Renovant plantilla

Internet és una font inesgotable de sexe fàcil.

Despús ahir vaig contactar amb un tipet que físicament s'asemblava molt al meu ciber-amant i cumplia tots els requisits: més d'1.80, mans grans, horòscop compatible... i vam tindre una conversa agradable.
Hi va haver feeling, així que, abans d'acomiadar-nos, ens vam donar els telèfons i vam quedar ahir per fer-nos una cervesa. La conversa va estar una cosa així:

tipet: a tot això, quin és el teu nom??
Lucre: Lucre, i el teu??
tipet: Policarpio. Encantat. Muak, muak.
Lucre: ja et val... jo t'he dit el meu nom real... dis-me el teu.
tipet: jo també t'he dit el real, em dic així pel meu avi, va ser cosa de mon pare, mira...
Lucre: en serio??
tipet: sí, però no patisques, estic acostumat. Pots dir-me Poli. :)

Terra, traga'm.

El cas és que ahir vam quedar. Vaig arribar 3 minuts tard i al minut 2 ja estava telefonant-me. Oh, my got, te veu aguda!! Està bé, no passa res, Lucre, el tio està bo.
Arribe on haviem quedat i allà estava ell...

Vam anar a fer-nos una cervesa i va començar a parlar d'ell. No sé si és que estava nerviós o és que és així, però no va parar de parlar!! I quan jo intentava dir alguna cosa em tallava al segon 3. A més, el monòleg es centrava en que ell és super bo en tot el que fa, tothom li te enveja, tots volen ser com ell i totes volen estar amb ell, se li enamoren totes, mira... no ho pot evitar.

Durant uns minuts, mentre ell continuava amb el seu monòleg, jo el mirava amb atenció, com si l'escoltara, però estava valorant si eixir correns o quedar-me.
Te uns llavis carnosos i molt besables, un somrís perfecte, de cos m'agrada... però és TAN pedant i avorrit... Finalment la decissió va ser fer com que m'interessava i emportar-me'l al llit per comprobar si realment era tan bo i perfecte com deia. Així que, mentre continuava el monòleg, jo obria molt els ulls, deixava caure alguna explamació: oooh.. aaah... mmmm... interessant... i de tant en tant, quan escoltava, repetia la última paraula de la frase que havia dit ell, donant-li entonació de pregunta. Als homes pedants els encanta això.

tipet: Així que vaig aprendre l'art dels Bonsais.
Lucre: Bonsais?? (lleu inclinació del cap i alçament de celles, fent gest d'afirmació).
...