dimarts, 9 de juny de 2009

No és amor: és obsessió

Les dones tenim més tendència a penjar-nos que els homes. Unes més que altres... però sempre hi ha alguna de les que s'enamora de qualsevol cosa amb penis que camine per ahi... segur que en coneixes alguna. O potser tu mateixa... sí, tu, que has conegut al tio num. 4839... i penses: aquest sí... ideal, és el que estava esperant... i què fas?? deixes el mòbil encès 25 hores al dia... esperant que et telefone, i si tens ganes d'anar al bany te l'emportes darrere... per si et telefona just quan estàs fent força...

Durant una setmana, et vesteixes com una reina, i creus cegament que et trucarà, i li somrius a qualsevol obrer de la construcció que et diu coses... i et poses perfum tot el dia, i et pentines cada 5 minuts, i et depiles cada 2 hores per estar llesta... perquè saps que et trucarà!!

I sona el telèfon!! (que fins i tot l'has posat en vibrador perquè siga més emocionant) i respires... i el teu somrís va d'orella a orella i mires la pantalla del mòbil... i continues esperant perquè no és ell. Però no t'importa... tornes a ta casa contenta perquè penses que ell estarà allà, a la porta de ta casa, amb un ram de flors, engenollat... no, millor estès en terra... demanan-te disculpes per no haver-te telefonat abans.
I arribes a casa, però soles et trobes al porter, que et diu que no ha arribat ni tan sols una carta d'invitació a algun acte de l'OCCC... que trist. Aleshores el telefones tu... i no respon...

Però tu l'entens i li dones una altra oportunitat... segur que t'ha enviat un mail!! Sí, és això... obres l'ordinador... contenta... estàs segura que t'ha enviat una declaració cibernètica on ho explica tot, però.... no tens cap missatge nou... i ho tanques tot de colp. I ara què?? Bé, telefones a totes les teues amigues i els poses el cap com un bombo amb la inexplicabilitat dels fets... i recordes que ja et va passar el mateix amb l'home num. 4938, i amb el 4936 i amb el 4933... i ara què estàs fent?? Et sents putejada, vols llençar-li una maledicció gitana, i que perda la memòria... i que l'única cosa que puga recordar és com de bé te'l follaves!! i dius ben fort "a aquest no li pense tornar a dir res més!! mai més!!"... i en eixe moment sona el telèfon... ahi està la trucada que has estat esperant tota la setmana... amb el seu nom a la pantalla del mòbil... i contestes.

NOOOOOOOOOOO!!!

Què collons fas?? estàs malalta?? ets masoquilla?? Així noooooo!!! Ja saps el que passarà ara!! Et dirà que ha estat ocupat... que es va reunir amb Obama en la casa verda, que no ha dormit en tota la setmana de tant de treballar... i que es va deixar oblidat el telèfon a casa d'una cosina llunyana... i tu t'ho creuràs tot... perquè ets imbècil!! i el pitjor de tot és que vol que quedeu.
I tot allò que li volies dir?? t'ho poses al cul!! i acabaràs al seu llit!! dormint amb l'enemic... i després et pujaràs al seu cotxe i t'arreballarà a la porta de ta casa... d'on no hauries d'haver eixit!! i aleshores què faràs?? agafaràs el mòbil per si telefona... i esperaràs...

Fes-me cas, espera a que et diga alguna cosa... i mentrestant telefona tu, però a un altre!! Com diu la gran guia espiritual Rafaella Carrá: búscate otro más bueno, vuélvete a enamorar...



Il·lustració: M. A. Martín

14 comentaris:

Blú ha dit...

Jejeje...

molt explícit... i molt cert.

A alguns també ens passa de tant en tant. Però tots podem superar-ho ;)

Núr ha dit...

hum! Jo sóc obsessiva en general, no només amb els homes. Sóc enamoradissa de mena, prò no arribo als extrems que exposes perquè, per norma, no dono mai el número de telèfon a ningú (per experiència, és clar!, és terrible esperar una trucada que, pensant-hi fredament, saps que no arribarà).

garbi24 ha dit...

No em crec que sigueu així , si sempre som nosaltrtes que hem de correr.....per poder menjar algo

Molon labe ha dit...

Crec en la igualtat, així que possiblement hi ha tants, com tantes del que descrius, tant en el paper A com en el B... tot i que possiblement els homes estiguem més acostumats a que ens facin esperar per donar-nos carbasses finalment, així que aplicant el principi del que no mata ens fa més forts hem aprés a portar-ho millor... c'est la vie... i el anys que no perdonen, ja m'ho deia el meu avi...

iaiapunkarra ha dit...

Si fos un home, creuria estar llegint un relat de terror...

Roger Cremades, PEL PAISATGE ha dit...

com més voltes es peguen a les coses, més es maregen aquestes
:-) he rigut llegint-te
salut
Roger

José Vicente ha dit...

Estimada Lucrècia:

Això que dius a alguns els pareixerà tret d'una comèdia però és una situació molt realista. Jo he passat per situacions d'aquestes i molt més exagerades...

Salutacions

rosseta ha dit...

Jo tenia una amiga així, em deixava el cap com un bombo i la paciència ufff ja ni diguem. Fins que un dia va sorgir un noi especial que es va enamorar i la va enamorar, i ja no té aquests mal de caps.
Estic totalment d'acord amb l'últim paragraf, si encara ara no t'ha trucat és que no li intereses el suficient, així que "a otra cosa mariposa". Ara us diré una cosa, de vegades quan et trobes amb nois així el millor és fer com si no anés amb tu la cosa, és a dir, que en una setmana no t'ha trucat? Doncs quan ho faci no contestis, i si et torna a trucar fes com si estiguessis tan ocupada que no pots estar gaire per ell. Que et diu per quedar? Estàs massa ocupada aquell dia, i l'altra, fins la setmana següent res.

El meu novi era dels que no truquen, així que quan ens vam liar per primer cop després va marxar un capde fora i no em va dir res de res. No em trucava, jo no el trucava. Quan va tornar, em va trucar i no li vaig agafar. L'endemà em va tornar a trucar i al matí, i tampoc vaig contestar. A la nit em va tornar a trucar i llavors em vaig fer com l'ocupada aquella nit i l'endemà, a partir de llavors ja no ha deixat de trucar-me cap dia jajajaja

Morbosa ha dit...

hehehehe, molt bo,jo també he rigut.. però és tan cert...

Markutis ha dit...

I no pot ser que el tio no hagi de donar explicacions del perquè no ha trucat abans pequè senzillament només la truca quan té ganes de cardar i ella ho sap, ho accepta i li entusiasma la idea?

I no és més fàcil dir-li "m'he enamorat bojament de tu" perquè el paio sigui coneixedor de la gravetat de la psicopatia d'ella i pugui deixar de trucar-la definitivament, lo qual serà molt més saludable per a tots dos?

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Sí, Blú però em sembla que a nosaltres ens passa més a sovint.

Núr: tampoc cal ser pesimista. Pots donar-li el telèfon, si et truca bé i si no també. Sense obsessionar-se, però amb la possibilitat...

garbi: doncs ja veus que moltes s'han sentit identificades. El que passa és que ho dissimulem :P

Molon labe: no sé... potser siga això. Algú va dir que l'amor és un capítol a la vida de l'home i tot el llibre al de la dona. Encara que sempre hi ha exepcions, com la iaia punkarra, que encara que pense que podria ser un relat de terror, sap que és real, i que a moltes els passa...

M'alegre que t'ho passes bé, Roger, és tan real el text...

jose vicente: més exagerades encara?? com què?? explica'ns la història!!

rosseta: quina tia més dura!! quina força de voluntat!!

morbosa: a tu també t'ha passat, no?? xDD

markutis: per poder ser... podrien ser tantes coses... però aquest cas va de l'obsessió d'ella.
I segurament, ella no està enamorada, simplement ganosa de que algú li faça cas i la mime un poc.

Audrey ha dit...

Més clar...,l'aigua!.

Salut!

Anònim ha dit...

Ets genial...!!

Sirga

Anònim ha dit...

Sí, clar, busca-te'n un altre...que et farà el mateix!! Quan vas pel número noséquants, t'ho asseguro, l'únic que et pots plantejar és no tornar a acostar-te a un home mai més.

Related Posts with Thumbnails