La 4a Intercomarcal Cabotista, que va tindre lloc dissabte a l'Olleria, va començar amb la lectura d'un telegrama i una carta que ens va enviar Mr. Cabota (des de Cuba, on es troba exiliat) on s'explica perquè vam deixar de fer la revista en paper i el perquè tornem, encara que a ell no li semble bé... el cas és que sí, que La Cabota torna en format digital, i ens pots llegir al Pica'm, dins de la secció d'humor.
A l'ombra del teló de l'escenari ens trobàvem el meu cosí Ausiàs de Borja i jo, xarrant entre nosaltres comentant com es desenvolupava la nit, però sembla que ens vam deixar el micro obert (el meu cosí estava més encès que el micro) i ens va escoltar tot el teatre!!
Ah, se m'oblidava!! Com que els cabotistes sempre estem a l'última en tecnologia punta, la Intercomarcal la retransmetíem en directe per Internet (fins que es va acabar la bateria del mòbil) i pots vore els vídeos!! Les proves durant l'assaig, l'inici del xou amb la lectura del telegrama i la carta del Míster per part de la regidora. El só no és massa bo, has de tindre en compte que som punters en tecnologia... però era una primera prova...
(Nota: si t'alcolitzes no mires els vídeos. Et pots marejar.)
Bé, després del parlament de la regidora de cultura i fetes les explicacions del nostre retorn, va començar el xou amb la Marian Diez amb un dels seus monòlegs, que també pots vore. La següent actuació va ser la del tuno Carles Pastor que no ens va cantar clavelitos, no és un tuno d'aquestos... es diu tuno perquè és de Montaverner... la Vall d'Albaida... i ja saps que les valls i jo no tenim feeling, però aquest festeja a La Safor, així que per ahí es salva...
El meu cosí, tant verd com és, volia tocar-me el guitarró el molt incestuós, però finalment me'l va tocar el tio Fredo, que és més gran que les persones, i ens va delectar amb el rock de la paella i el blues de l'all i pebre, el soy putero junt amb Toni de l'Hostal i altres cançonetes.
El següent artista convidat va ser Pepet i Marieta (la Marieta la portava amagada), que va començar explicant-nos a ritme de guitarra la historieta de Peret i Marieta (d'on va agafar el nom), també la cançó Amor (l'amor es troba, no es busca) i el gran himne Sempre hi ha un pedaç pa un descosit!!
Després del d'Ulldecona, li va seguir el Sifoner, un gran personatge que de jove era clavat al Fernando Tejero, amb les seues cançons de la cultura popular. I, per acabar, el colofó final amb els grans Sènior i el cor brutal que van estar fantàstics, com sempre, i on a l'última cançó (de la que curiosament no hi ha vídeo) vam eixir els organitzadors i els artistes participants a l'escenari a cantar El signe dels temps. Així que si vas estar a l'acte... em vas vore en directe, si no... haver anat!!
1 comentari:
Me gusta muxooooo!!! Una menció especial al xic de corea i al cabota que van ser els triunfaors de la nit.
Publica un comentari a l'entrada