Hola Lucrècia,
M'agrada molt la manera tan natural que tens de tractar el sexe per això m'he decidit a escriure't.
Tinc 35 anys i sóc mig verge. Dic "mig" perquè sí ho he fet, però poques vegades i fa anys que no ho he tornat a fer.
No estic mal físicament i em considere un tio simpàtic, però em fa vergonya el intimar amb una xica i que es done compte de la meua inexperiència, o no saber què fer. Fa tant que no tinc sexe que igual ja no es porta el mateix i faig el ridícul.
I si no ho faig bé? i si no trempe? i si m'escorrec en 2 minuts? i si no vol tornar-me a veure? Al final em crea tanta ansietat que acabe anant-me'n a casa sol. I la pobra xica es queda sense saber que ha passat. Què puc fer?
Un beset i gràcies.
Hola mig verge,
Hi ha molta més gent que es troba al mateix cas que tu. Potser no ho diuen per vergonya, però en son molts més dels que sembla. No eres cap bitxo rar.
Les dones també tenim pors (unes més que altres) quan anem a tindre sexe. Li agrada el meu cos?? pensa que estic grossa?? massa prima?? els pits caiguts?? molt plana?? li agrada l'olor del meu sexe?? i el sabor?? si faig això... pensarà que sóc massa llençada?? si no ho faig pensarà que sóc una estreta??
El millor és parlar les coses. Abans de tindre res amb una xica, li pots explicar que fa temps que no tens sexe i quines són les teues preocupacions. De segur que ho entendrà i t'ajudarà a que tot vaja millor. T'has de sentir a gust i has de fer que l'altra persona estiga a gust amb tu. I a partir de ahi... ja va tot rodat.
I segur que t'escorres en 2 minuts la propera vegada. Però no passa res. Al segon intent ho faras millor. O al 3er... Deixa't portar.
No deixes que eixa por mane de tu perquè la bola es farà cada vegada més grossa.
Sort!!
5 comentaris:
este xic deuria saber que la vergonya, cria ronya ... que li tire cara que com a mínim guanyarà experiència,coneixera un nou sistema de cobra o algun plaer diferent :D
Sol vull animar aquest xic, molta gent tenim époques mes o menys llargues en les que no practiquem sexe, por jo crec que lo important es donar (i rebre) plaer, i com en el meu cas, si estas disposat a tot per fer-ho, una mica les pors sen van, i si t'escorres en 2 minuts, doncs després gastes els dits o la llengua, que eixós no fallen. I com diu lucre, parlar-ho avans es una molt bona idea.
Molt anims, i pensa que si mostres tanta preocupació per agradar i fer be les coses, es que ja tens una forma correcta de pensar, pero has de fer-ho en positiu.
Hola,
Migverge ha retractat la meua vida. Sort amic. A mi el que em passa és que em costa decidir-me.
Sempre he estat a gust amb les dones com amic, simplement. Buff! Quin rotllo estic soltant.
Petonets per la Lucre i el seu superblog.
Jo sóc noia, i fa uns mesos vaig començar a sortir amb un noi de 34 anys, que havia tingut poques i dolentes relacions sexuals. No m'ho va explicar, i vaig estar molt de temps preguntant-me perquè no volia passar a casa meva després de tenir cites fantàstiques.
De mica en mica vam anar agafant confiança, fins que ens vam confessar mútuament que els dos estavem en la mateixa situació: jo també era "mig verge". Però ell tenia por de dir-m'ho per si no ho entenia.
Ara, els dos anem descobrint-nos poc a poc, i tot i que sí que es nota la inexperiència dels dos, és meravellós anar aprenent l'un amb l'altre com si tinguéssim 16 anys.
Tant senzill com no pensar i dixar-se portar. Simplement disfrutar-ho. Quan s'arriba a cert punt de "complicitat" no entenc per què patir vergonya.
Publica un comentari a l'entrada