dimecres, 1 d’abril del 2020

Aplaudiments

Dia 18 dC (de Confinament)


Vam començar a eixir als balcons a aplaudir al personal sanitari, tots els dies a les 20h. Els punxadiscos frustrats aprofiten el moment d'espectació veïnal per obligar-nos a escoltar les seues sessions. Sembla que els del carrer Benissuai estan encantats amb la moguda i s'han creat un grup de feisbuc i tot per estar en contacte. Que el punxadiscos té micròfon i els acomboia per fer coses. Dissabte era la festa de disfresses i van eixir tots a aplaudir vestits de ves a saber què. I setmana passada van posar les llums de Nadal al balcó, tot per odre del punxadiscos dominant del carrer, el del micro. No descarte que això acabe en secta.

Al meu carrer les coses són més tranquil·les perquè el punxadiscos dominant no té micròfon i està a un punt on la gent no li segueix massa el joc. Puc deduïr el seu estat d'ànim segons les cançons que va posant. L'altre dia sé que estava molt en la merda perquè va posar el aserejé, com si ja li donara tot el igual en la vida.

Però no només s'ha aplaudit als sanitaris, també per la gent que treballa als supermercats, pels que fan el paper higiènic, pels llauradors, per les persones que cuiden d'altres, pels missatgers, pels xiquets, pels iaios, pels infectats pel coronavirus, pels que s'han mort, pels que encara estan en la UCI...
Al final fa igual, cadascú que aplaudisca el que vulga... jo isc a aplaudir al meu veí d'enfront que està tremendo.




Publicat a les 19:19
Etiquetes: , , ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)