diumenge, 9 de novembre de 2008

Desesperat per lligar??

M'agraden els homes que semblen no necessitar una dona al seu costat. Els que transmeten seguretat i no semblen disposats a mendicar l'afecte d'una fèmina. I no em passa soles a mi. És una cosa general.



Aleshores, què fer per lligar?? Seràs un desesperat per sempre més sense cap altra possibilitat??
No, mira't el Protocol de lligue i les 30 regles de seducció. Posa-les en pràctica i em dius com has quedat. No cal que em gratifiques econòmicament pels meus sabis consells, amb unes vacances pagades em conforme.

Per cert, em van dir fa temps que a un bar de València havien emmarcat el Protocol de lligue i el tenien exposat, però no em van saber dir quin bar era. Algú sap alguna cosa??


SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

30 comentaris:

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

És cert. Les xiques s'adonen de seguida quan estas desesperat. Però això té el seu punt positiu. Si no vols res amb ninguna, pots ésser o fingir ésser desesperat sense por, ja que ninguna s'arrimarà a tú.

Al final t'acostumes a passar d'elles com elles pasen de tú i de quan en quan pots divertir-te fent-les un pirop o donant-les ón les fa mal (per exemple: aquestes navitats has menjat torró, veritat?)

Salutacions.

SergiBR ha dit...

No el trobaràs pas. El vaig xorrar jo. Si vols contemplar-lo, hauràs d'anar a la meva habita i passar per caixa.

Striper ha dit...

Seduir lligar, estot un art cada mestre te el seu llibret.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Per qué no ens expliques la raó per la qual les xiques fugen dels homes desesperats?

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimats homes desesperats:

Sempre que comenceu a notar que una xica s'ha adonat que esteu desesperats, penseu en la alternativa d'anar a les professionals. Elles són expertes en la matèria i de segur que us ho farán sense fugir, i potser molt millor que cualsevol aficionada. Així que no poseu mala cara que la vostra situació pot solucionar-se expeditivament.

Salutacions a tots els homes desesperats (i al Lucrècia també, clar).

SergiBR ha dit...

Estimat José Vicente. I que passa amb els homes desesperats econòmicament? L'única sortida que ens queda és la d'anar a buscar els serveis de directors de bancs. Grans professionals. Bàsicament, del sexe anal.

SergiBR ha dit...

Per cert, ja que en faig referència. Estimada Lucrècia, podries fer un post dedicat als homes que en comptes de sexe anal, practiquem el sexe anual?

José Vicente ha dit...

Estimat sergibr:

La veritat, jo deia allò d'anar a les professinals perquè pot ser una manera de auto-convencer-se de que no necessites amb urgència res de ninguna xica, i d'aquesta manera deixar de fer olor a desesperat; però no havia pensat en l'assumpte econòmic. Qué mala es la crisi economico-sexual!!

Salutacions.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

josé vicente: La desesperació no es pot fingir. O la tens o no la tens. I això es sap. I clar que pots dir-los alguna floreta (encara que això no canviarà el teu estat de desesperació), però això de les punyalades... què vols, que a més de desesperat pensen que ets groller??

La raó és simple: els desesperats sembla que necessiten una dona (desesperadament) i a nosaltres ens agraden els homes segurs de sí mateixa, autosuficients, resolts...

I pel que fa a les prostitutes... fer-ho amb una professional no fa que deixes d'estar desesperat, de fet, ho estàs, perquè has de pagar per obtindre-ho... i això de dir-nos a la resta "aficionades"... perdona, però moltes "professionals" semblarien aficionades al costat de moltes...

De tota manera, aquesta vegada no parlava de sexe, sino d'afecte. I això no es paga.

Sergibr: ves per on que jo també en tinc un a la meua habitació.
Sexe anual?? Alguns fan sexe olímpic, cada 4 anys xDD

striper: sí, sempre hi ha algun truc més bó que altre, però.

rosseta ha dit...

Què bo el vídeo, m'ha agradat la frase "Estoy de oferta, estoy regalado, estoy desesperado" jaja. Quanta raó tens, vaja com sempre, sobre el fet de si veiem a un tio desesperat ja casi ni ens hi apropem o almenys no per lligar... Jo crec que ens agraden els nois segurs de sí mateixos perquè sentim que ens han escollit a nosaltres perquè som especials i no perquè és la primera tia que se li ha posat a tiro...

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Aleshores, les dones sols doneu afecte als homes que no ho necessiten? quin negoci!! Al final et demanarem a crits que per favor cambies el títol del teu blog.

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

No volia ofendre a ningú/na, sols volia fer una distinció entre les que ho fan perquè és la seua professió i les que s'ho agafen com un entreteniment.

Jo no puc assegurar que tú ho faces pitjor que una professional, perquè ni t'he provat a tú ni a cap professional... però d'entrada les professionals ho fan sense mirar si estás desesperat o no, mentre que les altres fugen de tú si et veuen necessitat.

A mi no m'agrada que les dones em facen fàstic perquè estiga necessitat. Jo estic necessitat perquè fa décades que no practique sexe, com vols que estiga? I ara vens tú ficant el dit a la nafra i mira, si abans estavem tristos, ara estém fotuts.

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

I a més, si parlaves d'afecte, per això no fa falta ninguna xica. Tots tenim amics, germans, oncles, iaios, etc...

Salutacions.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ai Lucrècia estimada, quanta raó. No hi ha res més antimorbós que un home desesperat.

Mos agraden els homes que parèixen no necessitar una dona al costat vol dir MOS AGRADEN ELS CABRONS.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Si doneu afecte amb condicions, que no t'extranye si després ho rebeu amb condicions.

La xica que et vol et voldrà desesperat i sense desesperar, ric i pobre, sà i malalt, en la alegria i en la tristor, sempre, tots els dies de la vida...

Si comença a dubtar perquè et veu desesperat... eixa no et vol perquè ni tan sols té valor per donar-te el benefici del dubte.

Així que xics desesperats... penseu que la xica que no us dóna una oportunitat encara que estigueu necessitats no merèix la pena.

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimada Comtessa:

Tens tota la raó. Estic completament d'acord amb tú. Si ets massa bó, les xiques passen de tú.

De tota manera jo preferisc quedar-me com estic perquè ningú s'ha de sentir millor amb mí que jo mateix. I si no l'agrade a la Lucre o a la majoria de les dones... elles s'ho perden. Almenys no sóc un "bad boy" d'eixos que es dediquen a trencar cors inocents... quina barra!!

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Moltes dones están acostumades a que tots els dies els xics vagen darrere d'elles. Al final elles acaben creient-se divines i comencen a donar carabasses per qualsevol motiu sense importància. D'aquesta manera aconsegueixen mantenir el seu estatus de deeses desitjades i d'altra banda es lleven de damunt a tots els xics que es posen pesats.

El problema és que s'acostumen a rebre floretes i acaven odiant-les (per avorriment) i desitjant precísament el que donen els xics que menys els convé.

Eixe és l'atractiu dels "bad boys".

Salutacions.

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

De totes maneres la vanitat és un defecte que el temps pot curar... El problema vé quan és massa tard per donar-se compte de qui és la persona que més et convé.

Salutacions.

rosseta ha dit...

José Vicente, pel que dius de què hi ha dones que estàn acostumades a què els nois els vagin darrere, mentre elles passen d'aquests, hi ha una cançó dels Lax'n Busto que es diu "Poder tocar-te" que reflecteix molt bé aquesta situació. He estat buscant i només he trobat la lletra de la cançó http://www.musica.com/letras.asp?letra=882016

José Vicente ha dit...

Estimada Rosseta:

La veritat és que sí, reflectix molt bé la situació. La vanitat de algunes dones és torna en el seu pitjor enemic.

Alguns homes avistpats tracten de convéncer a les dones vanidoses de que la seua bellessa es una maldició perquè impedix que ells es fixen en el seu interior... però no, jo pense que la vanitat de algunes dones no s'origina en les floretes que les donen els xics per la seua aparença, sinò en la percepció limitada i falsa de sí mateixes. En realitat és un autoengany qué funciona molt bé a curt termini.

Salutacions.

santi ha dit...

Ehhh, que no se vos oblide que també hi han dones desesperades per trobar parella!
Eixes si que fan por...a la desesperació s´uneix la vostra capacitat estratègica...pobret aquell a qui una desesperada li pose l´ull...

Jo pense que tot açò de les regles i el protocol de lligar, està molt bé, és curiós i graciós...però a l´hora de la veritat ú ha de ser ell mateix i anar avant amb tota la artilleria. Jo ho faig i...em va mal haahahah però ja anirà bé!

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Si tú et creus superior als altres, tens més probabilitats de fer creure als altres que ets superior.

Això está molt bé perquè donar una bona apariència pot ajudar-te en moltes facetes de la vida, però en altres ocasions... com per exemple amb la família convé que el tracte siga entre iguals, perquè si no, la relació no funcionarà bé...

A mi no m'agradaria tenir una parella que es creguera superior ni inferior a mi...

Supose que al final he acabat traslladant el problema de la desesperació d'alguns homes a la vanitat d'algunes dones... però crec que ambdós problemes són igualment frecuents i a més em pareix que tenen certa relació...

Salutacions.

José Vicente ha dit...

...O potser són independents... no estic segur... tú que penses Lucre?

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

De totes maneres, jo visc enamorat d'una xica molt especial... i encara que potser a ella jo li agrade més quan semble menys necessitat; estic segur de que si ella em vol em voldrà desesperat i sense desesperar.

Estimats homes desesperats del món: No deixeu que el vostre estat de desesperació faça meia en la vostra autoestima. Penseu que a temps d'anar a les professionals esteu sempre i que si ninguna xica vol donar-vos afecte, teniu el de la vostra família i el de els vostres amics. No hi ha cap xica que us vullga bé que vullga que merme la vostra autoestima.

Salutacions.

Tim ha dit...

Bon dia. Molt bones les 30 regles per a seduir.
La seduccio es un art i dominarlo porta temps i que t'envien a Burgos de tant en tant. ;)
1.- Ni ha que perdre la por a la aproximacio.
2.- Intentar-ho moltes voltes. Es un comportament aprés. Es pot apendre.
3.- Acostarse a una dona tot bufat mirantli les mames no es una opcio valida. :P

Besitos.

Be Alpha my friend.

iaiapunkarra ha dit...

A vegades em pregunto per què s'han de fer tantes tonteries (tant homes com dones, compte, no crec ni m'agrada el concepte de "guerra de sexes")si el que volem és cardar un polvo amb algú que ens posa. Perdem el temps en què si mirades amunt, mirades avall, que si ara ataco o no ataco, que si regles de seduccions, mariconades... quan podríem portar estona follant a saco!

Jeroni Maleuff ha dit...

La seducció, eixe abisme superficial...

Emili Morant ha dit...

Això de no semblar desesperat és bàsic. Una vesprada de Juliol de 2004 vaig conéixer a una xica que el primer que va sentir de la meua boca fou "Jo per a què vull una nóvia si ma mare em deixa el pis més net que una patena cada diumenge". Només algú amb un nul interés o urgència per lligar s'atreviria a dir una bestiesa com eixa en públic, davant de gent desconeguda que no sap si parles seriosament o en broma...

No puc dir si una estratègia de desinterés tan radical funciona estadísticament o no: com que em case amb eixa xica d'ací sis mesos, no tindré mai ocasió de posar-la en pràctica de nou... Vosaltres mateixos, at your own risk.

Si vols més detalls, ja saps a qui preguntar, Lucrècia ;-)

José Vicente ha dit...

Estimat Emili Morant:

Felicitats per la teua boda. Bona sort!!!!.

Salutacions.

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

rosseta: sí, estic d'acord. Ens agrada sentir-nos trofeu.

comtessa: no, els cabrons no. Bé, hi haurà de tot, de segur que alguna li agraden, però no em referia a això, sinò als homes complets, amb les idees clares, segurs de si mateixa, que saben el que volen de la vida i el que valen... independentment de que siguen cabrons o no...

santi: sí, n'hi ha, però no era aquest el tema. I si no et va bé, per què no proves una altra cosa??

tim: i tu el domines?? l'has aprés??

iaiapunkarra: hi ha dies que perfectament podria agafar al tio del coll i arrossegar-lo fins al meu llit, o dir-li allò de Yo no queria bailar... però hi ha altres dies en els que tinc ganes de vore com ho intenten, la de tonteries que arriben a dir de vegades... em fa molta gràcia...
I si és un tio que m'agrada un poc més, m'encanta que em pegue les voltes i que ho intente de mil maneres :)

jeroni: de vegades fa por, com les teues històries :P

emili: sí que dona resultat, sí... Una gran dona, la teua!! Felicitats!!

josé vicente: m'has deixat 16 missatges en aquest escrit!! No sé si estàs desesperat, però sí un poc obsessionat.
Crec que hi ha termes que confons o que no acabes d'entendre, i em resulta un poc dificil explicar-me amb tu.
Tothom (i don) necessita afecte.
L'afecte de parella (siga parella formal o parella durant 5 minuts) no és comparable a l'afecte de parents, familiars i amics.
Això dels "bad boys" sols passa quan tens 15 anys.
Una cosa és no saber quina persona et convé i altra diferent és saber molt bé quina el convé, però mentre no arribe (o si no vol res amb tu), que fas?? esperar?? no, viure la vida amb altres persones!!
Desesperació i vanitat no són 2 problemes equiparables. Més bé és complexe d'inferioritat i de superioritat. Em sembla que t'has agafat el tema com una cosa massa personal. És clar que no som massoques, no volem un tio que ens maltracte psicologicament i suposse que vosaltres tampoc voleu el mateix. Busquem un igual.

Hi ha coses que, simplement, no cal dir-les, es donen per supossades. Al meu cap no cap la idea d'una relació que no siga d'igual a igual.

Related Posts with Thumbnails