Enguany ha tret un disc, que es diu com ell ( o més bé no té nom i no hi ha més remei que dir-li així) on pots trobar 10 temes: La nuesa, Daltabaix d'una sextina, Vertigen, Novella, Quarta paret, Música pàl·lida II (No he sabut mai), Hepàtica (i ventral), Cançó de l'alba, Set poemes d'aniversari (I i V) -Poema de Martí i Pol-, i Je dors.
Escolta'l al seu myspace i descarrega't el disc des d'ací.
El Josep Piera, poeta i narrador saforenc, va anar a un dels seus concerts a Gandia, i la crítica que fa diu així:
Quina sorpresa, sentir-lo cantant cançons pròpies i poemes d’altri, en una llengua natural, emotiva, abrupta i delicada alhora.I perquè et quedes amb ganes de més et deixe amb aquestos versos de la cançó "Vertigen":
Quina sorpresa. De temps que no sentia una veu valenciana cantant eficaçment la poesia (i dic sentir perquè, per a mi, si es parla de músiques i de recitacions, sentir és més que escoltar).
Vull xuclar l’eterna escuma
de la mel que et surt dels llavis,
els teus muscles delitosos,
la pluja de la innocència,
el teu si avenc de nèctar
que m’encén i m’assedega,
tota la pols del camí,
la sang de les flors de l’Àrtic.
de la mel que et surt dels llavis,
els teus muscles delitosos,
la pluja de la innocència,
el teu si avenc de nèctar
que m’encén i m’assedega,
tota la pols del camí,
la sang de les flors de l’Àrtic.
2 comentaris:
waaaa laaaa :) bons versos, ja ho crec!
Molt bons els versos i bo el que he sentit del disc. Em recorda una miqueta, una miqueta només, el Roger Mas, amb aires montllorians.
Publica un comentari a l'entrada