M'encanta obrir el correu i trobar-me que tinc una nova mà. No una mà anònima... la teua mà. De vegades no són mans... sinó penis. I no per això me n'alegre menys ;)
Hui he rebut un poema, amb la seua lletra i amb só, recitat per l'Ovidi.
Gràcies!! :)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per mail. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris per mail. Mostrar tots els missatges
dijous, 13 de gener del 2011
diumenge, 4 de juliol del 2010
Comença el joc
De quan en quan al llegir el correu em trobe amb algun mail amb propostes indecentes. Normalment em fa gràcia llegir-les, però no solc respondre o si ho faig és per dir "gràcies, però no". Solen ser bastant directes i simples. Aquesta vegada el mail-proposta ha estat diferent:
Molt currat, no?? M'ha semblat molt divertit, així que he buscat al tal Juganer al google i m'agrada el que he trobat. M'apunte al joc. Continuaré informant...
Banda sonora del post: Quiero ser tu chico diez, de Nancys Rubias.
Hola Lucrècia,
He llegit, amb retard, el teu post del regal de reis. I com que fa dies em rondava fer-te una proposta- joc, ho lligaré tot a veure que et sembla.
Tinc ganes de conèixer't, però suposo que tu NO quedaràs, per defecte, amb un lector del teu blog :-P Així que et proposo un joc, podríem dir-li, el joc de les mitges dotzenes...
Cada 6 dies, durant 6 tongades, m'hauries d'enviar 6 preguntes per correu-e que jo respondré.
A les 3 primeres preguntes de la llista només respondré Si / No, i les 3 darreres son de resposta "lliure".
La primera pregunta (al final en tindràs 6, de primeres preguntes), son preguntes sine qua non. Si qualsevol d'elles no és del teu grat, perdo el joc. El resultat, òbviament, només el sabràs tu, que ets jutge i part. Per exemple "tens unes mans boniques?", etc.
La segona i tercera, que també respondré amb si/no, no son "eliminants", però si que puntuen. Podríem dir que donen 12 punts. Tu tornes a ser jutge i part, amb el que la puntuació la posaràs tu i, de fet, no cal que em donis el resultat pregunta per pregunta, només el resultat final :-P
I les altres 3 preguntes, de resposta oberta (al final en tindràs 18), son per fer-te una idea de qui està darrera del teclat.
Llavors,
Si passo el cribratge de les 6 primeres preguntes (la primera de cada tongada de missatges) i la meva puntuació està per sobre de 10/12 (en les 12 segones i terceres preguntes), hauré (haurem?) guanyat el "premi gros". Ens coneixerem en un dels 3 escenaris que jo et proposaré (podríem dir-ne fantasies, i t'avanço que tindran connotacions sexuals :-) ). Tu triaràs quin. També pots no triar-ne cap i fer-me'ls reformular si no te n'agrada cap (suposo això que no passarà :-P )
Si passo el cribratge de les 6 primeres preguntes i la meva puntuació està entre el 8 i el 10, simplement quedarem per sopar, anar a prendre algo, etc. L'after, com en qualsevol cita, dependria llavors del feeling i les ganes :-)
Començo per respondre, voluntàriament, a un test previ, relacionat amb el regal de reis que demanaves, un amant nou. La meva resposta a la descripció prototípica que tu demanaves és aquesta:
"El vull alt (més d'1.80): SI
mans grans: SI, I BONIQUES, DIUEN...
esquena ampla: SI
amb un sistema immunològic molt diferent al meu, NE SAIS PAS, PERÒ NO SOC DE POSAR-ME MALALT
simpàtic: SI
graciós: SI
molt inteligent: SI
segur de sí mateix: SI
amb les idees clares: "SUPOSO" QUE SI (I IRONITZO AMB LES COMETES)
amb un penis normal (ni massa gran, ni micropenis): NORMAL? EL MEU ÉS DE LLARGÀRIA NORMAL, PERÒ PEL QUE SEMBLA ÉS DE GRUIX "EXTRA"
que sàpiga fer-me gaudir, VOREM... HO ESPERO ;-)
que se li done bé la cuina: M'AGRADA CUINAR, PERÒ LO MEU ÉS VIA APRENENTATGE, NO PAS PER INTUÏCIÓ (CONEC A GENT A LA QUE NO LI CALEN RECEPTES, TENEN LA CUINA A LES VENES... NO ÉS EL MEU CAS ;-) )
sense parella: SI
que visca a menys de 100km de mi, SUPOSO QUE NO (TU VIUS A VALÈNCIA, OI?), VISC AL VALLÈS.
i que li agrade el formatge", M'AGRADA TOT, EL FORMATGE TAMBÉ.
Apa, a vore que te pareix,
Juganer
Molt currat, no?? M'ha semblat molt divertit, així que he buscat al tal Juganer al google i m'agrada el que he trobat. M'apunte al joc. Continuaré informant...
Banda sonora del post: Quiero ser tu chico diez, de Nancys Rubias.
dilluns, 30 de març del 2009
4a Intercomarcal Cabotista!!
M'ha arribat per mail, una comunicació oficial cabotista urgent que he de compartir:

Reserva la teua entrada no siga que et quedes sense...
Ens veiem aquest dissabte a l'Olleria, que la nit promet!!
Sí,després d'un any sabàtic i de celebrar la 3a Intercomarcal Cabotista en l'exili cubà, enguany (bicentenari del naixement de Bernat i Baldoví) torna a aparéixer La Cabota, la revista satírica més seriosa que ha donat esta terra: publicada per primera volta en paper la primavera del 2005, a l'any seguent celebrà el seu primer aniversari a Gandia amb la 1a Intercomarcal Cabotista, un festival amb els millors -i més graciosos- artistes valencians i, en 2007, després de huit números La Cabota es deixà d'imprimir després de la 2a Intercomarcal Cabotista, pendent de la refundació del cabotisme i de l'ampliació efectiva de la seua àrea efectiva d'implantació, de l'Horta de Gandia a la resta del pastís valencià -Valldigna inclosa-.Ara, La Cabota es refundarà com a portal digital baix la supervisió de l'exiliat Mr. Cabota i amb l'equip habitual d'Ausiàs de Borja i Martorell, Lucrècia de Borja i Bairén, Xiquet Alemany i altri, amb una nova edició del congrés de tot el cabotisme, l'antic i el modern: este dissabte, 4 d'abril del 2009 a les 11 de la nit al Cine Goya de l'Olleria (la Vall d'Albaida ), podreu escoltar les ponències de Carles Pastor (artista local emigrat a la Safor profunda), el Tio Fredo (una jove promesa emergent de la cançó d'autor), Marian Díez (monologuista monovera amb més de mil cares), Senior i el Cor Brutal (estil americana però per riberenques), Pepet i Marieta (riberencs dellà el Sénia) i el retorn de l'exiliat per excel·lència, Lluís el Sifoner, l'assot -i la ferradura- de la gauche divine, l'enfant terrible de la Nostra Cançó. L'entrada, com sempre, a 5 euros per cap; ja podeu reservar-ne fins a tres-centes per correu a la cabota punt org.
Pensat i fet,La Cabota
http://lacabota.org/P.S: també teniu permís per a reenviar i difondre la bona nova, clar... però no vos encanteu!
Reserva la teua entrada no siga que et quedes sense...
Ens veiem aquest dissabte a l'Olleria, que la nit promet!!
dimarts, 5 d’agost del 2008
80's
Vaig nàixer al 1980, i vaig créixer a eixa època on no hi havia mòbils, els televisors no teníen comandament a distància, ni aparells d'aire condicionat... tampoc els homes no és depilaven, no es parlava de metrosexuals, ni übersexuals perquè tots eren retrosexuals.
Sembla que tot era més innocent que ara i a aquestes edats ja... ens posem tontets en recordar certes coses...
M'ha arribat aquest vídeo per mail i vull compartir-lo perquè m'ha semblat genial:
Sembla que tot era més innocent que ara i a aquestes edats ja... ens posem tontets en recordar certes coses...
M'ha arribat aquest vídeo per mail i vull compartir-lo perquè m'ha semblat genial:
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
dissabte, 21 de juny del 2008
Coses de l'edat...
M'han enviat aquest text per mail i m'ha fet gràcia.
ESTIMAT DIARI
Quan vaig complir 14 anys esperava algun dia tindre un nuvi.
Als 16 en vaig tindre un , però no hi havia passió. Llavors vaig decidir que necessitava un xic apassionat, amb ganes de viure.
A la facultat vaig eixir amb un xaval apassionat, però massa emocional. Tot era terrible, era el rei dels drames, plorava tot el temps i amenaçava amb suïcidar-se. Llavors vaig decidir que necessitava un home estable.
Quan vaig tindre 25 anys vaig trobar un home estable, però avorrit. Era totalment predictible i mai li excitava res. La vida és va fer tan plomissa que vaig decidir que necessitava un xic més emocionant.
Als 28 vaig trobar un nuvi excitant, però no vaig poder seguir el seu ritme. Anava d'un costat a un altre sense parar-se a res. Feia mil coses, sempre, i coquetejava amb qualsevol que se li creuara. Em va fer tan miserable com feliç. D'entrada va ser divertit i energètic, però sense futur. Aleshores vaig decidir cercar un home amb ambició.
Quan vaig arribar als 34, vaig trobar un xic intel·ligent, ambiciós i amb els peus a terra. Vaig decidir casar-me. Era tan ambiciós que em va demanar el divorci i es va quedar amb tot el que jo tenia.
Ara, als 35, m'agraden els tios amb la polla gran. I punt.
Com veus, no som tan diferents les dones dels homes... ;)
SI T'AGRADA EL BLOG,
ESTIMAT DIARI Quan vaig complir 14 anys esperava algun dia tindre un nuvi.
Als 16 en vaig tindre un , però no hi havia passió. Llavors vaig decidir que necessitava un xic apassionat, amb ganes de viure.
A la facultat vaig eixir amb un xaval apassionat, però massa emocional. Tot era terrible, era el rei dels drames, plorava tot el temps i amenaçava amb suïcidar-se. Llavors vaig decidir que necessitava un home estable.
Quan vaig tindre 25 anys vaig trobar un home estable, però avorrit. Era totalment predictible i mai li excitava res. La vida és va fer tan plomissa que vaig decidir que necessitava un xic més emocionant.
Als 28 vaig trobar un nuvi excitant, però no vaig poder seguir el seu ritme. Anava d'un costat a un altre sense parar-se a res. Feia mil coses, sempre, i coquetejava amb qualsevol que se li creuara. Em va fer tan miserable com feliç. D'entrada va ser divertit i energètic, però sense futur. Aleshores vaig decidir cercar un home amb ambició.
Quan vaig arribar als 34, vaig trobar un xic
Ara, als 35, m'agraden els tios amb la polla gran. I punt.
Com veus, no som tan diferents les dones dels homes... ;)
VOTA'L CADA DIA!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
