1980-2020

Acabe d'entrar en la maduresa. Hui faig 40 anys. Teóricament jo havia de nàixer un 22 de maig, però... vaig nàixer de 10 mesos, com Einstein. Casualitat?? No ho crec. 

Una no fa 40 anys cada dia, així que m'he agafat lliure a la feina. Este matí vaig a fer-me un tractament de mans i peus que inclou exfoliació, hidratació, manicura i pedicura. També vaig a fer-me un lifting de pestanyes, que és com portar-les arrissades i pintades i aporta vitamines i força al pèl. Qué què?? Després tinc dinar amb les amigues... y lo que surja. Si açò no és començar bé l'etapa madura jo ja no sé. 

Que haja coincidit el meu canvi de dècada amb la pandèmia i el confinament m'ha fet plantejar-me moltes coses i deixar de plantejar-me'n moltes més. Em pilles en un moment de la meua vida que estic entre el "me la pela" i el "i per què no?". 

I ara que s'ha acabat la quarentena, comença la quarentona. 

Porte 3 anys preparant-me mentalment per a este dia. Que la pre-crisi dels 40 es va inventar per ajudar en el procés. I al final, ni m'he fet el tatuatge, ni m'he tintat els cabells de cap color cridaner, ni m'he comprat una moto, ni m'he buscat un amant jovenet. Todo mal. Sóc un fraude complint fites per gestionar crisis existencials. Però ho porte bé... estic com en una segona adolescència. I m'he fet TikTok, com a bona teenager. I no puc parar de fer vídeos xorres fent la sucnor. I em crec súper guai. No sóc millenial, sóc vellenial. I estic encantada de la vida. No patiu per mi, que jo no patisc per vosaltres. 

dia 64 dC (de Confinament): 2na setmana de la fase 1

 

Dilluns vam començar la fase 1 i encara no m'he fet ni una puta cervesa a una terrassa. Per què?? Perquè la gent no està bé.

Últimament eixa frase serveix per respondre a qualsevol pregunta. Prova:

Per què es manifesten els Cayetanos?? perquè la gent no està bé
Per què els valencians no tenim un finançament just?? perquè la gent no està bé
Per què et vas fer un compte de tuiter?? perquè la gent no està bé
Per què t'ha pegat per beure en el confinament?? perquè la gent no està bé
Com és que no folles?? perquè la gent no està bé...

I sí, tinc ganes de fer-me'n una amb amics, xarrant a l'aire lliure, però també amb les mesures higièniques i sanitàries adeqüades. I això no s'està complint. No s'està respectant la distància social i jo així no (me la) jugue. 

He vist uns adolescents besar-se i els he cridat "espere que estigueu sans els 2 i no mateu a cap dels vostres pares de covid per culpa de l'altre" pic.twitter.com/NEOdQD0Pa2

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) May 13, 2020

En la Gala roda de premsa d'anit van dir quins són els equips les zones que passen a la fase 1, dels que s'havien quedat a la fase 0 setmana passada. Entre ells han passat la resta de districtes sanitaris del País Valencià.
Ara, què passarà setmana vinent?? els que ja portarem 15 dies a la fase 1 podrem passar a la fase 2?? I els que passaran dilluns a la fase 1 s'hauran de quedar 15 dies més per vore com avança la cosa, no?? per tant, a les comarques centrals anirem una setmana per davant de la resta per fer de conillets d'indies?? o ens fotrem una setmana més per igualar-nos a la resta?? 

Vos heu parat a pensar com va a afectar-nos açò?? em referisc als que no tenim parella, com afectarà la manera de relacionar-nos??  Per si no teníem prou amb les malalties de transmissió sexual, ara també tenim el puto bitxo. 

Sempre ha hagut gent que ha passat de tot i que han patit 32 malalties sexuals i 4 més que encara no s'han descobert, segur que eixa gent seguirà quedant amb persones desconegudes i tindran sexe sense pensar si l'altre té coronavirus o no, ni a qui li ho poden trasmetre. 

Però què passa amb la gent normal i responsable?? i els hipocondíacs?? és que ningú pensa en els hipocondríacs?? ho estem passant fatal. I el que ens queda...

Com ho farem ara per lligar?? Si fem cas a les normes en la fase 1 podem quedar amb gent, però guardant distàncies de seguretat. En quin moment podrem abraçar-nos, besar-nos i follar-nos?? 

Siga quan siga que arribe el moment en que ja ens estiga permès el contacte. Qui s'arriscarà a fer-ho i poder-li-ho passar als seus familiars?? Val la pena besar algú nou amb el risc que això pot suposar fins que no aparega la vacuna?? 

Ara és el millor moment per tindre una parella monogàmica, però no per buscar-la perquè la gent no està bé.

Demà comença la fase 1

Dia 58 dC (de Confinament)

El dia 50 dC va ser el 1er dia que es va permetre eixir a fer esport de manera individual o a passejar amb els compis de confinament, que en el meu cas sóc jo sola també. Vaig anar a la platja, fins entrar a l'arena i tocar aigua. Quasi dos mesos sense vore la mar. Estàva tot el món igual, un riu de gent des de Gandia tots direcció a la platja, com zombis buscant cervells. Tots necessitàvem tocar mar(e).

I només 2 dies després, el dia 52 dC, va començar la fase 0, una fase de preparació per a les següents fases prèvies a la nova normalitat. Això vol dir que comença la desescalada per deixar d'estar confinats, a poc a poc.

La fase 0 la vam iniciar totes les comunitats autonòmiques el mateix dia i Fernando Simón, el nou ídol de l'època pandèmica, ens va explicar que la desescalada sería asimètrica. Això qué vol dir?? Que no anirem tots al mateix temps i que no totes les zones eixiràn del desconfinament igual, sinó depenent d'uns requisits que s'han de complir. Compleixes?? Passes a la següent fase. No compleixes?? et toca repetir en la fase que estaves fins el proper examen. Està clar, no??

Després de 2 mesos tancats... vulgues que no un poc d'il·lussions et fas de poder començar a fer alguna cosa que no feies abans. Tots pensàvem que la nostra província passaría a la següent fase. Tots excepte els madrilenys de trellat, que teníen clar que ells no. De fet, va ser la 1a notícia: Madrid es queda a la fase 0. 

Divendres a la nit va ser el moment de saber quins territoris passaven a la següent fase i quins no. Millor que eurovissió. I així serà cada 15 dies. Una festa.

Total, que finalment han dividit el País Valencià per departaments de salut. De manera que no coincideix amb les demarcacions comarcals. Les comarques centrals passem a la fase 1, però de les riberes cap amunt ja no passa ningú fins a Vinaròs.

A l'anterior post, on explicava les fases de la desescalada, deia que com que les platges s'obriran a la fase 3, però la mobilitat entre províncies no es donarà fins la fase 4, anant tots bé i passant de fase cada 15 dies, tindriem la platja lliure de madrilenys durant els 15 dies de la fase 3. Què ha passat?? Que Madrid es queda a la fase 0 durant altres 15 dies, i és probable que li'n toque repetir de nou més endavant... i això com ens afecta a nosaltres?? tenim 15 dies extra sense ells perquè si el dia 8 de juny comencem la fase 3, a Madrid encara estaran començant la fase 2 i com a prompte vindràn a principis de juliol. Ohyeah!

La desescalada per fases

Pdr el guapo ha fet una roda de premsa per explicar com serà #LoDelDesConfinament. Diu que ho farem per fases, cada 15 dies nova fase, si tot va bé.

A partir de dissabte dia 2 de maig, ja es pot eixir a passejar per poder vore com està el pati. La puti-vuelta.

FASE 0: Comença el dilluns 4 de maig.
En esta fase podem (i debem) anar a la perruqueria amb cita prèvia i sempre guardant les mesures de seguretat. També podem demanar menjar a domicili.

FASE 1: de l'11 al 24 de maig.
Ací ja obren les botigues. I després de tant de temps sense poder anar de compres... ja va sent hora de comprar nou modelet per a lluir. Més que res perquè ens hem passat menjant i no ens cap la roba que tenim a l'armari.
A més, s'obren les terrasses i voldrem estar ideals per fer-nos la primera cervesa en públic, no? Podrem quedar amb amics per anar a fer birres. També podrem quedar amb la TinderCita, però només quedar en públic, eh... res d'anar junts a una casa, que això encara no!!
Els hotels ja estaran oberts, però només podrem anar amb els compis de confinament. Al meu cas podria anar jo sola. Planazo.
També ens podrem moure dins de la provincia, però no podrem anar a vore als de la província del costat. Si vius a Oliva, pots anar a Sagunt o Requena, però no a Pego. Está clar, no??

FASE 2: del 25 de maig al 8 de juny.
Ací ja podrem tindre un poc més d'intimitat perquè obriran els bars i restaurants per poder estar dins. També podrem anar al cine i al teatre. I podrem quedar en casa d'algun amic. I ara sí, podrem anar a casa de l'amant!! Sempre que estiga a la nostra mateixa província, clar.
També podrem anar a visitar als nostres pares i presentar-los a la TinderCita.
En esta fase ja es poden fer actes culturals fins a 50 persones en interiors i fins a 400 en exteriors, assegudes. Ara és quan dones gràcies d'haver-te fet associació amb la colla d'amics. *guiño, guiño, codazo, codazo*

FASE 3: del 9 de juny al 24 de juny.
S'obren les platges. I encara no podem eixir de la província. Què vol dir això?? que fins la propera fase encara tenim 15 dies de platja sense madrilenys!! Siiiiiii!!

FASE 4: a partir del 25 de juny.
Nova normalitat.
Ningú no sap què és això de la nova normalitat però sembla ser que no tindrem la mateixa vida d'abans. I si no serà com abans... igual encara follem!!

dia 42 dC

L'altre dia em sona el fonoporta de casa. Em va sobtar perquè qui hòsties pot tocar al timbre?? que estem tots confinats!! Bé, jo conteste:

-Sí??
-Hola, sóc jo...
-Què fas ací?? Estem en confinament!!
-No vas a obrir-me??
-No... no hauríes de pujar.
-M'estic pixant.

I clar, li vaig obrir. Com vaig a deixar a ma mare al carrer i pixant-se??

Fa poc vaig llegir un article que deia que les persones majors estan fent super bé #LoDelConfinament, que molt pocs ixen de casa i els que ho fan és només per anar a comprar i prou, i que el més probable és que quan estiga permés eixir, tampoc ixquen massa, per por i precaució.

Està clar que qui va escriure això no coneix a ma mare.

Va pujar a casa. Vaig anar amb compte de que no tocara res, que es llavara bé les mans, vam estar a 2m... i es va posar a contar-me que havia anat a 2 supermercats i 2 verduleries diferents i havia fet una mega compra per portar-la a un centre que sol viure de caritat. Això ho fa totes les setmanes, però fotre, que estem en quarentena!! que només es pot eixir per a les coses urgents!!
Després havia anat a vore al seu germà i la seua cunyada perquè tants dies sense vore's i ells allà tancats a un pis... pobres, necessiten vore gent. I després m'havia tocat el torn a mi.

-Mama, tu entens que ja tens una edat i formes part del grup de risc?? I que només podem eixir de casa per fer les coses imprescindibles??
-Això he fet...
-No, mama, fer caritat està molt bé, però no és imprescindible. I visitar a algú tampoc.
-A algú diu... com si fora un estrany. És el meu germà i s'ha alegrat molt de vore'm.
-I si tens el virus??
-Jo em trobe bé
-I si el tens i eres assimptomàtica i has estat repartint-lo per ahi?? I si li l'acabes de pegar al teu germà??
-Mira, si t'has de posar així ja no et conte res més.
-Res més?? on més has anat??
-No, no t'ho conte...

Total, que després de soltar-li un discurs sobre salut i higiene pensava que ja li havia quedat clar, però acabe de telefonar al fixe de sa casa i mon pare m'ha dit que ma mare no està, que ha anat a prendre cafè a casa de la veïna.

#TodoMAL

Dia 40dC (de confinament)

Estem al día 40 de la quarentena, queden poc més de 40 dies perquè faça els 40 anys i crec que comence a acostumar-me a #LoDelConfinament.

M'he comprat un robot de cuina i ara em falta temps per provar totes les coses que vull fer. De moment encara estic experimentant. Dilluns vaig fer volía fer un bescuit de xocolata però com que em crec ser molt llesta vaig adaptar la recepta. 250g de sucre?? quina barbaritat, no pense posar-li tant... jo li'n posaré 125g i ja va bé. 250ml d'oli?? really?? que això és un quart de litre, tu saps les calories que hi ha ahi?? 100ml i prou, anem a fer-lo light. I clar... sense l'oli no lliga bé i no unfla prou i em va quedar un bescuit amb una pintaca brutal però que te'l menges i se't fa bola, que pa mullar a la llet, val, però a seques t'ho menges i t'ofegues. També vaig fer pà l'altre dia i em va eixir un poc soso, així que al següent li vaig posar bona cosa de sal i qui cuina salat... cuina pa'l gat. I tampoc tinc gat!! Todo dramas en mi vida.  

Tampoc trobe massa a faltar a la gent. Totes les setmanes faig més video-telefonades de les que m'agradaria perquè també hi ha trobades virtuals que es fan per compromís... o algunes de les que sí tens ganes però que s'allarguen més del que voldries.
Si eixes trobades les fas en directe costa mogolló anar-te'n sense més. La meua tècnica és dir que me'n vaig a pixar. Hi ha qui diu que va a per tabac, no jutges les meues excuses. És que si dius que te'n vas sempre hi ha algú que et diu "noooo, va, ens fem l'última i au" i mai és l'última.
Ara, en canvi, és molt més fàcil posar excuses. Vos en deixe unes quantes de les meues per si vos poden servir: Tinc ara classe de pilates/zumba/ioga online, m'està telefonant ma mare, vos veig amb la imatge congelada deu ser la meua wifi (i ja penges i au)... 

I pel que fa al sexe... ara folle el doble. Todo ventajas con el confinamiento.

Des de #LoDelConfinament folle el doble. Abans res. Ara res de res.

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) April 9, 2020

Dia 37 dC (de Confinament)

He començat a vore la serie Community i al 1er capítol apareix un personatge que diu que s'ha divorciat 7 vegades. Que sí, que es tracta d'una comèdia i l'exageració de les situacions fins portar-les al punt ridícul és el que fa gràcia, però no cal anar tan lluny perque eixes coses passen.

Això em va recordar al llibre "Això també passarà", de Milena Busquets, que ara el títol ve molt al cas. En el llibre la protagonista ronda els 40 anys, té 2 fills de cadascun dels seus 2 ecs-marits i en el moment que explica la història té un amant. En aquest cas es tracta d'una dona de la meua edat, que podria ser jo. I, en canvi, les nostres vides són tan distintes...

Eixe tipus de gent em crea 2 sentiments diferents. Primer pense que són uns insconscients. Hòstia, que ja t'has llençat a la piscina i t'ha anat malament una vegada i així i tot et tornes a llençar a tope una segona vegada o una tercera?? Estamos locos o qué?? I per altra banda em fa molta enveja. Enveja de ser capaç de deixar-se dur sense pensar tant en si acabarà bé o no, deixar-se portar i viure el moment, no estar calculant els possibles problemes futurs que segurament no arriben mai. I si arriben què?? I si la relació s'acaba què?? Doncs no passa res... aquí hemos venido a jugar!!

M'encantaria ser un poc més així i no pensar tant, que jo li pegue massa voltes a les coses. Necessite racionalitzar-ho tot, calcular els pros, els contres... I total, per a què?? per a acabar confinada sola a casa sense poder eixir en 2 mesos.
No valen més les experiències viscudes?? Perquè com deien les grans gurús de la vida, les Azúcar Moreno: sólo se vive una vez. 

Confinada sola

El que necessites és amor... i un poc molt de sexe

Pensavem que #LoDelConfinament sería cosa de 15 dies i resulta que ja portem més d'un mes, ho han ampliat fins el 26 d'abril i tot apunta que ho allargaran de nou fins el 10 de maig.
Hostiaaaaa que quasi 2 mesos ja pica, eh... 2 mesos sense abraçar als pares, 2 mesos sense passejar per vora mar, 2 mesos sense xafar un puto bar, 2 anys sense follar...

Encara no he tingut temps d'avorrir-me. La veritat és que això d'haver d'eixir tots els dies a treballar ajuda perquè resulta que sóc d'eixe grup essencial que ha de treballar per a que la resta puga seguir vivint, però cobre com si fora totalment prescindible. Todo dramas en mi vida. I vulgues que no, em pega l'aire, xarre amb la gent... Xarre amb gent de veritat que veig en persona, que les video-telefonades estan molt bé, però no són el mateix que tindre algú davant. A casa tampoc tinc massa temps lliure, però he fet tele-birres, sopars online, exercici amb el youtube, pa casolà, he cuinat molt, he begut molt, he netejat molt, m'he masturbat molt, he dormit prou. I encara em continua faltant temps per fer moltes coses més que se'm queden pendents.

Fins ara mai m'havia plantejat que visc a soles. Vull dir, és evident que visc sola, això ho veig. I m'agrada. Però pensant en el futur, després de #LoDelConfinament... sembla que açò serà una cosa més o menys habitual a partir d'ara, que no serà l'última vegada que ens tanquem a casa. Com ens canviarà això la vida??

Fins ara jo estava living de viure sola. No hi havia ningú que em molestara, feia les coses a la meua manera, no donava explicacions a ningú i quan volia companyia la tenía. Tinc la sort de tindre diferents grups d'amics, tots molt interessants que fan mil coses a les que poder-me apuntar, així que la meua vida social és (era) prou guai. I ara?? Què tardarem en tornar a la normalitat?? Serà normalitat o pseudo-normalitat?? Quant de temps passarà entre que s'acabe este confinament i comence el següent?? seran molt seguits?? perquè si açò es tracta d'una cosa aïllada... doncs mira, me llevo la experiencia, però si açò ha de ser la nova normalitat, no vull passar molts més confinaments a soles. És diferent estar sola perquè vols, sabent que pots deixar-ho d'estar quan decidisques a estar-ho perquè no tens més remei i sense saber fins a quan.

Canviarà açò la manera de relacionar-nos els fadrins?? a #LoDelTinder uno em va proposar l'altre dia botar-me el confinament per anar a vore'l. El vaig blocar. Puto gilipolles. No me'l bote per a anar a vore als meus pares ho faré per quedar amb un tio a qui no conec de res?? Estamos locos o qué??
Segur que només ens deixen eixir #LoDelTinder traurà fum, tots volent buscar-se el polvo post-confinament.

I per al pròxim confinament què?? i si per setembre-octubre torna a haver un altre brot i ens hem de tancar a casa de nou?? Ens donarà temps de conèixer algú en el temps de llibertat com per poder tancar-te amb eixa persona a la propera?? que si ho fem i les coses van bé, guai, però i si no funciona i has d'estar tancat un mes amb una persona amb qui has descobert que no tens feeling?? #Drama

El que hauríen de fer les aplicacions de lligar és adaptar-se a les noves necessitats, igual que els programes de la tele. Canviar el First dates i el Mujeres y Hombres y vi i cervesa pel "Confina't amb mi", un programa on medeixen el grau de compatibilitat que tens amb els candidats a ser la teua parella de confinament.

Només sé tindre bones idees.

Dia 20 dC (de Confinament)

Estava a una piscina amb més gent i jo notava que em trobava fatal de morir-me. La gent no estava guardant la distància de seguretat, així que uno va decidir prendre'ns la temperatura a tots. I jo la tenía altíssima. M'he despertat ahí.

A la feina ens han comprat pantalles d'eixes com si foren de disfressa d'antiavalot o soldador, i me la vaig posar una estona només, però al caminar la pantalla es mou i fa que se'm distorsione un poc el camp de visió. Em vaig marejar un poc i després em va entrar un mal de cap horrible.

Que si vaig buscar "dolor de cabeza coronavirus" al google?? Evidentemente. I seguidament em vaig prendre la temperatura: 36.5ºC. Sembla que encara no, però la meua ment hipocondríaca no pot deixar de pensar que igual sí. I clar, després somie coses rares. Que també he buscat "soñar piscina":

Si sueña con una piscina llena y está bañandose o tirándose, significa que tiene muy buenos amigos. También significa que es competitivo con los demás y debe aprender a saber perder o ganar diplomáticamente. Por otro lado podría significar, que debe profundizar en serio en un problema que tiene y que necesita liquidarlo y quitárselo de encima lo antes posible.

Sí, bons amics tinc, competitiva també, que a mi ningú em guanya a drames. Sé guanyar diplomàticament, però lo de perdre ya tal... Hauria de profunditzar en un problema?? si només en fora un... per on comence?? la hipocondría?? que no folle?? que treballe massa?? que estem amenaçats per un bitxo que ens té confinats??

Aplaudiments

Dia 18 dC (de Confinament)

Vam començar a eixir als balcons a aplaudir al personal sanitari, tots els dies a les 20h. Els punxadiscos frustrats aprofiten el moment d'espectació veïnal per obligar-nos a escoltar les seues sessions. Sembla que els del carrer Benissuai estan encantats amb la moguda i s'han creat un grup de feisbuc i tot per estar en contacte. Que el punxadiscos té micròfon i els acomboia per fer coses. Dissabte era la festa de disfresses i van eixir tots a aplaudir vestits de ves a saber què. I setmana passada van posar les llums de Nadal al balcó, tot per odre del punxadiscos dominant del carrer, el del micro. No descarte que això acabe en secta.

Al meu carrer les coses són més tranquil·les perquè el punxadiscos dominant no té micròfon i està a un punt on la gent no li segueix massa el joc. Puc deduïr el seu estat d'ànim segons les cançons que va posant. L'altre dia sé que estava molt en la merda perquè va posar el aserejé, com si ja li donara tot el igual en la vida.

Però no només s'ha aplaudit als sanitaris, també per la gent que treballa als supermercats, pels que fan el paper higiènic, pels llauradors, per les persones que cuiden d'altres, pels missatgers, pels xiquets, pels iaios, pels infectats pel coronavirus, pels que s'han mort, pels que encara estan en la UCI...
Al final fa igual, cadascú que aplaudisca el que vulga... jo isc a aplaudir al meu veí d'enfront que està tremendo.

A l'edifici d'enfront hi ha un veí que està tremendo. Quin dia heu dit que és el d'eixir nuets al balcó?? És per a una cosa...

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 16, 2020

Porte 2 dies eixint al balcó a aplaudir-li a les 20h. El mire, aplaudisc fort i cride RABO, RAAAABO.

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 16, 2020

Hui s'ha asomat amb un bebé al braç, dient... Mira, adivina quant fa que no folle, salva'm.
Bé, no ho ha dit, però jo sóc molt bona interpretant el llenguatge corporal. https://t.co/i5C6mhaBxq

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 17, 2020

Ara a les 20h eixiré a aplaudir-li amb el satisfyer a la mà, pa que entenga que jo tampoc folle. #LoDeLaQuarentena https://t.co/MwrwCi98Nj

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 18, 2020

Ell va eixir amb un bebé al braç i jo amb el satisfyer. Doncs bé, ha fet retruc i hui ha eixit amb DOS (2) bebés, un a cada braç!! Que té bessons!! Més el que ja tenia... Ara he entès que folla menys que jo #LoDelConfinament #LoDelCoronavirus https://t.co/mTnqjxE1SQ

— Lυcяὲcια dε Bσяjα 😷 (@lucreciadeborja) March 19, 2020

Alcoholisme de confinament

Dia 6 dC (de Confinament). Si açò s'allarga molt acabaré sent alcohòlica.
Rares vegades bevía jo sola a casa i des de #LoDelConfinament rar és el dia que no em faig un parell de vermuts, cerveses o copes de vi. Tots sabem dels beneficis de l' alcohol, que és vasodilatador i fa que estiguem més relaxats. I en estos dies tensos de nervis i incertesa m'estime més fer-me 2 gots de vi que no prendre'm un ansiolític. Però siga com siga, el resultat és que estic bevent alcohol quasi tots els dies.

He pensat molt en açò últimament i hi ha alcohol allà on mire. Entre a les xarxes socials i tots parlem de les festes i borratxeres i que ens fotrem "quan tot açò passe", que ningú sap quan serà, però s'ha convertit en unitat de mesura. I quedem amb amics per-nos cerveses/vermuts/vins virtuals fent vídeo trucades. I jo sóc la primera que tots els drames de plorar els represente amb algun gif d'una persona plorant i menjant o plorant i bevent.Un dels meus favorits és el de Robin, de How I met your mother, baix d'una taula fotent-se una botella de vi mentres plora.

Estem mal? a beure per ofegar penes, que estem bé? a beure per celebrar-ho, que no podem dormir? a beure per relaxar-nos... Alcohol everywhere!!

I estic al punt eixe de "no soy alcoholica, yo lo dejo cuando quiera", però també pense en tota eixa gent que ja ho ha deixat i no para de vore alcohol allà on va. Quina puta tortura deu ser això!!

Estem normalitzant massa el beure alcohol??

No necessite passar-me-ho bé per a beure. Abans eixa frase era al revès.

Comença #LoDelConfinament

Dia 3 dC (de Confinament). Només fa 3 dies i ja no suporte més #LoDelConfinament.

Al principi #LoDelCoronavirus ens ho agafavem un poc a risa... perquè ens havien dit que és com una grip. Per a què muntar el carafalet si és una grip?

Però de sobte la cosa es va tornar més seriosa per moments. Primer van cancel·lar les clases als centres educatius. Val, no passa res, ací cauen 4 gotes i ja no fan escola, així que per un virus amb més raó. Però, ai, que després van cancel·lar les falles. Hòstia puta!! el bitxo deu ser xungo de collons perquè atrevir-se amb les falles... I ahi va ser quan em vaig acollonar de veres. Que això va en serio!!

A la feina també canvien les coses. Es decideix dividir tot l'equip en 2 grups i fer torns, de manera que si algú del grup 1 s'infecta encara quedarà algú que del grup 2 que podrà fer la seua feina. Comença a haver histèria col·lectiva. La gent fa preguntes que no puc respondre... fins a quan hem de treballar així?? estem prou segurs?? i totes sospiten d'alguna companya que està infectada. Super bon ambient per treballar.

A més, la gent s'ha tornat cucú com si anara a acabar-se el món i arramblen amb tot als supermercats. Sobre tot amb el paper higiènic. Ningú entèn per què, però s'esgota a quasi tots els supermercats. El bitxo no provoca cagaleres. Tampoc mocs. Ningú entèn res, però no volem quedar-nos sense el nostre paquet de paper del cul. Sort que encara no en necessite perquè ara em fa molta vergonya comprar-ne. És que jo veig algú al super amb un paquet de rotllos pal cul i ja pense... ale, ahi va un altre tarat que compra paper del vàter compulsivament per histèria col·lectiva. Sóc molt de jutjar.

La vida sense Madrid

Crec que #LoDelCoronavirus és culpa meua. Dec de tindre alguna maledicció que m'impedeix visitar Madrid per plaer. Madrid i plaer, són dos paraules que sembla que no poden anar juntes en la meua vida.

No conec Madrid. Almenys no com a turista. Sempre que hi he anat ha estat de pas o per feina, però mai per plaer. No m'he fet canyes a La Latina, ni he vist el Retiro, ni el Km 0, la Cibeles sí, però des de dalt d'un taxi. No te digo más... I no serà perquè no ho he intentat perquè ganes tinc. O tenía. Ara ja em fa por.

Sempre que havia intentat organitzar una escapada a Madrid ningú havia volgut acompanyar-me. La gent ja hi ha estat massa vegades i solen preferir altres destinacions. A s'ha de triar el moment per anar perquè a l'estiu fa massa calor.

Una vegada vaig convèncer una amiga per anar juntes a passar el pont de desembre, el de la Puríssima, de l'any 2010. Vam comprar els vols i vam reservar hotel en plena Gran Via. El burro per la finestra, ja que anàvem... a tope, com si forem riques.

Doncs no vam anar. Resulta que va haver una gran crisi de controladors aeris i ens van cancel·lar els vols. Els diners del vol encara els vam recuperar, però de l'allotjament no. I no podriem haver anat amb tren?? Doncs no perquè aleshores no hi havia encara l'AVE, que no el van inaugurar fins a finals d'eixe mateix any.

Igual això ja m'hauria d'haver donat alguna pista de que no havia d'anar a Madrid, però és que sóc cabuda. MOLT. Després he estat 2 vegades més a punt d'anar-hi però a última hora s'ha cancel·lat el viatge per unes raons o altres. I tots estos anys jo vinga insistir... que vull anar a Madrid, que em vull fer un entrepà de calamars i un relaxing cup of café con leche en la plaza Mayor.
 
A tot això enguany faré 40 anys i les amigues (quintes) estavem mirant on anar enguany a celebrar-ho. Total, que decidim anar a Madrid!! Festaca per celebrar els aniversaris de totes. Vam reservar tren i allotjament per al pont del 1er de maig.

Estàs descollonan-te ja, no?? Doncs ni puta gràcia em fa a mi.

Al primer intent d'anar a Madrid es provoca una gran crisi de controladors aeris. Al segon intent apareix una pandèmia mundial que ens confina a casa de manera indefinida. Casualitat?? No ho crec.

Com per intentar-ho una tercera...adiòs Madrid.