Renovant plantilla (II)

El xiquet estava nerviós. Es notava que no sabia massa bé que fer. I a mi eixes coses em fan gràcia. No una gràcia en sentit de qualitat que jo valore positivament en un home, però sí gràcia de graciós, com quan veus un monet i et fa gràcia... doncs això. Em dona sensació de poder, de que controle la situació i ell no. I això m'agrada.

Poc a poc se li van anar passant els nervis i va anar convertint-se en persona normal. Va deixar de parlar d'ell... i fins i tot és simpàtic i bon tio :)

Després... unes coses porten a altres... i vam acabar al meu llit i... oh, sorpresa!!, quin penis més bonic!! Perfectament podria desbancar a l'home del penis perfecte. Potser fins i tot és un penis massa gran per al meu gust. Gran tant de llargària com de grossor. Però hi ha una altra cosa que em va sorprendre més que el seu penis i és la seua capacitat de recuperació entre coit i coit.

Que dius tú que tardes en recuperar-te?? 20 minuts?? 2 hores?? tota la nit?? El meu Policarpio només tarda 3,5minuts!! Que tu diràs... serà un xavalet... normal. Doncs no, que el tipet ja té els seus 35!!
Y eso no es todo amigos, aún hay más. Crec que el Policarpio és nimfomano.
Que no existeix aquesta paraula, dius?? doncs a mi m'agrada. Sona bé. NimfomanO. Que per què ho crec?? perquè MAI en té prou!! Em va dir que ell podia fotre 7 o 8 claus en una nit fàcilment. Vaja flipat el pedant aquest dels bonsais..., vaig pensar jo. Però després del 6è coit, cadascun d'ells amb els seus respectius preliminars, i la seua trempera posterior demanat guerra de nou... ho vaig tindre clar. És nimfomanO.

M'encanta aquest nou fitxatge. Viu a prop de ma casa i sempre té ganes de sexe. És millor que el tele-pizza. Siga quan siga que m'abellisca, li pegue un toc i en menys de mitja hora el tinc calent a la porta...

Renovant plantilla

Internet és una font inesgotable de sexe fàcil.

Despús ahir vaig contactar amb un tipet que físicament s'asemblava molt al meu ciber-amant i cumplia tots els requisits: més d'1.80, mans grans, horòscop compatible... i vam tindre una conversa agradable.
Hi va haver feeling, així que, abans d'acomiadar-nos, ens vam donar els telèfons i vam quedar ahir per fer-nos una cervesa. La conversa va estar una cosa així:

tipet: a tot això, quin és el teu nom??
Lucre: Lucre, i el teu??
tipet: Policarpio. Encantat. Muak, muak.
Lucre: ja et val... jo t'he dit el meu nom real... dis-me el teu.
tipet: jo també t'he dit el real, em dic així pel meu avi, va ser cosa de mon pare, mira...
Lucre: en serio??
tipet: sí, però no patisques, estic acostumat. Pots dir-me Poli. :)

Terra, traga'm.

El cas és que ahir vam quedar. Vaig arribar 3 minuts tard i al minut 2 ja estava telefonant-me. Oh, my got, te veu aguda!! Està bé, no passa res, Lucre, el tio està bo.
Arribe on haviem quedat i allà estava ell...

Vam anar a fer-nos una cervesa i va començar a parlar d'ell. No sé si és que estava nerviós o és que és així, però no va parar de parlar!! I quan jo intentava dir alguna cosa em tallava al segon 3. A més, el monòleg es centrava en que ell és super bo en tot el que fa, tothom li te enveja, tots volen ser com ell i totes volen estar amb ell, se li enamoren totes, mira... no ho pot evitar.

Durant uns minuts, mentre ell continuava amb el seu monòleg, jo el mirava amb atenció, com si l'escoltara, però estava valorant si eixir correns o quedar-me.
Te uns llavis carnosos i molt besables, un somrís perfecte, de cos m'agrada... però és TAN pedant i avorrit... Finalment la decissió va ser fer com que m'interessava i emportar-me'l al llit per comprobar si realment era tan bo i perfecte com deia. Així que, mentre continuava el monòleg, jo obria molt els ulls, deixava caure alguna explamació: oooh.. aaah... mmmm... interessant... i de tant en tant, quan escoltava, repetia la última paraula de la frase que havia dit ell, donant-li entonació de pregunta. Als homes pedants els encanta això.

tipet: Així que vaig aprendre l'art dels Bonsais.
Lucre: Bonsais?? (lleu inclinació del cap i alçament de celles, fent gest d'afirmació).
...

Ennuvolada per les hormones

Estimada Lucre,
ja que les hormones m'ennuvolen la ment a veure si em pots aclarir tu un poc les idees.
L'homenot que em posa i que estava decidida a matar a polvos o deixar-me matar per ell de la mateixa manera, resulta que te parella. Li he dit que aleshores passe i m'ha dit que el que jo vulga, encara que ell això no ho veu un problema i que ell seguirà follant igual. Com em posa eixe home!!! Què faig??

Ennuvolada per les hormones

Estimada ennuvolada hormonal,

Això és decisió teua exclusivament. Si el tipet aquest et posa molt, però tens clar que és només sexe i que no t'agrada per a res més... doncs xica, el que té parella és ell no tu. Però si tens només un mínim dubte de que pot arribar-te a agradar... no ho faces perquè si et penges d'ell patiràs.

Ja m'explicaràs com quedes...
Sort!!

Comença el joc

De quan en quan al llegir el correu em trobe amb algun mail amb propostes indecentes. Normalment em fa gràcia llegir-les, però no solc respondre o si ho faig és per dir "gràcies, però no". Solen ser bastant directes i simples. Aquesta vegada el mail-proposta ha estat diferent:

Hola Lucrècia,

He llegit, amb retard, el teu post del regal de reis. I com que fa dies em rondava fer-te una proposta- joc, ho lligaré tot a veure que et sembla.

Tinc ganes de conèixer't, però suposo que tu NO quedaràs, per defecte, amb un lector del teu blog :-P Així que et proposo un joc, podríem dir-li, el joc de les mitges dotzenes...

Cada 6 dies, durant 6 tongades, m'hauries d'enviar 6 preguntes per correu-e que jo respondré.

A les 3 primeres preguntes de la llista només respondré Si / No, i les 3 darreres son de resposta "lliure".

La primera pregunta (al final en tindràs 6, de primeres preguntes), son preguntes sine qua non. Si qualsevol d'elles no és del teu grat, perdo el joc. El resultat, òbviament, només el sabràs tu, que ets jutge i part. Per exemple "tens unes mans boniques?", etc.

La segona i tercera, que també respondré amb si/no, no son "eliminants", però si que puntuen. Podríem dir que donen 12 punts. Tu tornes a ser jutge i part, amb el que la puntuació la posaràs tu i, de fet, no cal que em donis el resultat pregunta per pregunta, només el resultat final :-P

I les altres 3 preguntes, de resposta oberta (al final en tindràs 18), son per fer-te una idea de qui està darrera del teclat.

Llavors,

Si passo el cribratge de les 6 primeres preguntes (la primera de cada tongada de missatges) i la meva puntuació està per sobre de 10/12 (en les 12 segones i terceres preguntes), hauré (haurem?) guanyat el "premi gros". Ens coneixerem en un dels 3 escenaris que jo et proposaré (podríem dir-ne fantasies, i t'avanço que tindran connotacions sexuals :-) ). Tu triaràs quin. També pots no triar-ne cap i fer-me'ls reformular si no te n'agrada cap (suposo això que no passarà :-P )

Si passo el cribratge de les 6 primeres preguntes i la meva puntuació està entre el 8 i el 10, simplement quedarem per sopar, anar a prendre algo, etc. L'after, com en qualsevol cita, dependria llavors del feeling i les ganes :-)

Començo per respondre, voluntàriament, a un test previ, relacionat amb el regal de reis que demanaves, un amant nou. La meva resposta a la descripció prototípica que tu demanaves és aquesta:

"El vull alt (més d'1.80): SI
mans grans: SI, I BONIQUES, DIUEN...
esquena ampla: SI
amb un sistema immunològic molt diferent al meu, NE SAIS PAS, PERÒ NO SOC DE POSAR-ME MALALT
simpàtic: SI
graciós: SI
molt inteligent: SI
segur de sí mateix: SI
amb les idees clares: "SUPOSO" QUE SI (I IRONITZO AMB LES COMETES)
amb un penis normal (ni massa gran, ni micropenis): NORMAL? EL MEU ÉS DE LLARGÀRIA NORMAL, PERÒ PEL QUE SEMBLA ÉS DE GRUIX "EXTRA"
que sàpiga fer-me gaudir, VOREM... HO ESPERO ;-)
que se li done bé la cuina: M'AGRADA CUINAR, PERÒ LO MEU ÉS VIA APRENENTATGE, NO PAS PER INTUÏCIÓ (CONEC A GENT A LA QUE NO LI CALEN RECEPTES, TENEN LA CUINA A LES VENES... NO ÉS EL MEU CAS ;-) )
sense parella: SI
que visca a menys de 100km de mi, SUPOSO QUE NO (TU VIUS A VALÈNCIA, OI?), VISC AL VALLÈS.
i que li agrade el formatge", M'AGRADA TOT, EL FORMATGE TAMBÉ.

Apa, a vore que te pareix,

Juganer

Molt currat, no?? M'ha semblat molt divertit, així que he buscat al tal Juganer al google i m'agrada el que he trobat. M'apunte al joc. Continuaré informant...

Banda sonora del post: Quiero ser tu chico diez, de Nancys Rubias.