Vaig nàixer al 1980, i vaig créixer a eixa època on no hi havia mòbils, els televisors no teníen comandament a distància, ni aparells d'aire condicionat... tampoc els homes no és depilaven, no es parlava de metrosexuals, ni übersexuals perquè tots eren retrosexuals.
Sembla que tot era més innocent que ara i a aquestes edats ja... ens posem tontets en recordar certes coses...
M'ha arribat aquest vídeo per mail i vull compartir-lo perquè m'ha semblat genial:
Sembla que tot era més innocent que ara i a aquestes edats ja... ens posem tontets en recordar certes coses...
M'ha arribat aquest vídeo per mail i vull compartir-lo perquè m'ha semblat genial:
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
14 comentaris:
Ei Lucrecia!! És un video molt bò!!
Aquí te'n passo un altre, segurament l'has vist, però em recorda moltes coses.. Jo també sóc del 80.. jeje
http://es.youtube.com/watch?v=au3QLxlIUYw
Estimada Lucrècia:
Avui en dia les coses han canviat considerablement. La gent compra sense eixir de casa, ja no fa falta comprar-se la Larousse per tenir informació a ta casa, els homes no han de fingir ésser durs, els homosexuals poden, fins i tot, casar-se, les dones poden quedar-se a casa o treballar fora, aixó de treballar fora de casa ja no es veu malament, han aparegut nous tipus de drogues, amb la arrivada masiva d'inmigrants s'han incrementat alguns problemes de tipus social.
Tot ha canviat molt rápidament i crec que segueix canviant.
Salutacions.
de retrosexuals al s 80 res de res d'aquests ni han a totes les epoques , era la etapa del sexe amic, un exponent l'orgia, habien influencies de las comunes hipies d'amor lliure.
Estimada Lucrècia:
Tengo razones para no volver a visitarte. Una de las razones es que te he dicho que no somos del todo desconocidos, te he propuesto quedar y me has dicho que no. Además no me has dado razones para no quedar. Este "no justificarse" puede interpretarse como una falta de aprecio. Falta de aprecio por la que estoy dolido. Otra razón es que hablas del sexo como quien habla de ir al cine y comer palomitas. Argumentas tus opiniones al más puro estilo presocrático, en un tejemaneje de ideas a veces contradictorias, que parecen no llegar a ninguna parte. Dices que en realidad todos deseamos sentirnos queridos y cuando alguien llama a tu puerta le das en los morros. Supongo que si me conocieras descubrirías también en mí cosas que te desagradan, porque todos tenemos defectos y quizás es por eso por lo que prefieres a los follamigos, porque de ellos no tienes que aguantar malos rollos como este, ¿verdad?. Bueno, pues eso Lucrècia, deseo que sigas practicando mucho sexo y que tengas una vida llena de éxitos orgásmicos.
Saludos.
mmmm... Fem veure que no hem llegit els comentaris anteriors, perquè m'han tallat el bon rotllo del vídeo...
Sí, el vídeo és boníssim! Sóc una entusiasta dels 80 i sempre he dit que m'hauria agradat viure els meus 15-25 anys en aquella dècada (sóc del 83, jo). Tinc records borrosos de quan ma cosina sortia de festa i es preparava i ma germana i jo ens la miràvem (ma cosina era més gran), la música que ens posava i tot plegat...
A més, la imatge estètica (roba i cabells) em sembla brutal! aix...
Uuuuueeeee!!!: Si l'havia vist, però està molt bé. mentre veig aquestos vídeos se'm posa una cara de tonta... xDD
striper: des del meu prisma de xiqueta d'aquella època no veia tot això... :$
josé vicente: Si vols visitar-me o no, és cosa teua. Jo escric perquè m'agrada i m'ho passe bé. Si t'agrada... entres, i si no t'agrada... doncs no entres, és així de fàcil.
Núr: l'estètica és una passada!! Hombreres, cabells cardats, pantalons que sembla que els hi falte un troç, xandalls de tàctel, camissoles enoormes... brutal
Genial el "vídrio", Lucrècia: els llibres d'història de d'ací vint anys tindran enllaços com aquests al YouTube. (Bé, no seran del tot "llibres", potser...)
Un dia, amb més calma, ja comentaré ací, o al meu propi blog, el to i temàtica sexual de la major part de les teues anotacions (que són magnífiques, per si feia temps que no ho deia). Tinc la sospita que els joves de hui fem amb normalitat el que els joves d'abans somiaven amb fer: l'alliberament sexual com a part d'un programa d'alliberament més general, del que era una peça indispensable.
El meu dubte (i és un dubte d'algú relativament "conservador" en aquest aspecte) té a veure amb si aquest mateix alliberament no corre el risc de tornar-se una arma contra nosaltres mateixos. És a dir, si una relativa separació del "sexe" respecte de la resta de lligams que ens uneixen a altres ("lligams repressius", en deien abans, a la família, l'entorn social, etc.) no té per efecte secundari un afebliment, una desvalorització d'eixos vincles que algú altre farà servir en la nostra contra.
Totes les societats han fet servir la repressió sexual com a ferramenta per al manteniment d'un cert ordre social; tinc por que la nostra siga la primera en fer servir la llibertat sexual per a mantindre'ns deliberadament "desordenats", mal·leables i dominats en altres aspectes distints de l'estrictament sexual. No hi ha en les meues paraules la menor intenció de "censura", sinó de "cautela" (emocional, social, etc.): i el més curiós és que m'ha semblat "detectar" alguna traça d'eixa mateixa cautela, de la necessitat de traçar límits "personals" (propis de cadascú, evidentment) en l'experiència del sexe, fins i tot en algunes de les teues descripcions i recomanacions ací al blog. (Jo mateix crec haver trobat aquesta classe d'equilibri casant-me el pròxim any amb una de les teues lectores més fervents - ui, no m'agrada l'adjectiu...)
Disculpa'm el rotllo, potser no és ací on deuria haver-lo escrit - dec haver-li interromput la calentura a més d'un dels teus lectors... Continua escrivint, Lucrècia - els beats del segle XXI continuem necessitant algú de qui poder escandalitzar-nos ;-)))
Emili: Estic d'acord amb tu. Els extrems mai són bons. Crec que encara tenim molts prejudicis amb moltes coses referides al sexe que són naturals.
El sexe te una importància gran a les nostres vides, però s'ha de tractar amb respecte. Com bé tu dius, cadascú ha de saber on està el seu "límit personal".
Per cert, enhorabona!! T'emportes una bona peça, eh ;)
Ve al cas que ens ocupa:
http://es.youtube.com/watch?v=E-pRvSkYRhM
No vos agradaba el cantant de Europe?
Gigatron... Los dioses han vuelto...
Un altre:
http://es.youtube.com/watch?v=n8EEtMXkSkw
Per cert... es el director de "Los Cronocrimenes"... Directors frikis...
Veus... Jo tambe se fer Ciencia Ficcio!
PD: Si que tinc les mans guapetes...
PPD: Com et paregues a la capçalera...Si t'agarre t'asgarre!
tim: Molt graciós el Gigatron, m'havien parlat d'aquest video, però encara no l'havia vist.
No em semble a la de la capçalera, jo no tinc eixa cara de mala llet... i espere que a tu et faça olor el pito a canella...
Doncs jo els millors records dels 80 els tinc de quan baixava a visitar els meus (i les meues) compis de La Safor: fèiem unes montonàs... alguna volta els veïns havien cridat la Guardia Civil i tot! ;)
Jo vaig nèixer a meitat dels 80 i encara que no conega moltes de les coses de primera mà sí que em sonen totes!!!
El video és boníssim!! Ara els hi parles de Parchís als nanos i et miren molt estrany (comprovat!). Què innocents erem i què ràpid que creixen ara... que fabes que són!!!
Jo estava en plena efervescència als 80! Ho he reconegut tot. Em quedo però, amb el cotxe fantástico i el equipo A, insuperables!
Molt bon video i bon escrit! Felicitats!
I el sexe... amb la mort d'en Franco ens vam al.liberar!!!!!!!
Hola!
he estat uns dies per fora...però avui ja m'he posat al dia en el teu bloc. Continua sent una canya!!! Ahhh i un 10 per l'entrada del follamic. Jo sóc partidari d'abolir la institució del matrimoni i fer que tothom pose en pràtica el follamiguisme.
Ànims i no canvies
Publica un comentari a l'entrada