5a Intercomarcal Cabotista

Xiquets i xiquetes (asfaltadets i asfaltadetes),

entre falles i pasqües, enguany no hi havia millor dia que l'1 de maig, Dia Internacional del Treballador, per a commemorar el cinqué aniversari de la fundació del cabotisme modern: pensat i fet, dissabte que ve a les 7 de la vesprada tindrà lloc la 5a Intercomarcal Cabotista a un lloc on cap saforenc s'hauria imaginat mai que se celebraria: la Valldigna! L'Ajuntament de Benifairó ens ha cedit l'Auditori Municipal per a escoltar les ponències d'Amanida Peiot (tavernícoles galàctics), Josep Enric Grau (valldigner polipoètic), les Mãedéus (encara vérgens), els Mariachis Fumetas (trobadors psicotròpics), Mi Sostingut (escriptocantant escarabat) i Oliva Trencada (poemusicantor palmallorquí), tot per només 10 èuros la butaca!

D'això, i com a mesura anti-crisi, si ja teniu acompanyant amb qui anar podeu reservar-vos totes les entrades que vulgueu a meitat de preu -és dir, a 2x1- a correu@lacabota.org i dir inclús si voleu vindre al soparet d'en acabant -a escoti- en la pizzeria Escuma amb els artistes i tota la nova burgesia valenciana no implicada en Gürtel ni històries per l'estil. Per descomptat, encara que no aneu a vindre també podeu reenviar açò o alçar-ho en els vostres facebloqs: per insistir que no siga...

Sempre amatent,

La Cabota

3 coses a dir

Tinc 3 coses a dir.

Cosa a dir num.1:
Feliç diada de Sant Jordi!!
Espere que regales (i et regalen) molts llibres i moltes roses.
Jo m'auto-regalaré algun llibre hui, aprofitant que vaig a fer una ulladeta a la Fira del Llibre que hi ha a Vivers.

M'agradaria regalar-te un llibre. Sé que aquestes coses són un poc personals i potser no t'acaba d'agradar, però... què colllons, no sóc jo qui el regala?? doncs això, qui paga... mana!!
Tanca els ulls per a que siga sorpresa. Ai, no, obre'ls, que no ho podràs llegir... El llibre que et regale és: Sexo para Dummies, i te'l pots descarregar en pdf des d'ací. Espere que t'agrade i que siga útil!!

Cosa a dir num.2:
Et recorde que demà, 24 d'abril, a les 18h eixirà la manifestació en commemoració de la Batalla d'Almansa, des de la Plaça de St Agustí de València.
Enguany el lema de la mani és "ja n'hi ha prou". Ja n'hi ha prou de que ens prenguen el pèl els polítics. Trobe molt important acudir a aquesta manifestació per poder denunciar la situació que vivim al País Valencià, exigir un canvi de rumb polític i donar una resposta clara i contundent a la situació de la llengua, la cultura, la corrupció i el model econòmic.
Ja n'hi ha prou!!

En acabar la mani hi ha concert al Pàrking de Tarongers, on actuarà: Kòdul (guanyadors del Amplifica't), Eina, Orxta Sound System, Oprimits i Reincidentes.

Pots comprar les entrades a Ca revolta, l'Octubre i qualsevol Casal d'ACPV.

Cosa a dir num.3:
M'han donat un premi!!
Des del blog Hidden Planet m'han donat el premi "Vale a pena ficar de olho nesse blog".

Moltes gràcies Monique!! I ara em toca a mi concedir aquest premi a 10 blogs més:

1. Ja ho heu aconseguit, de la Srta. Tiquismiquis.
2. L'esguard del Faune, de Faune (com el seu propi nom indica).
3. La mala h0ra, de Len0re.
4. La cullerada, del Puji. I felicitats, Jordi!!
5. Mira'm als ulls i diguem que hi veus... de la Rosseta, a vore si així s'anima a escriure més que fa temps que no ens regala una entrada nova.
6. Somriu, és la segona millor cosa que pots fer amb la boca!!, de l'Eli. (La primera cosa no sé si es referirà a menjar-se un bon plat o fer una bona fel·lació... menjar al cap i a la fi...)
7. Confessions d'una dona infidel, de Six X.
8. Un racó de món, de la Clara.
9. A joc de daus, d'Ada.
10. Piscolabis librorum, de Galderich.

Ara vos toca a vosaltres 10 passar-lo a d'altres 10 blogs més. Enhorabona!! ;)

Protocol de la dona despitada

En algun moment de la nostra vida totes ens hem sentit despitades. I no estic parlant de voler més mamelles de les que tenim, sinó de sentir-nos menyspreades, rebutjades, infravalorades... i moltes altres -ades. Com, per exemple, quan ens deixen en una relació. 1, 2, 3, responda otra vez...

I què podem fer per sentir-nos millor?? o, almenys no sentir-nos pitjor?? Seguir aquest protocol:

1. Si te'n vas de festa amb les amigues i penses beure fins acabar més que borratxa: no agafes el mòbil!! Per a què vols el telèfon darrere?? No hi ha res pitjor que una dona despitada i borratxa amb un telèfon a la mà. Si és estrictament necessari tindre'l amb tu, almenys dona-li'l a alguna amiga i que no te'l deixe per telefonar a l'home que t'ha causat eixe despit (d'ara endavant el despitador) per res del món!!

2. Telefona alguna amiga i que vaja a ta casa en missió especial d'esborrada de dades. Accepta-ho, tu sola no seràs capaç de fer-ho. Deixa que entre a la teua habitació i amague des de l'osset de peluix que et va regalar, fins a eixa flor seca cap per avall, passant per les seues fotos, condons-souvenirs (sí, s'han donat casos) i qualsevol altre possible record del despitador. No cal llençar-ho al fem, però sí treure-ho de la vista.

3. Ara és normal que odies a la raça masculina, en especial als heteros. No et preocupes, va tot bé, només cal un poc de temps. Recorda com de bé s'està a soles, sense haver de donar explicacions a ningú. Busca't un nou amant/follamic, però... alerta!! pensa que "un clau NO en treu un altre", així que compte amb el que fas. Està bé un poc (o un molt) de sexe sense compromís, però no intentes buscar parella perquè

a) ara tens l'auto-estima més baixa del normal i podries fixar-te en un tio que no et convé i acabar sentin-te pitjor del que ja estàs.

b) potser trobes un tio genial però tens el perill de transmetre-li a ell la teua ràbia continguda contra el gènere masculí i cagar una relació que un altre moment sí podria funcionar.

Així que ves de festa amb les amigues, passa-ho bé, emborratxa't com un cep... i, si tens sexe, que siga amb algú que no t'importe massa. Estar sola no és la fi del món!!

4. Anar de compres sempre relaxa. Arregla't. T'has de sentir guapa i a gust amb tu mateixa.
Posa't eixos pantalons que et queden tan bé, o eixe jersei escotat que et fa sentir-te poderosa... o millor: les 2 coses!!

5. De segur que ja has pensat alguna venjança sanguinolenta al més pur estil Tarantino, o donar-li gelos amb un amic teu que ell no coneix. Oblida-ho. Normalment eixes coses no funcionen com a nosaltres ens agradaria. I que no et passe pel cap, ni de conya, follar-te al seu millor amic!!

6. Compra't un vibrador. Que ja en tens?? doncs utilitza'l més!! Els orgasmes són relaxants (a mi em relaxen quasi tant com les compres) i ens fan sentir una agradable sensació de falsa felicitat que funciona prou bé a curt termini.

7. No sigues masoquilla, no faces això d'escoltar "les vostres cançons" i deixa de mirar "les vostres fotos". Oblida't també de qualsevol música romanticona de l'estil de Laura Pausini, Ivan Ferreiro, Conchita, OBK, Sergi Contrí... i demés cançonetes de les de tallar-se les venes.
Procura no sospirar cada vegada que passes per davant del bar on el vas conèixer, o l'hotel/bany públic/parc on vas tindre orgasmes múltiples. Canvia de ruta si cal.
Naturalment que t'enrecordaras d'ell, però intentarem no fer-ho fàcil, no??
I deixa mirar el mòbil cada 10 minuts!! El més probable es que el despitador no et telefone.

8. Tanca el cercle i passa pàgina. Si t'ha quedat alguna cosa per dir-li o necessites alguna explicació, demana-la. Telefona'l o escriu-li un mail. No és per treure-li res en cara, ni cridar-li com una boja, ni tansols és per ell. És per tu. Perquè li digues allò que se t'ha quedat pendent o perquè et done l'explicació que et fa falta, perquè pugues superar-ho. Aclareix-ho tot i tanca el cercle. Dis-li tot el que penses, com et sents, sense cridar, sense amagar res, sense putejar...
Et sentiràs millor i serà més fàcil. Quan es queden coses pendents és més fàcil pegar-li voltes i que acabe fent-se una bola massa gran i difícil de digerir. Tanca-ho tot.

9. No intentes continuar la relació amb ell, ni tan sols només de sexe. No pot ser. Si estàs despitada és perquè ell t'importa massa com per tindre només sexe. Cadascú en sa casa i Internet en la de tots.

10. Fes-ho fàcil. No crees una tragèdia. Deixa de mirar el seu mur de Facebook, no eres cap detectiu privat, deixa d'escodrinyar la seua vida. Intenta que no t'afecte el que faça. Organitza un gabinet de crisi amb les amigues. Són les teues amigues i estan ahi per ajudar-te igual que has estat tu quan elles ho han necessitat. Escolta-les. Ocupa el teu temps. Apunta't a algun curset, ix a córrer, viatja... passa-ho bé!!

I recorda: No hi ha homes lletjos, sinó copes de menys

Shue Lea Cheang

A l'última sessió del cicle de cinema post-porno de l'OCCC va participar aquesta dona, taiwanesa de naixement, amb nacionalitat americana i resident a París.
Shue Lea fa techno-porno. I què és això del techno-porno?? A mi em va semblar un porno de ciècia ficció, però clar és que ben pensat la majoria del porno és ciència ficció perquè no solem trobar-nos mides de penis com les de les pel·lícules, ni homes que ens follen tota la nit sense parar, i, gràcies a les deesses, no solen estar pendents de les posturetes... així... com ho explicaria?? jo diria que és una ratllada mental pornogràfica. Sí, això és.
Mira, al 2000, Shue Lea va fer una pel·lícula al Japó que es diu I.K.U. (traduït a la nostra llengua significa "orgasme" o "m'escòrrec"), que és el que diuen els japos quan estan orgasmant. Bé, el cas és que a la pel·li hi ha una organització, que es diu Genom corporation, que envia dones replicants (o codificadores IKU) a Tokio per recollir informació de les avntures sexuals. Els repartidors-missatgers de dades (IKU Runners Units) queden amb les dones codificadores per follar i així poder baixar l'informació que passaran a l'ordinador central de la corporació, on s'emmagatzemen les dades de totes les trobades sexuals.
Després, eixa informació es passa a uns xips IKU que són venuts en màquines expendedores. Aquestos xips es poden inserir en telèfons mòbils i ordinadors on els clients trien la dada codificada que s'ajuste als seus gustos sexuals i se la descarreguen. Què t'abelleix hui un multi-orgasme?? un orgasmet d'estar per casa?? doncs te'l descarregues i au.
És una ratllada o no és una ratllada?? A vore és qui diu que les porno no tenen argument...

Després de I.K.U. sorgeix la idea de fer una segona part d'aquesta pel·lícula i la directora pensa en anomenar-la UKI, que significa "amor" i finalment no es fa aquest segon film, però sí es fan una sèrie de performances, com aquesta de Barcelona:




Després de tota aquesta empanada mental vaig pensar... ara a veure de què cony xarre jo amb aquesta dona al sopar... m'he quedat sense paraules...
Doncs res, tu, que és una tia molt canyera, que vam acabar fotent-nos 2 botelles de vi mentres ens explicàvem la vida i potser me'n vaig a visitar-la a la seua granja de Nova York ;)

Emilie Jouvet

A la segona cita del cicle post-porno feminista vam comptar amb l'Emilie Jouvet, una parisina que fa cinema queer (LGBT).

Només començar la xarrada ens va posar un vídeo que em va encantar. Una performance on podem vore altres usos d'un vibrador, que en aquest cas fa de raspall de dents. La protagonista li posta pasta dentífrica a la cabota i s'empolla les dents. I això durant més de 3 minuts, com recomanen els odontòlegs.

A l'Emilie no li agradaven les pel·lícules lèsbiques fetes per homes i per a homes perquè realment no mostren el que els agrada a les dones sinó allò que els homes volen vore. Hi ha molt de misteri al voltant del que fan realment les lesbianes a la seua intimitat i jugant amb aquest dubte va fer el curt "Blind porn":



Blind P*rn
Cargado por emiliej.


I realment, què fan les lesbianes?? no t'ho preguntes?? doncs cada persona és un món i a cadascuna li agraden unes pràctiques diferents. Al seu treball One Night Stand es va ajudar d'amateurs, gent que mai havia actuat davant d'una càmera i els va preguntar què és el que volien mostrar al públic. I això és el que va aconseguir, persones reals mostrant el seu sexe real.

Al torn de preguntes, després de la xarrada, em va fer gràcia un home que li va preguntar per què no afegia algun home hetero als seus treballs, que potser li donaria més vidilla, i ella li va respondre que com que no l'interessen els homes hetero no troba perquè els hauria d'incloure, que fent treballs queer ja hi ha bastant vidilla.

Després, al sopar, xarrant un poc de tot, li vaig preguntar què opinaven els seus pares de la seua feina. No sé els teus, però els meus es moririen d'un disgust. Ella em va dir que els pares ho accepten perfectament, però que s'estimen més no vore cap dels seus treballs.
Jo ja m'he fet fan seua, i tu??

Per cert, aquest dimarts tenim l'última xarrada amb Shu Lea Cheang, la taiwanesa!! A les 19h a l'Octubre, no ho oblides!! T'espere!!