Hi ha diverses causes:
1.Falta d'autoestima i inseguretat (por a que ens deixen i que ens trenquen el cor)
2. No voler perdre la llibertat, l'espai personal.
3. Preocupació per si no és la persona adequada, per si podem trobar algú millor. (Segons els psicòlegs és una por infundada perquè sempre hi ha algú millor i s'ha d'assumir el risc).
Altra característica és que tenen tendència al control i en el moment que deixen de controlar la situació també és el moment de deixar la relació, per tant solen expressar el seu amor mitjançant el sexe que dóna sensació de control sense eixe enamorament que compromet.
Els especialistes diuen que les persones amb filofòbia no se n'adonen que la tenen fins que busquen una estabilitat emocional i no són capaços i que per a solucionar este problema s'ha de començar per acceptar que es té un problema.
Algú m'ha fet arribar tot un seguit d'informació sobre aquesta fòbia al·legant que la patisc i que vol que em cure. Qué ataque más gratuito!!
No tinc cap por a enamorar-me... de fet, m'enamore totes les setmanes. L'home del que m'he enamorat aquesta setmana és un Bessons flamencorro que vull que siga el pare dels meus fills. Et pareix això poc compromís?? I, eh, que diumenge a les eleccions europees vaig votar Primavera Europea i això sí que és Compromís!!
Aquest escrit s'ha publicat simultàniament al Canal Eròtic del RacóCatalà.
3 comentaris:
Aquesta fòbia em sembla que em falta, per sort en tinc moltes d'altres per compensar...
Mwhahahaha m'encanta la conya del final!
A mi, fa poc, em digueren que era un filòfob. I jo vaig entendre filòsof. I vaig respondre que qualque cosa en devia tenir, perquè havia estudiat filosofia i lletres... En fi, que qualque cosa hi deu haver de veritat en el retret que en feren; en el meu cas, supòs que per escalivament, que fa sempre acabi trobant bony o bua --com deim a Mallorca-- a totes les dones, que trenqui relacions que, en principi, podrien semblar més o manco prometedores, i que eviti enamorar-me. Els mals records, massa sovint, se converteixen en mals presagis. Però supòs que li hauré de trobar solució....
Publica un comentari a l'entrada