Setmana passada, a la porta del supermercat, em trobe un camió de bombers. Hi havien 2 bombers fornits xarrant al costat del camió. Vaig fer una ulladeta i no hi havien més, així que vaig anar cap al supermercat, que és on anava en un primer moment. I abans d'entrar, una colla de bombers que eixien, carregats... els vaig vore a càmera lenta... un amb una garrafa d'aigua al muscle, altre tocant-se el cabell, es veia com els queia la suor molt lentament... uffff...
En entrar, vaig mirar a les caixeres a vore si estaven fent-se picadetes d'ull pel que acabava d'eixir d'allí... però res. Com si no hi haguera passat res d'especial. I la gent igual, eh... com si res, tu!!Però la cosa no acaba ahi, no. Que 3 dies després, torne al supermercat, a la mateixa hora. I me'ls trobe dins!! Fent la compra!! Y yo con estas pintas... Em vaig posar super nerviosa i ja no sabia qui era, ni on estava. Em vaig desorientar i entrava i eixia del mateix corredor una vegada i altra. I després vaig començar a agafar productes que no necessitava i després vaig haver de tornar enrere per tornar-los a deixar. Ho vaig passar fatal.
I, d'acord, 2 vegades és molta casualitat, però hui ha estat la 3a!! Me'ls he tornat a trobar!! Bé, realment no pensava anar a comprar, però m'he desviat un poc del meu camí per passar per davant del supermercat i he vist que estava el camió a la porta... i sempre hi falten coses a la nevera... així que he entrat. I allí estaven. 5 bombers fent la compra. Però hui no m'han impressionat tant. Cada dia eren uns diferents. I no sé si és que han anat de més a menys nivell, o és que m'estic fent immune als bombers (que espere que no), perquè hui he pogut controlar la meua cistella de la compra i només els he perseguit per 8 corredors. Ho estic superant.
14 comentaris:
Se suposa que estan per apagar focs i aquests, pel que sembla, no fan més que encendre'n.
podi-.
Crec que tens un foc per apagar i ells les mangueres que tu necessites , jo de tu els trucaria
el cos de bombers té personal per donar i per vendre i, pel que sembla, amb poques sortides en aquests dies de tanta calor.
per tant, els viatgets al súper s'hauran de prodigar encara més per tenir un rebost d'allò més plé.
Hauries hagut d'escriure també a quin super vas!
A vegades el mon va evoluciona tan rapit que no se que dir.
Si fa un temps jo hagues fet un comentari com el teu sobre el bombers referit a dones m'hagueren qualificat de masclista.M'haguereu dit que els homes nomes es fixem en el cos i no valorem el interior de les persones i tot aixo i tot lo altre.Es ben cert que la teva manera de comentar el tema dels bombers es sutil i tanmateix evident i clar.
En tot cas m'agrada que les dones es treguin de damunt complexes i bobades.
Caldra anar al teu super a vore si aquells bombers son tan.... com tu dius.
Verge santa els bombers, me donen un morbo terrible, tan valents, tan forts. Buf, paro, que amb tanta calor, només de pensar-hi...
Nena, necessites que apaguin algún foc o què? jajajjajajaa
Es que aquestos homes em posen fatal!! A mi m'encenen, i necessite que apaguen el meu foc amb la seua mànega!!
Marta No diré el super, que ja em veig a partir d'ara una colla de ties fent guardia a la porta per vore quan apareixen... però ja et dic que és a València i més concretament a Benimaclet :P
dimoni: No em fixe només el cos. També en la forma de parlar, de caminar, la inteligència... però segons per a què. I per al sexe i au, sí done més importància al físic i li puc perdonar que no siga massa inteligent... :P
A jo me pareix q no és casualitat, això de que passar sempre a la mateixa hora és estratègia! Amb sort es tornarà a repetir :)
Deuen aprofitar l'estona de descans per anar a comprar al super jejejejeje. A disfrutar de les vistes doncs, i a fer nous amics jejeje. A mi em passa això amb els mossos d'esquadra, sembla una invasió de jovenets mmm.
Querida Lucre,
Una companya de treball(eh! vaig a escriure en Catalá pero no vull oir gens sonriure Ostias!)Torne: Una companya de treball el seu marit es bomber, l'altre dia em va a contar que com fen guardia es aburrisquen, anen a fer la compra del dinar a diari. Asi que vull qu'em dones l'adresa del teu supermercat!!
Bessets (amb una esa?)
Lucrecia,
Tu me enseñaste lo que era un meme, ahora yo te he mandado uno en mi última entrada, pero síguelo sólo si te apetece.
Besos
jejejeje, t'acave de descobrir i sere lectora teua de per vida!
un b7 desde Barcelona.
:)
Aquestes casualitats no són mai casualitats, vull dir, que sempre tenen una explicació, que sempre responen a algun fenomen, digues-li còsmic, digues-li diví, digues-li dels designis. I això a mi m'arriba a obsessionar, de debó.
Publica un comentari a l'entrada