Rugby

Aquest matí he anat a veure un partit de rugby. Allò era una festa de testosterones. M'ha semblat un esport molt bèstia. M'encanta eixa demostració de força del mascle dominant, eixa lluita per una pilota... és tan primitiu... em posa molt.

Els nostres avantpassats cavernícoles eixien a caçar en grups, en equips... mentre les dones es quedaven recol·lectant aliments i cuidant als nanos. Ells havien d'estar molt atents, aguditzar l'oït i la vista, desenvolupar les seues habilitats espacials, la seua punteria... però amb els anys es van anar modernitzat a poc a poc fins que va ser innecessari. Però han estat tants anys fent el mateix, desenvolupant eixos aspectes vitals que ha quedat als gens. I continua transmetent-se.

Allan i Barbara Pease, al seu llibre "Why men don't have a clue and women always needs more shoes" expliquen que en deixar de ser necessari anar a caçar l'home va inventar els esports, com a substitut. 

I a mi això de veure partits... psse... què vols que et diga?? doncs ni fred ni calor... però amb el rugby m'ha semblat diferent. M'ha agradat. És molt més animal i bèstia. I jo que tinc els instints a flor de pell... doncs això, que encara no sé massa bé com funciona... però crec que seré molt fan.  Visca el rugby!!