Renovant plantilla (II)

El xiquet estava nerviós. Es notava que no sabia massa bé que fer. I a mi eixes coses em fan gràcia. No una gràcia en sentit de qualitat que jo valore positivament en un home, però sí gràcia de graciós, com quan veus un monet i et fa gràcia... doncs això. Em dona sensació de poder, de que controle la situació i ell no. I això m'agrada.

Poc a poc se li van anar passant els nervis i va anar convertint-se en persona normal. Va deixar de parlar d'ell... i fins i tot és simpàtic i bon tio :)

Després... unes coses porten a altres... i vam acabar al meu llit i... oh, sorpresa!!, quin penis més bonic!! Perfectament podria desbancar a l'home del penis perfecte. Potser fins i tot és un penis massa gran per al meu gust. Gran tant de llargària com de grossor. Però hi ha una altra cosa que em va sorprendre més que el seu penis i és la seua capacitat de recuperació entre coit i coit.

Que dius tú que tardes en recuperar-te?? 20 minuts?? 2 hores?? tota la nit?? El meu Policarpio només tarda 3,5minuts!! Que tu diràs... serà un xavalet... normal. Doncs no, que el tipet ja té els seus 35!!
Y eso no es todo amigos, aún hay más. Crec que el Policarpio és nimfomano.
Que no existeix aquesta paraula, dius?? doncs a mi m'agrada. Sona bé. NimfomanO. Que per què ho crec?? perquè MAI en té prou!! Em va dir que ell podia fotre 7 o 8 claus en una nit fàcilment. Vaja flipat el pedant aquest dels bonsais..., vaig pensar jo. Però després del 6è coit, cadascun d'ells amb els seus respectius preliminars, i la seua trempera posterior demanat guerra de nou... ho vaig tindre clar. És nimfomanO.

M'encanta aquest nou fitxatge. Viu a prop de ma casa i sempre té ganes de sexe. És millor que el tele-pizza. Siga quan siga que m'abellisca, li pegue un toc i en menys de mitja hora el tinc calent a la porta...