l'esportista i la princesa

Això diuen que era una princesa que es va enamorar d'un jugador de handbol molt alt. El jugador no era de sang blava, venia d'una família basca normal i tenia una novia normal amb qui feia plans de boda reals (que no reials).
El pressupost anual mitjà d'una família rondava els 30.000€. Amb la crisi aquesta xifra ha disminuït considerablement i hi ha moltes famílies que viuen amb menys de 15.000€ anuals. Qui més qui menys té algun familiar a l'atur o treballant sense cobrar. Però si es tracta de la família reial espanyola eixe problema no existeix. El seu pressupost supera els 8 milions d'euros. Es diu ràpid, eh...
Clar, amb aquestes dades, el jugador de handbol que era moltes coses però no bobo, va decidir canviar a la seua novieta per una in-Fanta. La de taronja, concretament. (La de llima era massa agra).

Al poc va començar a veure els "avantatges familiars" i com se li obrien portes només pel fet de ser "gendre de". I ell, que a banda de ser jugador de handbol també és diplomat en ciències empresarials, per deformació professional veu negocis a tots els llocs. I, escolta, si veus negoci... això s'ha d'aprofitar... així que va crear una empresa de "saraos varios" per vendre fum a preu d'or amb el ganxo de que per ser qui és... no faltaria publicitat, subvencions i gent boja fent cua per anar. I quins van ser els primers en caure?? els valencians, of course.

I empresari com és, va crear una altre negoci, amb la princesa. I la pasta que treia d'un lloc, el posava a l'altre. Com?? suposadament amb contractes i factures falses. Suposadament, eh... que el pobre jugador potser és innocent...

Fins que va començar a destapar-se algunes cosetes potser no massa legals d'amiguets del jugador. Llavors, el jugador i la princesa van pensar que potser tirant del fil podrien arribar a ells... i van decidir pegar a fugir a un altre país.

Ara, el pare de la princesa veu perillar el seu regnat perquè al poble no li agrada haver de donar al rei més del que té i a més que li'n furten. I el jugador està molt nerviós pensant que potser acabe a les masmorres.  

I conte contat conte acabat.

M'he trobat a la xarxa aquesta oda, en castellà:

Urdangarín salao, te han pescao
con el carrito del helao
Pintaba bien el mozo, rubio y bigardo
Atleta y nada cardo
Conquistó a Cristina
Cegada de amor su retina
Muchos nenes rubitos
Engendró con su pito
Qué peligroso ha salido
El querubín “adosado”
Pues ahora sale pringado
por un caso de corrupción
¡qué horror, qué conmoción!
Un duque algo mangante
Muy echao p´alante
Nos ha salido el vasco
Que de zurdo no tiene nada
Pues a diestro y siniestro
el muy pillo comisionaba
Los Reyes no pían, raro…
Pues es de España el amo
Ese Borbón bribón y maestro
De rufianes de guante blanco
¡Vaya par de patas pá un banco!
Con una crisis de cojones
Nos salen todos ladrones
España querida, te veo mal
En manos de gente simpar
Chorizos, jetas sin fronteras
Usan diplomacia con goteras
Pues dejan rastro ilegal
Por aire, tierra y mar
¡Levántate España y reclama
Tu derecho a ser libre y ama
De tu destino de oro y grana
Pues está en tu mano
Que sea… REPUBLICANO!!

Primer la prima de riesgo i ara el gendre del rei d'Espanya. Queda clar que #Espanyaensroba