Estimada Lucrècia,
Necessite l'opinió d'una persona que puga mirar la meua història des de fora, imparcialment, i la persona perfecta podries ser tu...
Vaig eixir amb un xic 1 any, i durant aquest temps m'ha sigut infidel unes quantes vegades. Ell m'ho negava, però jo tenia proves. Ho vam deixar cada vegada i després ell feia l'impossible per recuperar-me. Quedar-se hores baix de la meua finestra impossible per recuperar-me, s'ho va currar molt, em va jurar mirant-me als ulls que volia passar cada un dels seus dis al meu costat i tindre fills que s'assemblaren a mi.
Això va anar repetint-se fins que el vaig deixar definitivament. Ara intente buscar-li una explicació i no la trobe. No puc entendre com algú pot jugar així amb una persona que l'estima profundament, i a la que també ell suposadament estima. No entenc com pot lluitar tant per recuperar-me i després desperdiciar una i altra vegada les oportunitats, sabent que em fa mal.
Gràcies,
Una riberenca.
Hola riberenca:
No hi ha res que entendre. Ell no t'estima ni l'importa si estàs bé o no. Això no és amor, no confongues les coses. Fuig d'eixe paràsit i no caigues més. Que s'ho curre tot el que vulga i que et prometa amor etern... però sigues forta i no canvies d'opinió. Si pateixes a una relació... no hi ha amor. Si et fa plorar... no és amor. Si t'enganya... no és amor. No li busques una explicació: és així, no t'estima, no sent les ganes de fer-te feliç i prou. No li pegues més voltes.
Llegeix-te el protocol de la dona despitada i aplica-te'l. Se't passarà...
ciber-besets i sort!!
4 comentaris:
Fins i tot la resposta podria ser encara més breu i quedar resumida en tres paraules: " fuig + d'aquest + paràsit".
Totalment dacord amb lucre, com diu el conte, si una persona, podent, no t'evita el mes minim sofriment, es que no t'estima.
Anims i a mirar endavant.
Completament d'acord, qui et fa plorar no t'estima...
Sirga
Potser tingui doble personalitat i quan diu que t'estima ho digui de debó (...però després se n'oblida una mica...)
podi-.
Publica un comentari a l'entrada