Per ofrenar noves glòries...

Aquest és l'article que he escrit per al llibret de les Falles Populars i combatives de València. Si vols vore el llibret sencer, pots fer-ho des d'ací.

Vaig ser fallera uns quants anys, quan era jove i pura i verge... a la falla Corea, de Gandia. Era la falla que guanyava sempre el 1er premi de Secció Primera i a mi sempre m'ha agradat ser dels que guanyen. Amb el Barça quan l'època d'Stoichkov i el Dream Team, amb el CB Badalona a l'epoca que va guanyar la copa d'Europa (7up Joventut, amb els Jofresa i cia), amb Ismael del primer GH... i així, excepte amb Operación Triunfo que jo anava amb Chenoa.

Un dels actes que més m'agradava era l'entrega de premis. Quan guanyes és molt divertit. Si eres d'una falla fistro que no es menja un torrat, òbviament no t'agrada, però no era el cas, que ja he dit que guanyàvem. I no només el premi a la millor falla, sinó del llibret, algun a la cavalcada, del festival de playbacks, de truc i bac... uns craks, vaja. I allà estàvem vinga cantar i cridar... que si som collonuts, que visca el pa, el vi i la mare que ens ha parit... tot una alegria. El que no m'agradava era l'ofrena. Ai, maedéu, quin patiment!! Era molt llarga i jo acabava amb un mal de peus... Això no era una ofrena, era un sacrifici!!

I mira, coses de la vida, que resulta que "sacrifici" en anglès es diu "offering" que ve del llatí "offerre" que vol dir "ofrena". Així que sí, que el que jo feia eren sacrificis. Què t'ha paregut, morrut?? Cert que no matàvem cap pollastre per a pintar les parets amb la seua sang, però potser hagués estat més divertit.

Al cap i a la fi, què li ofereixen a la maedéu?? flors?? per a què?? això va ser un invent de Franco, que li molaven molt els sants i volia treure importància a les crítiques falleres. Per a què criticar?? xè, com som els valencians...

Antigament es feien sacrificis humans, per amansar la fura dels déus i deesses (o això es pensaven) i/o demanar-los favors, bones collites, fecunditat... eixes coses que ens preocupen a tots. Amb el temps, es van anar substituint els humans sacrificats per esclaus (que no eren persones), després per animals. Ara es fa amb flors i fruits o, en ocasions, només una imatge, un quadre, una foto...
I, de vegades, m'envieu per mail fotos dels vostres penis, a mode d'ofrena, i em sent com una deessa. 

Llarga vida a tots els ofrenadors!!