dimecres, 26 de febrer del 2014

Sóc com Cupido, però amb bona punteria

Hi ha una pel·lícula super roïna en la que totes les ties que ixen amb el protagonista, al poc coneixen a l'home de la seua vida, es mega enamoren i són super feliços per sempre més... així que quan es corre la veu totes volen eixir amb ell per a trobar l'amor. Saps quina et dic?? Si no, fa igual, te l'acabe de contar...

Bé, el cas és que a mi em passa el mateix. Bé, el mateix no, paregut. No és que els tios amb els que isc troben l'amor, sinó les amigues que se'n van de viatge amb mi. Sóc una espècie de talismà de l'amor. M'ha passat ja amb 4 amigues!!

La primera vegada va ser la més forta. Me n'anava de viatge a Mallorca, una setmana, amb les meues amigues F i C. Les tres estàvem solteres i sense cap compromís quan vam comprar els bitllets i reservar l'hotel amb 3 o 4 mesos d'antelació. Un mes abans del viatge F coneix a un tipet que li encanta, comencen a tontejar, es lien... i per a quan anem a Mallorca està ennoviada i en plena efervescència romàntica-pastelona de la que fa potar. A tothora parlant per telèfon... t'estime molt... no, jomés... noooo, jo t'estime més... no, jo molt molt més i fins a l'infinit... penja tu... no, penja tu...  I així va ser com em vaig fer diabètica. Però la cosa no acaba ahi, no... que al poc de tornar del viatge, C es retroba amb el seu amor de joventut, queden un parell de vegades, es lien... i es fan novios!!
F es va casar amb el tipet eixe i tenen un nano. C també es va casar amb el seu amor de joventut i ara tenen 3 fills.

La segona vegada va ser quan me'n vaig anar a la Toscana amb la meua amiga A. Treballàvem juntes i ens vam acomboiar per fer una escapadeta. Ella havia eixit d'una relació amb un fistro pecador feia poc i no tenia ganes d'històries. Una setmana abans d'eixir cap a Itàlia, coneix a l'artista. Va ser amor a primera vista. Es van menjar els morros com si s'acabara el món i no es van separar ni un moment fins que ens va deixar a l'aeroport. La meua amiga A i l'artista continuen junts i tenen un nano preciòs, clavadet a son pare.

La última va ser fa 3 anys i pico, quan allò de la vaga de controladors aeris, te'n recordes?? Doncs jo me n'anava a passar el pont de desembre a Madrid, amb la meua amiga C (diferent a la C de la 1a vegada). Comprem els vols, reservem l'hotel... i C coneix a un tio de sobte i es mega-enamoren. Com que hi ha vaga de controladors aeris ens anul·len el vol a última hora i no anem. Però C continua amb ell, aquestos sense nanos, però vivint junts des del segon mes. I molt feliços!!

Des d'aleshores només he viatjat amb homes i amb ells no fa cap efecte. I ara estic pensant si muntar-me una agència de viatges/matrimonial, del tipus... "vols trobar a l'amor de la teua vida?? vine de viatge amb mi!!" Nos forramos, cuñao!!

Aquest article va ser publicat a InfonoticiasGandia.com el 26/09/13.

dijous, 13 de febrer del 2014

Necrofilia

Una de les coses que he aprés de @MRElectrique és que els novios moren o els hem de matar i que de vegades aquestos ex tornen a la vida, però són zombis i tornar a tindre sexe amb ells seria necrofília. Això està lleig perquè els morts fan pudor. Però jo tampoc he sigut mai de seguir les normes...

Ahir m'arriba un missatge d'un tio amb qui vaig estar liada fa molts anys i de qui no havia tornat a saber res. M'explica que acaba d'eixir d'una relació llarga i sembla que vaig ser l'última tia amb qui va estar abans de la seua novia i clar, ara que ho han deixat li pica la xorra i se'n recorda de mi. Tot això no m'ho va dir així de clar, però s'ha de saber llegir entre línies.

Jo havia quedat amb una amiga de vesprada així que vaig quedar amb ell més tard per a fer unes birres i posar-nos al dia, entenent "posar-nos al dia" com a eufemisme de "follar". Vaig comptar bé els anys que feia que no ens haviem vist: 8 anys. El recordava amb un cos perfecte, guapíssim, esquena ampla, ulls verds... i bomber, què més es pot demanar?? Un xic molt tendre i romàntic, que em portava a la platja a veure les tempestes mentre ens clavàvem mà al seu cotxe. Tenia un tatuatge molt mal fet al braç i em follava fent flexions. Ideal.

Després d'unes birres li explique a l'amiga que no em puc quedar més perquè he quedat amb un zombi per a fer un poc de necrofília. Li mostre la foto de perfil de wasap del zombi per justificar-me, que encara que el tio està mort, està molt bo. "Ai, que crec que jo a este tio el conec. Este tio... a veure, no estic segura, però... jo diria que sí... és el novio d'una amiga meua". Entra al Facebook de l'amiga, obre les fotos... i sí, allí estava. Era ell sense cap dubte.

Vaig quedar amb ell i vam anar a fer unes birres.

-Yo tengo muy buenos recuerdos tuyos, y tú?? tienes buenos recuerdos míos??
-Algunos buenos y otros no tan buenos...
-Como qué??
-Como cuando decidiste que sería muy guay regalarme hacer un trío con otro tío y lo hablaste con tu amigo sin haberme preguntado si me parecía buena idea y al llegar a casa me encontré en una situación un poco incómoda. 
-Ah, bueno... igual debería haberlo hablado contigo primero, sí... es que yo era muy inmaduro en esa época, pero he cambiado mucho, sabes?? Ahora uso un poco más la cabeza. Y no te acuerdas de lo bien que nos entendíamos en la cama?? Porque saltaban chispas, eh...
-Sí, de eso también me acuerdo...

Eixe va ser el principal motiu pel que vaig decidir quedar amb un mort, per eixe record de que hi havia molta química entre nosaltres. I amb els anys eixa química continua ahi però amb molts més anys d'experiència per les dues parts. Només he de dir que feia molt que no em quedava sense alè. I que de vegades la necrofília és bien.