No ens vam escriure mai i uns anys després, quan va tornar de visita a Madrid, em va telefonar un parell de vegades i ja està. Mai més vam saber res l'un de l'altre... fins la setmana passada, on a una xarxa social veig que em suggereixen que potser conec al madrileny asiàtic. Oh, my god!! És ell!!
El vaig afegir de seguida i li vaig escriure un mail. Als 10 minuts ja tenia la seua contestació. I hem estat tota la setmana escrivint-nos!! Que fa anys que viu a Madrid, que treballa a una super-empresa, que s'enrecorda molt d'aquell estiu... i els missatges han anat pujant de to fins que m'ha dit que segurament vindrà a la platja de Gandia aquest estiu i que a veure si podem quedar, que té moltes ganes de veure'm... i després del comiat i els besets diu:
PD: ah! i... l'any passat em vaig casar, quan anem te la presente ;)
7 comentaris:
Nenah! amb 19 anys una ja és gran per a amors d'estiu amb madrilenys, no? ;)
Estàs casat? Trio, doncs.
Això es diu publicitat enganyosa! :P
Jo em decanto pel trio, o per la paciència d'aquí dos anys ja et buscarà per posar-li les banyes a la dona ( la famosa crisi dels tres anys de casat)
joas, tipic del meu génere :P
Tothom parla molt bé de la seva dona: llesta, guapa, simpàtica, educada ... :) ... ja explicaràs!
He vingut a visitar-te i he rellegit este post. No sé si recordaràs que un dia per twitter et vaig explicar que havia viscut una història molt pareguda. Era l'estiu abans de començar la universitat i, a la platja, vaig conéixer un xic de Madrid. Bé, de fet, vivia a Madrid de feia uns anys però era estranger. Deixem-ho en que era nord-europeu i, com en el teu cas, per la faena de son pare, ell i tota la seua família havien estat vivint pel món tota la vida. Per això t'ho vaig comentar, perquè era una coincidència curiosa amb la història que expliques.
El fet és que va començar com un amor d'estiu però va acabar durant un temps. Quan ho vam deixar, jo vaig seguir amb la meua vida però ell em va estar perseguint de manera, diguem-ne, "regularment intermitent" durant... buf! Al final es va fer massa pesat i vaig tallar el contacte del tot.
El fet és que un dia vam reprendre el contacte, més per curiositat que per interés i esporàdicament ens vam enviar algun mail. Em digué que feia poc que estava amb una xica (aleluia!!!). Un mes després em digué que es casava (supose que amb la xica en qüestió). A mi, clar, m'és igual el que faça però... uf! Que un ex se't case és, com a mínim, impactant!
El cas és que de tot això ja fa un temps i jo, per si de cas, ja no li he tornat a dir res més perquè sé que a la propera, m'envia una foto del seu xurumbel. I això potser és una miqueta massa pa la carabassa!
I eixa és la història. Un poc resumida però, si de cas, ja te la conte sencera un altre dia ;) I bé, ja ens explicaràs com va anar la trobada, si al final la va haver.
Publica un comentari a l'entrada