Hui, a L'informatiu han publicat una entrevista que m'han fet. A vore que et sembla ;-)
P: Un blog per a majors de 18 anys. Com és això? No penses que el que contes els vindria bé saber-ho als joves de 16 o 14 anys?
R: I tant! I als de 13 anys també, que la joventut de hui en dia comença molt prompte! Però per rotllos legals s’ha de posar això de “majors de 18”.
R: I tant! I als de 13 anys també, que la joventut de hui en dia comença molt prompte! Però per rotllos legals s’ha de posar això de “majors de 18”.
P: El cas és que Les dones no som (tan) complicades és un blog que parla de sexe obertament. Com recordes els primers temps del blog? Com fou la rebuda?
R: Recorde que estava emocionadíssima. Mirava les estadístiques i el nombre de visitants a tothora, a cada comentari nou ballava per l’habitació i anava comptant els subscriptors nous. Quina pujada en arribar al subscriptor 10! (riu). L’estil també era diferent. Han passat més de 2 anys i el blog ha anat canviat a poc a poc.
R: Recorde que estava emocionadíssima. Mirava les estadístiques i el nombre de visitants a tothora, a cada comentari nou ballava per l’habitació i anava comptant els subscriptors nous. Quina pujada en arribar al subscriptor 10! (riu). L’estil també era diferent. Han passat més de 2 anys i el blog ha anat canviat a poc a poc.
P: I hi havia llavors algun blog semblant?
R: En aquella època hi havia el blog de la Mireia, “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)”, que s’ho feia amb homes i dones i ho explicava tot amb pèls i senyals al blog. Als lectors els portava trastornats completament. Finalment es va fer públic que la Mireia era un personatge de ficció que escrivia una parella de la Franja i del qual després van traure un llibre amb el títol del blog. Així que quan jo vaig començar, vaig rebre uns quants mails que em preguntaven si aquest blog també s’escrivia entre diverses persones, si era un home, si ho feia per guanyar fama i escriure un llibre...
R: En aquella època hi havia el blog de la Mireia, “Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)”, que s’ho feia amb homes i dones i ho explicava tot amb pèls i senyals al blog. Als lectors els portava trastornats completament. Finalment es va fer públic que la Mireia era un personatge de ficció que escrivia una parella de la Franja i del qual després van traure un llibre amb el títol del blog. Així que quan jo vaig començar, vaig rebre uns quants mails que em preguntaven si aquest blog també s’escrivia entre diverses persones, si era un home, si ho feia per guanyar fama i escriure un llibre...
P: I com et va pegar per parlar de sexe?
R: De jove, ningú no em va parlar de sexe. He tingut una educació cristiana catòlica, en la qual el sexe era tabú, pecat, brut, lleig... i no se’n podia parlar i molt menys fer res. I si ho feies, molt d’amagat. En fer-me gran, vaig haver de descobrir jo sola moltes coses que haurien estat molt senzilles si algú me n’haguera parlat obertament. És clar que en la meua època no hi havia la facilitat d’ara per accedir a informació. Però ara estic jo per escriure totes aquestes històries, per si poden fer profit a algú.
R: De jove, ningú no em va parlar de sexe. He tingut una educació cristiana catòlica, en la qual el sexe era tabú, pecat, brut, lleig... i no se’n podia parlar i molt menys fer res. I si ho feies, molt d’amagat. En fer-me gran, vaig haver de descobrir jo sola moltes coses que haurien estat molt senzilles si algú me n’haguera parlat obertament. És clar que en la meua època no hi havia la facilitat d’ara per accedir a informació. Però ara estic jo per escriure totes aquestes històries, per si poden fer profit a algú.
[...]
Pots llegir l'entrevista completa ací.
4 comentaris:
Alaaa! Enhorabona, Lucrècia! És una gran tasca, la que fas tu al blog! Continua així!
Bona entrevista! Salutacions des de València!
Enhorabona, sí que ets famosa!!! felicitats! :)
D'aquí res, programa al Canal 9 (o era 69?)
puta quets una puta hahaha
Publica un comentari a l'entrada