I això d'on ve?? Bé, per una banda, tots sabem que el hortelano és aquell que té un hort (com el seu nom indica) amb fruites, verdures, hortalisses...
I per altra, sabem també que els gossos no solen ser vegetarians. Per tant, un gos és un bon vigilant d'un hort perquè no es menjarà els fruits i tampoc deixarà que altres animals sí vegetarians s'acosten per menjar-se'ls. De ahi ve allò de El perro del hortelano, que ni come ni deja comer.
Segurament tens algun perro del hortelano a prop de tu, o potser tu mateixa n'ets d'algú.
Hi ha un tipet que tinc d'amant ocasional, amb el que no vull res seriós, però m'agrada saber que està ahi, i sé que sempre que vull el tinc. No l'he vist mai amb cap altra, encara que sé que sí en té altres, però també sé que sóc la seua favorita. Amb ell sóc com el perro del hortelano, si alguna se li arrima em pose pel mig. Sé que és una actitud molt egoista, però m'agrada que estiga ahi...
9 comentaris:
Ui, això a la llarga sol acabar en parelleta... ;-)
Igual ell fa el mateix amb tu. Te n'has adonat?
igual no ve a compte, però... què se n'ha fet del fan número 1, Jose Vicente??? fa molt que no escriu i, mira, m'extranya tantíssim...
estic d'acord amb Corpi.
I si ell fa el mateix amb tu??
Lucre, dona!!, que això és molt lleig! O potser tenen raó els d'aquí dalt i està jugant al mateix joc que tu sense que te n'adonis! ;)
Yo tengo un perro de esos cerca. Cuando lo busco, pasa de mi y no me hace ni puto caso, pero cuando está mucho tiempo sin saber de mi o ve que tonteo con otro, entonces aparece como el hombre más simpatico del mundo (Homo Delectabilis) y hace como si yo le ineteresara.
Vent de Cabylia: Mai es pot dir "d'aquesta aigua no beuré"... però jo crec que no.
Corpi: Sí, ho fa. O almenys ho intenta.
quiensabedonde: doncs sí, jo estava a punt de telefonar al Lobatón, però enlloc d'això vaig optar per enviar-li un mail al Jose Vicente, per si estava viu encara. I sí, respira, però vol estar apartat del món. Ja sé que el trobeu a faltar... però hem de respectar la seua decissió.
ballarinadeplom: sí que ho intenta, però no ho aconsegueix.
Núr: estè lleig i sé què és egoista per la meua part, però si ell fora fort no es deixaria influenciar per mi :P
Femina: Tios com aquestos no interessa tindre'ls a prop. Busca't el teu Homo magnificus que no et farà aquestes coses. I enhorabona pel blog, m'ha semblat molt graciós!!
Maruxela ha dit:::
Femina, que raó duus . Tios com aquests no interessen.Conec a un home, que té la seva gossa hortolana amb fisico de dona. Ni la toca, ni li agrada; no obstant això la té, perquè bordi a altres dones. Com a la grossa li agrada el tio, 30, anys major que ell, fa el treball brut que ell no s'atreveix fer .Aquest tio, és un( ...)
Estimada Lucrècia (i quiensabedonde):
No fa falta que crideu a Paco Lobatón perque estic ací...
(perdoneu-me per l'Off Topic)
Es que fa temps que estic preocupat per tot alló relacionat amb la privacitat a internet. No sé si pot arribar a ser perillós (i en quina mesura) que corporacions com Google o Facebook sàpiguen les págines web que visitem, el contingut dels emails que enviem i rebem, o fins i tot les nostres ideologíes o debilitats que es poden deduir dels nostre comentaris o les nostres entrades als blogs i als forums....
La veritat es que estic una mica confós i no sé qué fer. De moment havia pensat reduir la meua participació però crec que aixó es difícil perque renunciar a llegir a internet (amb coses com el blog de Lucre....) és renunciar massa...
Aleshores estic una mica com aquell que no sap que fer. No he deixat de visitar el blog de Lucre pero tenia una mica de poreta de escribir comentaris i vaig deixar d'escribir. Ara he tornat a escribir perque m'haveu nomenat...
La setmana passada vaig contactar amb una experta en xàrxes socials i li vaig demanar la seua opinió. Em va dir que estava molt ocupada pero que en el futur escriuria una entrada al seu blog parlant d'aquest tema.
Mentrestant, si visiteu el meu blog us adonareu de que nomès parle de integrals, volums, arees, optimizació i altres coses matemátiques que no rebelen massa informació de mi mateix. Fins i toro alguns dels meus amics m'han amenaçat amb deixar de seguir-me a twitter o de visitar el meu blog... i es que les matemátiques son aburrides per a alguns.
Estimada Lucrecia... que em recomanaries fer?
Publica un comentari a l'entrada