Lo del Tinder

Fer-se un bon perfil de Tinder sembla que és més dificil del que jo pensava perquè si fora fàcil la gent els faría, però enlloc d'això et trobes molts perfils de merda.

PERFIL 1: Posa foto d'algun paissatge o d'un tros del seu cos amb una descripció del tipus "no pongo foto por mi trabajo". Mira, la privacitat està molt bé i a tots ens agrada, però si no poses foto no puc fer like perquè no sé com eres.

PERFIL 2: Una foto vestit de corredor fluosforescent, altra foto tirant-se en paracaigudes, altra foto de ciclista, altra més fent barranquisme, altra fent escalada. La descripció és: "disfruto más el dia que la noche, me encanta el deporte al aire libre y si es contigo mejor". Ufff, jo ja estic cansada només de mirar tanta activitat. Necessite tombar-me al sofà.

PERFIL 3: Viceverso amb musculets i fotos sobreactuades fent poses de famosillo de telecinco vingut a menys i descripció amb "Que todo fluya y nada influya. Abstenerse locas". Jo sí que m'abstindré d'opinar...

La majoria directament no posen res a la descripció. Així només et pots guiar per una foto de fa... quant de temps?? perquè eixa és una altra, la gent actualitza les fotos del perfil?? segur que molts seran diferents abans i després del confinament.

Altres posen frases tipus "No sé como describirme, mejor hazlo tú", "No se que poner preguntame lo que sea" o "soy una persona normal" que és el mateix que no dir res.

I resulta que molt poques vegades em trobe algú que em resulte atractiu a 1a vista.I no parle només del Tinder, sinó en general. Això de trobar l'atractiu és tan subjectiu...  I alguns que m'han atret a 1a vista, a la 3a frase se'm passa. En canvi sóc més de que tios que en principi ni fu ni fa, si els admire per alguna raó i em sent còmoda al seu costat, m'acaben agradant i els veig cada vegada més atractius. Em posa molt més una conversa fluida i unes rises compartides que no uns abdominals durs.

Però tornem a #LoDelTinder. Mirant només unes fotos i llegint (o no) 4 frases, no tinc prou per admirar ni per interessar-me i segurament li dic que no a molts tios amb els que en altres condicions igual podrien agradar-me. Que jo crec en l'altracció a 1a vista, però no en l'amor a 1a vista.

Total, que ara que sóc una senyora madura (i que les meues TinderCites són dramàtiques), he decidit que el Tinder no és per a mi, que passe.

Desinstal·lant #LoDelTinder.

Classes de seducció al Gran Hermano

Hi ha dies que m'ho trague tot. Siga el que siga el posen a la tele... m'ho trague. I la programació també.

Diumenge a la nit va ser un d'eixos dies de tragar-me-ho tot i vaig vore la Gala de Gran Hermano. L'estàs veient enguany?? Et faig un resum:

Enguany es participa en parelles (o en trios). 

Parella 1: Luís, el torero (el que apareix al vídeo que vol consells per a lligar) i el seu apoderat, que ha entrat al programa a perdre pes. 

Parella 2: Paco, el taxista, que és una espècie de Potxolo expert en seducció, que concursa amb Shaima, una musulmana de Ceuta, super xafardera i d'aspecte molt masculí. 

Parella 3: Las primas: Yoli i Alejandra. Dos xonis jovenetes. Tu coneixes a Alexandra López i  Yoli Aranda?? Doncs des de que ha començat el GH no han tuitejat res!! Casualitat?? no ho crec...

Parella 4: Los primos. Dos tipets valencians, hipsters barbuts que un d'ells és igualet a Pere Fuset. 

Parella 5: Las hermanas. Dos germanes andaluses que es passen el dia a la cuina.

Parella 6: Los guapos. Azahar, una rubia primeta amb una monyassa que crida l'atenció i Hugo, un gallec que ha anat al programa amb la seua cabra. 

Parella 7: Paula, la rubia tonta i Jose, el mexicà barceloní.

Trio: 2 germans de pare que no es coneixien entre ells fins a entrar al programa i un amic d'un dells. Vitet és l'amic, i els germans són Omar, un guapo mig calvet flipat de la vida, i Alfredo, un gitano molt primet. 

Bé, doncs resulta que una de les germanes que es passen el dia a la cuina diu que és mig bruixa i li ha tirat les cartes a una de las primas i li ha dit que l'amor de la seua vida és el doble de Pere Fuset, un dels primos, i que la relació serà super seriosa només eixir de la casa i que hi haurà un embaràs molt prompte. I la prima està que no cap dins d'ella de la puta emoció que té perquè estan tots com a putes cabres menys la cabra, que sembla la més normal. I per si això fora poc... resulta que el taxista es posa a donar-li consells de seducció al torero. 

Matame camión!!

Els consells ací:

Lligar als festivals d'estiu

Amb el bon oratge arriben els festivals de música, una excusa com qualsevol altra per a bufar-se. I per a lligar. Que sí, que hi ha qui va per la música només... són els mateixos que es compren la Interviu per les entrevistes.

Fa calor, se'ns altera la sang i anem amb ganes de passar-ho bé, de bon rotllo. Tot això fa que la gent vaja molt més predisposada a beure i a follar. A més els que heu triat eixe festival en concret esteu ahi perquè teniu uns gustos musicals semblants i això ja et dóna tema de conversa. Teniu coses en comú!!

Pel que fa a la vestimenta, tot està permès. Tot tret de les sabates de taló alt. Això no. MAI. Per la resta... tant se val si combines quadres amb ratlles o amb flors tropicals. Quan més coent vas més possibilitats de cridar l'atenció i que es fixen amb tu. També són vàlids tot tipus de complements: gorres, diademes amb boles de purpurina, ulleres de plàstic gegants, pistoles d'aigua... TOT. I qui et diga que no, no té ni idea. Vas a passar-ho bé, no a un desfile de moda.

Molt important tindre el mòbil a mà, saps allò de l'obsolescència programada?? doncs ara també venen programades les bateries per a que s'esgoten al minut d'haver perdut als amics o just un moment abans d'haver apuntar un nou telèfon a la xorbi-agenda. Només arribes al festival intenta controlar els llocs on pots carregar el mòbil quan ho necessites. Solen haver casetes on te'ls carreguen per 1€ i mentre esperes pots fer-te un cubateta i xarrar amb els que carreguen mòbils com tu...
També està bé anar controlant el hashtag de l'esdeveniment per veure qui hi participa i poder interactuar. Twitter facilita molt el lligue. Aprofita'l.

Un consell que sempre solen donar és que et centres en una persona i que no vages tirant fitxes per ahi a dojo, però eixe consell no te'l donaré jo. Això depèn de la gràcia de cadascú. I si no, mira al Rafel Sedano, a ell sempre li ha funcionat.

Ok, ja ho has decidit, vols anar a un festival a passar-te-ho en gran i ja que estàs... si pots... lligar, però hi ha massa opcions on triar i no ho tens clar. Tranqui, tete, jo t'ajude.

El PopArb, aquest cap de setmana a Arbúcies. Ja arribes tard. És el festival de la música pop independent feta a Catalunya (entenent com a Catalunya no només les 4 províncies, sinó la gran Catalunya del Josep Guia). Com els de les JERC van abondonar Arbúcies per Montblanc alhora de fer l'Acampada, els pobres arbucians es van quedar orfes de festival i necessitaven alguna cosa. Sort que ja està solucionat. Aquest festival té la particularitat de que no té zona d'acampada, sinó que la gent s'allotja a les cases del poble que es lloguen.

EMDIV Festival, 28 de juny a Elda. Només un dia, sí, però a tope. Amb músiqueta indie pop. Enguany actuen: Fuel Fandango, LA, Miss cafeina, Varry Brava, The Zombie kids...

Vida Festival, del 3 al 6 de juliol, a Vilanova i la Geltrú. 4 dies seguits de festa és molta tralla, però si vols morir de glamur pots fer-ho dissabte amb Lana del Rey.

El Rebrot, del 4 al 6 de juliol, a Sant Celoni. El festival del jovent independentista dels que ho parlen tot en femení. Al programa no hi ha només música sinó diverses activitats populars i combatives. Si sols vestir de Quechua i portes sempre una estelada damunt, no busques més, aquest és el teu festival.

Feslloch, del 10 al 12 de juliol, a Benlloch. Aquest és el que he triat jo, així que si vas, avisa. Si vas i estàs bo, avisa dos vegades per si se m'ha passat la primera. Els grupets són tots de casa, va poca gent i això té l'avantatge de no perdre't fàcilment i de que algun cambrer acabe quedant-se amb la teua cara i quan et veu vindre ja vaja preparant els 2 vodkes amb llima que li vas a demanar. A que a tu això no et passa?? haver sigut alcohòlic...

Festival Cruïlla, de l'11 al 13 de juliol, a Barcelona. Li diuen el "festival tranquil" perquè "només" van unes 30.000 persones... res, els 4 amigatxos i poca cosa més... i el públic sol ser més de la terreta i alguns francesos. Pel que fa a la música pots trobar-te de tot, des de rap, indie, rock, pop, rumba... o fins i tot música africana!!

Acampada Jove, del 17 al 19 de juliol, a Montblanc. El festival l'organitzen les JERC, aquells que van deixar Arbúcies orfe. Sé de bona tinta que ahí qui no folla és perquè no vol. Ahí queda.

FIB, del 17 al 20 de juliol, a Benicàssim. El festival més internacional dels que tenim a casa. Si no eres xaxi-guai, no vages. Molt de guiri cremat.

Gandia Sound Festival, 18 i 19 de juliol, a Gandia. Mira, si encara no coneixes Gandia, has de vindre. Si la coneixes, també.

PalmFest, 25 i 26 de juliol, a l'Hospitalet de l'Infant. Què es pot dir d'un festival que es celebra dins d'un Club nàutic?? tens l'opció de comprar les entrades amb zona d'acampada o a un hotel. Et trobaràs gent de tot tipus, però més que res pijos i modernillos, i el que és pijor... els pijos modernillos.

 Low Festival, del 25 al 27 de juliol, a Benidorm, ciudad de vacaciones. Un molt bon cartell. Solen haver més d'un escenari on toquen grups al mateix temps de manera que de vegades has de triar entre 2 grups que et molen. A Benidorm sempre fa bon oratge perquè tenen un microclima especial. I pots anar coneixent el terreny per a quan et jubiles i vages d'excursió amb l'IMSERSO.

Arenal Sound, del 28 de juliol al 3 d'agost, a Borriana. Enguany estan d'aniversari i es nota. Molt bon cartell. L'any passat van haver agressions per parlar en català.

Festival Aspesuena, 1 i 2 d'agost, a Asp. Música indie on podràs veure a The Posies,  Triángulo de Amor Bizarro, Delafé y las Flores Azules, Jero Romero o Joe Crepúsculo. I el millor de tot és que és gratis!!

Electropop Festival, 22 i 23 d'agost, a Alfara del Patriarca. De moment els grupets que tenen confirmats fan molt bona pinta... Dorian, Tiga, Triángulo de Amor bizarro, Edu Imbernon, Autokratz... i amb un preu de només 11€ + 2 Kg d'algun aliment no perible.

Festival' Era, 29 i 30 d'agost, a la Llagostera. Festival rural de música alternativa i electrònica. Mitjançant la creació d’un circuit de concerts, la marca ERA s’estén per tot l’any amb un final de recorregut al Festival’Era per a esdevenir un tot.

Sort!!

Manual de lligue faller (II) #Fapoco14

Per a lligar en falles, el primer que has de fer és controlar l'agenda fallera:

Mascletaes: Hi ha la falsa creença que la primera mascletà és el dia 1 de març. Error. La primera mascletà la fan l'últim diumenge de febrer, caiga com caiga, perquè és el dia de la Crida. I després ja no se'n fan més fins al dia 1 de març. Les mascletaes sempre són (les bones, a banda cada falla fa la seua mini-macletà però en eixes no paga la pena lligar) a les 14h a la plaça de l'Ajuntament. És imprescindible anar a pegar-te refregons amb la gent. No oblides posar-te les ulleres de sol.

La Plantà: A mi m'agrada que planten bé. I les falles també. Oficialment la plantà de les falles és el dia 15 de març, però uns dies abans ja hi ha ninots al carrer i gent muntant i fent feina. I quan dic gent vull dir tios bragats embutits en granotes de feina. Mite eròtic. Passeja't, fes-te el guiri i pregunta... Oye, y esto cuando lo acaban de montar??...  Que pena que luego lo quemen, con lo bonito que es y el trabajo que cuesta...

Castells: Totes les nits hi ha castells de focs d'artifici. Se suposa que el més bonic i llarg és el dia 18, la nit del foc, però la veritat és que són tots iguals. Ací de lligar poc, però si ja ho has fet... queda molt romàntic anar a vore-ho junts.

Ofrena: Dies 17 i 18. Desfile sense parar de fallers i falleres amb ramells de flors que van a parar a la plaça de la Maedéu on està el Tormo descollonant-se de tots. Les falleres tenen totes cara de panou amb les ensaimades posades a les orelles. Molt poques estan afavorides. En canvi ells... hi ha 3 tipus de vestits regionals i tots tres marquen cul. Impressionant.
Vestit 1: Fallero. Pantaló llarg negre, faixa de color, camisa blanca i jaqueta negra. Típic dels més rancis i xulets. El típic tete fallero de gimnàs sempre portarà un d'aquestos.
Vestit 2: Saragüell. Porten una espècie de falda-pantaló, camisa blanca, jupetí, mocador al cap i manta morellana al muscle. Els valencians més tradicionals. Els falleros hipsters.
Vestit 3: Torrentí. Una mescla entre fallero-torero-rociero. Pantaló pirata ajustat, faixa, jaqueta i mocador al cap. Fuig d'aquestos. Estan tots tarats.

Verbenes i concerts: Per la nit hi ha varies verbenes repartides pel centre. Els concerts solen ser a l'Albereda. Pots lligar com a qualsevol pub però si no saps com entrar, sempre tens el recurs de les falles.

Si finalment lligues, és millor que aneu a sa casa, així te'n vas quan vols. Que si van a la teua, de vegades és un marró haver-los de fer fora. Però què passa si viuen massa lluny?? Doncs quasi que millor follar a un solar i xim-pum. I ara em diràs... clar, i com sé jo si viu lluny o no?? Jo t'ho diré:
Fa olor a Xurreria que tomba: viu al centre.
Porta xandall: és de l'Avinguda del Cid/Mislata o de Torrent. Ojo ahi!!
Camisa a quadres, barba i pantalons ajustats: de Russafa.
Va vestit tot de Quechua: de Benimaclet.
La decisió és teua.

Continuació del Manual de lligue faller (I), publicat al llibret d'enguany de les falles populars i combatives. 

Manual de lligue faller (I)

Si a falles no folles... és perquè fins ara no tenies el "Manual de lligue faller". És fàcil lligar en falles, si saps com, on i amb qui. Això de que els pols oposats s'atrauen passa en molt contades ocasions, en general ens agraden les persones més afins a nosaltres, amb gustos similars i aficions que es puguen compartir. Per això, si vols lligar amb algú que és més o menys com tu, ho tens fàcil, però si no ho és... has de detectar de quin tipus és i mimetitzar-te, crear una pose, un personatge que siga el que l'altra persona pot reclamar. Allò de "sigues tu mateix" està sobrevalorat.

A València, en falles podràs trobar-te amb tota classe de guiris: nòrdics, brasilers, murcians, madrilenys...  els reconeixeràs de seguida perquè parlen raro i miren molt atents cap a qualsevol lloc com amb por de ser víctima d'un atemptat pirotècnic. També te'ls pots trobar molt bufats a deshores.

Si vols lligar amb un guiri, res com fingir ser un expert en temes fallers. Explica-li que ha d'obrir un poc la boca quan comence la mascletà, per a que no li rebenten els tímpans. Si després d'això encara vol saber més coses de les falles... és teu. Si saps alguna cosa realment de les falles, li ho expliques. Si no, t'ho inventes. Fa el mateix efecte.
Els guiris venen a València buscant festa, alcohol i sexe. Sembla que tenim fama de tot això... no entenc per què, tete, però si ho vol, li ho dones. Emborratxa'l i te'l faràs més prompte.

Si vols lligar amb un faller autòcton l'estratègia és totalment contrària, has de fer de guiri. Digues que no tens ni idea de res i que t'explique de què va tot açò de les falles. Els fallers tenen un ego i un sentiment desbordat que fa que necessiten transmetre'l i contagiar a qualsevol. Solen ser prou rotlleros. Fes com que escoltes, amb això ja n'hi ha prou. De tant en tant alça un poc les celles, digues algun... oooh... aaaah... que interesante... Es important que a un faller li parles en castellà. La majoria no saben altra llengua, i recorda que estàs fen-te passar per guiri!! Tot allò que ve de fora sempre és més interessant.

L'article sencer el podràs llegir al llibret de les Falles Populars i Combatives.

Com conèixer gent per Internet

En els últims 15 anys he conegut moltíssima gent per Internet.
Allà pel 99 no tot el món tenia Internet. Utilitzàvem el Netscape (!!) com a navegador. Ara m'he sentit com la iaia que explica històries als nets, o Sophia, de "Las chicas de Oro": Sicilia 1925...
Bé, al que anava... allà pel 99 feia poc que havia deixat Gandia per anar a estudiar a València i no coneixia a massa gent per ací. Algú em va mostrar el que era l'IRC i després va vindre tot rodat.

L'IRC és un xat, crec que en aquell moment ja es podia entrar per web, però la majoria utilitzàvem un programeta amb els seus comandaments. Ja he dit que poca gent tenia Internet, i els que en tenien eren els autèntics frikis. No com els de ara, que a qualsevol cosa li dius "friki", no. Aquells eren els de veritat.

Al xat aquell jo entrava al canal #Valencia i sempre hi havien les mateixes persones. Anàvem xarrant, explicant-nos la vida... i s'arriba a crear un vincle, de veres. Moltes vegades és més fàcil explicar-li la teua vida a un desconegut perquè te la pela que et puga jutjar o no. No et coneix, ni a tu ni a les parts implicades.  De tant en tant s'organitzaven trobades de gent del xat per anar a sopar tots junts. Es deia "KDD" (kedada).
A eixes KDD's vaig fer molts bons amics que encara conserve. I vaig aprendre molt dels frikis autèntics.

La primera cosa que has de saber és que les relacions per Internet es magnifiquen, com al Gran Hermano. Al parlar amb una persona que no tenim davant, inconscientment tendim a idealitzar-la. És molt fàcil enamorar-se d'algú!! Però tan prompte com vos veieu en persona se't passa tot. Tranquil. És normal, a banda del físic, ens influeix molt el to de la veu, els gestos, l'olor, la forma de moure's... i aquestes coses només es comproven en el cara a cara.

És molt divertit conèixer gent online i pots trobar-te gent vertaderament interessant i d'altres que... bé, interessants també, a la seua manera, i sempre tindràs anècdotes que explicar als amics ;)
Només et donaré dos consells de sentit comú:

•  Abans de quedar és important que vos hageu vist per la cam. Done per suposat que vos heu enviat fotos, però de vegades això no és prou. Potser les fotos són de fa 3 anys i ara no s'assembla molt a com era. O podria ser que fins i tot les fotos no foren seues. Si vos veieu per la càmera (Skype mateix va bé) pots comprovar que el que veus t'agrada, veure com es mou (si té mil tics rotllo Quim Monzó o no) o escoltar-li la veu. Mira que si té veu de pito... 
• La primera cita que siga sempre a un lloc públic. No quedeu en ta casa ni en la seua, ni en cap casa de ningú. Moltes vegades la cita serà un rotllo que no té res a veure amb el que havies imaginat, i si estàs a una cafeteria és molt més fàcil pegar a fugir quan et canses. Si has estat parlant un cert temps amb eixa persona potser penses que no pot anar res malament, però ja et dic jo, per experiència, que no és així... Jo m'he trobat de tot. 

Molta gent té prejudicis alhora de conèixer gent per Internet i diuen allò de "i si es un psicòpata??". Ok, podria ser-ho, sí... però igualment ho podria ser un tio al que coneixes una nit de festa o a la comunió de la teua neboda. Quines són les probabilitats de trobar-te amb el doble del germà de Dexter?? Les mateixes dins que fora de la xarxa. I acabaré amb exemples reals de tios amb els que he quedat:

• Un profe de valencià que s'ho reia tot. TOT. Molt guapo, però en directe teniem química zero.
• El típic ciclat de gimnàs que vaig quedar amb ell perquè era super inteligent. Advocat i economista, amb 1 màster i bona conversa. Al vore'ns en directe... resulta que media poc més d'1,50. (He de dir que jo faig 1,69 i si em pose tacons... 1,81)
• Un altre al que només havia vist en fotos i quan ens vam veure en persona... les fotos eren de feia 4 anys i ara pesava 20Kg més. Vam ser novios un parell d'anys. 
• La  cita més avorrida de la meua vida. Vam quedar a un bar on ell coneixia als amos. En arribar va estar 20 minuts parlant amb el cambrer i quan va acabar... el van telefonar. Es va passar 20 minuts més parlant per telèfon. Quan va penjar, vaig fingir que rebia un missatge urgent d'algú que em reclamava i me les vaig pirar. 

Nota curiosa: Una amiga va conèixer a un tio per Internet i va quedar amb ell i els seus amics a un pub. Ella va anar amb les amigues (entre elles jo). Quan ells van aparèixer, hi havia un que em sonava molt, fins que em va dir... tu eres Lucre!! Tu i jo vam quedar fa 3 anys, no te'n recordes?? osti... el profe de valencià que es reia de tot!! Fortíssim!! Però és que li escolte la veu a altre que tenia al costat i em sonava molt també i li dic... tu i jo no vam quedar també?? L'advocat ciclat!! Eren amics!! I així va ser com vam tindre una 2na cita 3 anys després. True Story.

Aquest article va ser publicat a Infonoticiasgandia.com el 27/06/13.

novio d'hivern

S'ha acabat l'estiu, encara no ho parega. Continua fent caloreta, però ja no fa dies bons de platja. Comença a refrescar per les nits i hem de començar a fer les previsions per a la nova temporada tardor-hivern.

I ara em ve un dubte, et va més el tanga, la braga o el coulotte?? indistintament segons l'època de l'any?? o només tanga a l'estiu?? ho dic més que res pel video aquest xDD



Bé, sí, el primer és canviar el vestuari: treure alguna jaqueteta, tindre les botes a ma... i començar a estar alerta i activar el radar per trobar un novio d'hivern. T'ho recorde perquè ara és el millor moment, que si no després vindrà el fred, et farà gossera i et quedaràs sense la teua parella d'hivern. I va tan bé tindre algú que t'escalfe el llit (i el que no és llit) quan fa fred... mmmmmm....

Des de novembre-desembre fins a març m'agrada tindre un novio, que em done calor i em clave ma per baix de la manta mentre veiem una peli, que m'abrace fort, que em faça la cullereta i note el seu pit pelut a la meua esquena. I de tant en tant... que em penetre un poc. Si pot ser...

I què passa quan arriba març?? a partir de les falles, ja està ahi la primavera i la sang bull. Necessitem eixir més al carrer, començar a mostrar carn... i què passa amb el novio d'hivern?? que està passat de moda. És de la temporada anterior. Que si tu eres super alternativa de la muerte, passes de modes i decideixes que vols que el novio d'hivern s'allargue fins a l'infinit o al menys una temporadeta més... doncs perfecte. Però si no és així, que sàpigues que a partir de març és molt més fàcil trobar un substitut.

Tu tens novios d'hivern?? et duren molt??

Cupido invisible

Els meus amics volen organitzar un sopar de Cupido invisible per a un proper dissabte. Ja estan ultimant detalls i crec que ens ho passarem molt bé :)

Què és això del Cupido invisible?? Doncs mira, una mescla entre l'amic invisible, una cita a cegues i el sopar dels idiotes. No, no es tracta de burlar-se de ningú. Tot de molt bon rotllo.

Cadascú tindrà un amic-cupido invisible i a la persona que et toque d'amiga, enlloc de fer-li un regal material el que has de fer és buscar-li una possible parella, algú amb qui penses que pot fer lliga. Però lliga de veritat, res de portar al pesat de torn que saps q no se'l traga. Això no és d'amics és de cabrons.

No sé si algú que va a ser una possible parella d'altra és millor que ho sàpiga o no... potser això li pot tallar un poc. A més, potser trobes que hi ha més afinitat amb la parella que li han portat al veí que la que t'han portat a tu.

Acceptaries anar a un sopar així sabent que t'han triat per ser una potencial parella d'algú?? Això et faria anar pre-disposat a lligar amb eixa persona?? o preferiries no saber de qui es tracta i intentar endevinar-ho??

La finalitat és conèixer gent nova i passar una bona estona. I si a més algú dorm acompanyat... doncs això que es troba ;-)

I Jornades Eròticofestives a Benimaclet

El dia que vaig conèixer als 2 fenòmens de B-612 tots vam saber que això només era el principi... van començar a sorgir-nos idees. Algunes sense massa sentit, però amb bona pinta. Vam haver de quedar 2 dies més i fins i tot ens vam haver d'emborratxar per poder anar donant-li forma a les idees.

Fins que ens va quedar una jornada molt apanyada per a singles (solters, fadrins, matxutxos, desemparellats, senars...). La idea era fer la ruta el mateix cap de setmana del 14 de febrer. No sé a vosaltres però a mi per eixes dates sempre em puja el sucre. Tot són corets allà on mires. I si intentes anar a sopar per ahi... tot reservat. Tot parelles. Tot adornat amb cupidos, cintes roges... coent a més no poder...

I vam pensar que nosaltres podríem oferir un pla alternatiu a tot això. Més tard vam decidir que millor fer les jornades obertes, no per a singles només, sinó per a tot el món i unes coses van derivar a altres... i mira: Jornades eròtiques!!

I què cony és això?? què penseu fer ahi?? Bona pregunta. Doncs mira, millor t'explique el programa així per damunt.

La jornada començarà a les 10.30h aprox. del dissabte 12 de febrer que ens reunirem tots a un punt concret de Benimaclet. Des d'allí baixarem al riu, on Rasoir Electrique ens farà de guia i ens explicarà què és el Cruissing, des del punt de vista gai i d'advocat.

Després del passeig anirem a la Teteria Laté, on farem un tast de cervesa artesanal La Socarrada, i després, mentre gaudim d'un dels còctels farem cites de 3 minuts. Nosaltres portem els qüestionaris per si et quedes en blanc.

Des d'allí anirem cap al Biocafé. Allà tindrem una cata de vi Mala Vida vino tinto seguit d'un menú afrodisíac per omplir un poc la panxa. En acabar de dinar, per relaxar-nos, tindrem una xarrada sobre cinema eròtic a càrrec del video-club XXY i un taller de carícies.

En acabar, tornarem a la tetería Laté, on ens faran una demostració de com es fan alguns còctels eròtics, ens els beurem... ;)

La idea és finalitzar a les 21h aprox. de manera que qui vulga continuar... ja és cosa seua.

Que et sembla?? T'apuntes?? Doncs envia un mail a: b-612@b-612.es i et diran on has de fer l'ingrés.

Si t'apuntes abans del dia 5 de febrer = 45€
Si t'apuntes del 5 a l'11 de febrer = 50€
Corre, que les places són limitades!!

Nota important: No obliguem ningú a fer res. Si vols vindre a les jornades i no vols participar als jocs... o a les cites... o no vols beure... no passa res. T'estimarem igualment. Però té el seu punt de gràcia que tots fem un poc el ridícul. Així que espere trobar-te a les Jornades ;)

Un rotllet de primavera??

Ja s'han acabat les falles i comencem una nova etapa perquè hui, 20 de març, el Sol es posa al signe d'Àries!!! Saps el que això significa, no?? Efectivament, l'equinocci de primavera. I què passa amb la primavera?? que la sang altera!!

Ha arribat el moment de les al·lèrgies, de començar la dieta, de l'operació biquini i de treure les camisetes de tirants. Els dies són cada vegada més llargs, el calor i la llum augmenta poc a poc, això fa que ens sentim més a gust i que el nostre cos produïsca més feromones.

La primavera ens anima perquè hi ha més hores de Sol, fa que tinguem més ganes d'eixir al carrer, de fer coses... arriba un moment en que la roba t'oprimeix i necessites treure-te-la... mostres més el teu cos... i et sents més predispost a tindre relacions sexuals.

Visca la primavera!!!

El teu amic et té ganes

A les relacions d'amistat home-dona, les dones tenim molt clar quin és el paper de cadascú. Si un tio hi és al grup dels amics, és difícil que passe al grup de follables o futuribles, com a molt podria arribar al grup dels crec que em podria arribar a agradar. Si estàs al grup dels amics ho tens molt fotut si vols alguna cosa més. Passes a ser com un germà, podríeu dormir junts i no passaria res perquè seria incestuós. Passes a ser un home-tampó.

Però ells això ho tenen clar?? Separen els tipus d'amigues?? o qualsevol tia que no siga la germana o mare (ni cap germana ni mare dels amics, si és retrosexual) ja és susceptible de ser follada??

Aquells a qui tinc com a amics em miren de manera tendra com jo a ells?? o em volen penetrar??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

On VLC

Estic a l'organització d'una nova xarxa social, tipus Facebook o myspace, de gent de València i voltants. De moment no som molta gent, però si t'afegeixes... cada cop en serem més.

Es tracta de crear un grup de gent per quedar. No és una web de contactes per lligar, però cadascú la pot aprofitar per al que vulga.

A segons quines edats, pots trobar-te que els teus amics estan emparellats o treballen fora... i et quedes mig penjat... o simplement ets més inquiet i necessites més activitat de la que tens. Per a tu està feta aquesta xarxa!!

Hi ha fòrums de diferents grups, segons el que t'agrade fer: esports, excursions, coses de dones, dissabtes nit, gourmet...
Jo m'encarregaré d'organitzar festetes i saraos varios. Quan siguem uns quants més farem una festa d'inaguració per coneixer-nos tots. De segur que ho passem molt bé!! T'animes?? No t'ho penses més i registra't!! Un grup de gent amb bon rotllo t'espera!!

Ens veiem a la festa d'inaguració!!

PD: Si el que vols és sexe pur i dur, hi ha un altre grup per aquestes coses...

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Desesperat per lligar??

M'agraden els homes que semblen no necessitar una dona al seu costat. Els que transmeten seguretat i no semblen disposats a mendicar l'afecte d'una fèmina. I no em passa soles a mi. És una cosa general.



Aleshores, què fer per lligar?? Seràs un desesperat per sempre més sense cap altra possibilitat??
No, mira't el Protocol de lligue i les 30 regles de seducció. Posa-les en pràctica i em dius com has quedat. No cal que em gratifiques econòmicament pels meus sabis consells, amb unes vacances pagades em conforme.

Per cert, em van dir fa temps que a un bar de València havien emmarcat el Protocol de lligue i el tenien exposat, però no em van saber dir quin bar era. Algú sap alguna cosa??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

TAQNC (Tipet al que no conec)

Un d'aquestos dies de Fira i Festes de Gandia, estava jo a la plaça dels colomets (Pl. Jaume I, per als fans de google-earth, com la LluneTa) amb la meua amiga M, assegudes a una terrassa fent-nos una cerveseta.

Al moment, a M li sona el telèfon, s'aparta un lloc més tranquil per poder parlar i de sobte, un tipet al que no conec, que feia estona que estava parat a prop s'acosta on estava jo. Pobra de mi, sola i indefensa... amb un desconegut que intenta establir una conversa amb mi...

tipet al que no conec (TAQNC): hola, perdona, la fiesta es sólo esto?
(Estaven fent un concert)
Lucre: no, hi ha moltes coses, açò és una actuació més dins del programa
TAQNC: y dónde está la fiesta??
Lucre: per ahí (senyalant cap al Passeig), ixes al Passeig i t'ho trobaràs
TAQNC: y tu dónde vas a ir?
Lucre: no sé... sobre la marxa...
TAQNC: es que si me dices donde vas, yo también iré a allí
Lucre: tu ves cap allà que ja et trobaràs festa
TAQNC: però no hay algun sitio donde bailar, rollo disco??
Lucre: no, d'això res, tot fires, teatres i concerts
TAQNC: pues si me dices dónde estarás iré, que me apetece conocerte
Lucre: es que jo no estic interessada en coneixer-te a tu...

El tio pega la volta i se'n va amb cara de mala llet. Al moment torna.

TAQNC: tenia ganas de conocerte, pero con lo borde que te has puesto... ya no me interesas.

Ara, anem per parts. Jo no li vaig fer cap senyal al TAQNC. Ni miradetes, ni somriure, ni cap cosa que pogués donar lloc a pensar que m'interessava mínimament. Si a pesar de les circumstàncies, el tio s'arrisca i em diu que em vol conèixer... hauria de preveure que potser reba una negativa. Podria haver-me inventat que tinc novio, o haver-li dit que era de fora i me'n tornava a casa o qualsevol mentida, però no em dona la gana!! Perquè si la resposta és que no m'ineressa, és així. Tinga parella o no, visca lluny o al costat... no m'interessa. Vaig ser sincera i educada. En cap moment em vaig posar bord. Simplement, si ja tinc clar que no el vull conèixer li ho dic i no perdem més el temps, ni ell ni jo. Sóc una secota?? Sí, això no és nou.

Homes del món que entreu a les ties que no coneixeu: espereu algun senyal per part d'elles o estigueu preparats per rebre una negativa. I, per favor, sigueu originals!!

Què fas quan et passen coses així?? Com reacciona l'altra persona?? T'inventes coses per "quedar bé" i que no s'ofenga??

Il·lustració: (v) i r e t a

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Les dones i el maquillatge

L'IEC (Institut d'Estudis Cabotistes) junt amb una coneguda universitat americana ha realitzat una macroenquesta. S'ha preguntat a dones i homes de 37 cultures diferents què és el que més els atrau del sexe oposat. I ací els resultats:

Els homes, sense diferències culturals, valoren “la bellesa” en primer lloc: que la dona siga facialment simètrica, i proporcionada en la relació pits-cintura-malucs. Aquestes virtuts anuncien salut i capacitat paridora. De ahí que, per a pillar mascle, les dones adoptem una tàctica de maquillatge: tacons per pujar el cul, faixa per reduir la cintura, sostenidor per realçar els pits, llavis pintats, ulls brillants i coloret, tocs que donen impressió de joventut enamorada.

Per la seua part, les dones van confessar que el que les atreu d'un home, en primer lloc, és la seua “capacitat nidificant”. Es a dir, fortalesa i riquesa per proporcionar un bon niu, menjar i recursos.
Però, com fer notar aquestes qualitats?? Doncs amb l'ostentació: un mascle que pot ostentar indica que està sa i que te vigor suficient per a altres inversions. De ahí que, per pillar femella, hagen adoptat també tàctiques de maquillatge, com ara: Rolex d'or, Mercedes/Audi, gomina, exercici, o, em consta, tones de kleenex abultant paquet.

La selecció sexual es una forma de selecció natural, i el ‘maquillatge’ un recurs d'atracció. Cada gènere, buscant trets que li puguen complaure o excitar sexualment, ha anat condicionant l'evolució de l'aspecte de l'altre. Ja que els mascles estaven condemnats a “aparentar” que serveixen per a alguna cosa —inseminar i abastir—, van haver de recórrer al maquillatge.

Així, doncs, noticia!: els capricis sexuals femenins poden encarnar-se gradualment, materialitzant-se en la forma dels cossos masculins. La moda de la vida real sembla estar composada per dissenyadores femenines, mentre que els mascles recorren la passarel·la evolutiva... mostrant els seus “models”. De fet, la ciència comença a dir que la direcció de la futura evolució física i del comportament de moltes espècies es troba bastant més baix el control femení que del masculí.

Per tant, ja que maquillar-se és aparentar ser/tindre, més/millor que el que se és/te, i els que més es “maquillen” i ho han fet sempre són ells: a més de tirar de perfums, gomina, rasurats o exercici, els agrada aparentar riquesa, posició social, nivell econòmic, connexions socials, influència, autoritat familiar, intel·ligència, cultura, poder polític... i, així, ad infinitum.

Ara, la qüestió és: Per què ara es maquillen també les dones?


Altres articles d'interés: La mida importa?
Il·lustració d'Arthur de Pins

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Relacions per internet II

Estem en plena primavera (que la sang altera), la millor temporada de l'any per trobar parella, però les formes han canviat. En una societat on vivim a una velocitat de vertigen i on cada volta es fa més dificil coneixer gent nova, el 28% dels solters* considera que Internet és una ferramenta amb gran potencial per trobar parella o poder coneixer algú especial.

*Enquestes realitzades per l'IEC (Institut d'Estudis Cabotistes)

Als ultims anys ha crescut de manera espectacular el nombre de persones que han trobat l'amor (el sexe moltíssimes més) gràcies a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i a l'aceptació social que s'ha anat guanyant aquest mitjà com a mode de comunicació interpersonal.
Abans existia l'opinió de que les persones que cercaven contactes per Internet eren tímides o amb poques habilitats socials. Dir que havies trobat parella per Internet era una cosa pejorativa. Ara ja no, ha pasat de ser tabú a ser habitual.

A Internet connectes primer amb la part intelectual i emocional de las persones i després amb el físic. Això te la seua part bona i la no tant bona...
La bona és que veus més facilment si és una persona inteligent, si escriu sense faltes d'ortografia, si te sentit de l'humor, si és original... la no tant bona és que la majoria de vegades, al vore el físic, comproves que no és el que t'esperaves. I és que tendim a idealitzar a les persones que ens agraden i imaginar-les com ens agradaria que foren i no com són realment. Passa tant a internet com al cara a cara, sols que a internet no veus els gestos, la veu... i, evidentment, et poden mentir.

Al Diario de Patricia, en Antena3, els agrada muntar el xou al plató portant gent que encara no s'ha vist mai les cares, però que duen molt de temps xarrant per internet, que son ciber-amics, ciber-nocios, ciber-amants... i, en general, solen haver desil·lussions com ara aquesta pobra noia, o aquest tio (part1 i part2). Sort que existeixen les webcams per poder vore bé a l'altra persona...

Aquesta cançó resumeix un poc el que passa quan la gent li troba el gust al fet de començar a relacionar-se amb l'ordinador pel mig: El Bolero Cibernético!!


Il·lustració 1 d'Arthur de Pins

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Relacions per internet

Hui en dia es pot fer de tot per internet, sense haver d'eixir de casa: la compra del super, demanar una pizza, comprar viatges, roba, fer moviments al compte del banc o caixa, coneixer gent, fer amics, amants...

Acabe d'encetar una enquesta (al marge dret) sobre les relacions a internet. Al proper post escriuré sobre aquest tema, però primer m'interesa saber si t'ha passat alguna vegada coneixer a algú per internet i enamorar-te o il·lusionar-te molt.

Hi ha diferents llocs a la xarxa on coneixer gent des de diferents xats com l'irc hispano (canal #sexe), el xat amb cam de La Cuca al Cau, el XatCat... i portals de "xarxes socials" com badoo, hi5, ... i altres moltes págines de contactes: aquesta o aquesta altra (per al territori dels Països Catalans), sexyono, Meetic, Match, Parship...

Ets usuari/a d'algun d'aquests webs??
Quina és la teua experiència??

SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

El protocol de Lucre

Ací vos deixe amb el Protocol de Lucre, un manual que tots els homes haurien de tindre sempre a mà, com La Cabota...

Com ja vaig publicar a la passada edició, no hi ha homes a La Safor!!, i després d'haver rebut tants i tants mails demanant-me per favor que explique qué volem les dones i com lligar, ací vos deixe el "Manual de lligue eròtic-sexual-saforenc: Protocol de Lucre". No hi ha una tècnica infal·lible, així que cal variar depenent de la víctima triada. Però en la mesura possible cal seguir un protocol: El protocol de Lucre.

Trobada:
Es tracta de cridar la seua atenció, però d'una forma aparentment desinteressada.
El contacte visual és primordial, moltes coses es diuen només amb la mirada, així que procura que la teua no siga la del Dioni.
Si et respon a la mirada aprofita i llança un somriure, després baixa la vista i torna la mirada a un altre lloc ( fingint un poc d'indiferència).

Anem bé....
Ara toca apropar-se per a les presentacions, l'ideal (si és un grup menut de 2 o 3) és apropar-se i convidar-les a uns xupitos (són barats i no es veuen tant les teues intencions com amb un cubata)
Segurament acceptarà (en cas de no ser una bèstia associal). Després d'això, i sense donar temps a què se'n vagen, comença la ronda de presentacions i convida-les a que es queden amb vosaltres.

Fase de persecució:
Una vegada seleccionada la presa, t'has d'aferrar a ella, mantindre la seua atenció (i no, no val agafar-la del coll i dir-li: mira'm, puta!) procura evitar parlar del treball i del poc que lligues/folles, fes que la conversa siga fluida... qualsevol tema val, ella estarà igual que tu, així que no et preocupes si expliques coses sense trellat.
Quan ella parle fes vore "alguna cosa" d'interès, però no li faces descaradament la rosca.... alguna riseta (si l'ocasió ho mereix), alguna cara tipus "¿Peroquemeestascontando?"... , has de fer que es pense que t'importa.

L'ambient:
Si hi ha una cosa que tenen de bó els pubs/bars són diverses coses, a saber:
- Poca llum: No veu bé la teua cara de borratxo desesperat.
- Música alta: Això et propicia els "no-t'escolte-bé" i gràcies a això pots establir un contacte/acostament físic (res de sobar-la, que et veig vindre)
- Molta calor: Ací aprofita. Si notes que ella està "predisposada" però les circumstàncies ho impedeixen (normalment una amiga a la que li fot que que les seues amigues lliguen), pots convidar-la a prendre l'aire una mica moment en el qual aprofitaries per a una breu conversa i un atac kamikaze.

Fase final, l'atac:
Són molts els factors que t'indiquen si la cosa va bé. La seua mirada, la seua atenció, la seua conversa, si ella procura tocar-te quan té oportunitat...
Finalment, "from lost to the river", així que en una ocasió en la que la tingues a prop (el millor moment és quan ella estiga ballant), li pases l'avantbraç per darrere de la base de la seua esquena, te l'apropes... i PLAS! (espere que el soroll aquest no siga una hòstia que t'acaba de fotre)
Objectiu aconseguit!

Bé, ja ets una au de rapinya nocturna, enhorabona!

Ah! no t'oblides de demanar-li el telèfon, no siguis borinot.


Breu F.A.Q (preguntes més freqüents)

Sóc lleig, a mi també em funcionarà aquest protocol?
- Si, la qüestió és saber vendre's, independentment del "producte" que s'ofereix

Aquest protocol és infal·lible?
-No, però tú has de pensar que SI o no et menjaràs un rosco en la vida.

He usat aquest protocol en 17 ocasions i no m'ha funcionat, Què passa?
- Ets de Tavernes de la Valldigna o tens gens d'allà, pregunta en la teua família.

Espere que vos haja pogut servir d'ajuda. Ja m'explicareu què tal vos va ara.

Atentament,
Lucrècia de Borja i Bairén