| Durant l'època de festeig, alguns mascles d'aquesta espècie, acoloreixen i adornen el seu plomatge, en un patètic esforç per aconseguir aparellar-se. |
diumenge, 28 de novembre del 2010
El maquillatge dels retrosexuals
diumenge, 21 de novembre del 2010
Who's your daddy??
Sóc una dona bastant independent. Jo sola m'ho faig tot. M'he fet forats a la paret, posat els tacos i penjat una prestatgeria. He arrencat una làmpada i n'he posat una altra fent els empalmes amb els cables de la llum. He disparat amb 2 armes de foc. Em pague els meus capricis. He conduit un tractor. No em fan por les rates ni els insectes. I quan cal em puge a uns bons talons.
I si algun dia tinc una parella no serà perquè necessite d'una altra persona, sinó perquè me l'estime de veritat i vull compartir la meua vida amb ella. Com allò tan cursi de "No te quiero porque te necesito, te necesito porque te quiero", però dit d'una altra manera menys empallegosa.
Això de ser independent és una qualitat que jo valore molt en un home. M'atreuen molt els que semblen no necessitar una dona al seu costat. Però... passa igual al contrari?? Quan veig un home adult comportant-se com un xiquet de 10 anys no puc evitar pensar que potser siga retardat... què en pensen ells d'una dona que actua de manera infantil??
I l'altre dia veient un dels capítols de How i met your mother, em vaig trobar amb unes escenes que he resumit aci: (tranquils que no hi ha cap spoiler!!)
I a tu, home, t'agrada sentir-te necessitat?? Crec que això només passa amb els homes heteros... eixe afan de proteccionisme...
Què n'opines?? Coneixes algun que es senta atret per dones així?? o alguna dona d'aquest estil??
I si algun dia tinc una parella no serà perquè necessite d'una altra persona, sinó perquè me l'estime de veritat i vull compartir la meua vida amb ella. Com allò tan cursi de "No te quiero porque te necesito, te necesito porque te quiero", però dit d'una altra manera menys empallegosa.
Això de ser independent és una qualitat que jo valore molt en un home. M'atreuen molt els que semblen no necessitar una dona al seu costat. Però... passa igual al contrari?? Quan veig un home adult comportant-se com un xiquet de 10 anys no puc evitar pensar que potser siga retardat... què en pensen ells d'una dona que actua de manera infantil??
I l'altre dia veient un dels capítols de How i met your mother, em vaig trobar amb unes escenes que he resumit aci: (tranquils que no hi ha cap spoiler!!)
I a tu, home, t'agrada sentir-te necessitat?? Crec que això només passa amb els homes heteros... eixe afan de proteccionisme...
Què n'opines?? Coneixes algun que es senta atret per dones així?? o alguna dona d'aquest estil??
dilluns, 15 de novembre del 2010
2ns Premis Blocs 2009-10 de les Comarques Centrals del PV "El Penjoll"
Bé, el cas és que no vaig poder assistir a l'entrega de premis perquè em va parar la policia pel camí perquè anava un poc forteta (feia tard). Però vaig telefonar per explicar-ho. I la veritat és que em va saber molt greu, però mira... les coses venen com venen.
I ara, 2 anys després, tornen els Premis del Penjoll amb la seua 2na edició!! Això és preciós. A més, sembla que forme part del jurat, així que si participes pots enviar-me un mail i et passe el meu numero de compte perquè m'ingresses el suborn i veuré què puc fer...
Si com jo et vas perdre l'entrega de premis de la 1a edició, ací la tens:
Premis Blocs de les Comarques Centrals del País Valencià 2008 from El Penjoll, Art de Paraula on Vimeo.
diumenge, 14 de novembre del 2010
Consultori: ell no m'estima
Hola Lucre!
Primer de tot, necessite dir que la desesperació m'està arrapant. Vaig conèixer un xic pel badoo i tot anava d'allò més bé. Era l'home perfecte, no t'ho podries imaginar. Em portava a passejar, em regalava llibre i em feia discos amb música. Portàvem tres setmanes quedant quan en un ataquet d'ansietat perquè era la segona volta que em deixava plantada li vaig tirar en cara que preferia passar una hora al tuenti abans que dedicar-me mitja hora. Sé que ha d fer moltes coses i li vaig demanar perdó. Tot semblava solucionat, ja que la següent volta em va abraçar i besar, encara que ell m'havia dit que eixes coses no li agradaven i que no anàvem a enganyar-nos que no les volia. Ell estava posant-li un "The end." mentre que jo ho havia entès com un "pause".
Em vaig tirar quatre dies cridant-li un parell de voltes i enviant-li un parell de missatges, al final em va trucar després de casi morir per l'ansietat. Es va posar seriós i va dir que potser ho hagués dit massa blanet, i que podíem quedar i parlar com amics, però res més, inclús passar un mes sense veure'ns.
Portem una setmana sense parlar-nos ni saber res l'un de l'altre. Li estan eixint urpes a la meua sensació i m'arrapa l'estomac. No sé què fer!
Margot.
Hola Margot,
No entenc per què vols estar amb un tio que no vol estar amb tu. Ell t'ho ha dit ben clar. Ho has d'acceptar i punt. Hi ha molts més tios al món!!
Mira aquesta pel·lícula "¿Qué les pasa a los hombres?" i et veuràs molt identificada. Després aplica't el protocol de la dona despitada. Et sentiràs millor.
ciber-besets i ànims!!
Si tens alguna consulta sexual i/o sentimental pot enviar-me-la a: lucreciadeborja@gmail.com
dilluns, 8 de novembre del 2010
Un dissabte diferent amb B-612
Ultimament em sent en una primavera constant. No només valenbisi és amor, també el facebook (fb, per als amics) és amor (i moltes vegades sexe)!!
Gràcies al fb he descobert grups de música, he retrobat amistats, he xafardejat els murs dels antics amants, he rigut amb alguns noms de pàgines i grups, amb las señoras, los modernos i els velocirraptors... i he descobert als B-612 Cultura i turisme. Em va cridar l'atenció que feien a Xàtiva una ruta nocturna amb Pep Gimeno "el botifarra", passejant pels carrers i explicant les històries i llegendes. Vaig pensar que era una bona manera de conèixer la ciutat i fer alguna cosa diferent. M'abellia molt anar, però en mirar el calendari... no m'anava bé cap dia. És el que té tindre una vida social tan plena... :P
Però em va semblar super bona idea i els vaig seguir un poc, per veure com s'ho munta aquesta gent, fins que vaig trobar una data que em venia bé. Així que dissabte me'n vaig anar d'excursió. Aquesta ruta es diu "Entre Vinyes i vins". I tu, fidel lector, em diràs... si a tu no t'agrada el vi!! doncs no, no m'agrada el vi, però encara m'agrada menys la rutina, i en canvi si m'agrada molt fer turisme i conèixer gent nova ;-)
Bé, el cas és que em vaig apuntar amb una amiga i dissabte a les 10h vam eixir des de València amb el bus cap a Utiel. Abans de pujar al bus vaig fer un repàs general de la gent que ens anava a acompanyar a l'excursió. En vaig fitxar a 3. Més val tindre'n de reserva, per si de cas...
Vam anar directes a la bodega "Chozas Carrascal", en Requena. Allà ens van atendre els propietaris, molt simpàtics, ens van passejar entre les vinyes explicant-nos anècdotes, vam veure la mega casona que tenen allà i, per fi, va arribar el moment de les cates dels vins.
Com que no m'agrada el vi, la meua valoració no hauria de tindre massa influència, però a mi m'agrada opinar, així que ara és quan pose cara la meua cara d'enòloga i comence:
El primer que vam catar va ser el cava. Un cava brute nature reserva, amb unes bambolles molt fines i sabor afruitat. Exquisit. Després Las Tres: un vi blanc que sap a vi negre, La Cuatro un rosat que no em va fer el pes, Las Ocho del 2007 i 2006 (em va agradar molt més el del 2006), després un Cabernet Franc que a la gent li va encantar però jo no vaig saber apreciar, i vam acabar amb 2 vins dolços un blanc i un altre negre. Els 2 em van agradar molt perquè no són empallegosos i no deixen sensació alcohòlica en la boca.
Per a la cata ens van treure uns aperitius i conforme anavem catant més vins, els aperitius anaven desapareixent, hi havia més botelles buides, la gent cridava cada vegada més i també la gent es tocava més a l'hora de parlar-se. Preciós. Vam estar molt a gust. Tant a gust que es va haver de cancel·lar la següent visita perquè vam estar allà fins a ben passades les 14.30h!!
De allí a dinar uns embotits a Utiel i després, per baixar el dinar, visita a"Las cuevas de la villa de Requena", on ens van fer una visita guiada pels subterranis (un polvo allà baix ha de ser molt morbós), després un passeig pels carrerons... i cap a casa.
Pau i Rafa s'ho curren molt i se'm va ocòrrer alguna ideea per fer una ruta eròtica. Jo crec que pot quedar molt xula :-)
Va ser un dissabte diferents, fent coses interessants amb gent de molt bon rotllo. No, no m'agrada el vi, però el proper dia 20 hi ha una altra ruta de vins i vaig a desmuntar els meus plans per poder anar.
Gràcies al fb he descobert grups de música, he retrobat amistats, he xafardejat els murs dels antics amants, he rigut amb alguns noms de pàgines i grups, amb las señoras, los modernos i els velocirraptors... i he descobert als B-612 Cultura i turisme. Em va cridar l'atenció que feien a Xàtiva una ruta nocturna amb Pep Gimeno "el botifarra", passejant pels carrers i explicant les històries i llegendes. Vaig pensar que era una bona manera de conèixer la ciutat i fer alguna cosa diferent. M'abellia molt anar, però en mirar el calendari... no m'anava bé cap dia. És el que té tindre una vida social tan plena... :P
Bé, el cas és que em vaig apuntar amb una amiga i dissabte a les 10h vam eixir des de València amb el bus cap a Utiel. Abans de pujar al bus vaig fer un repàs general de la gent que ens anava a acompanyar a l'excursió. En vaig fitxar a 3. Més val tindre'n de reserva, per si de cas...
Vam anar directes a la bodega "Chozas Carrascal", en Requena. Allà ens van atendre els propietaris, molt simpàtics, ens van passejar entre les vinyes explicant-nos anècdotes, vam veure la mega casona que tenen allà i, per fi, va arribar el moment de les cates dels vins.
Com que no m'agrada el vi, la meua valoració no hauria de tindre massa influència, però a mi m'agrada opinar, així que ara és quan pose cara la meua cara d'enòloga i comence:
El primer que vam catar va ser el cava. Un cava brute nature reserva, amb unes bambolles molt fines i sabor afruitat. Exquisit. Després Las Tres: un vi blanc que sap a vi negre, La Cuatro un rosat que no em va fer el pes, Las Ocho del 2007 i 2006 (em va agradar molt més el del 2006), després un Cabernet Franc que a la gent li va encantar però jo no vaig saber apreciar, i vam acabar amb 2 vins dolços un blanc i un altre negre. Els 2 em van agradar molt perquè no són empallegosos i no deixen sensació alcohòlica en la boca.
Per a la cata ens van treure uns aperitius i conforme anavem catant més vins, els aperitius anaven desapareixent, hi havia més botelles buides, la gent cridava cada vegada més i també la gent es tocava més a l'hora de parlar-se. Preciós. Vam estar molt a gust. Tant a gust que es va haver de cancel·lar la següent visita perquè vam estar allà fins a ben passades les 14.30h!!
De allí a dinar uns embotits a Utiel i després, per baixar el dinar, visita a"Las cuevas de la villa de Requena", on ens van fer una visita guiada pels subterranis (un polvo allà baix ha de ser molt morbós), després un passeig pels carrerons... i cap a casa.
Pau i Rafa s'ho curren molt i se'm va ocòrrer alguna ideea per fer una ruta eròtica. Jo crec que pot quedar molt xula :-)
Va ser un dissabte diferents, fent coses interessants amb gent de molt bon rotllo. No, no m'agrada el vi, però el proper dia 20 hi ha una altra ruta de vins i vaig a desmuntar els meus plans per poder anar.
divendres, 5 de novembre del 2010
Valenbisi és amor
Valenbisi és un nou sistema valencià de seducció amb una interfície (dispositiu que permet la connexió perquè es puga donar una comunicació a diferents nivells) de bicicletes compartides. I com que a mi m'agrada estar a la última... m'he fet valenbisiclista.
Per si encara no ets usuari/a t'explique com funciona. Aparentment sembla un sistema de transport urbà, però prompte te n'adonaràs que com a transport no és massa efectiu perquè quan el vols no el tens i quan el tens i no el vols... no el pots tornar.
Bé, el cas és que de grans vies cap endins (esperem que continuen ampliant per la salut seximental dels valencians), pots trobar "estacions" (pàrquings de bicis) i cada estació té una maquineta com eixes de pagar la zona blava, però en gris. Passes la targeta (previ pagament i activació) per davant del lector de la maquineta, poses el teu pin, tries bici, prems el botonet i te l'emportes. Així de fàcil. Després tens mitja hora per tornar-la. I quan arribes a l'estació de destí aparques la bici enganxant-la a la borneta. Si està ben aparcada sona una cosa així i si l'has aparcada malament sona així. Però de vegades les bornetes van molt dures i costa un poc aparcar-la.
Jo, innocent de mi, em vaig creure l'envoltori i vaig pensar que era un sistema de transport i així el volia utilitzar, i vaig pensar que els ideadors de valenbisi no havien tingut en compte que Benimaclet és barri d'estudiants, hippies, ecologistes i alternatius, i que aquesta gent són molt de la bicicleta. A més, sembla que tots fan el mateix horari que jo. De manera que quan me'n vaig a la feina i vull una bici... no n'hi ha cap a l'estació de baix de ma casa i quan me'n torne amb una... vull aparcar-la a eixa estació que unes hores abans estava buida i resulta que no hi ha cap borneta disponible!!
Que ho penses i dius... no pot ser que ho hagen fet així de malament... fins i tot vaig pensar que era una conspiració contra la meua persona, que potser Rita tenia una cam espiant-me i ho feia a posta perquè l'altre dia li vaig dir al twitter que hauria de fer-se usuària de valenbisi, per fer exercici i per saber el que se sent. Potser així faria fer més carrils bici, podar els arbres per no haver d'acatxar el cap...
Fins que vaig entendre la veritable raó de l'existència de valenbisi: ajudar a les valencianes i valencians en eixa difícil tasca de les relacions socials i/o sentimentals-sexuals.
Clar, com que açò és relativament nou, sempre hi ha qui et demana ajuda per activar la targeta, per treure una bici, per aparcar-la... i això dona molt de joc!!
A més de les mirades quan et creues amb un/a altre valenbiciclista com volent dir "tú també vas en bici per lligar, no??"...
Mira, l'altre dia, me n'anava a la feina i vaig ser tan afortunada que a l'estació de baix de casa quedava una bici. Meua. En arribar a l'estació de destí no n'hi havia cap altra. Així que mentre jo anava a aparcar-la hi havia un xicon esperant a que jo la deixara per poder emportar-se-la ell. Però la borneta que jo vaig triar per aparcar se'm resistia... anava un poc dura... i el xicon es va oferir per ajudar-me:
-Hola, te ayudo?? -xicon
-Ay, si, por favor, me la metes?? -Lucre
-Me encantaria metértela, pero... casi mejor si primero te aparco la bici, no? ;-) -xicon
-... vale! :-) -Lucre
Com a sistema de seducció funciona. I, ja que estem... estaria bé que hi hagueren moltes més bicis i bornetes. Més que res per poder aprofitar l'interfície i utilitzar-la també com a transport quan ho necessitem, per allò de maximitzar recursos, eh... A mi de moment ja em va bé, però així i tot... visc amb la por de no aparcar bé la meua Valenbisi.
PD: Els sons de l'aparcamant li'ls he furtat als de @valenbisi_es
Bé, el cas és que de grans vies cap endins (esperem que continuen ampliant per la salut seximental dels valencians), pots trobar "estacions" (pàrquings de bicis) i cada estació té una maquineta com eixes de pagar la zona blava, però en gris. Passes la targeta (previ pagament i activació) per davant del lector de la maquineta, poses el teu pin, tries bici, prems el botonet i te l'emportes. Així de fàcil. Després tens mitja hora per tornar-la. I quan arribes a l'estació de destí aparques la bici enganxant-la a la borneta. Si està ben aparcada sona una cosa així i si l'has aparcada malament sona així. Però de vegades les bornetes van molt dures i costa un poc aparcar-la.
Jo, innocent de mi, em vaig creure l'envoltori i vaig pensar que era un sistema de transport i així el volia utilitzar, i vaig pensar que els ideadors de valenbisi no havien tingut en compte que Benimaclet és barri d'estudiants, hippies, ecologistes i alternatius, i que aquesta gent són molt de la bicicleta. A més, sembla que tots fan el mateix horari que jo. De manera que quan me'n vaig a la feina i vull una bici... no n'hi ha cap a l'estació de baix de ma casa i quan me'n torne amb una... vull aparcar-la a eixa estació que unes hores abans estava buida i resulta que no hi ha cap borneta disponible!!
Que ho penses i dius... no pot ser que ho hagen fet així de malament... fins i tot vaig pensar que era una conspiració contra la meua persona, que potser Rita tenia una cam espiant-me i ho feia a posta perquè l'altre dia li vaig dir al twitter que hauria de fer-se usuària de valenbisi, per fer exercici i per saber el que se sent. Potser així faria fer més carrils bici, podar els arbres per no haver d'acatxar el cap...
Fins que vaig entendre la veritable raó de l'existència de valenbisi: ajudar a les valencianes i valencians en eixa difícil tasca de les relacions socials i/o sentimentals-sexuals.
Clar, com que açò és relativament nou, sempre hi ha qui et demana ajuda per activar la targeta, per treure una bici, per aparcar-la... i això dona molt de joc!!
A més de les mirades quan et creues amb un/a altre valenbiciclista com volent dir "tú també vas en bici per lligar, no??"...
Mira, l'altre dia, me n'anava a la feina i vaig ser tan afortunada que a l'estació de baix de casa quedava una bici. Meua. En arribar a l'estació de destí no n'hi havia cap altra. Així que mentre jo anava a aparcar-la hi havia un xicon esperant a que jo la deixara per poder emportar-se-la ell. Però la borneta que jo vaig triar per aparcar se'm resistia... anava un poc dura... i el xicon es va oferir per ajudar-me:
-Hola, te ayudo?? -xicon
-Ay, si, por favor, me la metes?? -Lucre
-Me encantaria metértela, pero... casi mejor si primero te aparco la bici, no? ;-) -xicon
-... vale! :-) -Lucre
Com a sistema de seducció funciona. I, ja que estem... estaria bé que hi hagueren moltes més bicis i bornetes. Més que res per poder aprofitar l'interfície i utilitzar-la també com a transport quan ho necessitem, per allò de maximitzar recursos, eh... A mi de moment ja em va bé, però així i tot... visc amb la por de no aparcar bé la meua Valenbisi.
PD: Els sons de l'aparcamant li'ls he furtat als de @valenbisi_es
Subscriure's a:
Missatges (Atom)