Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Valldigna. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Valldigna. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 de maig del 2015

L'amant valencià

Valencia es la tierra de las flores de la luz y del amor... i del sexe, va faltar afegir. Quantes llengües tenen al seu diccionari de la real acadèmia un terme com "llençolada"?? això, igual que utilitzar "a fer la mà" com a unitat internacional de distància són coses que ens delaten. Sempre tenim el sexe a la boca. Som calents, que li farem... però dins del País Valencià no tots els amants són iguals, podem trobar diferències significatives per comarques.

Els Ports: És una de les comarques on més es folla, per avorriment, perquè allí mai passa res. A l'hivern neva i a l'estiu fan un aplec. I poc més... cada 6 anys fan una festa morellana. Imagina't el panorama. El sexe és l'única distracció i els amants d'esta comarca ho fan d'una manera mecànica i rutinària, com qui es llava la cara al matí, sense pensar massa el que fa.

El Maestrat: La comarca on hi ha més fans de Les 50 ombres d'en Grey. Els va la marxa i no ho amaguen, però la majoria dels homes porten un rol més submís que no dominant. Els agraden les pràctiques de BDSM (bondage-dominació-submissió-masoquisme). Si vols complaure al teu amant del maestrat, tracta'l amb mà dura i serà teu per sempre.

L'Alcalaten: Els agrada que els adoren, que els diguen com són de bons a tothora, no es cansen d'escoltar-ho, encara que siga mentida, necessiten que els unflen l'ego, segurament per falta d'autoestima. Al llit són vertaderes bèsties , això sí, no més d'un polvet a la setmana, que això és molt cansat.

La Plana: Hi ha molta rivalitat entre la plana alta i la plana baixa, però en realitat són iguals en quasi tot.  Estan tots tarats. No se'n salva ni un. Sé que ara se'm tiraran damunt molts de la zona per criticar-los, però si és així s'ha de dir i punt. Tinc molts amics (ara segurament ex-amics) de la comarca i mai saps per on poden eixir. Impossible seguir un patró. Sorpresa.

Alt millars: És una de les comarques menys poblades i hi ha molta endogàmia. Si vas de turisme triomfaràs segur, encara que siga només per ser la novetat. Sempre tenen fam. Sempre.

Racó d'Ademús: no compta com a PV perquè ho són només de nom, però els seus habitants no tenen massa a vore amb els nostres.

Alt Palància: Són de ment més tancada i els encanten els tabús. Els típics que quan algú parla d'un gai diuen "vaig a posar el cul contra la paret pel que puga passar", així rotllo retrògrades, i a l'hora de follar igual. Amb ells oblida't dels preliminars perquè no saben el que és. Mete-saca, pur i dur. Si tens un amant d'estos, compra't la vaselina a palets.

Camp de Morvedre: Tenen un puntet xulet i es pensen ser millors amants del que són. Divertits i amb molta imaginació, les risses al llit estan assegurades. No te'ls prengues massa seriosament ni et cregues tot el que et diuen. Són culs de mal seient i mai sabràs el que t'espera amb ells. Si t'agrada la tranquil·litat, ni ho intentes.

Els Serrans: Passen prou desapercebuts, són discrets i saben guardar secrets. Si tens parella i vols posar-li les banyes, res millor que fer-ho amb un d'Els Serrans. De ment freda i entrecuix calent. Et sacsaran més que a un all-i-oli. I voldràs més.

Camp de Turia: Destaquen perquè són, amb diferència, els amants que fan més sexe oral. Amb això de que és típic d'allà la caragolà, els va allò de xuclar. Són cosins germans dels del Camp de Morvedre i també es pensen ser millors amants del que són, però li posen més ganes i s'esforcen en millorar. Volen obtindre un "progressa adequadament".

La Plana d'Utiel: El millor d'estos amants els que els agrada cuinar. Com diu el gran savi Javier Crahe: "No todo va a ser follar" i t'assegure que no perquè a esta gent li va més el menjar i beure que el sexe. Això sí carinyosos per a parar un carro, molta abraçada i molta floreta però a l'hora de la mandanga... la justeta.

Foia de Bunyol: En conjunt, ací pots trobar els amants més poligoners. Si et va el rotllo bakala xungarro de xandalisme, velocitat i follar fins quedar-te coenta, busca un amant de la Foia de Bunyol. Hauràs d'oblidar els preliminars o posar-te tu soleta abans, però si no ho fas, no patisques que ho tenen tot controlat i t'ompliran d'escopinyades com a perfecte lubrificant.

L'Horta: Són pacients, en el sentit que saben esperar el moment oportú per fer la seva jugada. Tendeixen a controlar amb una racionalitat freda qualsevol situació i a dominar les emocions per aconseguir les metes que es fixen. Semblen molt virils, però els agrada que la iniciativa la porte la dona. Solen tindre més d'una amant. No et fies d'ells.

La Vall de Cofrents: Uns xurrets encantadors, saben fer-nos traure la part més tendra perquè són com animalets. Has vist al "Gañan" de "La hora chanante"?? doncs és un fidel reflexe dels habitants d'esta comarca. Gelosos i possessius, però molt atents i complaents ;)

La Canal de Navarres: A esta comarca trobem espècimens estranys i originals, amb caràcter. Tenen un punt de vista de la vida diferent a la resta. T'encantarà o l'odiaràs. Sense terme mig. Molt vitals i amb ganes sempre de provar coses noves. Jo no vull dir res però... Nacho Vidal és d'ací.

La Ribera: Intentarà impressionar-te amb el seu "Seat Suecà". Gaudeix experimentant al llit i li agrada sentir que està controlant ell. Tenen un gran esperit aventurer. Decidits. Tenen un caràcter molt obert que fa que disposen d'un gran cercle d'amistats. Cal destacar la gran persistència. Els riberencs tenen ben assimilat allò de "amb paciència i una canya...."

La Costera: Viuen al seu món que res té a vore amb el de la resta. Estàs amb ells i sembla que estan amb tu... però mai saps realment on són. Molt calents, amants molt dedicats i sempre a punt. Van com de mosqueta morta i no ho aparenten, però et donaran una molt bona alegria a tu cuerpo, Macarena.

La Vall d'Albaida: No tindrà temps per a tu fins que no s'acabe de fer la caseta. Sempre estarà allà o fent hores. Molt exigent, es considera a si mateix com el "gran trofeu". Els agrada fer hores al bar xarrant amb els col·legues sobre el camp, la caseta, la caça i la darrera collita de marihuana. Ara, quan t'agarre... prepara't per a una marató sexual.

La Safor: Aquest home té molta pràctica en l'art de lligar. Serà ell qui s'aprope ràpidament a tu quan
estigues sola i de seguida et mostrarà els seus encants: mirades insinuants, simpatia desbordant,... Per als saforencs, el sexe és per adorar a la dona. Aprofita't, perquè a més tenen les cabotes més boniques de tota la contornà.

La Valldigna: He volgut fer aquesta distinció, perquè considere que la Valldigna no forma part de La Safor, encara que molts vulguen fer-nos-ho creure. La prova està en què "ells" no són iguals. Els valleros no solen passar desapercebuts, són molt fogosos, necessiten sexe tots els dies; encara que estan xapats a l'antiga i s'esforcen per reprimir la seua libido.

El comtat: A esta comarca els homes són prou primitius. T'imagines com follaven els nostres avantpassats cavernícoles?? doncs si per ells fora ho farien igual, però saben que no està ben vist això d'agafar a una dona dels cabells i emportar-se-la a la cova, així que tenen la delicadesa de bufar-te primer. Poden ser autèntiques bèsties, en el bon sentit. No defrauden.

La Marina: Molt observadors. Són romàntics i solen tindre sort amb les dones. El seu "modus operandi" es fer-se el desemparat, per despertar el nostre instint maternal cap a ells, perquè en realitat és això el que volen, una dona que faça de mare i a més se la puguen emportar al llit.

L'Alcoià: Mostren molt poc els seus sentiments i no corren riscos sense estar segurs. Mai et convidarà a sopar, deuen tindre parents catalans. Per a compensar, sexualment fingeix ingenuïtat, però és una bèstia al llit. No ix fins que no ha aconseguit treure-li, com a mínim, 2 orgasmes a la dona.

L'Alacantí: Molt seductors. Els encanta l'art de la conquesta i s'esforcen en agradar, però de vegades se'n passen. Al llit no paren de parlar t'expliquen el que et faran, el que t'estan fent i el que ja t'han fet, i a més, volen que tu també els ho expliques mentre ho fas!! Com a experiència curiosa no està malament.

Les valls del Vinalopó: Tenen un encant especial. Tots són muntanyers o ho han sigut en algun moment. Són molt dels excessos. Mengen molt, beuen el que no està escrit, es droguen molt, follen molt, dormen molt... i trauen temps per a tot. Porten el desig a la mirada i emanen sexe. Especials.

El Baix Segura: Estan tan a prop de Múrcia... que amb això ja tenen prou. No vull afonar-los més.

I recorda que dels pecats del piu Nostresenyor se'n riu i els pecats de la xona la Maedéu els perdona.


Este article va ser publicat a la Revista  Lletraferit #05

dimarts, 11 de setembre del 2012

Gandierismes diversos

Ho reconec, sóc de Gandia. Vaig nàixer allí, a al barri de Corea, i he viscut allà 20 anys, fins que me'n vaig vindre a Benimaclet.

Als de Gandia ens diuen pixavins, de malnom. Per què?? ves a saber... Baydal va fer la seua explicació, a mi tota la vida m'han dit que és perquè a Gandia no pixem pixum, com tu, sinó que pixem ví perquè molem més.

Siga com siga, els gandieros (encara que oficialment siga gandià) sempre hem tingut fama de voler aparentar el que no som. Els típics que demanen un préstec si fa falta, però la filla serà fallera major i portarà el vestit més bonic de tota la història de les falles. I si després no tenim per a res més... emprarem més diners i au. Solucionat.

Boníssims aparentant i dissimulant.  De fet, al típic acte d'ignorar a una persona coneguda i/o fer com que no se la coneix, se li anomena gandierisme, perquè designa l'acció d'imitar el comportament de l'habitant de Gandia.
Ai, Mari... que no t'havia vist... o és gandiero o està relacionat d'alguna manera amb gent d'alla. No falla.  

Tenim puntillo. Però amb raó, que som cap de comarca. I no qualsevol comarca, ojito... que parlem de La Safor. Òbviament ací estic excloent a la Valldigna.

Sí, gandiera, però criada pràcticament al Grau, i això ja no compta com a Gandia. Podria dir que sóc mig grauera.  
I de quin Grau?? voldràn saber ara els que ho entenen... però no entraré en polèmiques que vos vull igual als del Cagalló com als del Mosquit.

El cas és que estem al mapa. Ara tenim un alcalde del PP i de sobte el nom de la població comença a escoltar-se més per totes parts i mai és per a bé. Un fitxa el Torró (l'alcalde) que és de l'Alcudia. La de Crespins no, la bona, la de Toni de l'Hostal.
Des que hi ha alcalde PPero tenim moltes coses noves... ara fan bous (després de quasi 25 anys sense fer-ne), ha pres mesures estalviadores a l'ajuntament com llevar-li el sou als de l'oposició (veges tu per a quina cosa més innecessària estàvem pagant) i s'han fet diferents actes com ara boxa, organitzada per Levantina Seguridad (els de Roberto, el coix)o concerts de Tom Jones, Julio Iglesias, la Pantoja... vaja, coses d'eixes d'estalviar.

Per si no teniem prou amb tot això, ara han acabat de gravar Gandia Shore, un reality de la MTV on un grup de xonis i xonos van de festa durant un mes i les càmeres ho graven tot. De la mateixa productora de HMYV. Així que imaginat a uns quants Rafa Mora solts per ahi. Amb això està tot dit.

No se vayan todavía, que aún hay más... que aquesta setmana passada, el programa Callejeros es va fer a... xa-xaaaaan, sí, a Gandia!! si és que som l'òstia... som TAN guais... llàstima que venga gente de nivel tan bajo... i tant de madrileny, que dius... xè, que ja han vingut tots, que no cal que tornen... doncs no, que el meu madrileny atípic no ha vingut mai. Hauré d'anar jo a dur-li una samarreta de Coco-loco, per a que siga feliç...

I si no vas vore Callejeros i vols saber un poc més del que parle... mira, mira... que no exagere:

dilluns, 26 d’abril del 2010

5a Intercomarcal Cabotista

Xiquets i xiquetes (asfaltadets i asfaltadetes),

entre falles i pasqües, enguany no hi havia millor dia que l'1 de maig, Dia Internacional del Treballador, per a commemorar el cinqué aniversari de la fundació del cabotisme modern: pensat i fet, dissabte que ve a les 7 de la vesprada tindrà lloc la 5a Intercomarcal Cabotista a un lloc on cap saforenc s'hauria imaginat mai que se celebraria: la Valldigna! L'Ajuntament de Benifairó ens ha cedit l'Auditori Municipal per a escoltar les ponències d'Amanida Peiot (tavernícoles galàctics), Josep Enric Grau (valldigner polipoètic), les Mãedéus (encara vérgens), els Mariachis Fumetas (trobadors psicotròpics), Mi Sostingut (escriptocantant escarabat) i Oliva Trencada (poemusicantor palmallorquí), tot per només 10 èuros la butaca!
D'això, i com a mesura anti-crisi, si ja teniu acompanyant amb qui anar podeu reservar-vos totes les entrades que vulgueu a meitat de preu -és dir, a 2x1- a correu@lacabota.org i dir inclús si voleu vindre al soparet d'en acabant -a escoti- en la pizzeria Escuma amb els artistes i tota la nova burgesia valenciana no implicada en Gürtel ni històries per l'estil. Per descomptat, encara que no aneu a vindre també podeu reenviar açò o alçar-ho en els vostres facebloqs: per insistir que no siga...

Sempre amatent,

dilluns, 15 de març del 2010

Si a Falles no folles... a Pasqua no falles

Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!!, aquesta és la nostra manera de preparar-nos per a la primavera i és que ja estan ací les Falles!! Hui és el dia de la plantà (el dia en que els monuments han d'estar acabats i plantats abans de les 12pm, per als no valencians). Però les falles no són només 5 dies a l'any, no senyor, que també hi ha la proclamació, la presentació, la cavalcada del nitot (major i infantil), la crida... i mascletades des del dia 28 de febrer!!
A més, no sols es fan falles a València city (encara que ara estic patint aquestes) també se'n fan a la majoria de pobles dels voltants, a La Ribera, La Safor... i fins i tot a La Valldigna!!

I si no ets de la terreta potser no saps ben bé de què va el rotllo aquest de les falles, però jo t'ho explicaré.

Allá por los tiempos de Mari Castaña... les falles eren una tradició pagana per anunciar l'arribada de la primavera i, amb l'excusa de propiciar la fertilitat en rituals de purificació, es desfogaven un poc, que ja sabem que la primavera la sang altera.
El cas es que es feien una foguera on cremar mobles i trastos vells (per deixar lloc als nous... ja saps, això de renovar energies per tindre un bon feng-shui i que puga còrrer el "chi") i amb el temps, van començar a donar-li forma a allò que anaven a cremar vestint ninots i caracteritzant-los per fer crítiques i burles socials. I l'Esglèsia, amb la que sempre ens topem vulguem o no vulguem, va fer coincidir la data de la cremà amb la vespra de la festa de Sant Josep. I ahí s'han quedat.

Després va arribar Franco, (gran faller, de la falla de Campanar), i la festa va perdre part de gràcia perquè el sarcasme no era del gust del generalísimo. A qui se li ocurreix fer sàtira sense consultar-li què es pot criticar i què no?? A ell li anaven les falles d'un altre rotllo i les va modificar. Normal. A veure, jo vull menys crítica i més sants... i així va ser com es va instaurar l'ofrena de flors a la Verge dels Desemparats, per exemple, que a València dura 2 dies!! però que no té res a veure amb Sant Josep... i molt menys amb la primavera.

Ara, les falles s'han convertit en monuments gegants de fusta i suro blanc que posen cada 3 carrers, tallant el trànsit. A això he d'afegir que cada falla té els seus fallers (com seguidors de l'equip) que munten carpes amb musiqueta i barres. Jo tinc la "sort" de viure entre 2 falles que estan molt a prop entre elles, de manera que a la nit estic al punt just on es barregen les 2 músiques diferents...

A mi m'encanten les mascletades. Es fan cada dia des de l'1 al 19 de març, (més l'últim diumenge de febrer) a les 14h en punt a la plaça de l'ajuntament. 1hora abans ja sol haver gent guardant-se el lloc per estar a primera fila (sí, això cada dia) i just quan la plaça està abarrotada de gent sudorosa que t'espenta mentre crida molt fort qualsevol cançoneta fallera en castellà., a les 14.00h, la fallera major (que està amb la seua cort i amb la Rita, al balcó de l'ajuntament) diu pel micro "Señor pirotécnic pot comensar la mascletá". Aleshores és quan obrim la boca, com ens va ensenyar la mare quan erem joves perquè no ens rebenten els tímpans, i comença el tremolor.



dilluns, 30 de març del 2009

4a Intercomarcal Cabotista!!

M'ha arribat per mail, una comunicació oficial cabotista urgent que he de compartir:

Sí,

després d'un any sabàtic i de celebrar la 3a Intercomarcal Cabotista en l'exili cubà, enguany (bicentenari del naixement de Bernat i Baldoví) torna a aparéixer La Cabota, la revista satírica més seriosa que ha donat esta terra: publicada per primera volta en paper la primavera del 2005, a l'any seguent celebrà el seu primer aniversari a Gandia amb la 1a Intercomarcal Cabotista, un festival amb els millors -i més graciosos- artistes valencians i, en 2007, després de huit números La Cabota es deixà d'imprimir després de la 2a Intercomarcal Cabotista, pendent de la refundació del cabotisme i de l'ampliació efectiva de la seua àrea efectiva d'implantació, de l'Horta de Gandia a la resta del pastís valencià -Valldigna inclosa-.

Ara, La Cabota es refundarà com a portal digital baix la supervisió de l'exiliat Mr. Cabota i amb l'equip habitual d'Ausiàs de Borja i Martorell, Lucrècia de Borja i Bairén, Xiquet Alemany i altri, amb una nova edició del congrés de tot el cabotisme, l'antic i el modern: este dissabte, 4 d'abril del 2009 a les 11 de la nit al Cine Goya de l'Olleria (la Vall d'Albaida ), podreu escoltar les ponències de Carles Pastor (artista local emigrat a la Safor profunda), el Tio Fredo (una jove promesa emergent de la cançó d'autor), Marian Díez (monologuista monovera amb més de mil cares), Senior i el Cor Brutal (estil americana però per riberenques), Pepet i Marieta (riberencs dellà el Sénia) i el retorn de l'exiliat per excel·lència, Lluís el Sifoner, l'assot -i la ferradura- de la gauche divine, l'enfant terrible de la Nostra Cançó. L'entrada, com sempre, a 5 euros per cap; ja podeu reservar-ne fins a tres-centes per correu a la cabota punt org.

Pensat i fet,

P.S: també teniu permís per a reenviar i difondre la bona nova, clar... però no vos encanteu!




Reserva la teua entrada no siga que et quedes sense...
Ens veiem aquest dissabte a l'Olleria, que la nit promet!!

dimecres, 9 de juliol del 2008

Gastronomia i ciència ficció (text complet)

M'ho vaig passar molt bé a la festa de divendres. No sé si vas vindre o no... però jo estava allí. Abans de començar la festa em vaig trobar amb un xic que entrava, jo tant simpàtica xarrant amb tot el món... i em diu:
xic: jo vaig col·laborar a La Cabota, una revista semblant a aquesta
Lucre: ah, si?? tu ets cabotista??
xic: vaig col·laborar a la última revista
Lucre: jo sóc cabotista
xic (amb cara de sorpresa): no em digues que ets Lucrècia...
Lucre: siii :)
xic: jo sóc Vent de Cabylia!!

Ei, quina il·lusió, de veritat!! Després de llegir a algú te l'imagines, li agafes carinyo, és com si el conegueres ja però sense haver-vos vist. T'ha passat mai? No vaig a explicar res més de la festa, si no vas anar... això que et vas perdre. El que si faré és deixar-vos l'escrit sencer del meu article de la revista:

Monos, rates, musaranyes, girafes i fins i tot mandrosos ho practiquen i no els hi atorguem cap romanticisme. Estic parlant del sexe oral.

Quan els homes apropen el nas als genitals femenins o introdueixen els dits en la vagina de les dones olorant-los i llepant-los, estan recollint informació sexual, igual que los simis o els marsupials. En algun moment dels nostres avantpassats, olorar i deixar-se olorar va significar interès per fusionar cromosomes, és a dir, per fornicar, fotre un clau, fer l'amor o com vulgues dir-li... i simplement es va corporitzar d'una manera més excitant.

Olor i tacte tenen papers principals en el comportament sexual dels mamífers. Les olors d'un o altre gènere, provocats per les hormones, actuen com estimulants directes en la localització de la parella, en l'elecció, el seguiment, l'aparellament i el funcionament dels sistemes reproductors. Els fluxos odorífers són imprescindibles per a molts grups de mamífers, encara que el nostre no gaudisca ja de bon olfacte. Potser per això els mascles humans hagen d'apropar-se tant als nostres genitals... i ens ha semblat que era amor. Ja...

Atenció, xiques: quan un home ens fa un cunnilingus, bàsica i biològicament està cercant resposta a tres preguntes:

  1. Aquesta femella està sana?
  2. És o està fèrtil?
  3. Ha tingut relacions sexuals amb altre mascle fa poc?
Pel que fa a la primera pregunta, les malalties venen i van, per tant és comprensible fer de tant en tant una inspecció sanitària tant si es vol tindre relacions amb una femella nova, com amb una femella estable.

Pel que fa a la segona, l'olor de totes les femelles és clarament diferent segons les fases del cicle menstrual. (Vos estalviaré els detalls d'un estudi fet amb tampons que varies dones van portar posats durant les diferents fases del cicle i que van ser olorades, a mode de tast cec, per una comissió “d'experts”. L'estudi conclou que l'olor que resulta més agradable als homes és el del període fèrtil).

Bé. Un cop el mascle obté proves de salut i fertilitat, necessita saber si la femella ha estat amb altre mascle recentment, doncs d'això depèn la quantitat de espermatozous que ha de produir: sí, sí, los homes “ajusten” la quantitat d'esperma que ejaculen en cada ocasió, perquè en cas que la femella haja tingut relacions sexuals amb altre, estarà clavant-se en una “guerra” espermàtica, de la que, lògicament, vol eixir guanyador.

Però tot açò és molt inconscientment perquè encara continuen pensant que el sexe oral és sols per penetrar-nos millor després...

T'has trobat amb un home que no et fa sexe oral?? Com pot ser que es done aquest comportament??!! No és instintiu i animal??!! Compte!! Si no fa sexe oral: és extraterrestre. No hi ha cap dubte.

Com identificar un extraterrestre? Hi ha certes característiques que et poden servir d'ajuda:

  • No fan sexe oral
  • Mentre els parles mouen el cap amb gest afirmatiu de manera compulsiva
  • Solen tindre unes mans menudes i com si foren de plastilina (o rateta de laboratori)
  • No mengen formatge
  • Tenen un pot amb kèfir al seu armari de la cuina
  • Es mengen les faves i cigrons dels paquets de fruits sex
  • Passant dels 30 anys no tenen carnet de cotxe... ni s'ho plantegen...
  • Tenint ordinador amb connexió a Internet no fan servir cap programa de missatgeria instantània (Messenger, ICQ, ... )
  • Mai han cantat la cançó de Movierecord al cinema
  • Enlloc de melic té una espècie de mini trompeta verda.

Cada resposta afirmativa de cadascuna de les característiques que coincidisca és un 10% de possibilitats de que l'home en el que estàs pensant siga d'un altre món.

Excepció: Si et trobes un home amb un alt percentatge extraterrestre i no vols anar-te'n amb ell al llit per si no et fa sexe oral... pregunta-li primer per la seua procedència. Si és de la Valldigna, no hi ha cap problema, et lleparà tota fins que et fartes. No és d'un altre planeta encara que ho semble. Ningú no sap perquè però a la Vall-digna no hi ha extraterrestres. Cap ni un. Potser no gosen viure entre ells...

Atentament,

Lucrècia de Borja i Bairén



SI T'AGRADA EL BLOG,

VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

dimarts, 1 de juliol del 2008

Gastronomia i ciència ficció

Moixama, la revista que sí pirula! ix de nou a la llum després de 3 anys. I per celebrar-ho es farà una presentació oficial de la revista el proper 4 de juliol a les 23h a Ca Revolta. Allà es farà la presentació, un concert dels magnífics Ovidi Twins i alguna que altra sorpresa...

I qui són aquesta gentola de Moixama??
Moixama és una associació cultural que des de fa 11 anys publica una revista amb el mateix nom amb periodicitat irregular, una secció d'humor (l'Oca folla) dins del diari
l'Avanç i una cèl·lula d'acció poètico-musical anomenada Ovidi Twins.

Aquesta última revista que ix a la llum ara porta com a títol "Gastronomia i ciència ficció". Amb paraules dels mateixos moixamencs "Molta gent ha participat en aquestes orgies d'intel·lecte desbocat i també molta gent ha aportat articles i idees noves a la revista. Entre aquestos no es troben ni Fernando Alonso, ni Kurt Cobain, ni Fernando Agag, ni cap Fernando. Bravo Moixama!".

Jo de tu no em perdria la festa. I si vas... allí ens veurem ;)

De moment, ací et deixe un fragment de la meua aportació a la revista.

Monos, rates, musaranyes, girafes i fins i tot mandrosos ho practiquen i no els hi atorguem cap romanticisme. Estic parlant del sexe oral.[...] En algun moment dels nostres avantpassats, olorar i deixar-se olorar va significar interès per fusionar cromosomes, és a dir, per fornicar, fotre un clau, fer l'amor o com vulgues dir-li... i simplement es va corporitzar d'una manera més excitant. [...]

[...]Atenció, xiques: quan un home ens fa un cunnilingus, bàsica i biològicament està cercant resposta a tres preguntes:


Aquesta femella està sana?
És o està fèrtil?
Ha tingut relacions sexuals amb altre mascle fa poc?

[...] Pel que fa a la segona [pregunta], l'olor de totes les femelles és clarament diferent segons les fases del cicle menstrual. (Vos estalviaré els detalls d'un estudi fet amb tampons que varies dones van portar posats durant les diferents fases del cicle i que van ser olorades, a mode de tast cec, per una comissió “d'experts”. L'estudi conclou que l'olor que resulta més agradable als homes és el del període fèrtil).[...]

[...]T'has trobat amb un home que no et fa sexe oral? Com pot ser que es done aquest comportament? No és instintiu i animal?? Compte!! Si no fa sexe oral: és extraterrestre. No hi ha cap dubte.

Com identificar un extraterrestre? Hi ha certes característiques que et poden servir d'ajuda:

  • No fan sexe oral

  • Mentre els parles mouen el cap amb gest afirmatiu de manera compulsiva

  • Solen tindre unes mans menudes i com si foren de plastilina (o de rateta de laboratori)

  • [...]

  • Es mengen les faves i cigrons dels paquets de fruits sex

  • Mai han cantat la cançó de Movirecord al cinema

  • [...]

Excepció: Si et trobes un home amb un alt percentatge extraterrestre i no vols anar-te'n amb ell al llit per si no et fa sexe oral... pregunta-li primer per la seua procedència. Si és de la Valldigna [...]


Vols llegir-ne més?? doncs hauràs de comprar la revista!!
T'espere el dia 4 a Ca Revolta!!


Salut i sexe oral!!



SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!

Vota'm al TOP CATALÀ!

divendres, 18 d’abril del 2008

La mida importa?

Aquest és l´últim article que vaig escriure a La Cabota. Ara la tenim parada de manera temporal, però properament contiuarem amb La Cabota Digital. Ja t'informaré.
Bon cap de setmana!!


La mida importa?
Tot home haurà escoltat d'una dona dir que no, i és veritat: a nosaltres no ens importa la grandària del penis quan ens agrada el seu portador. Nosaltres veiem el conjunt. A més, el que importa és l'interior, així que procura portar uns calçotets decents.
Però, realment, la grandària importa?? la resposta és SI. La grandària del penis en les relacions sexuals SÍ importa. Es diu contínuament que no, però és una afirmació molt general, i bastant demagògica.
La grandària del penis SI importa en les relacions sexuals, però NO importa en les relacions personals.
No és el mateix ser alt que ser baix, no és el mateix ser gros que prim. Importa despullar-se davant d'una persona amb la qual es va a practicar sexe sent molt gros? I sent extremadament prim? Tenint panxa? Amb un cos atlètic? Des d'aquest punt de vista no és el mateix mostrar un penis gran que un penis menut.
En el sexe el factor psicològic ho és pràcticament tot. Si una persona sap que està sent penetrada per un penis de 15cm no sent la mateixa excitació, que està relacionada directament amb el plaer, que si sap que està sent penetrada per un penis de 9cm. La qual cosa no significa que no puga tindre relacions sexuals més que satisfactòries.
Parlant clar, no és el mateix ficar-se en la boca un espàrrec que un plàtan, tant en longitud com en diàmetre. Crec que està clar que la grandària importa bastant.
Quina conclusió podem traure d'açò? En la societat actual, eixir-se de la mitjana no està molt acceptat. Ningú vol ser molt gros, molt baixet, amb el nas molt gran… tampoc es desitja ser molt alt, molt prim, tindre el nas molt menut… es desitja la mitjana. Amb el penis és el mateix, solament que preocupa més a causa de la importància que se li dóna al sexe en les nostres vides, i a l'ego masculí.

Què significa tindre el penis menut?
Tindre el penis menut és com tindre el nas o les orelles grans o ser baixet. Ningú et va a menysprear per això, la teua parella no se n'anirà amb altra persona sols perquè siga més alt, o deixar-te per algú amb el nas més menut. Però això no significa que ser orellut no importe. És molt poc probable que la teua parella t'abandone per un altre sols perquè tinga més centímetres de penis. El problema és que es tracta aquest tema sempre des d'un punt de vista masculí, amb una por horrible a ferir l'ego dels homes. La gent lletja, calba, baixeta, grossa, o de la Valldigna, saben que no tenen unes característiques atractives per a la majoria de la gent. I viuen amb això. Tindre el penis menut importa, però no és per traumatizar-se.

El teu penis és menut?
Primer, la grandària del penis varia segons la zona geogràfica. Així que la mitjana per a una comarca o per al conjunt del país no té per què ser extrapolable a altre país o altra comarca. L'IEC (Institut d'Estudis Cabotistes) ha elaborat un estudi sobre la mitjana de grandària de penis a l'Estat Espanyol. Segons aquest estudi la mitjana de la gent que va participar és de 13'5cm de longitud de penis, fet que no té perquè indicar que la mitjana real de tots els habitants de l'estat espanyol adults siga 13'5cm, sinò què és molt menor, ja que com es veu a la gràfica, les zones catalanoparlants son les que fan augmentar aquesta estadística.


En qualsevol cas, no caldria comparar-se amb una mitjana nacional o no nacional. No estem parlant d'un examen per a ingressar en la universitat. Si la mitjana del teu país és de 5cm i el teu penis fa una mida de 6cm, tens un penis gran? No!!. Hi ha uns mínims i uns màxims raonables que no tenen res a veure amb l'estadística.

DENOMINACIÓ
GRANDÀRIA
% D'HOMES
MENUT
14 cm. o menys
28,3% dels homes
NORMAL
entre 15 i 17 cm.
50,3% dels homes
GRAN
entre 18 i 20 cm.
15,2% dels homes
ENORME
més de 20 cm.
6,2 % dels homes

I què opinen les femelles saforenques?? Importa ??
"Sí, importa. La masculinitat està relacionada amb la grandària del penis, així de simple. No ni ha cap altra consideració. De fet, la resta del cos és insignificant; sols importa el penis, és a dir, sols importa un penis gran. La grandària del penis hauria de ser l'únic criteri per qualsevol àrea en que la masculinitat estiga en joc. Hauria de ser per llei que tansols els homes amb penis gran poguessen tindre llicència per conduïr, se'ls oferira treballs, o poguessen ser propietaris de qualsevol cosa. Cap companyia de targetes de crèdito hauria de donar crèdit a menys que fos a un home amb un penis enorme. I clar està, la llista continua en tots els altres aspectes de la vida. L'element conectiu entre tots aquestos aspectes ha de ser el requisit còsmic absolut de tindre un penis meravellós. Gràcies per preguntar." (Maria, 25 anys, Gandia)
"A mi no m'importa el tamany, la meua parella té sols 20 cm i me l'estime igualment." (Lorena, 22 anys, Simat de la Valldigna)


dijous, 17 d’abril del 2008

Consultori seximental

Bé, com que no paren d'arribar-me consultes penge algunes de les preguntes per si vos poden ajudar.


Pregunta:
Lucrècia, tinc un amic que està casat, però tots els caps de setmana va a clubs d'altern. L'home es sent culpable i no sap què fer. Quin consell li donaries? Aries.


Resposta:
Un amic,no? Ja. Doncs mira, Aries. La primera cosa que ha de preguntar-se "el teu amic" és per què va amb prostitutes. Desfici? Trobar una altra dona diferent? Fer algunes coses que no fa amb la seua parella?. La segona cosa és parlar-ho amb la seua parella i explic
ar-li els motius. I la tercera, intentar arribar a un acord.

Si aquesta solució no li sembla prou bona "al teu amic" pot fer el mateix amb la prostituta: 1) Pensar per què ho fa. 2) parlar-ho amb ella, i 3) arribar a un acord i que et facen algun tipus de descompte per client habitual. Almenys et setiras uns euros menys culpable.


Pregunta:
Hola Lucre! El meu problema es que m'estic veient amb un xic que és repartidor de pizza. No vull fer propaganda, però treballa al Tele-pizza de la República Argentina, de Gandia. El vaig conèixer una nit a Bacarrà. Mai no em vaig poder imaginar a què es dedicava!!. És un xic divertit i és molt bé físicament. El problema és que jo visc a l'urbanització de les Estrelles (la que està a prop del cuartel). El meu pare és director general a Espanya d'una multinacional i jo estudie medicina. Ell arriba justet a final de mes i no té acabat el batxillerat. Les meues amigues em diuen que què faig amb un tio com aquest i que jo mereixeria un tio millor,... Reconec que hi ha vegades que ho passe fatal per culpa seua: em deixa en ridícul. Què faig, Lucre? El deixe? Ajuda'm per favor. No sé què fer. Maria.

Resposta:
Estimada Maria,

Per prendre una decisió has de saber el que és l'amor. I crec que tu ho tens clar: per a tu l'amor és proporcional al saldo del compte corrent.

El meu consell és que el deixes. Què fas amb un tio inferior com aquest? Si no t'arriba ni a la sola de les sabates. Imagina-te'l una nit de Nadal a casa explicant acudits d'Arevalo… Quin horror!!

Així que deixa'l. Sense pensar-ho més vegades. I si per casualitat una veu interior et diu que t'estàs comportant com una mala pècora, és cert! Ho estas fent.

És simple selecció natural. Les femelles s'acosten als mascles amb les banyes més grans, les plomes més boniques o els grunyits més sonors (com els cérvols). En els humans són substituïts pel poder-diners, vestimenta i automòbil.

Volguda amiga, estic segura que hi ha algú més adequat que un simple telepizzero per a tu. Però si li estàs fent un favor!!! Si li hauries de cobrar per la teva companyia!!!

I com ets d'una classe superior, has de deixar-lo sense donar-li explicacions, d'una manera elegant:

"La nostra relació va ser un error. No vull que ens tornem a vore"

Probablement ell es quedarà confús, trist i desesperat, la qual cosa et demostrarà, una vegada més, que no és de la teua classe.

Un xic de la teua classe i estil et cridaria com ho fa la teua consciència i se n'aniria a un club d'altern. Perquè per a aquests homes, només hi ha una cosa més gran que el seu compte corrent: el seu orgull.

Espere que el meu consell t'haja ajudat. I que no torne a passar! És divertit trencar cors però vés amb compte, algun dia algú arribarà i et clavarà una estaca al cor i te'l trencarà a tu.

dilluns, 14 d’abril del 2008

Diferents tipus d'homes (per comarques)

La Cabota és cada dia més intercomarcal, cada cop som més, més, més...

I què suposa aquest caràcter intercomarcal?? Ja no som el melic del món?? Sí, els saforencs continuarem pensant que ho som, i més els gandienses, que no de bades ens diuen "pixavins"...

Però bé, com són els homes de les diferents comarques? Què pensen ells de les dones? Que són simples, com xiquets, que les seues principals motivacions són la competitivitat i el sexe, que són incapaços de fer dues coses a l'hora, que són irreflexius, egoïstes, i sempre tenen problemes més grans que ningú... tot això ja ho sabem. Alguna cosa nova?? Sí, els homes són diferents segons la comarca a la qual pertanyen!! Perquè quede més clar, ací vos faig una anàlisi dels tipus d'homes per comarques:

*La Ribera: Intentarà impressionar-te amb el seu "Seat Suecà". Gaudeix experimentant al llit i li agrada sentir que està controlant ell. Tenen un gran esperit aventurer. Decidits. Tenen un caràcter molt obert que fa que disposen d'un gran cercle d'amistats. Cal destacar la gran persistència. Els riberencs tenen ben assimilat allò de "amb paciència i una canya...."

*L'Horta: Són pacients, en el sentit que saben esperar el moment oportú per fer la seva jugada. Tendeixen a controlar amb una racionalitat freda qualsevol situació i a dominar les emocions per aconseguir les metes que es fixen. Semblen molt virils, però els agrada que la iniciativa la porte la dona. Solen tindre més d'una amant. No et fies d'ells.

*L'Alcoià: Mostren molt poc els seus sentiments i no corren riscos sense estar segurs. Mai et convidarà a sopar, deuen tindre parents catalans. Per a compensar, sexualment fingeix ingenuïtat, però és una bèstia al llit. No ix fins que no ha aconseguit treure-li, com a mínim, 2 orgasmes a la dona.

*La Vall d'Albaida: No tindrà temps per a tu fins que no s'acabe de fer la caseta. Sempre estarà allà o fent hores. Molt exigent, es considera a si mateix com el "gran trofeu". Els agrada fer hores al bar xarrant amb els colegues sobre el camp, la caseta, la caça i la darrera collita de marihuana.

*La Marina: Molt observadors. Són romàntics i tenen sort amb les dones. El seu "modus operandi" es fer-se el desemparat, per despertar el nostre instint maternal cap a ells, perquè en realitat és això el que volen, una dona que faça de mare i a més se la puguen emportar al llit.

*La Safor: Aquest home té molta pràctica en l'art de lligar. Serà ell qui s'aprope ràpidament a tu quan estigues sola i de seguida et mostrarà els seus encants: mirades insinuants, simpatia desbordant,... Per als saforencs, el sexe és per adorar a la dona. Aprofita't, perquè a més tenen les cabotes més boniques de tota la contornà.

*La Valldigna: He volgut fer aquesta distinció, perquè considere que la Valldigna no forma part de La Safor, encara que molts vulguen fer-nos-ho creure. La prova està en què "ells" no són iguals. Els valleros no solen passar desapercebuts, són molt fogosos, necessiten sexe tots els dies; encara que estan xapats a l'antiga i s'esforcen per reprimir la seua libido.

I ara, comarcalismes a banda, els homes més sexis son els nostres lectors cabotistes. Xiques, no em negareu, que no és mega-glamourós veure un home amb La Cabota en la mà....

I recordeu, per a qualsevol dubte sexual /sentimental, podeu enviar-me un mail.

Atentament,
Lucrècia de Borja i Bairén