Una de les meues últimes normes (sí, tinc les meues normes i de tant en tant les amplie) és no embolicar-me amb cap tio que tinga parella. Abans sí ho feia. Durant molt de temps he sigut "l'altra" d'algú.Pareix que sóc la dona ideal per a tindre d'amant: No he tingut parella mai perquè tinc por al compromís, de manera que no els demanaré mai una relació estable. Sóc molt independent i m'agrada anar a la meua, tindre el meu espai... I sembla que tenia un cartell a sobre que deia "tens parella? vine a mi!". Però això s'ha acabat!!
Ja sé que el problema el tenen ells. Ells són els infidels jo estic lliure i puc fer el que vulga... sí, és el raonament que donen tots per a eixir-se amb la seua (això els que són sincers i diuen que estan amb algú), però no pense tornar a fer-ho. Nunca mais. Si ella ho sap i hi està d'acord... seria una altra cosa, però si és d'amagats i amb enganys... fora!!
L'home del penis perfecte, un dels meus ex-amants, te novia, una bona xica que cuina, neteja casa, és un poc tonteta ( i així ell pot fer el que vulga sense que ella ho sàpiga) i al llit si per ella fora no farien res, però ho fa de tant en tant per por a perdre'l. Parla de ella fatal: que si és tonta, que si no s'entera, que no sap fer bé una fel·lació, que no es deixa que li faça un cunnilingus, que no te una conversa intel·ligent...
Si estàs amb una persona és perquè vols, ningú no t'obliga. Si sols vull sexe, el tinc i sense lligar-me a ningú, i així puc estar amb qui vulga, amb tots i amb ningú. Però el dia que decidisca estar amb algú serà perquè me l'estime de veritat, sense condicions, perquè vull compartir la meua vida amb ell, i no sols uns trossos de vida.
Per mi la parella perfecta és un amic que m'entén, amb qui puc confiar plenament, que està orgullós de mi i jo d'ell, que ens admirem mútuament, a pesar de conèixer els seus punts febles i ell els meus. I si arriba un moment en que, pel que siga, s'acaba l'amor... doncs ens direm adéu. Però mentre dure... res d'enganys. I com que no estic d'acord amb aquestes infidelitats no consentides, no vull ser partícip ni còmplice. La conseqüència secundària a la meua norma és la solidaritat amb les dones que porten les banyes ben posades i no en tenen ni idea (i si la tenen no son capaços de desenganxar-se del xulo de torn).
Il·lustració: Shirtcity
Ja sé que el problema el tenen ells. Ells són els infidels jo estic lliure i puc fer el que vulga... sí, és el raonament que donen tots per a eixir-se amb la seua (això els que són sincers i diuen que estan amb algú), però no pense tornar a fer-ho. Nunca mais. Si ella ho sap i hi està d'acord... seria una altra cosa, però si és d'amagats i amb enganys... fora!!
L'home del penis perfecte, un dels meus ex-amants, te novia, una bona xica que cuina, neteja casa, és un poc tonteta ( i així ell pot fer el que vulga sense que ella ho sàpiga) i al llit si per ella fora no farien res, però ho fa de tant en tant per por a perdre'l. Parla de ella fatal: que si és tonta, que si no s'entera, que no sap fer bé una fel·lació, que no es deixa que li faça un cunnilingus, que no te una conversa intel·ligent...
Lucre: aleshores, per què estàs amb ella?
home del penis perfecte: perquè està molt bona
Lucre: soles per això? si està bona pots tindre-la de follamiga, però de parella hauria de ser algú amb qui pogueres compartir més coses, no?
home del penis perfecte: què dius, nena? què he de compartir amb ella? per a compartir coses i tindre converses intel·ligents ja et tinc a tu.
home del penis perfecte: perquè està molt bona
Lucre: soles per això? si està bona pots tindre-la de follamiga, però de parella hauria de ser algú amb qui pogueres compartir més coses, no?
home del penis perfecte: què dius, nena? què he de compartir amb ella? per a compartir coses i tindre converses intel·ligents ja et tinc a tu.
Si estàs amb una persona és perquè vols, ningú no t'obliga. Si sols vull sexe, el tinc i sense lligar-me a ningú, i així puc estar amb qui vulga, amb tots i amb ningú. Però el dia que decidisca estar amb algú serà perquè me l'estime de veritat, sense condicions, perquè vull compartir la meua vida amb ell, i no sols uns trossos de vida.
Per mi la parella perfecta és un amic que m'entén, amb qui puc confiar plenament, que està orgullós de mi i jo d'ell, que ens admirem mútuament, a pesar de conèixer els seus punts febles i ell els meus. I si arriba un moment en que, pel que siga, s'acaba l'amor... doncs ens direm adéu. Però mentre dure... res d'enganys. I com que no estic d'acord amb aquestes infidelitats no consentides, no vull ser partícip ni còmplice. La conseqüència secundària a la meua norma és la solidaritat amb les dones que porten les banyes ben posades i no en tenen ni idea (i si la tenen no son capaços de desenganxar-se del xulo de torn).
Il·lustració: Shirtcity
SI T'AGRADA EL BLOG,
VOTA'L CADA DIA!!
39 comentaris:
Bons raonaments crec que actues com cal .
Malgrat que sovint me'n penedisc... pense com tú.
Es una mica dur se sempre l'altre, al principi dona molt de morbo per que pensem que las "bobas" son les altres al no tenir naltres cap compromís, nomes sexe... però després, necessitem mes i aquesta situació, gairabe mai acaba be.
He arribat aquí per un link de me canse de ser maceta, i m'ha sorprès! Amb el teu permís passaré mes per el blog ;
Abraçades!
Lucrècia. Com sempre: clara i concisa. Una argumentació brillant i valenta.
Per cert, ningú no s'ha animat a posar-li Lucrecio al trasto?
Estimada Lucrècia:
Això que dius em parèix molt bonic. Avui en dia els joves tenen al cap "tot val", "tot es relatiu", y amb aquest tipus d'idees s'obliden dels valors morals que ajuden a la convivència en societat.
Aquesta frase és molt romàntica: "Però el dia que decidisca estar amb algú serà perquè me l'estime de veritat [...] i no sols uns trossos de vida".
Gràcies.
striper: Gràcies. De tant en tant calen noves normes.
anònim: per què t'enpendeixes?
stela: No és que necessite més, ja he dit que tinc por al compromís, per tant no és el que busque. Però no m'agrada el comportament aquest d'enganyar a qui se supossa que és qui més estimes. I com no m'agrada, no vull participar.
Per cert, benvinguda al blog! :P
el company de venus: doncs es veu q no... xDD
josé vicente: volies el meu concepte d'amor i ahí el tens, però no pretenia ser romàntica, de fet no ho sóc gens, més bé al contrari, sóc un poc secota.
jo he estat sortint amb un noi no pk estigués enamorada dell, sinó pk em tenia enamorada el llit... em costava molt admetra-ho, però ara k ho he deixat, ho miro fredament, i no m'aportava res d res, només sexe...
(sincerament em costa treue'l del cap, però el millor k he fet penso, k és allunyar-me dell, pk ak relació no portava en lloc i em privaba d conèixer a gent nova... bueno, daixo k et parlo només fa dos dies....
aiiins!
ja pots imaginar-te que no estic gent d'acord amb tu: qui té parella és perquè vol, efectivament, però si busca unes altres coses fora de casa... és problema seu.
els meus favorits són els 'heteros', amb nóvia/dona i/o fills...
és tan tendre fer-ho amb un papà...
;)
Bones Lucrècia, és el primer cop que faig un comentari al teu blog encara que fa dies que vaig entrant a mirar, i finalment m'he decidit. Jo estic totalment d'acorda amb el que has dit, amb tot. Crec que en el moment en què estàs amb algú és perquè t'aporta alguna cosa més que el sexe, si més a llarg termini... Celebro que hagis decidit deixar de ser l'altra per ser tu la principal i única. I tranquil·la que hi ha relacions en què no es perd ni la llibertat, ni la independència. Petons i ja t'aniré deixant comentaris.
cada dia m'agrada més llegir-te^^
jo també soc d'aquelles qui li fugen a la paraula compromís i tot alló que li puga fer relació..pero no soc capaç de mantindre una relació amb algu que ja tinga algo...no soc capaç de ser "la otra"..així que com compendràs lo meu son coses esporadiques o bé ,..com ja et vaig comentar fa poc ...un "amic" que tinc i arribarà a algo més si seguix sent un amic..vull dir... no el paper de parella ahi sempre junts etc etc...si no que estem junts perque estem agust i estem com amics i ens valorem pel que som. I totalment d'acord...si no m'agrada na persona... no estic amb ella ..així de fàcil.. i eixa persona al cap del temps acabarà agraint-ho segur
com sempre molts besets lucre!
Vaig estar sortint durant tres anys amb una dona que deia que només podíem ser amics, perquè no es volia comprometre amb algú de qui no estava enamorada. De sexe, m'en va donar poquet. Quan una amiga (i prou) es va separar, i vaig estar una mica per ella, es va posar gelosa i em va demanar que em cases amb ella. De primer li vaig dir que si, però per sort per a mi, al cap de tres mesos vàrem partir peres. Llavors em vaig adonar que tot era al revés del que em pensava, jo volia una relació estable i ella no, i resulta que era al revés.
ramonpimpom@yahoo.es
Estimada Lucrècia:
Potser no ets romàntica, però a mi m'arribat al cor el teu últim post. Dius que ets secota, però a mi em parèix divertidísim visitar el teu bloc, crec que tens molt "salero".
Dius que li tens por al compromís. No sé... si encontrares un noi que et fera sentir bé a curt i llarg termini, que fora capaç de mantindre una relació amb tu sense fer-te sentir presionada pel compromís, que tractara de entendre't, que estiguera a cavall entre l'úber-sexual i el retro-sexual :), que fora de confiança i us poguereu admirar mutuament, que t'estimara com ets sense reserva ni condició i disposat a compartir la seua vida amb tu a lo millor podries perdre aquest por i sentir que tens una vida plena perquè has encontrat a un company a la teua vida.
Seria molt bonic, veritat?. Tant de bo trobis a un noi així!!!
Ciber-bessets!!! :)
I si necessites relacionar-te amb gent nova perquè entre la gent que t'envolta no està el noi que estas cercant... pots avisar-me i quedem per prendre un café. Jo també li tinc por al compromís. Tinc la sensació de que alguna volta hem coincidit i que ens hem vist, es a dir, que no som del tot desconeguts... i potser hi haga un vincle entre tú i jo... no sé... A més, la teua visió em paréix raonable, sensata i bonica. A mi m'agradaria molt parlar amb tu en persona i escoltar-te... A tu t'agradaria coneixer-me?
Salutacions.
_Meia_: Sí, el sexe enganxa i de vegades ens pot semblar amor. Quan passe un poc més de temps t'alegraras d'haver-ho fet.
busca qui t'ha pegat:Ets una malota. Sí, el problema és seu, això està clar, però jo no vull formar part d'això i ajudar a que continue la seua hipocresia.
Amb un papà?? ugggs...
rosseta: m'alegre de vore't per ací!! Espere trobar eixa relació en la que no es perd la llibertat ni la independència.
laura: i a mi que ho faces :) temps al temps, sembla que va pel bon camí. Sort!
ramon: de vegades el problema és que el cap diu una cosa i el cor una altra, i a qui fas cas? en cada moment a un... i això és un embolic.
josé vicente: Gràcies, si, espere trobar-lo, però no tinc cap pressa. A la meua vida sempre hi ha molt de moviment. Tinc una vida social prou mogudeta i conec gent nova cada dia.
No sé si haurem coincidit o no... potser sóc veïna d'algú de vosaltres. M'agrada que em deixeu comentaris perquè és una manera de coneixer-vos.
ciber-besets per a totes i tots
Estimada Lucrècia:
No tractava de insinuar que foras una insociable, sols intentava dir que m'agradaria coneixer-te (el que passa és que l'he dit malament). Ho sento.
Salutacions.
Saps quin es el principal problema d'aquestos homes?
Que sempre hi haurà alguna dona disposta a gitarse amb ells.
Saps quin es el principal problema d'aquestes dones?
Que creuen que un tio així serà diferent amb elles.
Un tio que li fica les banyes a una dona no respecta a les dones, i menys a una en la que no vol un compromis, no se, jo veig aquest raonament tan lógic que no entenc com cualsevol dona no ho puga vore.
Per altra banda em fa gracia que després d'haver-te clavat enmig d'algunes relacions ara vages de víctima i vulgues ser solidaria amb la resta de les dones.
Bon dia!Fa un parell de setmanes vaig caure per ací seguint enllaços d´altres blogs, i pots considerar-me "habitual" :p
Jo, sense ser qui per jutjar-te, pense que has decidit correctament.No pel fet de deixar de posar-te enmig de relacions de tercers, que al cap i a la fí, l´infidel és ell, i si ho és serà perque no estima realment la parella i eixe ja no es problema teu...Ho vinc a dir perque crec que l´autoestima d´algú l´ha de portar a voler algú per a ell asoles.No com una propietat. Sinó com un "jo, que soc tan resalao me´n mereisc una tan resalà com jo sense haver-la de compartir".No sé si m´explique.
Tambe pense que això que dius de que t´agrada la independència podria ser una manera de tapar la poreta jeje no penses que haurà homes lliures que voldran tanta independència i llibertat, sense perdre´s el respecte com a parella com tú? Jo crec que tots sabem el que ens convé, però quan ho veiem complicat ens refugiem baix de tòpics per enganyar la il. lusió.
O no! :)
Au!
Ei aprendiz!!
Que mai es tard per aprendre a ser millor persona!! O es que et pareix bó cometre els mateixos errors tota la vida?
Un poquet de per favor home!
Salutacions.
Dona, ja diuen que sobre gustos... en fi, vull dir que és molt respectable el que argumentes i que cadascú faça el que vulla però que, a mi, amb això no m'hi trobaràs pas: jo preferisc que les meues parelles de llit estiguen casades.
José Vicente, canviar a millor sempre està bé, està molt be. Pero el que jo vull dir es que si has fet alguna cosa malament no et faces ara la víctima ni ara vulgues solidaritzar-te amb un sector al que els teus actes han perjudicat.
Es que ja no se que teniu al cap les dones, nomes feu que queixar-vos de tios impresentables, pero sempre hi ha alguna disposta a gitarse amb ells.
josé vicente: a mi també m'agradaria coneixer-vos a tots i em fa l'efecte de que vaig coneixent-vos amb cada comentari.
aprendiz: Tens raó. Sempre hi ha gent per a tot.
No crec que m'haja fet la víctima. He explicat que he sigut l'altra molt de temps, però he decidit no fer-ho més. I no ho fet per solidaritat, eixa és "l'efecte secundari" a la meua nova norma.
Per cert, ets l'aprendiz de Odio a los hombres?
santi: si, és poreta. Suposse que quan trobe a la persona adequada no tindré por (o això espere).
estripanits: per què?
Estimada Lucrècia:
Sempre te'n vas per les branques. No te he preguntat si vols conèixer a tots, sinò si t'agradaria coneixer-me a mi. Pareix com si estigueres fugint. Ei!!! que no et pense menjar-te!!!
Jo no tinc pressa, però fes el favor d'anotar-me a la teua agenda, encara que siga la de 2045. No m'agradaria anar-me a l'altre món sense ni tan sols haver parlat amb tú cara a cara... després dius que les dones no sou tan complicades... quina barra!!
Salutacions.
Crec que tindré que anar a una clinica de desintoxicació de Lucre-addictes... em passe el dia mirant el teu bloc com si no tinguera altra cosa que fer... aixó no es bó per mi... :(
Estimada Lucrècia:
Estic Lucre-enganxat. Vaig a intentar no tornar a escriure ni visitar la teua página en el que resta de dia.
Salutacions.
Gràcies per l'enllaç, jo també t'he enllaçat. Ens anem llegint...
M'agrada molt la perspectiva de la teua mirada sobre la sexualitat i el pensament de les dones. Si em permets, et vull recomanar un llibre per aquest estiu: EL CEREBRO FEMENINO de
LOUANN BRIZENDINE, una doctora en medicina i neuropsiquiatra que a partir dels darrers descobriments mostra l'estructura peculiar del cervell femení i determina com pensen les dones, que es el que valoren, com es comuniquen i a qui estimen. A més, està escrit de forma entretinguda, amena i amb exemples reals i curiosos.Ja ens diràs alguna cosa al teu bloc desprès de la lectura.
Caram! Quanta gent enraonat...Serà que el tema arriba? Arriba i toca! I alguns l'hem palpat de ple! En fi...que les coses clares, millor. Si ho tens tan clar, perfecte. Però permeta'm, que com tot en la vida, no et creguis que puguis dir: "d'aquesta aigua no en beuré". Les relacions humanes són compplicades, i a nosaltres, ens agrada fer-les més.
Recordo una obra de teatre sobre el tema. EN vaig fer un post. Si t'interessa et deixo l'enllaç
http://malerudeveuret.blogspot.com/2006/11/las-otras-de-sempre-i-uns-altres-de-nou.html
PS Ah! Estic casat! Per tant, tanquil.ls...
Amiga Lucrècia, passa pel nostre bloc, que hi trobaràs una sorpresa per a tu
josé vicente: De moment no vaig a quedar amb tú. Més endavant... mai se sap. No és tan roïn ser Lucre-addicte, no? Tin en compte que això aporta glamour xD
ricard: fa bona pinta el llibre, me l'apunte.
el veí de dalt: Si, com dius al teu post som un 25% les que hem sigut les altres, el tema arriba, és normal, qui més qui menys ha passat per ahi a un costat o l'altre de la història. També pinta bé aquest llibre de la Mayte Ametlla, me l'apunte junt amb la recomanació del Ricard.
I sí, com bé has dit no puc dir "d'aquesta aigüa no beuré", així que no es cap garantia que estigues casat...
humor i sexe santboià: Gràcies pel premi!!
Lucrècia, entenc el que vols transmetre.
Ja farà un temps, jo vaig tenir una relació amb un noi. Després d'estar-nos un temps, em va dir que jo era "un segon plat" i que tenia parella des de feia molt temps. Allò de que li posés les banyes amb mi em va ser indiferent, però, el vaig enviar a prendre per cul quan em va dir que estava amb mi perquè li agradava la meva estètica (vaja, perquè era heavy com ell...) Lamentable per part seva, delatar-se d'aquesta manera.
Pues chica tal vez tengas razón, nosotros somos bastante liberales y selectivos, pero juntos que sepamos nunca con casadA/Os Lolo, si chica este no tiene complejos cuando estaba suelto, (que me enteré yo ahora) y yo, si, tb las he tenido, pero nunca repetí más de dos veces.
Eso de las manitas ummmmm me lo explicarás
Besitos nena
Laura
Lucrècia,
he entrat per primer cop aquest blog avui mateix. I durant bona part de la vesprada t'he llegit i després d'eixir a pegar una volta, en tornar a casa no ho he pogut evitar i ara t'escric.
Res...sembla ser que som de la mateixa generació. Molts som els que comencem a trencar amb les construccions morals judeo-cristianes i comencem a viure la vida, com a tal. Amb intensitat, força, llibertat i sempre (o quasi) amb un somriure als llavis.
No obstant això, encara resta molt per caminar. Sent el meu millor exemple el que tinc entre les meues amistats, què solen confondre el concepte llibertat amb el d'autocensura. Quan plantege algun enraonament semblant als teus, passe a ser el "raro", el "què dius?"...
Tanmateix cada vegada estic més segur i més conscient de que cal viure lliurement en tots els aspectes. Sent conscient dels teus fets, però sobretot trencant amb les cadenes que tants ments i sentiments han asfixiat. Fins convertir-les en vides mortes sense remei aparent.
Ara, en companyia d'aquest aire fresc de lluna plena continuaré llegin-te i pensant-me.
shalheira:sempre hi ha gent per a tot.
lolo y laura: suposse que tots passem alguna temporada aixi. I això de les mans... fetitxismes ;)
l'encobert: compte que aquest blog enganxa, i si no pregunta-li al josé vicente xDD
El per què, em preguntes? Seria tan llarg d'explicar que em caldria tota una tesi doctoral, hehehehe! Ara, per resumir i amb el perill que té això de dir-ho de manera massa simple, et diré que perquè, habitualment, et donen menys problemes...
Ui, per cert... felicitats pel premi: a mi també me l'han concedit!!!!
Si lucre, soc jo, el aprendiz de "odio a los hombres", el foro cada cop va a menys i estic provant noves experiencies :P
estripanits: m'ho imaginava que anava per ahí. Felixitats a tu també :P
aprendiz: es que ja saps que no hi ha massa bon rotllo i al pas que van... es queden soles. Benvingut al meu blog!
has dit una condició impotant per a viure en parella: estar orgullosos l'un de l'altre
i com és un penis perfecte?!?!? Volem saber-ho!!!!!!
M'encantaria comentar un parell de coses, però em tem que no puc ser del tot sincer.
Publica un comentari a l'entrada