Cada paraula te el seu significat, però quan fem servir molt una paraula perd el seu significat inicial.Exemple: què és un friki? segons la Viquipèdia: Friqui és una persona obsessionada amb un tema o afició en concret, normalment extravagant, fins al punt de convertir-lo en una forma de vida. Normalment s'ha relacionat sobre tot amb la informàtica, les pel·lícules i sèries de ciència ficció, fantasia i manga, a més del món del còmic; però el terme pot estendre's a qualsevol afició desmesurada. En casos molt extrems, l'aficionat obsessiu compulsiu deixa de ser friqui i evoluciona a gosu. En canvi, a qualsevol cosa li diguem friki. Expliques un acudit dolent? que friki... Has anat a visitar el bioparc de València? que friki... tens un peluix del Sr. Tuixò? que friki...
I ara què? que la paraula friki ja no s'utilitza amb el seu significat real.
I a què ve tot açò del frikisme? doncs era per explicar que el mateix està passant amb el verb estimar. Estic subscrita al blog d'un espanyol al Japó, i fa uns mesos va fer un escrit on parlava de com es diu "t'estime" en japonès. Allà, rares vegades diuen aquesta paraula perquè ho entenen com "l'amor màxim", així mentre que no siga un vertader amor, fan servir paraules com: m'agrades, m'encantes, et desitge... però t'estime sols quan estimes de veritat.
Ja vaig dir a un altre escrit, que mai he tingut una parella formal, per tant mai no he dit la paraula. Però si me l'han dita, i quan ho han fet, s'ha trencat tot l'encant, perquè jo sabia que no era cert. Podien sentir atracció, desig, encant... però no era amor.
Un sms: "Nos vemos esta noche cariño, me muero de ganas por estar contigo. TQM". TQM?? com que TQM?? què vol dir això?? "Tienes Que Morir"?? "Toma! Qué Melones!"?? "Tengo Que Masturbarme"?? o el més temut... "Te Quiero Mucho"?? com que m'estima molt?? si ens coneixem de fa 2 dies i 4 polvos!! com es poden dir les coses així de lleugeres?? que pensa que necessite que em diga que m'estima per seguir follant-me'l?? doncs no, no em feia falta, més bé al contrari, perquè una de les coses que més valore és la sinceritat. O potser aquest era sincer i el seu valor de l'amor és molt diferent al meu?? Siga com siga... al 3er dia li vaig dir adéu.
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
19 comentaris:
Menys mal! Vas fer bé. Perquè TQM era: "Tranquilamente Quiero Matarte" (potser era a polvos o a petons...) Vés a saber!
La paraula friki no la faig servir gaire, i quan la faig servir és per referir-me a algú molt, però molt sonat per un tema. Sempre dic que sóc una mica trekkie però no pas un friki d'Star Trek, no em disfreso per anar a veure pel·lícules no tinc una foto del Dr. Spok a la tauleta.
El verb estimar sempre l'he utilitzat amb molta cura, des de l'adolescència, m'enrecordo que amb els amics vam acordar que el més prudent era dir "m'agrades", que això d'estimar eren apraules majors, també t'he de dir que va haver-hi alguna noia que va dir que llavors erem uns cremats i sols voliem guarrades, que sinó en diriem "t'estimo". Per cert va quedar prenyada la primera i bastant abans d'hora.
Resumint, que estic d'acord amb tu, que això de "t'estimo" sols s'ha de dir quan se sent de veritat.
P.D.: Fem una excepció, quan algú t'està inflant el cap i acabes per dir-li, "Jo també t'estimo". :)
és que hi ha gent que fa servir el verb estimar molt lleugerament, depèn molt del significat que tingui per el que ho diu...però amb una mitjana de 4 polvos en 2 dies...és normal que TQM! jajaja
La veritat es que per follar els tios som capaços de tot.
Penso però que li vas dir adéu, no perquè et mentís, sinó perquè no follava be.
ramonpimpom@yahoo.es
Ostres una lliço molt instrictuva avui ja se mes coses.
Hola Lucrecia,
He arrivat al teu blog de casualitat, saltant de blog en blog. Haig de fer una ullada molt més a fons, pero el que he vist i, sobretot, he llegit m´encantat.
M´agradat molt poder trovar una dona amb les idees clares i que, a sobre, les sap exposar. Que es capaç d´expresar els seus desitjos i les seves inquietuts.
I, per cert, amb el teu texte m´has fet enrecordar molt, moltisim amb algú que pensa com tú, respecte a la paraula prohibida i l´utilització que se´n fa d´aquesta paraula.
Petonets entremeliats.
el veí de dalt: jo crec que un poc psicòpata si que era...
skorbuto: totalment d'acord.
Clint: hi ha qui a "agradar" ja li diu "estimar", d'exagerats sempre hi haurà.
Ramon: jo no volia d'ell res més que això, no calia inventar-se res. Sí, ho feia molt bé, uns dels millors.
Striper: doncs ja et pots anar al llit hui :P
protos669: Gràcies. Sé que no estic sola, que hi ha molta gent que pensa així, sols que jo ho explique.
Simplement fantàstic anàlisi, ha estat un veritable plaer llegir que no sóc tant bitxo tant extrany i que certes paraules s'han de mesurar i fer servir com cal.
I ara vaig a fer de voayer i seguir llegint que el blog em sembla que m'enganxarà.
Estimada Lucrècia:
N'hi ha una xica que m'agrada molt que en més d'una ocasió m'ha dit "quieres decir que estás enamorado...". Crec que això és el que hauríem de fer tots els puristes del llenguatge.
Aquells que demanem als nostres interlocutors l'us i no l'abus del llenguatge tenim la responsabilitat moral d'ajudar als altres a no caure en el simplisme verbal.
Salutacions.
Estimada Lucrècia:
Amb l'objectiu de que a partir d'ara, els lectors del teu bloc (jo inclós) vagen en compte amb la expresió "et vull molt", crec que hauríem de fer un esforç en donar una definició clara d'aquesta frase.
Qué significa "et vull"? Quan es pot considerar correcte l'us de "et vull"? Quina es la diferència entre voler, estimar i desitgar? És l'enamorament un simtoma d'amor o és una mera questió d'atracció? L'amor és química? psicología? sociología? biología? Qué es l'amor y quin paper juga en les relacions humanes?
A mi no m'han ensenyat mai aquestes coses a la escola i dubte que aquestes preguntes tinguen una resposta unívoca e indiscutible, no obstant, estimada Lucrècia, com que tu tens ben posats els mobles al teu cap, m'agradaria conéixer la teua opinió. Sería magnífic que dedicares un post a parlar i aclarir totes aquestes coses.
Gràcies.
Salutacions.
A mi la paraula "t'estimo" em fa molta por... li tinc molt de respecte i considero que és una paraula major.
Confesso que l'he utilitzada malament per a què em deixe en pau i dormir, i no n'estic orgullosa.
De totes formes, quan he llegit el títol ha estat com una autoreflexió. Quina merda! A les coses pel seu nom: si és sexe, SEXE! si és amor... a fer la mà :S
Quanta por a dir t'estime. No hi ha cap GRAN AMOR ahi fora esperant-vos, així que gaudiu i estimeu als que us envolten, se'ls folleu o no.
que em tregues este tema ara em desconcerta un poc..jo estos ultims mesos tinc un problema semblant. ara tinc un "amic" al qual estime moltissim i ell a mi...i no tinc problema en dir-li-ho...peruqe ho faig..l'estime pero no estic enamorada d'ell ni ell de mi.
esta es una situació que em descoloca un poc perque fem coses que pasen la ratlla d'amics pero no som parella...així que no se molt be com encaxar-ho..pero es el que hi ha..i no em desagrada
pero entre nosaltrs el principal es aixo..diferenciar estimar de estar enamorats( encara que crec que jo si que ho confundixc de quan en quan)
bestes lucre
belita: Benvinguda! passa i posa't cómoda. Jo també he fet un tombet pel teu blog. Molt interessant.
José Vicente: amb els termes que són abstractes no hi ha mesura, cada persona te el seu concepte, per això vaig acabar l'escrit amb un "que pensa que necessite que em diga que m'estima per seguir follant-me'l?? doncs no, no em feia falta, més bé al contrari, perquè una de les coses que més valore és la sinceritat. O potser aquest era sincer i el seu valor de l'amor és molt diferent al meu??"
Segurament seria la segona opció. I no vull imposar a ningú el meu concepte d'amor.
Dona rebel·lada: si, a acada cosa pel seu nom, però no per això hem d'enviar l'amor a fer la mà... l'amor és guai :)
anònim: jo done molt d'amor a tot el món, me'l folle o no, diga m'agrades, m'encantes o et desitge. Per favor, a la propera deixa algun nom, no m'agrada adreçar-me a ningú com a "anònim",ho trobe molt impersonal i molt poc amorós.
laura: hi ha moltes maneres d'estimar. L'amor que sents per un familiar o un amic no és el mateix que sents per una parella, però jo en aquest escrit em referia a l'amor (o sexe) de parella (siga formal o follamic). Potser vulgues al teu amic com a això, sols un "amic" (encar que te'l folles) o potser te l'estimes de veritat però et fa poreta reconeixer-te-ho a tu mateixa...
Estimada Lucrècia:
Dius que no vols imposar a ningú el teu concepte d'amor, pero encara no ens has dit quin es el teu concepte d'amor.
M'agradaria que ens explicares que significa per a tú l'amor.
Salutacions.
Ja ho deia el gran Woody Allen. Ben fet: bon vent i barca nova.
Imagino que Michel Foucault, quan va escriure “Las palabras y las cosas” encara no s'havia inventat la paraula “friqui”. En tot cas, el significat d'algunes paraules poden evolucionar, algunes vegades cap un buit essencial; o la pèrdua de lo que les fonamenta, a l'inici.
Et recomano llegir: "DE COÑOS, POLLAS Y DICCIONARIOS". http://www.anaplanella.com/textos/diccionario/index.html
Per cert, molt maca la foto de la instal·lació.
salut!
No todo lo que hace relucir el Sol Naciente es oro... A mí me ha parecido que muchos males surgen exactamente de la afirmación que realizas: es decir, esa vieja obsesión, básicamente femenina, de escindir sexo y amor. Para mí, en el ser humano, son una sola cosa.Con una aclaración: en un acto sexual/amoroso puede haber desde un 0,00001% de afecto hasta un 150%, pero nunca la presencia de la afectividad es igual a 0. El ideal es tener en cada encuentro un 100 %. Vamos a tientas y a veces llegamos a recibir esa linda "cantidad". Pero no porque los porcentajes varíen hay que levantar una muralla (falsa) entre sexo y amor. Por más kimonos y Nagasakis que se esgriman. La orientalidad me resulta demasiado... bizarra (argentinamente entendida la palabra, que aquí no tiene el alcance de "bizarro bergantín") como para arrodillarme ante Hirohito en este tema. ¿Suscribes también la clásica costumbre del caminar la mujer detrás del hombre, por ejemplo? ¿Es sabiduría nipona eso ? Quizá. En todo caso, es extraño.
No todo lo que hace relucir el Sol Naciente es oro... A mí me ha parecido que muchos males surgen exactamente de la afirmación que realizas: es decir, esa vieja obsesión, básicamente femenina, de escindir sexo y amor. Para mí, en el ser humano, son una sola cosa.Con una aclaración: en un acto sexual/amoroso puede haber desde un 0,00001% de afecto hasta un 150%, pero nunca la presencia de la afectividad es igual a 0. El ideal es tener en cada encuentro un 100 %. Vamos a tientas y a veces llegamos a recibir esa linda "cantidad". Pero no porque los porcentajes varíen hay que levantar una muralla (falsa) entre sexo y amor. Por más kimonos y Nagasakis que se esgriman. La orientalidad me resulta demasiado... bizarra (argentinamente entendida la palabra, que aquí no tiene el alcance de "bizarro bergantín") como para arrodillarme ante Hirohito en este tema. ¿Suscribes también la clásica costumbre del caminar la mujer detrás del hombre, por ejemplo? ¿Es sabiduría nipona eso ? Quizá. En todo caso, es extraño.
Publica un comentari a l'entrada