el que telefona: hola, Lucre??
Lucre: sí, qui eres??
el que telefona: sóc "el que telefona"(ací òbviament va el seu nom), de València... no t'enrecordes de mi??
Lucre: eres Paco, el de la festa d'anit... que cabró...
el que telefona: no, no. Paco no, el-que-te-le-fo-na. Ens vam conèixer fa temps per Internet. Sóc el bussejador, no t'enrecordes de mi??
Ah, osti, el bussejador... clar que m'enrecorde. Ens vam conèixer per Internet fa 2 anys aproximadament. Un sagitari que no havia jugat mai al Risk. Em va passar un parell de fotos a les que estava prou bo, així que vaig obviar el fet que no arribara a l'alçada òptima de les meues valoracions. Vam intercanviar els telèfons i al parlar amb ell em va baixar la libido a -2. Quina veueta de loca estrenyida...Després, a les següents fotos que em va enviar, vaig observar que tenia el cap massa gran en proporció a la resta del cos i que estava massa prim per al meu gust.
Va començar a insistir molt en quedar. Em tocava cada dia o m'enviava missatges, de manera quasi obsessiva i jo no volia quedar amb ell!! Vaig començar a evitar-lo, no li agafava el telèfon, el tenia uns quans dies com a "no admés" al messenger... fins que ho va notar (molt espavilat ell...) i em va muntar un numeret al messenger: que si jo no l'apreciava... que si no el valorava suficient... que anava a esborrar-me de la seua llista de contactes perquè no em mereixia ser-hi... bla, bla, bla... I ja no vaig tornar a saber res més d'ell fins diumenge.
Lucre: doncs no, bussejador, ho sent molt, però no sé qui eres... (però què falsa!!)
el que telefona: he estat un temps a Barcelona i acabe de tornar a València. M'he trobat per ací el teu telèfon i volia saber com t'anava i què tal estàs.
Lucre: doncs molt bé, gràcies, però no et recorde... i ara vaig a seguir dormint, que m'has despertat...
Ens acomiadem. I als 2 minuts rep un missatge seu: "anàvem a ser follamics, però en fi... salutacions".
Il·lustració: Jacobo Muniz
9 comentaris:
Una pregunta, el concepte "follamics", correspon a aquells que tenen sexe sent amics (cosa del tot irreal) o a aquelles que es follen els amics (bé sigui conjuntament, simultàniament, aleatòriament o com nassos sigue)??
Potser havies d'haver incrementat el nivell de rebuig. Per exemple (només un exemple, clar): un missatge al mòbil dient-li que no complia el perfil de persona que tu permets que et proporcioni plaer...(o potser no seria prou clar?)
Un petó.
Ja,ja,ja!!!!
Que boooooo!
A mi em va passar un a cosa similar, en un valencià també, anava de sobrat i també li costar entendre que no volia res amb ell.
Però quin morro!
És la calor? La crisi? O què passa que la gent va cremada!
Tinc una amiga que m'explica els tios que se li apropen/enganxen anant pel metro. Alguns la segueixen! I d'acord que és guapa la noia però...és que l'intimiden fregant “el acoso sexual”! I això pel carrer!
Lo dit, que hi ha molt cremat. És la calor? La crisi?...
Petons per a tu Lucre.
Te que haver de tot. Ara lo de la veuta deu ser per la pressió d'estar bussejant tots els dies.
Seria millor que jugase a jocs com el Risk i deixe de jugar a L'operando.
Prò quina barra, no?? Em rebenten els homes que estan convençuts que perquè tinguis una vida sexual activa, lliure i desinhibida te n'hagis d'anar al llit amb qualsevol! Tu ho has dit ben clar, no era el teu tipus, i crec que el missatge que et recomana l'exorcista hauria estat del tot correcte, després que ell es mostrés com un pesat! Mare meva... quin morro, redéu!
Veus que pasaa per donar telèfons a paios amb el cap gros!
Jo de gran vull ser com tu!!!!!! jajajajajaaa (i amb permís, Vei de Dalt, genial el teu comentari!!!)
Salutacions a tothom :)
Cap gros, cabut!
Publica un comentari a l'entrada