Els homes, sense diferències culturals, valoren “la bellesa” en primer lloc: que la dona siga facialment simètrica, i proporcionada en la relació pits-cintura-malucs. Aquestes virtuts anuncien salut i capacitat paridora. De ahí que, per a pillar mascle, les dones adoptem una tàctica de maquillatge: tacons per pujar el cul, faixa per reduir la cintura, sostenidor per realçar els pits, llavis pintats, ulls brillants i coloret, tocs que donen impressió de joventut enamorada.
Per la seua part, les dones van confessar que el que les atreu d'un home, en primer lloc, és la seua “capacitat nidificant”. Es a dir, fortalesa i riquesa per proporcionar un bon niu, menjar i recursos.Però, com fer notar aquestes qualitats?? Doncs amb l'ostentació: un mascle que pot ostentar indica que està sa i que te vigor suficient per a altres inversions. De ahí que, per pillar femella, hagen adoptat també tàctiques de maquillatge, com ara: Rolex d'or, Mercedes/Audi, gomina, exercici, o, em consta, tones de kleenex abultant paquet.
La selecció sexual es una forma de selecció natural, i el ‘maquillatge’ un recurs d'atracció. Cada gènere, buscant trets que li puguen complaure o excitar sexualment, ha anat condicionant l'evolució de l'aspecte de l'altre. Ja que els mascles estaven condemnats a “aparentar” que serveixen per a alguna cosa —inseminar i abastir—, van haver de recórrer al maquillatge.
Així, doncs, noticia!: els capricis sexuals femenins poden encarnar-se gradualment, materialitzant-se en la forma dels cossos masculins. La moda de la vida real sembla estar composada per dissenyadores femenines, mentre que els mascles recorren la passarel·la evolutiva... mostrant els seus “models”. De fet, la ciència comença a dir que la direcció de la futura evolució física i del comportament de moltes espècies es troba bastant més baix el control femení que del masculí.
Per tant, ja que maquillar-se és aparentar ser/tindre, més/millor que el que se és/te, i els que més es “maquillen” i ho han fet sempre són ells: a més de tirar de perfums, gomina, rasurats o exercici, els agrada aparentar riquesa, posició social, nivell econòmic, connexions socials, influència, autoritat familiar, intel·ligència, cultura, poder polític... i, així, ad infinitum.
Ara, la qüestió és: Per què ara es maquillen també les dones?
Altres articles d'interés: La mida importa?
Il·lustració d'Arthur de Pins
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
VOTA'L CADA DIA!!
7 comentaris:
Interesant estudi en el fons encara tenim molt d'animals.
Les dones ens vestim amb roba que realça punts forts i dissimula punts febles, ens arreglem el cabell i ens maquillem primer de tot per veure'ns millor nosaltres mateixes, i si a més així agradem a algú altre, doncs millor.
L'altre dia una amiga em contestava igual. Em retreia que li mirava l'escot i jo li dia que si portava tant d'escot (eixe dia anava exhuberant de guapa) era per a que la mirara, jo i qualsevol. I ella que no, que era per sentir-se ella millor. No m'ho vaig creure, pense que li va molestar que m'agradara tant (sols som amics i els dos tenim una altra parella) i pense que es va vore un poc violentada al despertar en un amic un dessig, ni que fora fugaç, no intencionadament... Trobe que les dones es maquillen (i es visten) per exhibir-se, per cridar l'atenció (en el bon sentit de la paraula, per no passar desapercebudes estaria més ben dit). El problema ve quan el mascle malinterpreta les senyals i actua d'una manera inadequada...
A mi sí m'agrada que em miren, m'agrada cridar l'atenció. Posar-me tacons alts, una mini, un bon escot i que me'l miren. Em fa gràcia quan intenten mirar dissimuladament i em senta mal si no me'l miren. Que me'l pose per alguna cosa!! Si vulgués passar desapercebuda em posaria més discreta...
Doncs últimament, per com està la moda, tinc la impressió que el món de la roba va un poc en contra de la selecció sexual. M'explique: la robra dels 60 anava destinada precisament a tancar la cintura, fer els pits més grossos i els malucs també més grossos. En canvi, des de fa alguns anys cap ací tinc la impressió que la roba mira de masculinitzar la figura femenina: les models primíssimes -sense greix que, de manera moderada, és el que ens diferencia dels hòmens, ja que nosaltres en tenim un 30% i ells al voltant del 15%, segons tinc entès. La roba no realça en cap cas els pits ni els malucs; al contrari, intenta dissimular-los. L'únic que últimament veig més són minifaldilles. Però a banda d'això... algú m'ho podria explicar?
Doncs això li vaig dir a la meua amiga, que la mirava perquè pensava que volia que la mirara. Que mirar no fa mal! És clar que em va vindre una pujada de calentura, però això tampoc és res dolent si te contens. Finalment em va confessar que sí que li agradava que la mirara "però amb gràcia", jo això ja no ho vaig entendre. (Pense que va en contra de l'espèrit d'aquesta pàgina: les dones , de vegades, si que sou complicades ;-) I la moda... no se, a mi la moda de masculinitzar les dones no m'agrada, les models primes, planes, sense corbes,... tampoc. Ja se passarà. Però tot és questió de gustos que no anem a criticar una moda per voler impossar-ne una altra.
David (que abans he oblidat signar)
clar que ens agrada ;-)
Publica un comentari a l'entrada