La informació és poder. Sí, això està molt bé, però a ell no li ho digues. No queda massa bé que a la primera cita et diga "la meua germana també va estudiar a la UPV" i li contestes "quina germana?? Núria o Maria?? tu també vas fer un màster allí, no?? ah, no, calla, que el vas fer a la Universitat d'Alacant... cert". I el tio es queda allà amb cara de poker. I de sobte imagina la teua habitació plena de reculls de diari i fotos seues per totes les parets. Però fa un somriure nerviós i simula que està tot bé, no siga que de sobte t'agafe un ataquet i li claves una estaca al cor o li demanes matrimoni. Després fingirà haver oblidat algun compromís i se n'haurà d'anar de seguida... i mai més sabràs d'ell. I amb raó.Això no es pot fer... no dic que no l'investigues, fes-ho si vols, si està a Internet pot consultar-ho qualsevol, però no li ho digues!! Repetisc: No li ho digues!!
Quan passe el temps suficient, hi haurà confiança i ja sabrà que potser estàs un poc boja, però no eres cap psicòpata i li pots explicar, com a anècdota, que el vas buscar i vas trobar "cosetes", així com sense massa importància... però en cap cas abans de tindre una relació amb ell.
1 comentari:
alguna que altra n'hi ha.
Publica un comentari a l'entrada