les no-possessions

A casa dels meus pares tenia una gata que va morir fa uns quants anys. M'agraden els gats. Són molt independents i no has de treure'ls a passejar, que ja ho fan ells a soles.

Últimament, de tant en tant a casa dels pares em trobe una gata negra, molt bonica. Li posem aigua i menjar però no ho tasta, sembla que té amo, que està ben alimentada. A més està sempre molt neta i li brilla el pèl, no pot ser una gata del carrer. És molt carinyosa, sempre està refregant-se i demanant carícies. I a casa, que ens agraden molt els gats, estem encantats amb ella. Hem descobert que entra a casa per la finestra del bany, que dona a la terrassa. Els meus pares no volen un altre animal a casa, però aquest no és nostre... només el tenim de tant en tant.

Aquest últim viatge al poble hem descobert que no té amo, que viu al carrer, i que hi ha vàries persones que li donen de menjar, però no és de ningú. I cada dia és un poc més nostra... la tenim el temps suficient com per no trobar a faltar un altre animal, però no tant com per a preocupar-nos massa per ella.

El mateix em passa amb un home. Ha aparegut així com qui no vol la cosa... i quasi sense adonar-me'n m'he trobat fent amb ell coses de novios, sin ser yo nada de eso. No tenim cap compromís, cadascú fa el que vol amb qui vol i no ens donem cap explicació. No fem plans ni comptem l'un amb l'altre, però parlem pràcticament tots els dies, ens expliquem les coses que ens preocupen, passegem agafats de la mà, ens abracem al sofà... i quan tinc la regla em porta xocolata i m'abraça. Tenim un sexe fantàstic i riem molt tant dins com fora del llit. No estem enamorats, però som cada dia més amics.

Tinc i no tinc una gata i un novio.