Diari d'una Mala Pata (II)

Dia 32 d.Ct (*d.Ct = després de Cama Trencada): He tornat a la consulta del traumatòleg guaporro. Ara sí ja ho porte tot a l'aire. I quan dic "tot" em referisc al peu, sense benes ni res. He de seguir movent-lo més i fer un poc de força perquè encara tinc molt poca mobilitat. Açò fa un mal que et cagues. M'ha dit que en 2 setmanes podré començar a posar el peu a terra, sense deixar caure molt de pes, i poc a poc anar descarregant cada dia un poc més. I ja. M'ha abandonat fins el mes que ve.

Dia 36 d.Ct: Últimament la meua vida és menys emocionant que la d'una iaia de 92 anys i amb artritis #CamaTrencada #DameVenenoQueQuieroMorir

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 de maig de 2016

La vida és això que (els) passa (als demés) mentres estàs podrin-te a ta casa de baixa amb la #CamaTrencada. #DameVenenoQueQuieroMorir

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 de maig de 2016

Açò és una puta tortura. Jo sóc de les que solen tindre els caps de setmana ocupats a 2 mesos vista i ara no puc fer plans de res perquè no sé quan ni com podré estar bé. I encara no sóc autosuficient. Hi ha alguna cosa més trista a la vida que no poder fer-se plans?? jo dic NO.

Dia 39 d.Ct: Los días se me hacen eternos, Super... #CamaTrencada #ArribaLaEsteban https://t.co/YahijbKD9o

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 7 de maig de 2016

Matt Damon a Xàbia i jo amb la #CamaTrencada Que vida más triste.. https://t.co/ZPJrU6Owth

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 7 de maig de 2016

Dia 40 d.Ct: Ma mare està tan encanta de tindre'm a casa q em fa por q intente trencar-me l'altra cama xq em quede més temps #CamaTrencada

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 8 de maig de 2016

Dia 42 d.Ct: Hui comence la setmana 6 d.Ct. Els metges ho compten així, en setmanes, però no m'agrada comptar com si estiguera prenyada, per això jo ho faig per dies, com les persones normals. I just hui he de començar a posar el peu a terra.
Algú a casa ha tingut la brillant idea de que em pose una bàscula baix del peu dret per saber fins a quants kilos sóc capaç de suportar en eixa cama. Doncs bé, només n'arribe 12. Un drama.

Dia 43 d.Ct: Una de les coses curioses que té estar al poble amb els pares és que ve a visitar-me gent a la que no conec. Coneguts dels meus pares, veïns, xafarders...
I hui ha vingut a casa una dona, m'ha preguntat com estava, li he explicat tot el rotllo i molt solemnement s'ha alçat la camiseta mostrant-me el pit, i d'entre mig de les mamelles s'ha tret mig tapó de suro. Et jure que no sabia qué fer, on mirar, com reaccionar...

Era un tapó qualsevol de botella de vi, partit longitudinalment. Jo estava ahi, mirant amb cara de poker com si em passaren coses així cada dia. I la dona, molt seria, estira el braç donan-me el suro i em diu... açò és per al dolor.

Per un moment he pensat que sería per a mossegar-lo, per la tensió del dolor, dic jo, no?? Però clar, ni de conya mossegue jo un suro que s'ha tret una jubilada del mamellamen. Estamos locos o qué??
Aleshores la dona m'ha explicat que no sap per què funciona, però que simplement portant el suro a la butxaca se te'n van els dolors musculars i d'ossos. I m'ho va dir super convençuda, eh!! Vaig fer un mig somriure i li vaig donar les gràcies.

Què més podia fer?? explicar-li que això no té cap sentit?? soltar-li un discurs pro-ciència?? dir-li que està taradíssima i que potser no és massa correcte donar-li a una mig desconeguda coses que t'has tret d'entre mig de les mamelles?? Entendria més si el dolor se n'anara al beure't tota la botella de vi, no guardant el tapó.

Jo havia sentit dir que si portes un tros de panical en contacte amb el cos, fa que no t'escaldes. Sé que molta gent ho fa i li funciona, però no sé si és efecte placebo o és que la planta té alguna propietat.
Això ho expliquen ací, ací i ací. I a la revista Mètode (de difussó de la investigació de la Universitat de València) diuen "Aquest ús a tall d’amulet protector, preventiu o curatiu pot ser considerat com a màgic, o, si es vol, psicosomàtic, però potser el panical exhale alguna essència que, homeopàticament, dissipe o anul·le la producció dels components de la suor que irriten o inflamen la pell."  Investigació... Científica... Homeopàticament... Fin de la cita.

Dia 45 d.Ct: Ja arribe a descarregar 23kg!!

Dia 46 d.Ct: Me n'he anat de comunió. He estat 10h bevent. i a la 4a cervesa ja anava super pet. Amb tant de temps sense tastar l'alcohol... estic desentrenada.

-Se'm va desencaixar el muscle
-A mi una vegada se'm va desencaixar la mandíbula de fer una manada #ConversesEnLaComunió

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

Tenia un huevo enorme, tenía que calzarse la polla hacia el lado del huevo pequeño #ConversesEnLaComunió

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

Me gusta el sexo duro. Quiero que se me corra dentro un travesti. #ConversesEnLaComunió

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 de maig de 2016

No sé com he acabat enmig de la pista, asseguda a una cadira, i els meus amics estirant de la cadira i així fent com que ballava. Ha hagut un moment que un ha començat a pegar-me voltes amb la cadira, rotllo força centrípeta... i jo amb els alcohols al cos m'he posat a cridar "que poto, que pooooto"  però ell ha entès "footoooo, fotooo", aleshores ha pensat que m'estava encantant.
I així és com he acabat potant-li damunt.

Bromes en públic vs Bromes en la intimitat

El meu amic P és un tipet prou estrany, és un poc antisocial i té molts prejudicis. De vegades fa comentaris masclistes i homòfobs i estic convençuda que és gai i tot és causa de la seua auto-repressió. És com el militar de American Beauty, que sembla molt homòfob i després resulta que és gai i es negava a reconèixer-ho.

Abans de seguir amb la història he de dir que pot ser jo estiga un poc molt del tot obsessionada en que tots els homes del món sou gais, i crec que és pels meus amics que sí són gais, que ja pense com ells. I ho dic perquè últimament m'ha passat dos vegades el estar super convençuda que un tio era gai i resulta que no, que segur que no. SEGURÍSSIM.

Continue. El cas és que la resta dels meus amics per saludar-se, de vegades es fan picos o es claven mà al paquet (Vos sembla normal?? o és comprensible la meua mania PsicoEveryoneIsGay??), en plan risa. Clar, com que P és gai-homòfob açò li molesta molt i no consenteix que ningú li faça un bes a la boca ni que li claven mà al paquet i aquesta actitud seua fa que els altres encara li ho facen més, per punxar. I tot açò fa més gràcia quanta més gent hi haja davant per vore l'espectacle.

Una nit, després d'una festa a casa de A (un altre amic comú) ens vam quedar tots allà a dormir i P, el gai-homòfob, compartia habitació amb S, un hetero convençut. Quan de sobte, P es tira damunt de S tocant-li la polla i intentant besar-lo. Aleshores S es va fer arrere, flipant i P es va sorprendre de que ho fera... tant que volies i ara t'apartes??. I S li va respondre: Què fas?? Estem a soles, ara no té cap gràcia.

Quan passes al privat, deixa de ser una broma.

Una cosa semblant em va passar amb uno a qui li deia moltes animalades a les xarxes socials i ell va passar a dir-me-les també als missatges privats o en persona, a soles. El xic és molt templat i a mi no em va importar seguir, fins al punt de fer-nos 4 besades o apostar-nos postures d'un polvo, quan de sobte em diu: Crec que t'has confòs, no sé en quin moment has pogut pensar que jo volia alguna cosa amb tu.

Hola?? Perdona?? Que loquer per pensar que tu també volies alguna cosa!! Sí, deu ser que estic molt creguda... o que tenim límits molt diferents, però no escalfes allò que no et vages a menjar, que sino després es fa roïn. De res.

Diari d'una Mala Pata (I)

Estic fotuda. M'he trencat la cama. Concretament el turmell, tota l'articulació i una part de la tibia i el peroné (muevo la cadera, muevo el esternón, muevo la cabeza siempre que tengo ocasión).
I a més ha sigut de la manera més tonta possible.

Coneixes Gandia?? Doncs allà al port, per on està el barco pirata a coste zero hi ha una estàtua d'una sirena. Jo anava passejant per alli fent de guia turística a uns amics que havien vingut de visita i en arribar allí ens vam fer un selfie amb la sirena, perquè som un poquito gilipollas molt del postureo. Doncs resulta que la pedra que hi ha just baix de l'estatua està massa pulida i s'esvara més que agafar una pastilla de sabó amb les mans mullades.
El cas és que baix de la sirena hi ha 3 escalons grans fins arribar al passeig i eixos 3 escalons els vaig baixar fent volteretes d'esquenes amb triple salt mortal. Em vaig pegar al cap, al muscle, a l'esquena... així que si a partir d'ara comence a desvariar més del compte ja saps per què és. Almenys jo tinc excusa.

Mentres anava caiguent pensava que anava a desnucar-me i morir allà mateix i em venia al cap la cançò de Def Con Dos "Pànico a una muerte ridícula" perquè la veritat és que hauria sigut molt poc glamuròs morir d'eixa manera. Això mateix ho vaig pensar un dia que també quasi em desnuque fornicant quan vam pegar una volta de campana al llit i vaig acabar estampant-me contra l'armari, però això és una altra història.

Una ambulància em va portar fins al nou hospital de Gandia, l'hospital Sant Francesc de Borja, propietat de la meua família, així que estic com a casa. I em va atendre un traumatòleg bonorro, què més es pot demanar??

Anit va ser el principi de la nova era Borgiana i hui Dia 1 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada) m'han operat d'urgència i sembla que m'han posat una placa de ferro i 4 claus a la cama. Ara pitaré als aeroports.
Porte guix a la part de baix de la cama i tot molt embenat. I vaig drogada. Molt drogada.

Dia 2 d.Ct: El traumatòleg bonorro ha passat a vore'm. Els meus informadors m'han dit que és de l'Opus. Tenim tant en comú...

Dia 3 d.Ct: El guapo m'ha donat l'alta hospitalària. Me'n vaig a casa dels pares.

M'he enamorat del traumatòleg 😍#TurmellTrencat #HospitalSantFrancescDeBorja #TodoQuedaEnCasa pic.twitter.com/AgnWGZwm5s

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 1 d’abril de 2016

 Dia 4 d.Ct: No suporte més viure amb els pares!! SOS!! Tragueu-me d'ací!! Vull anar a ma casa!! Trobe a faltar el meu llit, el meu sofà, la meua TV... 

Per a mi sóu tots Mr.Bean.
Dia 6 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada) #DameVenenoQueQuieroMorir pic.twitter.com/BYRK9sIwRP

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 d’abril de 2016

Em passe tot el dia mirant series online i entrant a Aliexpress.

Només em falten 3 capítols de la 2a Temp de 'How get away with murder'
Dia 6 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada) pic.twitter.com/mRaabNQcF7

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 4 d’abril de 2016

Enguany es tornen a portar els maxibolsos. I no em referisc a un novio-bolso#Tendencies #moda
Dia 7 d.Ct (*d.Ct = després de #CamaTrencada)

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 5 d’abril de 2016

Dia 10 d.Ct: Definitivament sóc adicta a Aliexpress. M'he comprat una funda de coixí super cuqui d'un os panda fent un cor amb les mans, un rellotge molt estiuenc en blau claret, un collar vintage que porta un coret penjant i 12 llàpis d'ulls i llavis de diferents colors. Deu ser pels colps del cap.

Dia 11 d. Ct.
Estic farta d'estar a casa,me'n vaig al concert de @PauAlabajos. #LAmoriLaFericitat #CamaTrencada #musicaenvalencia

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 9 d’abril de 2016 

Un amic porta 2 setmanes d baixa de paternitat i diu "no he eixit de casa, estic com tu". No, tete, a mi se'm passa en 2 mesos #CamaTrencada

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 14 d’abril de 2016

Dia 17 d.Ct: Sé quin dia de la setmana és perquè ho diu a la tableta de les pastilles anticonceptives.#CamaTrencada #señorllevamepronto

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 15 d’abril de 2016

Dia 21 d.Ct: Em sent molt 'Conexión Samanta'.
21 días con la pierna rota
21 días escayolada
21 días sin apoyar el puto pie en el suelo
21 días pinchándome heparina en la barriga
21 días sin follar
21 días en casa de mis padres
21 días volviéndome crazy del pussy.

Dia 22 d.Ct: He adquirit super poders per mantindre'm en equilibri perfecte a la pata coixa. Crec que estic mutant cap a una nova espècie.
‪#‎CamaTrencada‬ ‪#‎señorllevamepronto‬ ‪#‎LaDelicaDeGandia‬ ‪#‎DameVenenoQueQuieroMorir‬

Dia 24 d.Ct: M'havia fet a la idea de que hui em llevarien el guix, podria posar ja el peu a terra i anar-me'n a ma casa. I sí, m'han llevat el guix i he de començar a moure el turmell, però encara tardaré unes 3 setmanes en poder posar el peu a terra. TRES SETMANES!! En serio?? He d'estar 3 setmanes més a casa dels pares?? Què he fet jo per merèixer açò??

Dia 24 d.Ct: He descobert q el traumatòleg guapo és d l'opus, està casat i té 3 fills.
Mi gozo en un pozo.#CamaTrencada #señorllevamepronto

— Lucrècia de Borja (@lucreciadeborja) 22 d’abril de 2016

També he descobert que això de que porte "4 claus" era un dir. M'han mostrat la radiografia de després de l'operació i porte 10 claus!! Oficialment sóc ironwoman.

Gandia Oberta

Enguany a la Falla Popular i Combativa La Delicà de Gandia tenia el lema "Casal Obert" i vaig escriure açò per al seu llibret:

Segons les enquestes als turistes que venen a Gandia en general, i als madrilenys en particular, una de les coses que més valoren és la nostra amabilitat. Estic segura que no li han preguntat a cap dels madrilenys que em van demanar indicacions per anar a la platja i els vaig enviar direcció a Beniopa. 

No estic orgullosa de ser una cabrona, però quan arriba l'estiu i es formen cues interminables a la carretera de València per entrar al Grau, deixe de poder estar a 1a linia prenent el sol perquè tinc gent a 50cm al voltant i és mpossible aparcar en menys de 45minuts... de sobte escolte un "Gandia pueblo" i em torne Lucre Hyde.  

Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir. I ho dic molt seriosament. A mi m'agrada traure profit de totes les situacions perquè posar-se de mala llet és com fer-te nucs per dins, i això endureix les faccions i no em senta gens bé. Així que mirat la manera d'aprofitar-me de la nova situació.  

Quants anys fa que no ixes de festa per la zona nova?? Per què ja no vas per allà?? En els últims anys practicament tota la gent que pots trobar-te allí de festa són forasters. Gent que ve de comiats de solter, des de tots els indrets de l'Estat Espanyol i part de l'estranger.  

Per altra banda, jo sóc la primera en queixar-me perquè en Gandia pueblo ja ens coneixem tots, sempre són les mateixes cares, els mateixos llocs on anar... així que el puzzle de seguida ha encaixat. Ho tenim super bé!! A l'estiu hem d'aprofitar la quantitat de gent diferent que arriba cada cap de setmana per conèixer gent nova de totes parts. Fer amics, fer amants, fer novios... els podem ensenyar que Gandia és molt més que festa. I tindrem coneguts repartits pel món per poder anar de vacances amb l'allotjament de bades, que no és poc. Així que aprofita la riquesa de fauna que es mou. Fes-ho pels turistes perquè estiguen més a gust, fes-ho per tu perquè podrás fer escapades a bon preu, i fes-ho per Gandia perquè siguem coneguts com la ciutat més oberta i amorosa.  

Visca Gandia, visquen les falles, i visquen els turistes!!

Els homes no són (tan) simples

"Obres són amors i no bones raons" o "fets i no paraules" són dites populars que sempre he tingut molt interioritzades. Normalment es poden aplicar perfectament a les relacions, sobre tot quan et trobes al típic tio que de boqueta t'estima a manta i de fets... mai troba temps per a tu. Ja pot dir misa, que tu saps que no li importes tant com voldries.

D'eixos hi ha molts, eh. Tios que t'envien "TQM" al final d'un missatge i, com saps que no t'estimen, no saps si pensar que vol dir "Tienes que morir" o "toma, qué melones", que et diuen que no poden viure sense tu, però ja fa 3 anys que ho vau deixar i encara no s'ha mort.

Eixe tipus de situacions abunden més del que sembla i van fent que anem desconfiant dels homes. I arriba un dia en que coneixes un tio amb qui estàs a gust i et diu un demà et telefone i a tu per un oït t'entra i per l'altre t'ix, perquè ja saps que això és una frase buida i sense cap sentit a la que no hi ha que donar-li importància, però arriba el dia següent i et telefona. OMG!! Ho fa!! Et sorprèn moltíssim, no t'ho esperaves. Perquè en el fons som un poc gilipolles i hem arribat a assumir com a normal que un tio diga que telefonarà i no ho faça, quan és justament això el que ens hauria de sorprendre i no que algú siga coherent i faça el que diu.


Homes del món: no digueu mai a una dona que la telefonareu si no aneu a fer-ho. És més, encara sabent que aneu a fer-ho, no ho digueu tampoc, no siga que després se vos oblide... millor telefoneu per sorpresa, que el resultat serà el mateix. O potser millor.

I este nou home sorprenent, des del primer dia et va dir que no vol cap relació, però parleu sovint, et telefona sense cap motiu concret, només per saber què fas, com estàs, et pregunta com t'ha anat en allò que li vas dir que tenies (perquè se'n recorda!!), t'explica el que ha fet ell... i quan quedeu, passegeu agafats de la mà sense importar-li qui vos puga vore, sempre està ahi quan el necessites, et folla amb passió i et mira com si no desitjara cap altra dona en el món i sempre vol més, i aleshores és inevitable pensar tu diràs el que vulgues, però jo te mole.

Els fets parlen, ell diu que no vol res amb tu, però és el teu novio. Es comporta com el teu novio. De fet, és un dels millors novios que has tingut mai. És més novio que aquell amb qui vas estar 2 anys i no coneixies a cap dels seus amics, encara que ell et parlava de futur com si anareu a estar tota la vida junts, i fins i tot vau parlar dels noms que li posaríeu als vostres fills.

Però no, no és el teu novio, només és un tio atent, que arriba un moment en que t'ha de recordar allò que ja et va dir al principi de la relació... que no vol res amb tu.

I després diuen els homes que si som complicades... tetes, ens torneu boges, literalment!!

Classes de seducció al Gran Hermano

Hi ha dies que m'ho trague tot. Siga el que siga el posen a la tele... m'ho trague. I la programació també.

Diumenge a la nit va ser un d'eixos dies de tragar-me-ho tot i vaig vore la Gala de Gran Hermano. L'estàs veient enguany?? Et faig un resum:

Enguany es participa en parelles (o en trios). 

Parella 1: Luís, el torero (el que apareix al vídeo que vol consells per a lligar) i el seu apoderat, que ha entrat al programa a perdre pes. 

Parella 2: Paco, el taxista, que és una espècie de Potxolo expert en seducció, que concursa amb Shaima, una musulmana de Ceuta, super xafardera i d'aspecte molt masculí. 

Parella 3: Las primas: Yoli i Alejandra. Dos xonis jovenetes. Tu coneixes a Alexandra López i  Yoli Aranda?? Doncs des de que ha començat el GH no han tuitejat res!! Casualitat?? no ho crec...

Parella 4: Los primos. Dos tipets valencians, hipsters barbuts que un d'ells és igualet a Pere Fuset. 

Parella 5: Las hermanas. Dos germanes andaluses que es passen el dia a la cuina.

Parella 6: Los guapos. Azahar, una rubia primeta amb una monyassa que crida l'atenció i Hugo, un gallec que ha anat al programa amb la seua cabra. 

Parella 7: Paula, la rubia tonta i Jose, el mexicà barceloní.

Trio: 2 germans de pare que no es coneixien entre ells fins a entrar al programa i un amic d'un dells. Vitet és l'amic, i els germans són Omar, un guapo mig calvet flipat de la vida, i Alfredo, un gitano molt primet. 

Bé, doncs resulta que una de les germanes que es passen el dia a la cuina diu que és mig bruixa i li ha tirat les cartes a una de las primas i li ha dit que l'amor de la seua vida és el doble de Pere Fuset, un dels primos, i que la relació serà super seriosa només eixir de la casa i que hi haurà un embaràs molt prompte. I la prima està que no cap dins d'ella de la puta emoció que té perquè estan tots com a putes cabres menys la cabra, que sembla la més normal. I per si això fora poc... resulta que el taxista es posa a donar-li consells de seducció al torero. 

Matame camión!!

Els consells ací:

Filofobia

La filofòbia es defineix com la por al compromís. Com diu Sènior "la por a l'amor, la por a les conseqüències de l'amor...".

Hi ha diverses causes:
1.Falta d'autoestima i inseguretat (por a que ens deixen i que ens trenquen el cor)
2. No voler perdre la llibertat, l'espai personal.
3. Preocupació per si no és la persona adequada, per si podem trobar algú millor. (Segons els psicòlegs és una por infundada perquè sempre hi ha algú millor i s'ha d'assumir el risc).

Sembla que els filofòbics solen tindre relacions que no porten a cap lloc i quan pareix que la cosa va bé... busquen defectes a la parella i provoquen conflictes per trencar la relació. De manera inconscient, per suposat.  També solen ser persones que mantenen relacions amb més d'una persona o, encara que no siguen infidels, es fixen en altres persones per tindre un altre objectiu quan s'acabe la relació actual, anticipant ja que les relacions no van a durar massa temps.

Altra característica és que tenen tendència al control i en el moment que deixen de controlar la situació també és el moment de deixar la relació, per tant solen expressar el seu amor mitjançant el sexe que dóna sensació de control sense eixe enamorament que compromet.

Els especialistes diuen que les persones amb filofòbia no se n'adonen que la tenen fins que busquen una estabilitat emocional i no són capaços i que per a solucionar este problema s'ha de començar per acceptar que es té un problema.

Algú m'ha fet arribar tot un seguit d'informació sobre aquesta fòbia al·legant que la patisc i que vol que em cure. Qué ataque más gratuito!!

No tinc cap por a enamorar-me... de fet, m'enamore totes les setmanes. L'home del que m'he enamorat aquesta setmana és un Bessons flamencorro que vull que siga el pare dels meus fills. Et pareix això poc compromís?? I, eh, que diumenge a les eleccions europees vaig votar Primavera Europea i això sí que és Compromís!!

Aquest escrit s'ha publicat simultàniament al Canal Eròtic del RacóCatalà. 

Converses amb desconeguts (II): Formes de saludar

Quan et trobes davant d'un desconegut i vols començar una conversa online, és important la manera en que saludes perquè això pot fer que l'altra persona responga o no. Està bé ser original però de vegades jo preferisc un simple "Hola" abans que aquestes altres que m'han arribat:

1. hola te gustaria penetrarme con un arnes?
2. hola. que parles catala o valenciá?
3. hola! que tal va la vida? espero que bien XD
4. Hola bonica De dónde eres yo de puzol Que eres de Valencia capi Te gusta ir con bici a mi me encanta Te gusta ir al cine guapa
5. Hola buenas noches guapa, tu belleza me ha enamorado, tu mirada me innotiza, espero que tus palabras me atraigan y oir tu voz seria mi sueño, besitos preciosa
6. hola eres muy guapa y me gustaria tneruna cita contigo
7. Si te pago 300€ te dejarías grabar mientras follamos?
8. hola guapa yo gusta tu yo quere hablar contigo
9. Alberto 691****** (ací hi havia el seu telèfon) ALEGRE simpático agradable cariñoso divertido romántico gracioso respetuoso detallista bueno sincero fiel majo dulce clarito como el agua la verdad buen hombre buena persona buen chico pregunta lo que quieras saber mas de mi guapa?
10. comeme la polla mmmmmmm
11. muy guapa me gustaría saber de ti si kiees chateamos y compartimos opiniones saludos besos
12. hello how r u honey ? ohla waupa
13. Besitos de mi pa ti de monto sin lengua pero si algun dia nos conocemos y nos escuchamos mutua mente las penas. ya se vera. 
14. Hola como estas. Quieres que seamos amigos.
15. Un chico le regala a su novia una muñeca. Ella con rabia agarro la muñeca y la tiró a la calle. Su novio llega y dice: Porque tiraste la muñeca? Ella responde: Porque no me gusto el regalo. El salió y agarro la muñeca, cuando de repente un coche lo atropello y causo su muerte. Al día del entierro, la novia llorando agarro la muñeca, la abrazo y la apretó fuerte y la muñeca dijo: Quieres casarte con migo?. Entonces ella impresionada dejo caer la muñeca y del bolsillo de la muñeca cayeron 2 anillos, donde estaba escrito: “Ama lo que tiene, antes que la vida te enseñe Amar lo que perdiste”… me dejarías que te conociera tomar algo juntos y compartir unas risas ??? Yo soy de Barcelona y llevo sólo una semana viviendo aquí en Valencia . Te apetece que nos conozcamos ??? Que es el amor cuando no eres querido. Que es el dolor cuando te sientes dolido. Que es el corazón cuando late sin sentido. Que es tu amor sino estas aquí conmigo !!!
16. hola como estas cuentame algo
17. ola buenos dias ketal como estas me gustaria charlar contigo nome depilo
18. hola te puedo ayudar económicamente gracias
19. hola me gustaria comerte el coño

Doncs ja sabeu què és el que no s'ha de fer...

Necrofilia

Una de les coses que he aprés de @MRElectrique és que els novios moren o els hem de matar i que de vegades aquestos ex tornen a la vida, però són zombis i tornar a tindre sexe amb ells seria necrofília. Això està lleig perquè els morts fan pudor. Però jo tampoc he sigut mai de seguir les normes...

Ahir m'arriba un missatge d'un tio amb qui vaig estar liada fa molts anys i de qui no havia tornat a saber res. M'explica que acaba d'eixir d'una relació llarga i sembla que vaig ser l'última tia amb qui va estar abans de la seua novia i clar, ara que ho han deixat li pica la xorra i se'n recorda de mi. Tot això no m'ho va dir així de clar, però s'ha de saber llegir entre línies.

Jo havia quedat amb una amiga de vesprada així que vaig quedar amb ell més tard per a fer unes birres i posar-nos al dia, entenent "posar-nos al dia" com a eufemisme de "follar". Vaig comptar bé els anys que feia que no ens haviem vist: 8 anys. El recordava amb un cos perfecte, guapíssim, esquena ampla, ulls verds... i bomber, què més es pot demanar?? Un xic molt tendre i romàntic, que em portava a la platja a veure les tempestes mentre ens clavàvem mà al seu cotxe. Tenia un tatuatge molt mal fet al braç i em follava fent flexions. Ideal.

Després d'unes birres li explique a l'amiga que no em puc quedar més perquè he quedat amb un zombi per a fer un poc de necrofília. Li mostre la foto de perfil de wasap del zombi per justificar-me, que encara que el tio està mort, està molt bo. "Ai, que crec que jo a este tio el conec. Este tio... a veure, no estic segura, però... jo diria que sí... és el novio d'una amiga meua". Entra al Facebook de l'amiga, obre les fotos... i sí, allí estava. Era ell sense cap dubte.

Vaig quedar amb ell i vam anar a fer unes birres.

-Yo tengo muy buenos recuerdos tuyos, y tú?? tienes buenos recuerdos míos??
-Algunos buenos y otros no tan buenos...
-Como qué??
-Como cuando decidiste que sería muy guay regalarme hacer un trío con otro tío y lo hablaste con tu amigo sin haberme preguntado si me parecía buena idea y al llegar a casa me encontré en una situación un poco incómoda. 
-Ah, bueno... igual debería haberlo hablado contigo primero, sí... es que yo era muy inmaduro en esa época, pero he cambiado mucho, sabes?? Ahora uso un poco más la cabeza. Y no te acuerdas de lo bien que nos entendíamos en la cama?? Porque saltaban chispas, eh...
-Sí, de eso también me acuerdo...

Eixe va ser el principal motiu pel que vaig decidir quedar amb un mort, per eixe record de que hi havia molta química entre nosaltres. I amb els anys eixa química continua ahi però amb molts més anys d'experiència per les dues parts. Només he de dir que feia molt que no em quedava sense alè. I que de vegades la necrofília és bien.

Locals sense wifi

Corren per la xarxa varies fotos de l'estil d'aquesta, de rotllo "parla amb la gent, tete, que és molt més sa i més natural que no fer-ho amb les màquines". I el que em pareix més curiós és que aquestes fotos tenen tropecents 'm'agrada' i estan ultra compartides com a missatge reivindicatiu i alliberador. 

Doncs a mi em fa ganes de tirar la pota. 

Si no volen donar eixe servei al seu local, doncs que no ho facen, no em pareix malament (potser no aniré, però sense emprenyar-me), però que no em diguen què he de fer o què no he de fer. 

Per l'amor d'un gos, que ara va tot per Internet!! TOT. 

I no és compatible tindre Wi-fi i parlar amb les persones?? I no fa igual tindre 3G (o 4G, com diu la llegenda que tenen alguns elegits)?? 

Doncs si veig algun cartellet d'aquest estil, jure per la cobertura del meu mòbil que entraré al Foursquare i deixaré un 'tip' que diga "Creuen que estan al 1990. Fuig."

Slimming i eyeballing: tampons d'alcohol i beure vodka pels ulls

Els joves d'abans érem més innocents. I ara em sent com una iaia per escriure aquesta frase, però així és i cada vegada va tot més ràpid. Ai, ja parle com ma mare...

Això a què ve?? A la nova (i molt perillosa) moda d'emborratxar-se posant-se un tampó mullat amb alcohol. Les dones se'l posen a la vagina. Els homes al cul. Les mucoses fan que l'alcohol s'absorbisca directament a la sang, de manera que amb una dosi menuda pots pillar el colocó del segle.

D'aquesta manera no controles la quantitat. Si vas bevent, arriba un moment en que el teu cos no pot més i potes. Vas notant com et puja el pet i pots parar si creus que vas massa bufat... però amb el tampó no ho saps.

A banda d'això, les mucoses anals/vaginals es poden fer malbé i patir lesions. Poca broma amb aquestes coses que les conseqüències poden ser xungues.

I per si això no fora prou, encara hi ha més... s'està escampant també la pràctica de beure vodka pels ulls. No, no m'ho invente.



No seré qui et diga que no begues alcohol. Jo sóc la primera que em bufe quan toca. Però sí et diré que quan més ràpid t'emborratxes, més coses et perds. La nit és jove, beu al teu ritme i passa-ho bé. Conserva els teus ulls en bon estat. De veres pagaries un ull de la cara per una borratxera?? I una infecció i lesió anal/vaginal?? Jo m'estime massa com per provar aquestes animalades. Continuaré bevent cubates, però com ho he fet tota la vida. Conservem les tradicions...

Novia psicòpata

Buscar al Google o a les xarxes socials el nom de la persona que ens interessa és una cosa que fem tots. És normal voler saber més... només es tracta d'una xicoteta investigació, però en ocasions eixa investigació se'ns pot anar de les mans i acabar sent un acte de perillosa psicòpata assetjadora, de les que fa molta por.

La informació és poder. Sí, això està molt bé, però a ell no li ho digues. No queda massa bé que a la primera cita et diga "la meua germana també va estudiar a la UPV" i li contestes "quina germana?? Núria o Maria?? tu també vas fer un màster allí, no?? ah, no, calla, que el vas fer a la Universitat d'Alacant... cert". I el tio es queda allà amb cara de poker. I de sobte imagina la teua habitació plena de reculls de diari i fotos seues per totes les parets. Però fa un somriure nerviós i simula que està tot bé, no siga que de sobte t'agafe un ataquet i li claves una estaca al cor o li demanes matrimoni. Després fingirà haver oblidat algun compromís i se n'haurà d'anar de seguida... i mai més sabràs d'ell. I amb raó.

Això no es pot fer... no dic que no l'investigues, fes-ho si vols, si està a Internet pot consultar-ho qualsevol, però no li ho digues!! Repetisc: No li ho digues!!

Quan passe el temps suficient, hi haurà confiança i ja sabrà que potser estàs un poc boja, però no eres cap psicòpata i li pots explicar, com a anècdota, que el vas buscar i vas trobar "cosetes", així com sense massa importància... però en cap cas abans de tindre una relació amb ell.

Qui es gita amb xiquets, s'alça pixat

No m'agrada deixar massa coses a l'atzar pel que fa a liar-me amb algú. Ho planifique sempre. Mai em lie amb algú amb qui no ho tingués meditat prèviament. I això de follar amb desconeguts... mai. Tampoc em lie amb tios amb les mans més menudes que les meues, o que siguen més joves. Només en que hagen nascut un mes abans que jo ja compten com a "més joves".

El dia que vaig conèixer al jovenet em va parèixer un xiquet boniquet, però un xiquet i, per tant, fora de la meua llista de "possibles", així que no el mirava amb ulls luxuriosos, sinó tendres.

La següent vegada que ens vam veure era a un concert. Jo havia begut molta cassalla, molta cervesa i uns quants cubates. El que no sé és com em mantenia en peu. Eixa nit ens vam liar. No recorde com. Tinc molts buits. Com va poder passar?? No ho havia planejat!! Estar borratxa no era excusa. M'he emborratxat moltes vegades i MAI m'havia passat una cosa així, però bé... alguna vegada havia de passar... una excepció. I resulta que és més jove que jo. No un mes, ni dos... ni un any... sinó ANYS!! En serio?? m'havia liat amb un tio que té uns quants anys menys que jo?? per què?? en quin moment ho vaig decidir?? perquè ho vaig decidir jo, no?? no ho recorde... el que sí recorde és que eixa nit vam follar MOLT. I la següent. I m'ho vaig passar molt bé.

El cap de setmana següent també el vaig passar sencer amb ell i diumenge ens vam acomiadar com si se n'anara a la guerra i no anara a tornar mai més. Vinga la besà... com si no hi haguera ningú més a l'estació que nosaltres dos. Vam estar en pla apegalosos. Això que ho mires des de fora i dius... xicaaaaa, això és precís?? però vist des de dins estava prou bé.

Després, un wasap per aci, un tuit per allà... fins que per fi trobem un cap de setmana en que podem tornar a coincidir. Jo pensava que passaríem el cap de setmana junts, però finalment és només una nit perquè ell ja té altres plans. Ok, se'n ve amb els meus amics i s'apunten també uns amics seus. Quan arriben els seus amics ja quasi hem acabat de sopar. Seuen a taula però no ens els presenta. Simplement estan allí. Cerveses, copes, més copes... i anem de festa. I a la que em descuide... PEIM!! morrá que es pega el tio amb l'amiga.

Lo qualo?? O_O Açò va en serio?? Li està menjant el morro a altra en la meua cara?? 

De pasta de moniato em quede, Mari.  

I així van seguir tota la nit. I vam dormir tots baix el mateix sostre, però en despertar-nos... ell estava mort. S'havia ofegat amb el seu propi vòmit.

Com tocar la simbomba

M'han passat uns vídeos que expliquen com tocar la simbomba. Jo ho deixe caure ací i ja em dones la teua opinió...

L'explicació va des del minut 2 del primer video, al minut 1 del 3er vídeo:


(La 1a part de vídeo no es pot inserir però la pots veure ací)





T'agrada que t'ho facen així?? Com t'agrada que et masturben??

Anit

Després de 5 anys xatejant ja tocava quedar i coneixer-nos, però se'ns fèia rara la idea de tindre'ns davant, així, sense ordinadors ni res... així que ho vam fer més fàcil.
En arribar a sa casa ens vam saludar donant-nos la mà, d'una manera molt gelada. Em va acompanyar al menjador i se'n va anar al pis de dalt. Allí m'havia deixat alguna cosa per picar, cervesa, vi, ginebra i tònica. Vaig treure el meu portàtil que venia amb mi i vam continuar xatejant.
Després d'1 cervesa i una botella de vi blanc ens vam retrobar de nou a l'habitació del costat. La mescla d'olors de colònia, alcohol i tabac en un home em posa molt calenta. M'agrada molt com besa eixe home, encara que tinga les mans més menudes de jo.
2 gintònics més tard vaig deixar de ser persona i hui només tinc imatges soltes i no massa clares.
Només sé que m'he despertat al meu llit, amb unes bragues diferents a les que portava anit i un vòmit gens glamourós a un racó de l'habitació. Lamentable...

el que telefona

Diumenge, a les 10h em sona el mobil. Una perduda de 2 segons. I jo que ultimament tinc mal dormir... em desperte de seguida. Qui collons fa una perduda un diumenge a les 10h?? Ho mire. No tinc el numero a l'agenda. Passe, si volen alguna cosa ja tornaran a telefonar... mmmm... la curiositat em pot. Torne la perduda i em telefonen de nou:

el que telefona: hola, Lucre??
Lucre: sí, qui eres??
el que telefona: sóc "el que telefona"(ací òbviament va el seu nom), de València... no t'enrecordes de mi??
Lucre: eres Paco, el de la festa d'anit... que cabró...
el que telefona: no, no. Paco no, el-que-te-le-fo-na. Ens vam conèixer fa temps per Internet. Sóc el bussejador, no t'enrecordes de mi??

Ah, osti, el bussejador... clar que m'enrecorde. Ens vam conèixer per Internet fa 2 anys aproximadament. Un sagitari que no havia jugat mai al Risk. Em va passar un parell de fotos a les que estava prou bo, així que vaig obviar el fet que no arribara a l'alçada òptima de les meues valoracions. Vam intercanviar els telèfons i al parlar amb ell em va baixar la libido a -2. Quina veueta de loca estrenyida...
Després, a les següents fotos que em va enviar, vaig observar que tenia el cap massa gran en proporció a la resta del cos i que estava massa prim per al meu gust.
Va començar a insistir molt en quedar. Em tocava cada dia o m'enviava missatges, de manera quasi obsessiva i jo no volia quedar amb ell!! Vaig començar a evitar-lo, no li agafava el telèfon, el tenia uns quans dies com a "no admés" al messenger... fins que ho va notar (molt espavilat ell...) i em va muntar un numeret al messenger: que si jo no l'apreciava... que si no el valorava suficient... que anava a esborrar-me de la seua llista de contactes perquè no em mereixia ser-hi... bla, bla, bla... I ja no vaig tornar a saber res més d'ell fins diumenge.

Lucre: doncs no, bussejador, ho sent molt, però no sé qui eres... (però què falsa!!)
el que telefona: he estat un temps a Barcelona i acabe de tornar a València. M'he trobat per ací el teu telèfon i volia saber com t'anava i què tal estàs.
Lucre: doncs molt bé, gràcies, però no et recorde... i ara vaig a seguir dormint, que m'has despertat...

Ens acomiadem. I als 2 minuts rep un missatge seu: "anàvem a ser follamics, però en fi... salutacions".

Il·lustració: Jacobo Muniz

El subministrador de sexe dels dimarts

L'home de la veu fina em subministra sexe els dimarts i va vindre ahir a penetrar-me. Portava a la mà una bossa d'aquestes de botiga elegant, de cartró dur amb cordó i vaig pensar que devia portar ahi el meu regal d'aniversari...

Jo havia preparat un sopar que m'havia currat. M'agrada cuinar i no se'm dona malament, però quan em passe mitja vesprada a la cuina, m'agrada menjar-me-ho a gust i no que comencen a llepar-me el clítoris a mig sopar. No pot esperar a que acabem?? que acàs no li ha agradat el que he fet?? no tenim cap pressa... però si aquest home fa alguna cosa bé és el sexe oral, així que el sopar es va quedar a taula.

En acabar la faena, em demana permís per utilitzar la meua dutxa. I tant que sí, home... i allà que se n'entren al bany ell i el meu regal. Ahi vaig dubtar de si el que duia a la bossa era realment per mi o no. Anava a disfressar-se i fer-me algun numeret?? portava un tanga de lleopard?? ja haviem tingut sexe... en tot cas ho hauria tret abans... què portava a la bossa??

Va eixir del bany i em vaig quedar gelada. Allà estava ell, amb un pijama a ratlles, color blanc i blau figa, unes espardenyes d'estar per casa i la bossa d'aseo baix del braç.

Lucre: què fas??
home de la veu fina: m'he posat el pijama
Lucre: això ja ho veig, per què ho has fet??
home de la veu fina: per estar més cómode
Lucre: pensaves quedar-te a dormir??
home de la veu fina: doncs clar que sí
Lucre: doncs no, no està tan clar... jo preferiria que no et quedares...
home de la veu fina: la majoria de ties amb les que he estat sempre m'han demanat que em quede a dormir, i per una vegada que ix de mi la idea...

Folla bé, però no tant com per dormir junts...

Així que ell se'n va tornar a sa casa i jo em vaig quedar sense regal.

No és amor: és obsessió

Les dones tenim més tendència a penjar-nos que els homes. Unes més que altres... però sempre hi ha alguna de les que s'enamora de qualsevol cosa amb penis que camine per ahi... segur que en coneixes alguna. O potser tu mateixa... sí, tu, que has conegut al tio num. 4839... i penses: aquest sí... ideal, és el que estava esperant... i què fas?? deixes el mòbil encès 25 hores al dia... esperant que et telefone, i si tens ganes d'anar al bany te l'emportes darrere... per si et telefona just quan estàs fent força...

Durant una setmana, et vesteixes com una reina, i creus cegament que et trucarà, i li somrius a qualsevol obrer de la construcció que et diu coses... i et poses perfum tot el dia, i et pentines cada 5 minuts, i et depiles cada 2 hores per estar llesta... perquè saps que et trucarà!!

I sona el telèfon!! (que fins i tot l'has posat en vibrador perquè siga més emocionant) i respires... i el teu somrís va d'orella a orella i mires la pantalla del mòbil... i continues esperant perquè no és ell. Però no t'importa... tornes a ta casa contenta perquè penses que ell estarà allà, a la porta de ta casa, amb un ram de flors, engenollat... no, millor estès en terra... demanan-te disculpes per no haver-te telefonat abans.
I arribes a casa, però soles et trobes al porter, que et diu que no ha arribat ni tan sols una carta d'invitació a algun acte de l'OCCC... que trist. Aleshores el telefones tu... i no respon...

Però tu l'entens i li dones una altra oportunitat... segur que t'ha enviat un mail!! Sí, és això... obres l'ordinador... contenta... estàs segura que t'ha enviat una declaració cibernètica on ho explica tot, però.... no tens cap missatge nou... i ho tanques tot de colp. I ara què?? Bé, telefones a totes les teues amigues i els poses el cap com un bombo amb la inexplicabilitat dels fets... i recordes que ja et va passar el mateix amb l'home num. 4938, i amb el 4936 i amb el 4933... i ara què estàs fent?? Et sents putejada, vols llençar-li una maledicció gitana, i que perda la memòria... i que l'única cosa que puga recordar és com de bé te'l follaves!! i dius ben fort "a aquest no li pense tornar a dir res més!! mai més!!"... i en eixe moment sona el telèfon... ahi està la trucada que has estat esperant tota la setmana... amb el seu nom a la pantalla del mòbil... i contestes.

NOOOOOOOOOOO!!!

Què collons fas?? estàs malalta?? ets masoquilla?? Així noooooo!!! Ja saps el que passarà ara!! Et dirà que ha estat ocupat... que es va reunir amb Obama en la casa verda, que no ha dormit en tota la setmana de tant de treballar... i que es va deixar oblidat el telèfon a casa d'una cosina llunyana... i tu t'ho creuràs tot... perquè ets imbècil!! i el pitjor de tot és que vol que quedeu.
I tot allò que li volies dir?? t'ho poses al cul!! i acabaràs al seu llit!! dormint amb l'enemic... i després et pujaràs al seu cotxe i t'arreballarà a la porta de ta casa... d'on no hauries d'haver eixit!! i aleshores què faràs?? agafaràs el mòbil per si telefona... i esperaràs...

Fes-me cas, espera a que et diga alguna cosa... i mentrestant telefona tu, però a un altre!! Com diu la gran guia espiritual Rafaella Carrá: búscate otro más bueno, vuélvete a enamorar...



Il·lustració: M. A. Martín

T i R

La T. i el R. estaven al llit. De sobte ella, que estava mig adormida, va sentir que ell l'acariciava. Primer van ser carícies tímides, perifèriques, com si tingués pudor... després les carícies van anar pujant de to, cada vegada més, per tot el cos, les mans de R. la recorrien de dalt a baix. Feia molt que no la tocava així... massa temps... Sensacions que creia oblidades tornaven, el seu cervell recordava i ajudava...

Les carícies s'amuntegaven i repetien, ell la aixecava, li donava la volta, ara era un remolí de sensacions indescriptibles i de sobte... res. Res de res!! Va parar en sec!!

T: Què passa?? segueix, per favor... en vull més!!
R (calmant-la): Shhhh, ja està ...
T: Com que ja està ???!!! Què ???
R: Ja està, ja he trobat el comandament a distància, continua dormint ...

Il·lustració: Santiago Sequeiros

Vaig a deixar de follar

La meua amiga R. diu que està hasta las tetas de poetas de bragueta y revolcón, com canten els Marea a la seua cançó Corazón de mimbre. Hi ha qui té el cor de marbre, que es doblega abans que trencar-se, com diuen ells, però això és un altre tema que ja tractaré més endavant. El cas és que R. diu que s'ha fartat de follamics i que a partir d'ara esperarà que li arribe l'amor...

A mi em va passar una cosa semblant fa temps i vaig decidir el mateix, que ja estava bé de rotllos, que prou d'amants, que no follaria fins que no trobara l'amor... i coses d'aquestes que supose que pensem tots en un moment donat.

Fa poc, em van passar una pàgina on pots vore 3 sèries on line, per capítols. Cada sèrie té un protagonista diferent: Pablo (un tio al que als 14 anys van violar 2 ties bones i mai més ho ha tornat a fer), Cris (una tia que vol deixar de ser verge) i el tercer protagonista: Marcos, amb el que em vaig sentir profundament identificada en la etapa aquesta de la meua vida en la que em sentia com ara la meua amiga R: volia deixar de follar!! I saps què em va passar?? doncs que la tonteria em va durar 2 tele diaris... com a aquest...

Bé, millor et deixe el 1er vídeo amb l'explicació i ho veus tu mateixa:

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!