha sigut el seu propi cap a la feina. Una dona molt independent, glamourosa, atractiva, moderna i amb més de cent carreres professionals. Una crack!!
Hi va haver molta polèmica amb les mides de la Barbie, i per això se li ha tractat de masclista i sexista (què curiós, com a La Cabota). Segons els que critiquen a aquesta nina, diuen que influeix en les xiquetes (es dóna per suposat que els xiquets no juguen amb ella) de manera que tendeixen a cuidar més el seu aspecte físic per voler ser com ella i poden arribar a obsessionar-se amb les seues mides, el pes... així que a l'any 2000 la Barbie va haver de guanyar un poc de massa corporal.
A vore, senyors i senyores criticadors de la Barbie, les xiquetes volen imitar soles el físic?? les carreres professionals no?? totes les anorèxiques han tingut una Barbie?? les xiquetes que jugaven amb un Baby-feber els influeix per voler quedar-se prenyades i tindre fills prompte?? i què passa amb les que jugàvem amb les "barriguitas"?? ai, això explicaria tantes coses...
Bé, el cas és que Barbie ha fet 50 anys, i mig segle és per celebrar-ho ja, no?? He estat buscant algun vídeo-homenatge a la Barbie, però no n'he trobat cap que m'agradara, així que l'he fet jo.
Dura 4 minuts i m'ha costat unes quantes hores de fer així que fes el favor de mirar-lo fins al final. Engega els altaveus, puja el volum i escolta bé la lletra mentre el mires.
Feliç 50 aniversari, Barbie!!!
Des d'ací el meu homenatge:
La Barbi és una dona lliure, sense fills ni parella. No, Ken no compta com a parella. Mai ha estat massa penjada per ell, com a molt serien follamics i així i tot ho dubte. Jo crec que Ken és l'amic gai de Barbie. I t'ho dic jo que tinc un detector de gais... que se li nota. Si no, a sant de què ser metro-sexual en una època en que no es sabia que era això?? és gai.
Independentment de la sexualitat de Ken, el cas és que Barbie ha sigut el seu propi cap a la feina. Una dona molt independent, glamourosa, atractiva, moderna i amb més de cent carreres professionals. Una crack!!
Hi va haver molta polèmica amb les mides de la Barbie, i per això se li ha tractat de masclista i sexista (què curiós, com a La Cabota). Segons els que critiquen a aquesta nina, diuen que influeix en les xiquetes (es dóna per suposat que els xiquets no juguen amb ella) de manera que tendeixen a cuidar més el seu aspecte físic per voler ser com ella i poden arribar a obsessionar-se amb les seues mides, el pes... així que a l'any 2000 la Barbie va haver de guanyar un poc de massa corporal.
A vore, senyors i senyores criticadors de la Barbie, les xiquetes volen imitar soles el físic?? les carreres professionals no?? totes les anorèxiques han tingut una Barbie?? les xiquetes que jugaven amb un Baby-feber els influeix per voler quedar-se prenyades i tindre fills prompte?? i què passa amb les que jugàvem amb les "barriguitas"?? ai, això explicaria tantes coses...
Bé, el cas és que Barbie ha fet 50 anys, i mig segle és per celebrar-ho ja, no?? He estat buscant algun vídeo-homenatge a la Barbie, però no n'he trobat cap que m'agradara, així que l'he fet jo.
Dura 4 minuts i m'ha costat unes quantes hores de fer així que fes el favor de mirar-lo fins al final. Engega els altaveus, puja el volum i escolta bé la lletra mentre el mires.
Feliç 50 aniversari, Barbie!!!
Des d'ací el meu homenatge:
6 comentaris:
Estimada Lucrècia:
La veritat jugar amb Barbies es prou avorrit. La meua germana en tenia una. Jo la vaig agafar un dia per jugar, però no em va agradar massa.
On estiga una dona de veritat que es quiten les joguines!!
Salutacions.
M'ha encantat l'escrit d'avui. A mi sempre m'han agradat molt les barbies, encara les conservo i amb bon estat. Si fins i tot té un cotxe més maco i glamorós que el meu, ella si que sap! No sabia el tema de les anorèxiques. Si que havia sentit que si la barbie fos una persona real no es podria aguantar dreta, ja que la seva cintura és massa petita respecte a la resta del cos. Jo vaig jugar amb barbies i no sóc anorèxica jejeje, així que et dono totalment la raó, maca. Per cert, no puc veure el vídeo.
i, a més, amb més d'una cançó homenatjant-la. la del con unos años más i la d'aqua.
No crec que ningú pugui estar influenciat per les mesures de la barbi , ja que quant les noietes es preocupen per les seves mesures ja no juguen amb barbies si no que juguen amb Kent i les seves mesures.
pff...no sé què és pitjor per a le pobres ments infantils, si una rossa oxigenada que li encantava anar de compres (en tenia una que li apretaves un botó i deia això!)o les Bratz q hi ha ara al mercat.
És cert que aquestes últimes no tenen unes mesures com les de la Barbie, però tenen uns llavis q ni la silicona podria imitar-los! I en la seva forma de vestir si que les nenes les imiten...
jo jugava amb barriguitas, ara ho entenc tot...
Publica un comentari a l'entrada