Aniré al Diario de Patricia

Fa un parell d'anys que xarre per Internet amb un homenet que viu a més de 300km de mi. Ens hem vist en foto i en cam, vestits i nuets, però mai en persona. Va començar tot molt de rises, explicant-nos tonteries... parlàvem de tant en tant i fèiem cibersexe. Sí com amb el meu ciberamant aquell... doncs igual.

Entre conversa i conversa normalment passava molt de temps, i mai no xarràvem de coses serioses. Hola que tal... hihi... haha... un pit... un penis... i poc més.  Però això ara s'ha acabat. Últimament ja res és com abans...

Farà cosa d'un mes vam tindre un parell de converses serioses i profundes, d'eixes d'explicar-nos la vida, les pors, les inquietuds...  i ara està tot del revés. Un drama.

Ja no fem cibersexe, no ens despullem davant de l'altre. Ara xarrem tots els dies i a tota hora!!  Ens expliquem les coses que ens passen cada dia, ens enviem wasaps de bon dia, bon profit, bona migdiada, bona nit... i cursileries varies d'eixe estil. A més, al wasap no hi ha emoticones sexuals, així que... mira, no diré les emoticones que ens enviem perquè em fa fins i tot vergonya.

Quin percal!! Què açò no és ni mig normal... que s'ha acabat el sexe i hem passat a un plànol més platònic!! Els símptomes són evidents: Som cibernovios.

Ostia puta!! I ara què?? Estem en un punt fatal!! Si algun dia ens coneixem dormirem donant-los el cul, esquena amb esquena, rotllo matrimoni de iaios?? o pitjor encara... cada un a un llit?? Que les deesses ens emparen!!

Açò és insostenible. No podem seguir així massa temps, així que ja és hora de coneixer-nos... i que millor manera per fer-ho que anar al Diario de Patricia (o de qui siga, que crec que ara ja no és de la Patri, no??), perquè així ens paguen el viatge i ens donen un bocata i un refresc. Després de treure'ns la sang, clar...