A més també celebrem el dia dels enamorats. Sí, hui, res de celebrar el 14 de febrer!! eixe dia és per celebrar l'amor al consumisme, i jo, cada any, em faig un bon regal. Però el 9 d'Octubre, Sant Dionís, és el dia dels enamorats al País Valencià i ho celebrem amb la tradicional Mocaorá.
Aquesta mocaorá l'ha de regalar l'home a la seua parella, i consisteix en una safata que conté uns dolços de massapà cuit, la Piuleta i el Tronador, i dolços de massapà cru en forma de fruites i verdures, tot embolicat en un mocador per al coll.
Diu la llegenda romàntica que representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre de 1238 quan van entrar a València. No està clar si va ser amb la suspensió de les celebracions del 9 d'octubre arran del Decret de Nova Planta, o a partir de la prohibició de fabricar pirotècnia per part de Carles III, quan els pastissers van començar a donar forma de petards, piules i trons als massapans, naixent així la Piuleta i el Tronaor. També es diu que tenen una simbologia eròtica (jo em quede amb aquesta segona opció). A partir del segle XIX es va afegir el mocador envoltant els dolços, donant nom al conjunt. Així que si se t'havia passat per alt aquesta data... corre a comprar-li la mocaorá a la teua amada (o amant). No hem de perdre aquestes tradicions.
Feliç dia de Sant Dionís!!
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
12 comentaris:
Jo desconexia aixo que expliques que passis un bon dia de els enamorats.
jo també ho desconeixia completament!
Aqui a Catalunya, celebrem el dia dels enamorats el dia del meu aniversari (23 abril, el dia de sant jordi)
Jo tampoc celebro el 14 de febrer.
Estimada Lucrècia:
Sí que has sigut puntual a l'hora de publicar el post sobre el 9 d'octubre, eh?
Salutacions.
Bonica tradició!
Felicitats als amants i amats (i amades) però a mi aquesta celebració no m'agrada: el regal de l'home a la dona, dolços i mocador... No se ho trobe poc... igual. I a nosaltres no ens regalen res? És clar ens poden regalar la mateixa cosa, però la tradició és poc... igualitaria. No m'agrada. Som les persones qui hem d'anar adaptant-les als nous temps, fent el regal a la inversa o celebrant-ho d'alguna altra manera: un soparet íntim, un cap de setmana d'escapada, una nit loca,... o tot a la una que un bon regal agrada a tots i a totes. Però malgrat que no m'agrade és un bon dia, com un altre, per felicitar la teua parella. Vaig a buscar-la a vore qué me diu... ;-)
Felicitats a tots els que no diuen "Comunitat Valenciana" i als enamorats!
I gràcies per recordar que és Sant Dionís...vaig a dir-li alguna "xufeta" a una ex-ciberamant i ara futurible, a vore si em toca premi :D
Bon dia!
striper: gràcies!! per això ho expique, per si algú no ho sap. Solem tindre més coneixement al sud de la gent del nord, que no al contrari...
_Meia_: i no et van posar de nom Jordieta?? xDD Això si ho sabia, que ho celebraveu aquest dia.
josé vicente: potser no t'havies fixat però m'agrada molt cuidar les hores a les que publique els comentaris. Mai són a qualsevol hora.
esclata-sangs: ja ho crec!! per cert, enhorabona pel teu blog. M'agrada i m'acabe de subscriure.
monyofiné: el costum és la mocadorada. I la tradició (que no obligació) diu que és de l'home a la dona i així ho he explicat. Evidentment ella també pot fer-ho, així que no patisques, que també pot haver regalet per a tu :P
I si a més, vols regalar més coses... és cosa teua.
santi: Sort!! Ja diràs com quedes...
Sempre m'agradat aquesta tradicio. Sant Valentin es pals castellans. Els Valencians... un bon mocador i unes pastetes. Saluts!
Estimada Lucrècia:
No estic enamorat de tú perquè no estic segur de saber qui ets, però sí que t'estime una miqueta (com amiga, però no massa, eh?)
Salutacions.
tim: jo si celebre St Valentí, però no com a dia dels enamorats, sinó com a dia consumista.
josé vicente: com et fas el dur... va, admiteix-ho, que te mueres por mis huesitos xDDD
Ningú no m'ha dit res de la Lucre que apareix a la foto... com sóu...
L'únic que'm sap més greu es que esta tradició no es coneix casi ni tant sols al nord que esta molt proper :/
El desig més gran que tinc per a este dia no es poder regalar-li massapà a algú, es poder celebrar la nostra diada de una puta vegada en pau.
Eixe dia me'ls menjaré sense que s'he m'amargue l'anima.
Llastima que tanta dolçor no ens edulcore un poc l'existència.
eixa lucre te relleu?
A mi m'agrada :)
molt bon article com sempre.
Publica un comentari a l'entrada