Sóc una maniàtica i no em val qualsevol per follar. L'escollit ha de ser més gran que jo (encara que siga només per un dia), fer més d'1.80, tindre les mans més grans que jo (des de la punta del dit gros a la punta del dit menut ha de mesurar almenys 22.5cm, amb la mà ben estirada), no mossegar-se les ungles, una bona esquena, no moure el cap compulsivament, no gesticular massa...
Qualsevol d'aquestes coses és perdonable sempre que es complisquen la resta de les condicions. I sé que sóc una exagerada, total, per pegar un polvo... així que amb aquest nou joc m'obligue a anar obrint el ventall de "possibles" a poc a poc.
Es tracta d'observar a la gent que va al mateix vagó que jo, o almenys als que tinc més a la vista, i triar-ne un amb el que follaria. Algunes vegades, les menys, ho tinc clar de seguida i el joc és fàcil. Però hi ha altres... en que et trobes a cada personatge estrany... que em quede amb les ganes de no triar-ne cap, o fins i tot de triar una dona abans que un home. Però d'això es tracta el joc, de triar, encara que coste.
12 comentaris:
Crec que hauria d'anar al metro de Valencia...........
Com un dia et trobe amb un vaquers ajustats blaus i una samarreta roja. M`agafa un patatús.
B7s. Bonica.
M'agrada el joc!!! XDD Has pensat qui estara pensant en follar-te?
XDD
Besos!
a mi no em faria res que una noia al metro se m'acostes i em digues que m'ha triat per fotre un polvo entre tots els que estem a un vagó de metro....
La teua història em recorda el meu conte "Calculadora", publicat al recull "Femení singular". D'altra banda, és l'única alegria, perquè crec que no acomplisc cap de les exigències de què parles. Llàstima! Ens haurem de conformar amb la imaginació (literària).
Jo el que faig es paregut al teu joc però no igual. En ves de pensar a qui em follaria, pense com follaran. Crec que és més divertit jjaja
:)
Crec que pensar en qui et follaries del metro és normal... el que no és tant és haver de decidir qui NO et follaries... xD
Hòsties! Que compleixo totes les condicions! Me'n vaig cap a València!
Jo també ho feia això quan vivia a BCN, normalment m'agradaven els "senyors amb traje"jajajaja!!!!
Ja som dos maniáticas. Tampoc em serveix qualsevol. Moltes vegades he somiat fer-li l'amor a un home: és fort, alt (1'80), mans grans, pèl en el pit, cult, ulls verds; braços peluts i forts; sap cantar, i té humor.Aquest home, té sensibilitat, caballerosidad, finura, subtilesa i intel·ligència...i no està malament. Aquest home de els meus somnis eròtics... existeix (...) I com la meva ment és lliure solc portar-lo al meu llit cada vegada que necessito sentir-lo al meu costat. Un consolador autèntic de látex, simula el seu membre viril; per a completar les meves fantasies eròtiques pensant en ell. Em diràs que aquesta forma d'actuar pugui resultar-te frívola, no t'ho nego; no obstant això, a nivell sentimental, és pràctica, vull dir; que ni sofreixo, ni pateixo, per cap oncle. M'apassiono el mateix, però... en la soledad dels meus somnis. El que mai em llençaria és a una dona, ni tan solament en somni, la meva ment les rebutja
Maruxela ha dit:::
L'anterior comentari és mio, (26 / setembre / 2009 23:24) Que consti que no em fa vergonya dir la veritat del que assec
Publica un comentari a l'entrada