dijous, 2 de juliol del 2009

Pagafantes

Està de moda el terme "Pagafantes" que és el mateix que fins ara coneixíem com a "home-tampó", aquell amb qui pots anar a la piscina, muntar a cavall, ballar... l'unic que no pots fer amb ell és tindre sexe. Recordes el monòleg de "Te quiero... pero solo como amigo"?? (del que, per cert, han fet un curt) doncs el protagonista d'aquest monòleg és un pagafantes total. Ell vol estar amb ella, però ella el veu com a un amic, o pitjor encara, com a un germà...

Tots hem sigut Pagafantes en algun moment de la nostra vida. Homes i dones, ens hem estavellat contra un mur de comprensió i amistat quan nosaltres volíem més...
Fins on som capaços d'humiliar-nos per vore si cau alguna cosa?? És un tema dramàtic si ho vius tu mateix, però vist des de fora té molta gràcia...

Amb aquest argument s'estrena ara al cinema Pagafantas, que com diu el director de la pel·lícula, Borja Cobeaga, "el que fa més por en el món és que una tia t'estime soles com a amic; més que un psicòpata amb una destral".

Però no patiu, pagafantes del món, que hi ha una Associació d'ajuda al pagafantes, on poder compartir les vostres penes, on vos donen consells, i podeu fer teràpia de grup:

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Estimada Lucre:

Precísament ahir estava veient aquest video i vaig pensar en enviar-te-lo

Salutacions.

rosseta ha dit...

Molt bo el vídeo, m'agrada la cançó, molt ben pensada jeje.

òscar ha dit...

suposo que l'empressa de begudes carbòniques estarà d'allò més contenta per la campanya que li està fent la peli. ara ... si el paio és tan ranci que sols convida a fants s mereix quedar "in eternum" com amic (i gràcies!).

El Company de Venus ha dit...

Ara bé, podríem distingir entre el pagafantes de llimona, o el pagafantes de taronja? I encara més, el pagafantes de llimona zero, o el pagafantes de taronja zero?

Anònim ha dit...

Company, ja estem embolicats en menudències... prrjfjjffff!!!

Anònim ha dit...

Hi ha una 3a via: admetre que només vol que sigues amic. Si t'estimes la persona, faràs que tu tampoc no vulguis més que ser amic. És una via complicada però posible.

Una altra "batalla" serà esvrinar quin grau d'implicació en aquesta amistat vol cadascú.

En això cadascú té el seu enfocament particular: hi ha qui tanca la qüestió al menor símptoma de rebuig i diu "a otra cosa mariposa", hi ha qui insisteix i insisteix a veure "si cau" i hi ha qui opta per la 3a via, la qual, també és cert, requereix de la col·laboració de totes dues persones, sobre tot als primers moments.

podi-.

Sant Jordi ha dit...

company podi, la 3a via, és molt difícil.. i mès difícil encara si l'intentes fer sense tindre de dir-li res a la persona en questió,per exemple perquè pots tenir problemes amb tercers... aixó sí, si ho aconsegueixes pots estar molt orgullós, jo estic passant per una fase com aquesta amb la meva millor amiga de la que fa molt que n'estic enamorat (i fins fa poc tenia parella) i ara no en té, però amb ella mai tindré una oportunitat, i la veritat, tampoc la vull, és la meva millor amiga i no vull perdre-ho, doncs la conec massa, i no aniria bé la cosa ni de conya, és un tema complicat sí, però algun dia m'en sortiré. salut.