Acabe d'entrar en la maduresa. Hui faig 40 anys. Teóricament jo havia de nàixer un 22 de maig, però... vaig nàixer de 10 mesos, com Einstein. Casualitat?? No ho crec.
Una no fa 40 anys cada dia, així que m'he agafat lliure a la feina. Este matí vaig a fer-me un tractament de mans i peus que inclou exfoliació, hidratació, manicura i pedicura. També vaig a fer-me un lifting de pestanyes, que és com portar-les arrissades i pintades i aporta vitamines i força al pèl. Qué què?? Després tinc dinar amb les amigues... y lo que surja. Si açò no és començar bé l'etapa madura jo ja no sé.
Que haja coincidit el meu canvi de dècada amb la pandèmia i el confinament m'ha fet plantejar-me moltes coses i deixar de plantejar-me'n moltes més. Em pilles en un moment de la meua vida que estic entre el "me la pela" i el "i per què no?".
I ara que s'ha acabat la quarentena, comença la quarentona.
Porte 3 anys preparant-me mentalment per a este dia. Que la pre-crisi dels 40 es va inventar per ajudar en el procés. I al final, ni m'he fet el tatuatge, ni m'he tintat els cabells de cap color cridaner, ni m'he comprat una moto, ni m'he buscat un amant jovenet. Todo mal. Sóc un fraude complint fites per gestionar crisis existencials. Però ho porte bé... estic com en una segona adolescència. I m'he fet TikTok, com a bona teenager. I no puc parar de fer vídeos xorres fent la sucnor. I em crec súper guai. No sóc millenial, sóc vellenial. I estic encantada de la vida. No patiu per mi, que jo no patisc per vosaltres.
1 comentari:
buuff, jo ja vaig de camí als 50, amb els meus 48 anys, i em sento encara un chaval con ganas de marcha "adulta". Per a mi les discoteques i botellones me sobran. Prefiero otras fiestas en petit cumité!! ;-)
Publica un comentari a l'entrada